Aquest matí de l’11 de Setembre, a Allela, desprès de la ofrena floral als Germans Lleonard per part de totes les entitats locals, ha estat presentada la colla de trabucaices, Els Trabucaires del vi d’Alella.
Des de dins de Can Lleonard, a les ordres del cap de colla David Lluch, han fet el seu bateig de foc i hom a pogut apreciar la seva capacitat i la ràpida expeirència que agafarà la colla, ensems dels vistosos uniformes, els dels homes així com els de les dones, que per cert la presència femenina a la colla és notable i esperem que d’altres colles en prenguin nota.
Oferim aquí el text fundacional que s’ha llegit en públic aquest matí a Alella. Visca la nova colla dels Trabucaires del vi d’Alella!!!
Aquesta és la història verídica, avui convertida en llegenda del que passava al poble d’Alella, a mitjans del segle XVIII, quan fam, malalties i males collites malmetien els suors i les il.lusions dels pagesos que a més havien d’aguantar les colles de lladregots que robaven pels horts, camps i vinyes, sobretot en temps de verema.
Aquells pobres pagesos, després de trencar-se l’espinada de sol a sol, a vegades havien de deixar al camp verdures o el raïm tallat a dins les portadores, per anar a recollir-lo el dia següent de bon matí, però es trobaven amb la mala feina que uns lladregots, de nit, els hi havien robat els fruits dels seus suors. Alguns decidiren fer guàrdies de nit, d’altres organitzar rondes, però això és força feixuc per un home que ha treballat tot el dia i, encara, si alguna vegada topaven amb els malfactors, aquests pinxos, se’ls hi encaraven i amenaçaven de mort si en donaven coneixement a l’autoritat, la qual, s’ha de dir, res feia per a protegir els bens dels pagesos.
A Alella hi havia una casa de pagès que li deien Can Margarideta, que vivia sobretot del conreu de la vinya. El Noi, així s’anomenava sempre al fill gran de la casa, començava, per l’edat, a ser el puntal del pare, ja prou gran. El Noi de Can Margarideta estava tip de veure que any si i l’altre també, l’esforç se l’enduguessin uns vagarros que vivien sempre amb l’esquena dreta, per tabernes i casotes. Decidit com era, va aplegar a un grup de companys d’altres masos veïns, xicots valents com ell i, amb tota la fermesa de qui s’estima la terra, van jurar acabar amb aquell esclavatge.
Tot i existir en aquella època fusells i armament prou modern com per fer les mortíferes guerres que assolaven el país, els pagesos no tenien més que uns senzills trabucs. Així armats, els pocs que tenien cavall a cavall, els qui no amb el matxo que llauraven o la mula de traginar, van engegar la colla, sense més miraments ni estratègia, ni tàctica, que la que havien escoltat de les històries dels antics bandolers, escoltades les nits d’hivern de llavis de l’àvia a la vora del foc.
Eren valents i compromesos i doncs que defensaven la justícia del que era seu, mai no es feien enrere, així ben aviat la gent els va anomenar ELS TRABUCAIRES DEL VI D’ALELLA. El seu braó era tant potent com la seva raó, la seva fama s’escampà arreu i aquells lladregots que abans plantaven cara, fugin espaordits només saber que per allà voltava la partida. En poc temps van netejar de malfactors no nomes Alella, sinó tota la rodalia, de Teià a Vallromanes, de Tiana a Sant Fost, de Martorelles al Masnou.
Però eren gent de pau i només anaren a la brega per necessitat. Així que el Noi de Can Margarideta i els seus companys d’escamot, enllestida la feina, penjaren els seus trabucs sobre les xemeneies de casa seva i només els treien un cop a l’any per recordar la seva gesta, que si calia haurien de repetir, i anunciar a tothom que era Festa Major. Avui, per retre just i merescut homenatge a aquella colla d’ardits valents d’Alella, s’ha constituït la colla de portarà el seu nom: ELS TRABUCAIRES DEL VI D’ALELLA.

Demà, 11 de setembre de 2010, si Déu vol, naixerà una nova colla de Trabucaires, Els Trabucaires del Vi d’Alella.
A les 11 del matí, les autoritats i les entitats del poble d’Alella, al Maresme, faran la ofrena floral de la Diada, en aquests cas local als Germans Lleonart, Salvador i Francesc, patriotes catalans, caps dels serveis d’espionatge i de contraespionatge durant la guerra de Successió.
En acabar l’acte es presentarà i “batejarà” la nova Colla de Trabucaires del Vi d’Alella, una colla que continua la tradició barrejada amb llegenda d’uns ardits xicots d’Alella, capitanejats pel Noi de Can Margarideta, que van enfrontar-se als malfactors i netejaren la contrada de lladregots en un temps en que minyons i miquelets no acudien al seu ajut.
Així que, tots esteu convidats a la festa, i demà, en acabar, en aquest blog daré complida informació de com ha anat la cosa i penjaré el manifest fundacional de la nova colla: els Trabucaires del Vi d’Alella.

De les terres de l’Ebre, amablement, m’han fet arribar un programa d’un esdeveniment que considero important i que tindrà lloc aquest proper cap de setmana.
Concretament el dissabte 11 de setembre de 2010, a la Plaça de l’arenal de Miravet tindrà lloc la Primera Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre.
Començarà a les 17.30 amb la inauguració de la festa per les autoritats, entre les quals assistirà Josep Bargalló actual Director de l’ Institut Ramón Llull.
A les 18 hores es celebrarà un taller de jotes, obert a tothom, ensenyant a ballar les jotes de la comarca.
A les 19.30 una mostra de jotes de la Ribera d’Ebre, que en acabar, a les 21 hores, hi haurà un sopar popular.
Clourà la Festa a les 22.30 amb un espectacle a càrrec del grup de jotes Ramell, del País Valencià.
Organitza l’esdeveniment l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, l’Associació de Dones de Miravet, l’Associació Cultural Lo Llaüt, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Grup Cultural Rasquerà i la Jota de Riba-roja d’Ebre. Donen suport a l’acte els Ajuntaments d’Ascó, Benissanet, Flix, Miravet, Rasquera, Riba-roja d’Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i el Departament de Cultura de les Terres de l’Ebre de la Generalitat de Catalunya.
Segur que serà una gran festa on la jota, tant present al sud de Catalunya, demostrarà una vegada més que mai no s’ha abandonat, que és un ball popular perquè el poble sempre l’ha ballat i que sense ínfules ni escarafalls ha sobreviscuts als avatars de la modernitat i és viva amb l’esperit de la gent ebrenca. La 1 Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre serà un motiu d’alegria per tots els que estimem aquest ball tant nostrat i reconeixem les pregones arrels culturals de la Ribera, la Terra Alta, el Montsià o el Baix Ebre.

La Jota Foguejada ja no es balla. Era una tradició ben popular però la van prohibir i no va ser ni un Parlament elegit pel poble en votació democràtica, ni per una Iniciativa Legislativa Popular, sinó per ordre d’un Governador Civil de la Província que així ho va decidir.
A un poble de la Ribera d’Ebre –no escriuré aquí quin era-, i segons recull el Costumari Català d’en Joan Amades, es ballava cada any, als vespre de la vigília de la festa major, una jota que li deien foguejada. Aquesta consistia en que cada xicot sortia a ballar amb la seva noia a la plaça però abans convidava al qui considerava millor amic, honorant-lo amb aquest reconeixement a que mentre durés el ball aquest amic anés llençat petards als peus de la noia. La diversió consistia en cremar-li les faldilles pel darrera i com més millor.
Naturalment que les noies, abans de començar la jota, es mullaven les faldilles pel davant, de manera que no poguessin cremar-se per aquesta banda, i com més cremades estaven les faldilles, major era el mèrit del ballador, la balladora i l’amic petarder.
Al dia següent, les noies anaven a la missa solemne amb les faldilles ben cremades, com més millor i es tenia en tanta estima aquelles faldilles del dia que de promeses havien ballat la jota, que les guardaven tota la vida a l’aixovar.
Que va passar perquè prohibissin la Jota Foguejada? Doncs simplement que un any un amic acompanyant va posar tant de zel en la seva feina que les faldilles de la noia es van encendre i la pobreta es va socarrimar tota, passant uns dies entre terribles mals de les cremades, morint finalment.
El joc innocent donà lloc a la intervenció judicial i així arribà a coneixement del qui ostentava la màxima representació del Govern a la Província que no va dubtar ni un moment, que per molt tradicional i arrelada que fos la Jota Foguejada no es podia permetre, que era una salvatjada perillosa –potser que no penses amb la dignitat de la dona, com ara es plantejaria també- i planament la va prohibir, responsabilitzant a l’alcalde del poble que no es deixés ballar mai més.
Amades no ens diu com s’ho van prendre al poble ni si algú va protestar, però el cert és que s’ha oblidat, es balla una altra jota i en pau. Avui, passats potser un centenar d’anys d’aquell fet luctuós, si pregunten en aquell poble per la Jota Foguejada, molts dels seus veïns no us sabran dir que era, només alguns dels més vells o els estudiosos locals, n’han sentit parlar.
La tradició pot ser bona o dolenta. Tota tradició comença un dia i un dia s’acaba, només les bones tradicions s’eternitzen, només es mantenen les tradicions que plauen a tothom i no fan mal a ningú.

Del 8 al 25 de juliol es celebrarà a diverses localitats del sur dels Pirineus el Pirineus Sur 2010, un imaginatiu festival, concretament el XIX Festival Internacional de les Cultures (Podeu trobar més informació a www.pirineos-sur.es) Aquest festival es celebrarà entre les localitats oscenques de Lanuza, Sallent de Gàllego, a més a més enguany porta el subtítol de 1810-2010 Bicentenari de les Independènciesllatinoamericanes.
Les reserves de localitats poden fer-se a traves d’agencies de viatges, alguns grans magatzems o caixers automàtics.
L’esdeveniment compte amb la inauguració, el dia 8 a les 22 hores, a Lanuza, del concert de Leon Ciego (Argentina), Los Amigos Invisibles (Venezuela) i Dj Panita Naudy també de Venezuela..
La presencia catalana als Pirineus vindrà al dissabte dia 10, a les 22 hores amb l’actuació d’Albert Pla representant Catalunya i Fito Paez a Argentina. Madrid, Colombia, Aragó, Mexic, Xile, Brasil, Marroc, Perú o Mali també estaran representats a aquest festival que cloura el diumenge 25, a les 18.30 amb una nova intervencio Catalana, Bloque 53, una exibició argentina de tangos i un espectacle popular a mèxic, la lluita lliure mexicana, entre els lluitadors de Sangre Azteca i Hijo del Fantasma.
Completaran el festival l’exposició Mirades Creuades, tallers de Flamenc, Cocteleria acrobàtica, Mambo i percusió, concertes familiars molts dies a les 20 hores, com el dels Catalans Kimbala el dijous 15 de juliol o el de Pereré el siddabte 17; cercaviles, també amb presència catalana, amb els Tot Circ el diumenge 11 a les 20 hores; activitats infantils, l’espai Intermon Oxfarm, amb diverses demostracions , merrcats artesanals etc. en resum una bona alternativa per uns dies de juliol, a preus raonables, i en un marc natural, l’embasament de Lanuza, de força amenitat.