Jafra (o Jafre) és una antiga baronia avui completament enrunada. El lloc està documentat des del 1139 i se sap que el 1413 tothom havia mort. El repoblament va començar a mitjan segle XVII quan la baronia era detentada pels Catà, dels quals passà per vincle familiar als Papiol, de Vilanova. Després d’un període de revifalla entre 1850 i 1920, va anar despoblant-se de nou després de la guerra civil, mantenint-se actives només algunes masies aïllades. Ara només resten alguns murs de la casa del baró, la dels masovers, la del rector i, encara en peu, l’antiga església de Sant Maria de Jafra.
És una església d’una nau que ha anat sofrint diverses reconstruccions al llarg del temps, a partir d’una primitiva capella d’origen incert. Se sap que el 1305 hi havia rector. Per les dates inscrites a diferents parts de l’edifici, aquest degué ser reformat els anys 1688, 1850 i 1898. A partir de 1950, amb el poble ja abandonat, va començar la seva degradació.
Albert Esteves i Valentí Pons ens acosten des d'aquest blog al patrimoni català. L'Albert Esteves ha estat impulsor i director del Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni, és autor de diverses guies del patrimoni històric i artístic i en l'actualitat dirigeix el web poblesdecatalunya.cat. En Valentí Pons és autor de l'Inventari General del Modernisme on estan catalogats uns 6.500 edificis modernistes de tot el món i és assessor i col·laborador del web poblesdecatalunya.cat.