Arxiu de la categoria ‘Patrimoni’

La sèquia de Manresa

diumenge, 20/05/2018

Calceu-vos bé perquè avui ens toca caminar….una mica.

Bé, força. I lluny. Aproximadament uns set-cents anys enrere, cap al segle XIV. Us proposo seguir el recorregut de la sèquia medieval més llarga i més ben conservada de Catalunya. Recull d’aigua del riu Llobregat a Balsareny i la porta fins a Manresa, on rega 600 hectàrees d’horta i permet que unes 115.000 persones obrin l’aixeta. La gràcia d’aquest canal del Bages és que està fet d’història, enginyeria, paisatge i activitat humana.

La sèquia de Manresa fa vint-i-sis quilòmetres de llarg!
Però no us espanteu. Només en farem….vint-i-dos.

La Sèquia de Manresa stà considerada una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de l’Europa medieval /© Gg

La Sèquia de Manresa stà considerada una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de l’Europa medieval /© Gg

ANYS DE SET I SEQUERA
Al segle XIV Manresa va patir una sequera tremenda. Els pocs torrents i pous de la zona es van eixugar. L’aigua del riu Cardener no es podia beure de salada que era, perquè travessa la vall salina de Cardona i Súria. I el Llobregat passa lluny de la ciutat. Però potser hi havia una solució. Construir una sèquia per desviar l’aigua d’aquest riu, una obra hidràulica enorme i esperançadora. El canal, però, havia de travessar moltes terres. I hi ha qui va arrufar el nas.

Va costar molt, acabar el rec! Baralles amb els propietaris dels terrenys que travessava. Un litigi amb el Bisbe de Vic que va aturar les obres durant set anys. La pesta negra que va matar mitja ciutat. El rei Pere III havia donat permís per construir la Sèquia al 1337, però l’aigua no hi va córrer fins al 1380.

Els manresans no es van rendir mai, van ser tenaços i tossuts. Els esperonava la misèria. Calia fer arribar aigua a l’anomenat Bages sec.

Els manresans no es van rendir mai, van ser tenaços i tossuts. Es van passar anys excavant i aixecant parets. Els esperonava la misèria. Calia fer arribar aigua a l’anomenat Bages sec /© Gg

Els esforços van valdre molt la pena. La ciutat que tenia set es va transformar en un oasi. Muralles enllà, va anar creixent el regadiu. L’aigua va arribar a les fonts, als obradors de teixit, als molins de farina, draps i pólvora. I més endavant, a les fàbriques i a les cases.

L’obra es va fer, principalment, per regar l’horta manresana /© Gg

L’obra es va fer, principalment, per regar l’horta manresana. Però se’n va beneficiar tothom /© Gg

EL CAMÍ QUE TOCA L’AIGUA
Coneixent la història, encara em fa més gràcia posar-me les botes. El Camí de la  Sèquia es pot recórrer de punta a punta. És un sender que van obrir els sequiaries per fer-ne el mantiment. Des de Balsareny, on es capta l’aigua, fins al Parc de l’Agulla de Manresa, on es reparteix. Està equipat amb senyals indicatives i informacions de quilometratge i recorregut.

Aquest sender es va obrir cap als anys 50 per poder fer millor el manteniment de la sèquia /© Gg

Aquest sender es va obrir cap als anys 50 per poder fer millor el manteniment de la sèquia /© Gg

La ruta està molt ben marcada amb cartells i no té pèrdua /© Gg

La ruta està molt ben marcada amb cartells i no té pèrdua /© Gg

Són una vintena llarga de quilòmetres. Però, no ens espantem per la tirada! Són gairebé plans, només hi ha uns deu metres de desnivell. I això és un dels grans misteris d’aquest rec. Encara ningú s’explica com va fer els càlculs el mestre major d’obres, Guillem Catà. Tenia claríssim que, agafant l’aigua sota el castell de Balsareny, arribaria a la ciutat seguint les corbes de  nivell.

I com havia de córrer l’aigua? Doncs construint revoltades, mines, túnels i aqüeductes.

Aqüeductes com el de Conangle, el Vilar o Santa Maria són veritables monuments /© Gg

Aqüeductes com el de Conangle, el Vilar o Santa Maria són veritables monuments /© Gg

El rec té una fondària d’entre 1’20 a 1’40 metres /© Gg

El rec té una fondària d’entre 1,20 i 1,40 metres. Conserva totes les parets fetes de pedra. Mai s’ha volgut cimentar. I aquest, justament, és un dels seus encants /© Gg

D’inici feia 1’2 metres d’ample. Ara oscil·la entre els 1’5 i els quatre metres /© Gg

D’inici feia 1,2 metres d’ample. Ara té entre 1,5 i 4 metres a causa de l’erosió de l’aigua /© Gg

UNA OBRA D’ENGINYERIA DE MÈRIT
El sender sempre va arran de canal, no té pèrdua. La sèquia s’amaga, però, en alguns trams concrets. Quan arriba a Sallent  topa amb les vies del tren i les travessa per sota. Perdem de vista l’aigua una mica abans d’arribar a l’estació de Potasses del Llobregat. Seguim els rails tot de dret, en direcció Manresa, fins passat el castellet de les mines. Creuem les vies i tornem a trobar la sèquia al costat de la muntanya de runam del jaciment de sal.

Durant el recorregut es travessen les vies del tren. També alguna carretera i un polígon industrial. Pareu atenció en aquests trams! /© Gg

El camí és estret quan passa per llocs més salvatges, i ample en llocs més humanitzats. /© Gg

El camí és estret quan passa per llocs més salvatges, i ample en llocs més humanitzats. /© Gg

Una fita amb l’escut de Manresa indica qui és el propietari de la sèquia

Una fita amb l’escut de la ciutat de Manresa indica qui és el propietari de la sèquia /© Gg

Durant l’excursió trobem molts ponts petits de pedra, amb baranes de llosa. Són per passar d’un cantó a l’altre? Doncs no ben bé. Els pontarrons serveixen perquè, en cas de tempesta, l’aigua dels camps de dalt travessi als de baix i no ompli el rec. I si, igualment, va massa ple, hi ha els bagants. Són comportes laterals que es poden obrir si s’ha de buidar la sèquia.

De pontarrons n’hi ha una setantena en tot el recorregut /© Gg

De pontarrons n’hi ha una setantena en tot el recorregut /© Gg

De bagants i sobreeixidors,uns quants. /© Gg

De bagants i sobreeixidors,uns quants. /© Gg

Els sequiaires obren les comportes quan han de netejar la sèquia o quan hi ha tempesta i hi ha perill que el rec es desbordi /©

Els sequiaires obren les comportes quan han de netejar la sèquia o quan hi ha tempesta i perilla que el rec es desbordi. Sempre n’estan pendents /© Gg

Construir la sèquia va ser tot un èxit i una proesa. Però la gràcia és que, segles després, aquest canal medieval continua funcionant i subministrant aigua a Manresa i a altres poblacions del Bages. No em direu que no té mèrit!

Un equip de sequiaries s’encarrega del manteniment del canal /© Gg

Un equip de sequiaries s’encarrega del manteniment del canal /© Gg

Drenen el canal, reparen esllavissades, esbrossen les herbes /© Gg

Drenen el canal, reparen esllavissades, esbrossen les herbes /© Gg

CIRERES, ÀNECS I TOMAQUERES
El sender és preciós. Estret, gairebé sempre tocant l’aigua. De tonalitats canviants, adornat amb cirerers, roselles, espigues de blat o pàmpols de vinya. I ple de fauna: ànecs, esquirols, bernats pescaires…Passem pel costat de cases de pagès històriques, com el Mas de les Coves. Caminem gairebé a tocar de la muntanya de runa salina de la Botjosa. En alguns trams la sèquia entra a dins el bosc i és molt tranquil·la i silenciosa. També passa a tocar de camps de cereals i horts.

L’aigua corre lenta. Triga dotze hores i mitja a arribar a Manresa. La concessió és de 1.240 litres per segon /© Gg

L’aigua triga dotze hores i mitja a arribar a destí. La concessió és de 1.240 litres per segon /© Gg

El recorregut és molt variat. Hi ha trams insòlits i trams màgics /© Gg

El recorregut és molt variat. Hi ha trams insòlits, fins i tot màgics /© Gg

El sender passa a tocar de camps, masies i boscos. Travessa polígons industrials i s'acosta als runams salins/© Gg

El sender travessa polígons industrials i s’acosta als runams salins/© Gg

I al fons, una muntanya que vigila i ens anima a acabar la ruta: Montserrat/© Gg

I al fons, una muntanya que ens vigila i ens anima a acabar la ruta: Montserrat/© Gg

La sèquia de Manresa fa 26 quilòmetres. I n’hi ha marcats 24,8 /© Gg

La sèquia de Manresa fa 26 quilòmetres. I n’hi ha marcats 24,8 /© Gg

El recorregut acaba al Parc de l’Agulla, on hi ha un enorme llac artificial que funciona de reserva d’aigua. Té una capacitat de 200.000 metres cúbics. Des d’aquí es gestiona el cabal que ha d’arribar a la ciutat i a l’horta de Manresa. El Parc és també un dels llocs preferits de la gent de la zona per anar a passejar, a jugar amb les criatures o a fer esport.

El Parc de l’Agulla té una fondària de 4 metres i una capacitat de 200.000 metres cúbics d’aigua /© Gg

Des del Parc de l’Agulla es distribueix l’aigua cap a les hortes de Viladordis i El Poal. També passa una primera depuració biológica i s’envia cap a la potabilitzadora d’aigua de boca /© Gg

UN GRAN LLAC AMB VISTES
No us enganyaré….Aquesta excursió per la sèquia van ser una vintena de  quilòmetres meravellosos, molt distrets, envoltats d’un paisatge de primavera esplèndid.

Però cap al final, el mal als peus no me’l va estalviar ningú!  Per sort, en arribar al Parc de l’Agulla hi va haver premi: parada merescuda al Berenador, un establiment amb un bon assortit de begudes refrescants i reconstituents

El Berenador és una casa de sequiaires, transformada en bar i restaurant. Té  una privilegiada terrassa a la riba del llac, amb les més vistes més assolellades i  panoràmiques de Manresa: la cara nord de Montserrat de teló de fons. Recomanable a qualsevol hora, per fer menú de dia o de nit, l’esmorzar, l’aperitiu o la copa a la fresca. Asseguren que preparen gin tònics amb amor.

I al final, l'esforç també té premi. Un bon dinar amb vistes a Montserrat. /© Gg

I al final, l’esforç també té premi. Un bon dinar amb vistes a Montserrat. /© Gg

Al Berenador hi trobareu amanides originals i carns ben acompanyades. I plats combinats ben complerts!/© Gg

Amanides originals i carns ben acompanyades. I plats combinats molt complerts!/© Gg

Us he deixat més imatges de l’excursió en aquest álbum: La Sèquia de Manresa

QUE HEU DE SABER:
-Recorregut. 24,8 quilòmetres, entre la presa del Manresans de Balsareny i el Parc de l’Agulla. No cal fer tot el camí de tirada! Es pot agafar des de diferents accessos per escurçar-lo. L’itinerari passa per Balsareny, Vilafruns, la Rampinya, la Botjosa, Polígon Pla de Santa Anna, Santpedor i Sant Iscle.
-Important. sender estret que sovint obliga a caminar en fila. No hi ha tanques de protecció, així que atenció amb els nens petits. No és recomanable fer-lo amb bicicleta.
-Temps. Doncs això depèn del vostre estat físic i de les parades que vulgueu fer. Nosaltres vam començar la ruta a Balsareny mateix. Són 22 quilòmetres fins a Manresa. Vam trigar 4h15’ de caminada, més uns 20’ de parada per esmorzar.
-Mapa. Editat pel Parc de la Sèquia, l’entitat que gestiona el sender. És un tríptic amb mapa, indicacions i descripció dels llocs per on es passa. El trobareu al punt d’informació Infosèquia.
-Llibre. “La sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval.” Josep Alert i Pol Huguet. Cossetània Edicions.
-Article. Revista Descobrir Catalunya 234, agost 2017.
-Transport. Si voleu fer la ruta lineal haureu de deixar un cotxe a cada banda. O utilitzar el transport públic. L’empresa ALSA enllaça les poblacions d’aquesta zona amb autobús.
-Altres Equipaments. La història d’aquesta obra hidràulica s’explica en diversos equipaments. A l’Infosèquia hi ha una maqueta de tot el recorregut. Al Museu de la Tècnica de Manresa, situat dins dels dipòsits vells, hi ha una exposició permanent amb material antic. I al Centre de l’Aigua Can Font, diverses exposicions sobre l’ús de l’aigua.
-La Transèquia. Convocatòria popular per fer el sender caminant, corrent, en bici o en handbike. La Transèquia es fa sempre un cap de setmana posterior a la Festa de la Llum, el 21 de febrer. Es commemora el miracle que va permetre acabar les obres! Hi ha diversos punts de sortida, segons els quilòmetres que vulgui fer cadascú.
Ideal perquè ho teniu tot organitzat, transport, avituallaments, animació.
O no tan genial perquè és multitudinària. En alguns trams potser haureu de fer cua i tot!
-El Berenador. A la Carretera de Santpedor, s/n.  08243, Manresa. Telf. 93.874.10.14
Menú diari 15€,  menú cap de setmana 20€, carta de plats combinats a partir de 8€. Sempre obert. A partir de les 8 del matí.  A la zona hi bufa sempre el vent, no us oblideu una jaqueta!

 

Penelles, el poble pintat

dimecres, 4/04/2018

Mama, això és un rotllo! Un altre poble, una altra església, una altra plaça….I aquí què hi ha per veure? Jo passo! Em quedo al cotxe escoltant música…”

A algú li sona, això? Hi ha algun pare/mare d’adolescent a la sala? Quan la família creix (en edat, em refereixo) a vegades ja no és tan fàcil que tots et segueixin. No ens enganyem, hi ha visites i excursions que ja no els motiven. Tenen altres interessos.

Doncs, atenció, notícia! He trobat un poble que els fliparà.

En voldran recórrer tots els carrers. Tots…

I aquest senyor de caliquenyo, qui és? /© Gg

I aquest senyor de caliquenyo, qui és? /© Gg

UN MUSEU A L’AIRE LLIURE
Penelles, comarca de la Noguera. Situat als peus de la serra de Bellmunt-Almenara. Al voltant de 460 habitants. Llocs d’interès dins del nucli: la plaça Major, dues esglésies, una font centenària, una creu de terme gòtica. Que no se m’enfadin els penellecs. Però, d’entrada, no és un poble on faria parada expressa per fer turisme.

Fa uns dies, però,  hi vaig anar amb uns amics. I resulta que em va faltar temps per conèixer bé tots els seus racons. I això, perquè? Doncs per exemple…per això:

Penelles s’ha convertit en un referent de l’”streetart” /© Gg

Penelles s’ha convertit en un referent de l’”Street Art” /© Gg

Penelles és ple de grafitis. Però no són pintades sense solta ni volta. No penseu en guixarots fets amb esprais, d’aquells que només embruten les parets i el mobiliari urbà. No, no…

El poble és ple d’autèntiques obres d’art. Edificis municipals com l’ajuntament, l’escola o el pavelló. Parets de cases particulars i tàpies d’horts. Per tot arreu hi ha dibuixos enormes d’estils ben diferents. Els carrers són els passadissos d’una gran galeria d’art a l’aire lliure.

Aquesta llarga paret llunàtica és a tocar de l’escola del poble /© Gg

Aquesta llarga paret llunàtica és a tocar de l’escola del poble /© Gg

I aquest és el pavelló municipal /© Gg

I aquest és el pavelló municipal /© Gg

El senyor del pavelló municipal, de més a prop /© Gg

El senyor del pavelló municipal, de més a prop /© Gg

Mireu quina façana més acolorida a la Germandat de Penelles /© Gg

Mireu quina façana més acolorida a la Germandat de Penelles! /© Gg

EL GARGAR, UN FESTIVAL INSPIRADOR
Tot va començar al 2016. Els veïns trobaven que el poble estava una mica deixat. Moltes parets de totxana, cases antigues amb ganes d’una repintada, carrers deteriorats.

Com es podia “tunejar” Penelles?  Doncs se’ls va acudir el GarGar, el Festival de Murals i d’Art Rural, un certamen amb diferents objectius. Difondre la cultura artística al món rural. Ajudar artistes emergents a donar-se a conèixer. Canviar l’aspecte del poble. Conquistar turisme.

Doncs sembla que han aconseguit tot allò que es proposaven.

Gargar és el so que fa la ganga, un ocell de secà en perill d’extinció. El poble no vol patir el mateix perill que aquesta au /© Gg

Gargar és el so que fa la ganga, un ocell de secà en perill d’extinció. El poble no vol patir el mateix risc. Són les aus pintades a la façana de l’Ajuntament./© Gg

Com funciona el GarGar? Es fa una convocatòria pública d’artistes, que han acabat venint de tot el món. I on pinten? Doncs la gent del poble ofereix els seus “espais” lliures. O sigui, les seves parets. No poden triar ni artista ni estil. El dibuix que els hi faran serà tota una sorpresa.

El poble paga les grues, el material, el desplaçament i l’estada dels participants /© Gg

El poble paga les grues, el material, el desplaçament i l’estada dels participants /© Gg

Els artistes venen de Catalunya, Espanya, França, Alemanya, Portugal, Anglaterra, Itàlia, Japó, els Estats Units... /© Gg

Els artistes venen de diferents llocs de Catalunya, Espanya, França, Alemanya, Portugal, Anglaterra, Itàlia, Japó, els Estats Units, Equador, Canadà… /© Gg

A la majoria de pobles rabien quan apareixen grafitis a les parets. A Penelles, no! /© Gg

A la majoria de pobles rabien quan apareixen grafitis a les parets. A Penelles, no! /© Gg

La proposta del GarGar la van fer dues empreses del poble, d’estampació i disseny gràfic /© Gg

La proposta del GarGar la van fer dues empreses del poble, d’estampació i disseny gràfic /© Gg

La idea és apropar l’art a tothom Aquí el tenim a tocar! /© Gg

La idea és apropar l’art a tothom Aquí el tenim a tocar! /© Gg

US FARÀ FALTA UN MAPA!
El GarGar s’ha celebrat en dues edicions. Hi ha una cinquantena de murals repartits per tot el poble. I per no perdre’ns cap dibuix hem demanat a l’ajuntament un mapa que indica on és cada obra i a quin artista pertany.  Busquem, busquem?

Els murals són d’estils ben diferents! Fets amb pintura plàstica, esprai, collage de paper, rajoles, vernís, llana, ceràmica…

La temàtica és lliure, però es recomana als artistes que no utilitzin la política o la religió per fer les seves obres. De fet, s’anima als creadors a que s’inspirin en els elements propis de Penelles i el seu entorn.

La pintura més emblemàtica és el retrat d’en Tato, en Joan Mata, un veí del poble /© Gg

La pintura més emblemàtica és el retrat d’en Tato, en Joan Mata, un veí del poble /© Gg

Molt a prop de Penelles hi ha l’estany d’Ivars, on hi fan niu les cigonyes /© Gg

Molt a prop de Penelles hi ha l’estany d’Ivars, on hi fan niu les cigonyes /© Gg

L’entorn i la tradició agrícola de la comarca han inspirat alguns artistes /© Gg

L’entorn i la tradició agrícola de la comarca han inspirat alguns artistes /© Gg

VINT-I-DUES PARETS NETES
El GarGar 2018 ja està en marxa. Si voleu veure els artistes treballant en directe, apunteu-vos la data: 4,5 i 6 de maig! Hi haurà vint-i-dos espais on es pintarà. Pels carrers també hi haurà música, tallers, parades de food trucks i cervesa artesana.

Vaja, molt d’ambient en un festival únic a Catalunya!

Segur que els vostres adolescents no s’atreviran a fer-vos morros, aquest cop!

És una visita de les visites més sorprenents que he fet a un poble /© Gg

És una visita de les visites més sorprenents que he fet a un poble /© Gg

Si voleu veure més fotografíes dels murals: àlbum Penelles, el poble pintat

HEU DE SABER QUE:

-Com arribar. Carretera C-53, entre Anglesola i Balaguer.
-El mapa. Demaneu-lo a l’ajuntament o al punt d’Informació GarGar. Val pena tenir-lo a ma per no perdre’s cap mural.
-Jocs. El mapa proposa dos concursos. Un és per a gent de 3 a 15 anys. Han de trobar sis detalls concrets i fer-se una selfie amb aquests dibuixos. El GarGar els farà un obsequi! L’altre concurs és per a gent de 0 a 99 anys. Es tracta de consumir als negocis de Penelles. Si aconsegueixen 3 segells d’establiments diferents, el GarGar també els premia.
-Punt Informació GarGar. Dissabtes i diumenges, 11h-14h i 19h-21h
-Ajuntament de Penelles. De dilluns a divendres, de 10:30h a 13:30h
-Per arrodonir el dia. Visitar el Castell del Remei, a pocs quilòmetres del poble. És una finca històrica dedicada a la viticultura. De fet, havia funcionat com a colònia agrícola, una de les més importants de Catalunya. Podeu fer una visita guiada al celler o comprar el vi de la finca a la botiga. Hi ha un castell construït a finals del segle XIX (aquest no es visita), un santuari molt bonic i un estany. El restaurant de la finca té solera i és molt conegut. L’encertareu si demaneu cargols!
Tanca els dimarts. Telf: 973.718.165

Casa Rull de Sispony, un museu que explica Andorra

dimarts, 6/03/2018

Andorra, el país dels Pirineus. És ple de pistes d’esquí, bancs, perfumeries, estancs i botigues de formatges. Gairebé tothom hi ha anat a fer un bany calent i s’ha encallat a les cues de la frontera.

I a més a més de tots aquests tòpics, què en sabem dels andorrans? Doncs resulta que Andorra és un país de paisatge espectacular i història ben antiga. Els he promès a la família que faríem un viatge en el temps per anar-los a conèixer. I sense cansar-nos massa.

Ni tan sols haurem de sortir de casa.

Aquest museu explica la vida tradicional de país /© Gg

Visitarem una casa-museu que explica la vida tradicional del país/© Gg

 

DESCOBRIM UNA ALTRA ANDORRA
Això sí, em refereixo a una casa enorme. I per trobar-la ens cal anar al carrer Major de Sispony. Es tracta de Casa Rull, una de les finques més importants de la parròquia de la Massana, que des de l’any 2.000 és un museu.

(més…)

Respirant tardor a Vidrà

dissabte, 11/11/2017

Teníem ganes d’anar a  trepitjar fulles seques, a veure paisatges colorits. Però sense cap pretensió. Ni amb l’ànim de caminar, ni de fer cap taller, res de visites concertades, res d’objectius ni presses. Només respirar tardor. I ens hem perdut per la vall del Bisaura, fins arribar a Vidrà.

El Bisaura és una comarca natural situada entre Osona i el Ripollès. /© Gg

El Bisaura és una comarca natural situada entre Osona i el Ripollès. /© Gg

UN TERRITORI AMB MÉS DE MIL ANYS D’HISTÒRIA
El Bisaura és una zona coneguda pels excursionistes i els ciclistes, perquè  hi ha molts itineraris cap a llocs sorprenents. La serra de Milany i Santa Magdalena, els bufadors de Llaers, el santuari de Bellmunt. Una muntanya mitja, molt boscosa, frescal i força salvatge. Que en aquesta època canvia de tonalitats cada dia.

(més…)

La Casa Batlló, un carnaval modernista

diumenge, 9/07/2017

A l’estiu, durant les vacances de l’escola, ens agrada “baixar” almenys un dia a Barcelona a fer el turista. Solem triar un lloc emblemàtic o un museu interessant, ramblegem una mica i aprofitem per badar davant els aparadors. Tot és gran, diferent i estimulant.

Aquest cop em ronda pel cap Gaudí. Sento una gran debilitat per la seva obra, ho reconec. Tot el que va fer m’inspira i em posa de bon humor. Quin paio tan diferent! Creativitat desbordant, valentia, color. En aquest mateix blog podeu llegir un post que vaig dedicar als Jardins Artigas, de la Pobla de Lillet.

Gaudí em fascina. I no hem posat mai els peus a la Casa Batlló. Així que, avui, ja tenim destí.

Patrimoni Mundial de la UNESCO, figura en les millors guies turístiques com a lloc imprescindible! /© Gg

Patrimoni Mundial de la UNESCO, figura en les millors guies turístiques com a lloc imprescindible! /© Gg

ANEM A VISITAR UNA CASA?
Si, en concret un bloc de pisos residencials de Barcelona. Al Passeig de Gràcia. Us agradarà. “Recordeu que a l’escola heu treballat el trencadís? Si, allò que feu enganxant trossos estripats de paper de colorins. Bé, semblant… Avui em veurem.”

(més…)

El Geoparc de la Catalunya Central

dimecres, 21/06/2017

Aquest post serà breu de text, però ric en fotografies. I ja us aviso que serveix per fer “propaganda” d’un article del qual n’estic especialment satisfeta. El publica la revista “Experiències” d’aquest semestre primavera-estiu. I parla del Geoparc de la Catalunya Central.

El Geoparc de la Catalunya Central va ser acceptat a la xarxa europea de geoparcs el setembre de 2012 /© Gg

El Geoparc de la Catalunya Central va ser acceptat a la xarxa europea de geoparcs el setembre de 2012 /© Gg

Què és un Geoparc? 
Un Geoparc és un territori definit amb una geologia excepcional, que ha condicionat el paisatge i la manera de viure-hi. Als anys 90 la inquietud de certs geòlegs per protegir aquests llocs, únics al planeta, va derivar en la creació d’una xarxa de Geoparcs que ha anat creixent. Actualment n’hi ha 120 a tot el món, 69 a Europa, 11 a Espanya i 1 a Catalunya.  I cada any es presenten noves candidatures, com la de la Conca de Tremp-Montsec.

A un Geoparc hi podreu fer visites excepcionals. Coves, falles, mines, muntanyes, penya-segats, congostos. El geoturisme implica trepitjar paisatges insòlits, però també fer esports a la natura, visites culturals o tastets dels productes d’un territori.

(més…)

L’Arborètum d’Espinelves

dimarts, 21/03/2017

Crec que, almenys un cop a la vida, tots nosaltres hem anat de visita a Espinelves, a Osona. I probablement hem marxat carregats del poble amb un arbre. Si o no?

Aquest post no va de la popularíssima Fira de l’Avet, que es fa a principis de desembre. Però si que parlarem d’arbres. Aquests, però no us els podreu emportar a casa. Primer perquè no us cabrien enlloc! Però sobretot perquè són una joia, un tresor, són arbres únics, centenaris.

Els anem a trobar a la finca de Masjoan.

Aquí hi trobareu alguns dels arbres més ancians i alts de Catalunya. /© Gg

Aquí hi viuen alguns dels arbres més alts, ancians i espectaculars de Catalunya. És un bosc màgic! /© Gg

 

ELS ARBRES MÉS ALTS DEL MÓN
Avui fem una excursió curta per l’Arborètum de Masjoan, un lloc ple d’arbres monumentals. Sequoia gegant, Avet de Vancouver, Cedre del Líban, Pi de l’Himàlaia…Fins a 58 espècies diferents de coníferes de tot el món.  Però, què hi fan a Espinelves aquests arbres?

(més…)

La família intrèpida se’n va a la mar

diumenge, 27/11/2016

Bones notícies per a les famílies intrèpides! Un nou establiment s’ha unit a la xarxa d’Albergs Costa Brava Pirineu de Girona. Es tracta de Mana Mana Hostel, de Tossa de Mar. És al casc antic de Tossa, gairebé a tocar de l’aigua i de les muralles, en una vella casa de pescadors.

Nosaltres ja hi hem estat! És un alberg petit i acollidor, amb una magnífica terrassa que ens ha regalat un capvespre de lluna i teulades. A principis de tardor hi vam fer una escapada. Com la resta d’albergs de la xarxa, fan una proposta de cap de setmana ple d’activitats.

“La vida al mar” és una programa molt salat per conèixer el camí de ronda i les muntanyes de Tossa, trepitjar la sorra de platja i les pedres de la muralla, aprendre a fer “nucs” i conèixer el llenguatge dels fars.

Als mesos d’hivern, Mana Mana Hostel tanca. Obrirà portes de cara a la primavera. Quan s’acosti la data, us ho recordarem amb un post de la nostra aventura a Tossa. Però, mentrestant, mireu aquest vídeo, editat per Juls Produccions. I aneu preparant un forat a l’agenda!

Així és com vam viure nosaltres la vida al mar de Tossa.

Eps, un recordatori! La xarxa Albergs Costa Brava Pirineu de Girona la formen els albergs de Sant Joan de les Abadesses, Llançà, la Vall d’en Bas, Banyoles i Tossa de Mar. Els cinc establiments ofereixen el programa Família Intrèpida en diferents dates. A cada lloc es fan activitats diferents, adaptades a l’entorn. El cost és de 53 euros els nens de 4 a 13 anys, i 89 euros a partir dels 14 anys i adults.

Nosaltres també hem viscut l’experiència La vida a les muntanyes, a l’alberg Ruta del Ferro, al Ripollès. Aquí trobareu el post Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses,  primera part i el post Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses segona part.

I aquí, el vídeo! Divertiu-vos!

Sant Benet de Bages i una historia d’amor

divendres, 4/11/2016

En els últims anys he visitat, en diverses ocasions, Món Sant Benet, entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles. El trobo un lloc molt agradable, que no em cansa mai.  El monestir és fantàstic i l’entorn molt bonic. A més, la fundació que gestiona l’espai des de fa uns quants anys, té l’encert d’oferir visites guiades de temàtica diversa. Hi he estat seguint els passos dels monjos que van fer créixer el monestir medieval. M’he passejat pels horts que l’envolten, on es conreen verdures i hortalisses tradicionals de la comarca. Un capvespre d’estiu recordo que vam perseguir els personatges màgics de la companyia Gog i Magog entre els murs de pedra.

Aquest cop ens han temptat les ànimes. Les d’un pintor i una venedora ambulant, que ronden pels jardins, el claustre i les galeries de Sant Benet.

Que hi fa una taula tan ben parada al claustre de Sant Benet? De qui són el barret i el xal? /© Gg

Que hi fa una taula tan ben parada al claustre de Sant Benet? De qui són el barret i el xal? /© Gg

(més…)

Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses , segona part

dijous, 5/05/2016

Sou una família intrèpida?
En la primera part d’aquest post havíem quedat que els intrèpids són curiosos de mena, no els importa suar la pell per descobrir racons nous, tant els fa posar els peus dins del riu, i no tenen por de les històries d’éssers misteriosos, com les bruixes o els fantasmes. Aquests som nosaltres! I per això ens hem apuntat al programa Família Intrèpida, que ofereixen els albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Ens hem passat un llarg cap de setmana coneixent Sant Joan de les Abadesses, allotjats a l’alberg rural Ruta del Ferro.

Si voleu saber com comença la història, podeu clicar aquí: Familia Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses, primera part .

Però, si ja sabeu de què va la cosa…, seguim!

 

BLOG FAMÍLIA INTRÈPIDA-càmera 16 (9) OK

Sant Joan de les Abadesses és ple de fonts. Aquí, entretinguts a la que hi ha al Pont Vell. /© Gg

(més…)