Esteles funeràries del cementiri de Glorieta

Glorieta és un petit i encisador llogaret que pertany al municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà).

Prop del poble hi ha el cementiri, on hi destaquen les esteles funeràries que ara tenen funcions decoratives.

Josep Roca Farré ens ha fet arribar al nostre web www.poblesdecatalunya.cat la foto d’una d’elles, actualment desapareguda, i també el següent escrit:

<<De les vegades que amb la Marta hem estat al bonic poblet d’Etxalar ( Euskal Herria ) sempre  m’he recordat de Glorieta. Etxalar es el lloc on he vist més esteles discoïdals juntes,  gairebé un centenar. Estan totes molt ben posades als jardins de l’església.  Aquesta quantitat  s’atansa molt a les esteles que hi ha descrites i documentades  al EDPC a la Conca de Barberà (133 peces). Vam estar a casa del rector d’Etxalar i ens va explicar com van trobar-les emmagatzemades al fer unes obres de remodelació de l’església, i com va anar el procés de col·locació actual, per cert, amb molta cura i amb molt de gust.

A Glorieta som més humils, només en tenim constància de set, encara que una va desaparèixer ja fa molt de temps i una altra ens l’han espoliat ja fa uns dos o tres anys . Per cert, que era una de les mes interessants,  tenia gravat en una de les cares, un animal, diria que un paó; això ens faria pensar que l’enterrament  pertanyia a la família dels Montpaó. Bernat de Montpaó tenia el castell de Glorieta l’any 1197.  Ja de ben petit, sempre em van fascinar aquestes boles de pedra de la paret del cementiri. De mes gran, em vaig adonar que a les dues cares tenien uns gravats geomètrics, la majoria amb creus. Un dia, al tornar del tros del camí de Fores, vaig preguntar al padrí Josep que, que eren aquelles pedres; ell em va dir: “…aquestes pedres rodones…?… buf, que en tenen d’anys !! … diuen que eren del cementiri vell.”

Van passar els anys, i el setembre de l’ any 1988, vaig tenir la sort de fer un petit treball de camp i desenterrar una estela, totalment colgada, i fer el seu estudi corresponent. Deu anys després, el novembre de 1998, tenia a les meves mans una segona estela  per fer el seu estudi. Una ultima estela, va aparèixer el 2005, encara que molt deteriorada.

Les esteles son monuments funeraris. Els discs de les esteles estan decorats amb creus, motius vegetals, símbols geomètrics, escuts, símbols d’oficis o gremis.  La mort i el record dels difunts, es, ha estat i serà molt present entre nosaltres i les esteles tenien la funció de senyalitzar un enterrament. Ens fa pensar que eren col·locades al capçal de l’enterrament.  A Glorieta, actualment, se’n conserven cinc. Fa un temps n’eren sis, però la ma de l’home ha passat factura, i com he dit una fou espoliada de la paret del cementiri actual.  L’any 1994, molt abans de la sostracció d’aquesta estela, es van fer unes fitxes d’inventari (mides, fotos, gràfics i descripció – arxiu jrf). Quatre d’elles surten, també, citades al llibre de J.Menchon i Bes «Arqueologia funerària medieval a la Conca de Barberà». Gairebé podem afirmar que totes son procedents de l’antic cementiri, que estava situat al costat de l’actual rectoria (1877). Aquest petit fossar devia de ser l’entrada a l’església romànica, situada a extramurs del Castell, i al fer l’església nova l’any 1814  va quedar en desús. Quatre ja eren, inicialment,  a les cantonades dels murs de l’ actual fossar , fora del poble a uns 400 metres,  i les altres tres han aparegut, a partir de l’any 1988, en diferents etapes del condicionament del camí i ampliació de la plaça de l’església.

Segurament que, al construir el nou fossar, el 1900,  van reaprofitar a cada una de les quatre cantonades dels murs, com a element decoratiu, quatre de les esteles del vell cementiri de la petita església romànica. Amb el pas dels anys el cementiri de la primitiva església va anar desapareixent poc a poc, i es va anar enrunant i creixent vegetació. La primera troballa va ser el 1988, la segona el 1998 i la tercera el 2005 , en diferents  etapes  de les obres. Les dues primeres estan en bastant bon estat de conservació.  Són tallades en pedra del país i podrien ser dels s.XII o s.XIII. Totes les esteles tenen diferents treballs de decoració en el relleu: diferents flors, un escut, una falç, un animal (paó), creus, … el peu o peduncle, és en forma de cua d’oreneta.>>

Podeu veure més fotografies de les esteles aquí.

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús