Entrades amb l'etiqueta ‘Barcelona’

BARCELONA – Gran Via, 733

dissabte, 2/06/2012

A la Gran Via, entre els carrers de Sardenya i Marina i propera a la plaça de Toros Monumental, és notable aquesta construcció que va ser aixecar Jaume Rius l’any 1930.
L’obra d’una gran monumentalitat es veu sobredimensionada per la tribuna-mirador dels setè-vuitè pisos suportada per grans mènsules i el gran ràfec que l’aixopluga. També cal esmentar el portal d’entrada el qual juntament amb el balcó del pis principal formen un gran conjunt més propi del barroc espanyol. Profusió de detalls plateresc i renaixentistes completen la façana.


L’arquitecte que el va dissenyar fou Francesc Portillo el qual treballava per la família Rius com es pot veure en les cases de Padilla, 213-215 (1929) i la Fonda Rius davant de l’estació de França (1929). Una caracter´sitica d’aquest arquuitecte noucentista és que solia “firtmar” els seus edificis a la façana.

Barcelona – carrer Salvà

divendres, 17/06/2011

En el número 3 del carrer Salvà, al barri del Poble Sec de Bercelona, tenim un exemple de com una bona restauració pot tornar a fer ressaltar un edifici.

Aquest edifici modernista, del qual desconeixem el nom de l’arquitecte que el va projectar, es trobava força brut pel pas del temps, els esgrafiats si el dia no era prou clar costaven de distingir; el mateix passava en l’ornamentació floral de les llindes.

Gràcies a la restauració podem apreciar de nou la decoració d’aquest immoble modernista. Veritablement la posada en marxa fa anys de la Campanya “Barcelona, posa’t guapa” ha permès de recuperar l’esplendor a tota una sèrie d’edificis que passaven desapercebuts. Esperem que aquestes iniciatives tinguin continuació.

Un tros de Besalú a Barcelona

diumenge, 12/12/2010

Molt a prop del monestir de Pedralbes hi ha un edifici conegut com el Conventet. L’edifici original va ser construït entre els segles XIV-XV per allotjar els frares franciscans que s’ocupaven de l’assistència espiritual de les monges. D’aquella època es conserva només el claustre. La resta correspon a una reconstrucció de l’any 1919, projectada per Enric Sagnier, que va aprofitar una torre de la muralla i un conjunt d’elements procedents de l’església de Santa Maria de Besalú, del segle XII, parcialment destruïda, i que són ben visibles a la façana de la baixada del Monestir.

Cal destacar la porta que dóna al claustre, procedent del mur septentrional de l’església. Presenta diverses arquivoltes de punt rodó, una d’elles anellada, recolzada sobre capitells. El capitell de l’esquerra, més ben conservat que l’altre, mostra dues aus lluitant. Podem veure també dos frisos esculpits, un amb cercles i palmetes i l’altre amb dos lleons alçats i enfrontats.

L’altra porta formava part de la façana de ponent de l’església. Les arquivoltes no són originals però sí que ho són les columnes, els capitells i el timpà. Aquest presenta a Deu en Majestat envoltat dels símbols dels evangelistes (Tetramorf).

També es conserven dues finestres, procedents del transsepte, amb capitells vegetals i figuratius. I també són de l’església de Besalú els capitells de la galeria i les mènsules sota el ràfec.

Barcelona – Meridiana, 107

dimecres, 19/05/2010

Si bé normalment ens referim a temes de patrimoni per parlar de la pèrdua d’algun element catalogat, en aquest cas hem de fer referència a la recuperació d’un coronament modernista.

En l’edifici  de l’avinguda Meridiana, 107 de Barcelona, casa que va projectar el mestre d’obres Antoni de Facerias l’any 1906 per a Pedro María Rivera i Maria Peris, s’ha recuperat durant la darrera restauració de la façana aquest element.

Es mostren fotografies de com era fa uns anys (1996) i de com apareix a hores d’ara, així com del plànol presentat a l’Ajuntament.

És d’agrair que no només es netegin i arreglin les façanes, sinó que a més a més es miri de reintegrar-les a la seva fesomia original.