Arxiu de la categoria ‘Singular’

El museu de la xocolata

dissabte, 7/03/2015

Ja li estem tallant les cames a la Vella Quaresma i això vol dir que s’acosta Pasqua. Al meu poble, per aquestes dates, sempre sorgeix la incògnita: quina mona farà aquest cop el pastisser?  A Can Miró,  amb botiga oberta des del 1920, en Domènec i l’Elies ens tenen acostumats a sorprendre’ns amb autèntiques obres d’art de xocolata.

L’any passat van fer el castell de Castellterçol, totxo a totxo, amb la seva torre, les escales, les finestretes… Se’l van cruspir a l’escola i n’hi va haver per a tothom!  Altres anys han modelat personatges infantils, protagonistes de còmics o famosos: l’Astèrix i l’Obèlix, els Barrufets, en Leo Messi… Molt bonics.

Tot i que, seríeu capaços de menjar-vos un barrufet? Fa una mica de pena, no?

Els Barrufets canten caramelles i celebren la Pasqua. / © Gg

Els Barrufets canten caramelles i celebren la Pasqua. / © Gg

(més…)

Festa de l’Escudella de Castellterçol

dimarts, 10/02/2015

Aquest post fa olor de fumat i vianda. No en sentiu la flaire? És l’aroma de l’escudella de Carnaval.  Es cuina cada dimarts de Carnestoltes a diversos pobles de Catalunya: aquest any 2015 és el 17 de febrer!

Té noms diferents: escudella, ranxo, sopa… Les receptes són immemorials, totes úniques i ben particulars.

En voleu tastar una? Fa anys que no em perdo l’Escudella de Castellterçol. Mmmm…només de pensar-hi ja m’entra salivera!

Els escudellaires s’hi posen ben d’hora. A les set del matí ja fan brasa, un bon foc que ha de durar fins al migdia. Cap a les nou col·loquen les calderes i les omplen d’aigua. I comencen a caure els primers ingredients: sal, oli i llard. En unes calderes a part hi van coent la carn: vedella, carn magra, costella, botifarra crua i negra, pollastre. Tots els ingredients són de Castellterçol, aquests dies els carnissers tenen feina!

Aquest 2015 s'escau el 17 de febrer! / © Gg

Aquest 2015 s’escau el 17 de febrer! / © Gg

(més…)

El Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana

dimecres, 17/12/2014

Arribem a Sant Guim de la Plana a primera hora de la tarda, perquè volem veure el poble amb claror de dia. Tenim el temps just per fer un tomb pel casc antic, on es fa el pessebre. I ja quedem encantats amb els carrers estrets, les arcades, els racons amagats. Tot de pedra vella i fusta esquerdada: l’escenari promet.

Però comença a ploure. A bots i barrals. I això ens fa témer que la nostra sortida a la Segarra quedarà frustrada. A Sant Guim, però, s’estimen molt el seu pessebre i poques vegades n’han anul•lat una sessió. Al poble hi viuen unes noranta persones, que solen ‘reclutar’ familiars, amistats i gent dels municipis veïns per poder fer les actuacions. L’Associació Cultural La Marinada, que va començar el pessebre als anys vuitanta, acaba reunint més de tres-centes cinquanta persones, entre actors i membres de l’organització. L’esforç per vestir tothom, recrear els espais, buscar eines antigues, decorar totes les estances i atendre els visitants és enorme.

Ens diuen que el pessebre es farà! Prenem el paraigua i fem cua sota la pluja. Ens ofereixen una tassa de caldo calent, així que l’espera no es fa tan pesada. Finalment, obren la porta del castell medieval de Sant Guim.

I entrem en un món… màgic.

Comença el nostre viatge en el temps.

Comença el nostre viatge en el temps. / © Gg

(més…)