Esglésies del Maresme (III): portades barroques

Després de la davallada del segle XVII, i ja desaparegut el perill de la pirateria, el Maresme comença a recuperar població de manera intensa. Tant és així que, a mitjan segle XVIII, les velles esglésies medievals resulten insuficients i, animats per la represa econòmica, molts pobles inicien la construcció de nous temples, sempre dintre dels paràmetres estètics d’un barroc encara vigent a l’època. La característica comuna d’aquestes esglésies és l’austeritat de les seves façanes, on gairebé l’únic element destacat és la portalada.

Els primers exemples els trobem a Vilassar de Mar (1745), del qual només es conserva el campanar i la portalada, i a Calella, obra del vigatà Josep Morató (1756). Al darrer terç de segle podem esmentar l’ampliació de l’església d’Arenys de Mar duta a terme per Josep Mas (1774-84) i la de Malgrat (1783). I, ja en ple segle XIX, l’estil es perpetua amb les portades de Tordera (1803) i de Premià de Mar (1820).

Tot i les notables diferències que podem observar en el programa escultòric de cadascuna d’elles, i tenint en compte que entre la primera i la darrera han passat setanta cinc anys, podem afirmar que la composició i els referents estètics són comuns. L’esquema que es repeteix en totes elles és el d’una porta, relativament gran, flanquejada per pilastres que sostenen un entaulament, l’element central dels qual és sempre la fornícula on s’allotja la imatge del sant patró. A partir d’aquí hi ha tota mena de variants. La porta pot ser rectangular o bé d’arc escarser, les pilastres cilíndriques o quadrangulars, el frontó, si hi és, pot ser interromput per la fornícula o envoltar-la del tot, i el programa ornamental, en general modest, admet influències diverses, però sol apartar-se ben poc del classicisme sobri de referència francesa.

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús