Entrades amb l'etiqueta ‘Segarra’

El castell de Florejacs

dilluns, 21/03/2016

La història del nostre petit país es plena de batalles, invasions i reconquestes. I els castells n’eren els principals escenaris.  Malgrat tanta brega, hi ha moltes fortificacions que han sobreviscut, en condicions de conservació diversa, es clar. Ara mateix, n’hi ha força que es poden visitar. A una quarantena llarga s’hi fan rutes guiades. Molts d’aquests castells són privats i obrir-los al públic els ha permès recollir uns diners per mantenir-los, perquè la seva conservació és costosa. Un dels pioners en acollir visites va ser Florejacs, a la Segarra. Els seus propietaris van seguir l’exemple de molts “Chateaux” francesos.

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

Florejacs es va obrir al públic al 1989. Van ser pioners en fer visites turístiques. /© Gg

(més…)

El Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana

dimecres, 17/12/2014

Arribem a Sant Guim de la Plana a primera hora de la tarda, perquè volem veure el poble amb claror de dia. Tenim el temps just per fer un tomb pel casc antic, on es fa el pessebre. I ja quedem encantats amb els carrers estrets, les arcades, els racons amagats. Tot de pedra vella i fusta esquerdada: l’escenari promet.

Però comença a ploure. A bots i barrals. I això ens fa témer que la nostra sortida a la Segarra quedarà frustrada. A Sant Guim, però, s’estimen molt el seu pessebre i poques vegades n’han anul•lat una sessió. Al poble hi viuen unes noranta persones, que solen ‘reclutar’ familiars, amistats i gent dels municipis veïns per poder fer les actuacions. L’Associació Cultural La Marinada, que va començar el pessebre als anys vuitanta, acaba reunint més de tres-centes cinquanta persones, entre actors i membres de l’organització. L’esforç per vestir tothom, recrear els espais, buscar eines antigues, decorar totes les estances i atendre els visitants és enorme.

Ens diuen que el pessebre es farà! Prenem el paraigua i fem cua sota la pluja. Ens ofereixen una tassa de caldo calent, així que l’espera no es fa tan pesada. Finalment, obren la porta del castell medieval de Sant Guim.

I entrem en un món… màgic.

Comença el nostre viatge en el temps.

Comença el nostre viatge en el temps. / © Gg

(més…)