Entrades amb l'etiqueta ‘Folklore’

Casa Rull de Sispony, un museu que explica Andorra

dimarts, 6/03/2018

Andorra, el país dels Pirineus. És ple de pistes d’esquí, bancs, perfumeries, estancs i botigues de formatges. Gairebé tothom hi ha anat a fer un bany calent i s’ha encallat a les cues de la frontera.

I a més a més de tots aquests tòpics, què en sabem dels andorrans? Doncs resulta que Andorra és un país de paisatge espectacular i història ben antiga. Els he promès a la família que faríem un viatge en el temps per anar-los a conèixer. I sense cansar-nos massa.

Ni tan sols haurem de sortir de casa.

Aquest museu explica la vida tradicional de país /© Gg

Visitarem una casa-museu que explica la vida tradicional del país/© Gg

 

DESCOBRIM UNA ALTRA ANDORRA
Això sí, em refereixo a una casa enorme. I per trobar-la ens cal anar al carrer Major de Sispony. Es tracta de Casa Rull, una de les finques més importants de la parròquia de la Massana, que des de l’any 2.000 és un museu.

(més…)

Festa de l’Escudella de Castellterçol

dimarts, 10/02/2015

Aquest post fa olor de fumat i vianda. No en sentiu la flaire? És l’aroma de l’escudella de Carnaval.  Es cuina cada dimarts de Carnestoltes a diversos pobles de Catalunya: aquest any 2015 és el 17 de febrer!

Té noms diferents: escudella, ranxo, sopa… Les receptes són immemorials, totes úniques i ben particulars.

En voleu tastar una? Fa anys que no em perdo l’Escudella de Castellterçol. Mmmm…només de pensar-hi ja m’entra salivera!

Els escudellaires s’hi posen ben d’hora. A les set del matí ja fan brasa, un bon foc que ha de durar fins al migdia. Cap a les nou col·loquen les calderes i les omplen d’aigua. I comencen a caure els primers ingredients: sal, oli i llard. En unes calderes a part hi van coent la carn: vedella, carn magra, costella, botifarra crua i negra, pollastre. Tots els ingredients són de Castellterçol, aquests dies els carnissers tenen feina!

Aquest 2015 s'escau el 17 de febrer! / © Gg

Aquest 2015 s’escau el 17 de febrer! / © Gg

(més…)

El Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana

dimecres, 17/12/2014

Arribem a Sant Guim de la Plana a primera hora de la tarda, perquè volem veure el poble amb claror de dia. Tenim el temps just per fer un tomb pel casc antic, on es fa el pessebre. I ja quedem encantats amb els carrers estrets, les arcades, els racons amagats. Tot de pedra vella i fusta esquerdada: l’escenari promet.

Però comença a ploure. A bots i barrals. I això ens fa témer que la nostra sortida a la Segarra quedarà frustrada. A Sant Guim, però, s’estimen molt el seu pessebre i poques vegades n’han anul•lat una sessió. Al poble hi viuen unes noranta persones, que solen ‘reclutar’ familiars, amistats i gent dels municipis veïns per poder fer les actuacions. L’Associació Cultural La Marinada, que va començar el pessebre als anys vuitanta, acaba reunint més de tres-centes cinquanta persones, entre actors i membres de l’organització. L’esforç per vestir tothom, recrear els espais, buscar eines antigues, decorar totes les estances i atendre els visitants és enorme.

Ens diuen que el pessebre es farà! Prenem el paraigua i fem cua sota la pluja. Ens ofereixen una tassa de caldo calent, així que l’espera no es fa tan pesada. Finalment, obren la porta del castell medieval de Sant Guim.

I entrem en un món… màgic.

Comença el nostre viatge en el temps.

Comença el nostre viatge en el temps. / © Gg

(més…)