Arxiu de la categoria ‘Singular’

Sant Benet de Bages i una historia d’amor

divendres, 4/11/2016

En els últims anys he visitat, en diverses ocasions, Món Sant Benet, entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles. El trobo un lloc molt agradable, que no em cansa mai.  El monestir és fantàstic i l’entorn molt bonic. A més, la fundació que gestiona l’espai des de fa uns quants anys, té l’encert d’oferir visites guiades de temàtica diversa. Hi he estat seguint els passos dels monjos que van fer créixer el monestir medieval. M’he passejat pels horts que l’envolten, on es conreen verdures i hortalisses tradicionals de la comarca. Un capvespre d’estiu recordo que vam perseguir els personatges màgics de la companyia Gog i Magog entre els murs de pedra.

Aquest cop ens han temptat les ànimes. Les d’un pintor i una venedora ambulant, que ronden pels jardins, el claustre i les galeries de Sant Benet.

Que hi fa una taula tan ben parada al claustre de Sant Benet? De qui són el barret i el xal? /© Gg

Que hi fa una taula tan ben parada al claustre de Sant Benet? De qui són el barret i el xal? /© Gg

(més…)

Barranquisme al Pirineu

dilluns, 4/07/2016

Això dels esports d’aventura, com tot, t’ha d’agradar. Personalment m’atrauen, perquè hi ha un contacte molt directe amb la natura, amanit amb l’emoció que provoca el risc controlat.

Controlat, sempre i que facis cas als experts, utilitzis el material adequat i posis la dosi de seny que demana l’activitat. L’estiu passat em vaig estrenar amb el barranquisme. Coi, no va ser fàcil! És una experiència que m’ha quedat impregnada a la pell. En faig memòria en aquest post.

Adrenalina mesclada amb aigua. /© Gg

Adrenalina mesclada amb aigua. /© Gg

(més…)

Família Intrèpida a Sant Joan de les Abadesses , primera part

dimecres, 4/05/2016

Sou una família intrèpida?
Que, què vull dir amb intrèpida? Segons el diccionari, “intrèpid” vol dir “que no tem els perills”. Però no cal anar tan enllà. Em refereixo a aquella gent a qui li va la descoberta de racons nous, que és curiosa de mena i que té preguntes sobre tot i per a tothom, no li fa res arremangar-se ni embrutar-se, tasta qualsevol menjar i a la motxilla porta les quatre coses imprescindibles per entomar qualsevol aventura  (crema solar, un impermeable, tirites i aigua).

Si vosaltres sou d’aquests, hi ha algú que us busca. En concret, els Albergs Costa Brava-Pirineu de Girona. Acaben d’estrenar un programa de cap de setmana que anomenen Família Intrèpida. Inclou l’allotjament, els menjars i un munt d’activitats arrelades al territori. Només cal que trieu destí i tema. Què us agrada més? Fer pa? Buscar sirenes? Inventar pocions màgiques? Resoldre misteris?

En aquest post us explico la nostra experiència com a família intrèpida a la vila ripollesa de Sant Joan de les Abadesses. Ja us avanço que l’única cosa que no trobareu al text és avorriment.

El pont vell, que creua el riu Ter i uneix les dues bandes de Sant Joan de les Abadesses. /© Gg

El pont vell, que creua el riu Ter i uneix les dues bandes de Sant Joan de les Abadesses. /© Gg

(més…)

El castell de Florejacs

dilluns, 21/03/2016

La història del nostre petit país es plena de batalles, invasions i reconquestes. I els castells n’eren els principals escenaris.  Malgrat tanta brega, hi ha moltes fortificacions que han sobreviscut, en condicions de conservació diversa, es clar. Ara mateix, n’hi ha força que es poden visitar. A una quarantena llarga s’hi fan rutes guiades. Molts d’aquests castells són privats i obrir-los al públic els ha permès recollir uns diners per mantenir-los, perquè la seva conservació és costosa. Un dels pioners en acollir visites va ser Florejacs, a la Segarra. Els seus propietaris van seguir l’exemple de molts “Chateaux” francesos.

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

(més…)

Camí de Ronda de la Costa Brava i garoinada a Llafranc

dijous, 18/02/2016

A la feina hi ha un bon amic a qui li encanta organitzar sortides. Li agrada la muntanya en general i sempre està pensant quin racó pot descobrir tot fent un bon tresc, superant una via ferrada, escalant un tros de muntanya o saltant un barranc de gorg en gorg. Sempre troba indrets peculiars i bonics. I sol arrodonir l’excursió tastant la bona cuina i el bon beure del territori. Així que, quan fa una proposta en veu alta, sempre hi ha voluntaris per acompanyar-lo.

Aprofitant que és temporada de garoines ens ha suggerit un pla molt atractiu: fer un tros del camí de ronda de la Costa Brava i dinar eriçons a la vora del mar. Aquest cop s’han aixecat més de quinze mans! Avui sortim amb la família de la feina.

El camí de Ronda travessa la pineda i baixa fins a les cales. I ofereix vistes espectaculars. /© Gg

El camí de Ronda de la Costa Brava ofereix vistes espectaculars. /© Gg

(més…)

Anem a buscar oli a l’Urgell

dimarts, 1/12/2015

No fallen mai. Pel novembre sempre rebo una carta dels amics de  Cal Jan, un molí d’oli gairebé centenari de Guimerà. M’avisen que ja fa uns dies que recullen arbequines, que la temporada està sent més o menys reeixida i em recorden que, a partir de la Puríssima, el molí obre portes. Ah! I no s’obliden mai d’afegir-hi un petit regal: una participació d’un número de loteria de Nadal.

Penjo la carta a la nevera per fer memòria que, durant el desembre, toca anar a l’Urgell. A casa, s’ha convertit en una tradició que sovint hem compartit amb família i amics.

I, a més, el rebost ja ho reclama, la veritat!

Guimerà està situat al sud de l'Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Guimerà està situat al sud de l’Urgell, a la vall del riu Corb./© Gg

Cal Jan és un molí d'oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

Cal Jan és un molí d’oli històric. Funciona des dels anys vint. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest.Veure'l en funcionament és tota una llicó d'història per als nens. /© Gg

No en queden masses, de trulls tradicionals com aquest. Veure’l funcionar és tota una lliçó per als nens: agricultura, mecànica, historia, gastronomía, tradició… /© Gg

(més…)

Rupit i les Roques Encantades

dissabte, 26/09/2015

Fa pocs mesos, el nostre nebot i cosí ha fet la Primera Comunió.  Per celebrar-ho li hem volgut regalar un tresor.  Un tresor dels de veritat!  Però no l’hi hem posat fàcil, perquè ja se sap que els botins més  preuats són aquells que costen d’aconseguir.  A Catalunya, els millors experts en tresors i amagatalls eren els bandolers. Així que hem acompanyat el nano fins al Collsacabra, on, fa anys, s’hi movia en Joan Sala, més conegut com Serrallonga.  Aquest post és la crònica d’una divertida jornada de recerca…

L’ORIGEN DE LA HISTÒRIA
Tot comença a Rupit, travessant el pont penjat sobre la riera. El pont és una mena de túnel del temps.  A  l’altra banda trobem cases antigues, carrers empedrats, balcons de fusta… tot tan ben conservat que fàcilment ens traslladem a l’època dels bandolers,  quatre-cents anys enrera.  Al segle XVII el poble era un anar i venir de gent, s’hi feia mercat i acollia molts viatgers que feien camí cap a Vic, Olot o les Guilleries.

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

Travessem el pont penjat, una mena de túnel del temps./ © Gg

(més…)

Els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet

dimarts, 21/07/2015

Una de les coses que més m’apassionen quan surto a conèixer món és trobar racons especials en llocs insospitats. La dehubicació sempre aporta valor afegit, penso. És el cas dels Jardins Artigas, a la Pobla de Lillet. Quan tothom situa Gaudí i la seva obra magnífica i sorprenent a la ciutat de Barcelona, resulta que trobem la seva petja a tocar d’una antiga fàbrica tèxtil, a l’Alt Berguedà. Què hi fa aquí, això?

L'entrada original dels jardins. S'hi accedeix per una rampa inclinada. A banda i banda, serps de pedra recargolades, amb la boca oberta. I cactus de ciment. /©Gg

L’entrada original dels jardins. S’hi accedeix per una rampa inclinada. A banda i banda, serps de pedra recargolades, amb la boca oberta. I cactus de ciment. /©Gg

(més…)

“L’ou com balla” al Barri Gòtic de Barcelona

diumenge, 24/05/2015

Preneu nota. Aquest any 2015, el dia de Corpus Christi s’escau el dijous 4 de juny. Ho dic ja, d’entrada, perquè en aquest post parlo d’un fet enigmàtic que passa aquest dia de l’any en concret. Podeu veure un ou saltar i rodolar, durant hores, al capdamunt d’una font.

No us sembla una tradició curiosa, “l’ou com balla”?

Sempre m’ha semblat una de les més singulars d’aquest petit país nostre.

Dijous de Corpus. Els ous ballen sobre les fonts/ © Gg

Dijous de Corpus. Els ous ballen sobre les fonts engalanades amb flors i fruites. / © Gg

(més…)

Les marmotes de Molló Parc

dilluns, 13/04/2015

S’ha acabat definitivament l’hivern, o no?

Això us ho sabran dir, millor que ningú, les marmotes de Molló Parc. Són especialistes a percebre el canvi d’estació. El real, no pas aquell que ens marca el calendari. Quan ja s’han ben atipat de dormir i els budells els comencen a roncar de tanta gana, treuen el nas del cau. Si la temperatura és bona i senten flaire de flors acabades d’esclatar, senyal que es poden desvetllar.

Encara hi ha certa mandra, però les marmotes ja estan despertes. /© Molló Parc

Les marmotes són els únics animals del parc que no es poden veure durant l’hivern, perquè dormen als caus.  I quan en  surten tenen molta mandra!  / © Molló Parc

Un altre que encara té son! /© Gg

Un altre que encara té son! / © Gg

(més…)