Entrades amb l'etiqueta ‘Modernisme’

SANTA COLOMA DE FARNERS – CERCLE CULTURAL

dimarts, 21/02/2012

A la població de Santa Coloma es troben un bons exemples d’arquitectura modernista: Ca l’Aragó, Can Muixac, Ca l’Oller, Cal fabricant, Casa Barrera, Can Geronés (Can Riera) i la Casa Bofill (ara “la Caixa”)
Malauradament es desconeix l’autoria de la majoria d’aquests edificis llevat de la casa Bofill (Bonaventura Bassegoda) i de Ca l’Aragó (amb intervencions de Rafael Masó).
Però de tots els exemples esmentats, m’he deixat el d’aquest article, és a dir, el Cercle Cultural, un molt bon exemple d’aquest estil que podem admirar al carrer Anselm Clavé, 19 cantonada amb Sant Joan.
D’aquest edifici sí que se’n sap l’autor: va ser l’arquitecte barceloní Albert Juan i Torner (1872-1957) titulat a Barcelona l’any 1892 i amb importants obres per Barcelona, Les Franqueses (Ajuntament-escoles; escorxador) i Granollers.
El Cercle es va edificar entre els anys 1903 i 1904 i per la seva decoració l’arquitecte va comptar amb l’ajut del decorador Urgellès.
Són notables els baixos, els pinacles que coronen l’edifici, l’interior amb la seva xemeneia.
Més informació a:

http://vptmod.blogspot.com/2009/02/santa-coloma-f-cercle-cultural.html

 

VILANOVA I LA GELTRÚ – Urbanització Ribes Roges

dissabte, 3/12/2011

(Per ordre: Villa Montserrat – Villa Laguarda – Plànol Urbanització – Passeig Ribes Roges)

(Clicar al damunt per veure-les més grans)

 

L’any 1910 Anna Raventós presidenta de l’Empara de Santa Llúcia, institució benèfica per a cecs, va decidir construir una Ciutat Jardí a Vilanova i la Geltrú en terrenys cedits per la seva propietària Marcel•lina Jacas a tocar de la torre de Ribes Roges.
L’arquitecte municipal Bonaventura Pollés va realitzar la urbanització de la zona, compresa entre el passeig de Ribes Roges i els carrers de Marcel•lina Jacas, Isaac Peral, Lluís Requesens i Pere III.
Arquitectes de renom edificaren onze torres o xalets el diner de la venda dels quals aniria a parar a l’Empara de Santa Llúcia. La majoria de les torres s’edificaren seguiint el corrent modernista austríac, el de la Secessió.
D’aquest conjunt alguns xalets encara resten dempeus, però d’altres han estat derruïts o modificats.
La relació és la següent:
Xalet 1.- Villa Isabel. Ramon Freixe i Mallofré
Xalet 2.- Villa Dolores. Josep Domènech i Mansana. Derruït.
Xalet 3.- Villa del Bisbe Laguarda. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 4.- Villa Sant rafael. Josep Font i Gumà
Xalet 5.- Villa Anita. Ramon Freixe i Mallofré. Derruït.
Xalet 6.- Villa Argentina. Josep Domènech i Mansana
Xalet 7-8. Torre Doctor Ribot. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 9.- Villa Assumpció. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 10.- Villa Teresa. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 11.- Villa Montserrat. Josep Domènech i Mansana.

Barcelona – carrer Salvà

divendres, 17/06/2011

En el número 3 del carrer Salvà, al barri del Poble Sec de Bercelona, tenim un exemple de com una bona restauració pot tornar a fer ressaltar un edifici.

Aquest edifici modernista, del qual desconeixem el nom de l’arquitecte que el va projectar, es trobava força brut pel pas del temps, els esgrafiats si el dia no era prou clar costaven de distingir; el mateix passava en l’ornamentació floral de les llindes.

Gràcies a la restauració podem apreciar de nou la decoració d’aquest immoble modernista. Veritablement la posada en marxa fa anys de la Campanya “Barcelona, posa’t guapa” ha permès de recuperar l’esplendor a tota una sèrie d’edificis que passaven desapercebuts. Esperem que aquestes iniciatives tinguin continuació.

La Federació Obrera de Molins de Rei

dissabte, 7/05/2011

Fa poc que estat restaurat un dels edificis més emblemàtics de Molins de Rei. Es tracta de la seu de la Federació Obrera, una entitat fundada l’any 1915 amb el nom de Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei. L’edifici és, però, de l’any 1922 i va ser projectat per Cèsar Martinell Brunet.

Malgrat que en aquella època el Modernisme estava ja fora d’ús, en aquest edifici es palesa encara clarament la seva influència, especialment visible en el tractament de les obertures i en el remarcable balcó principal, de formes gaudinianes.

ARBÚCIES – Cancell c/ Vern

dimecres, 13/04/2011

L’altre dia els membres de Pobles de Catalunya vam anar a Arbúcies per tal de visitar el Castell de Montsoriu, el qual actualment es pot visitar prèvia “visita concertada”.
Abans d’anar al castell, vam fer fotos del patrimoni arquitectònic de la vila per tal d’incorporar la població al web.
Vam tenir la sorpresa inesperada de trobar un cancell modernista molt ben conservat en una casa del carrer del Vern.
He estat consultant el llibre Carpintería Artística que va publicar a les primeries del s XX l’arquitecte Andreu Audet i he trobat un disseny gairebé similar del fuster Domènec Moncanut.
El cancell presenta un molt bon treball on destaca la cenefa a base de floretes.

Moncanut va dissenyar força botigues a Barcelona tant modernistes com noucentistes. La majoria de botigues eren de tendes de roba (botigues de novetats)

(Mes informació del modernisme a Arbúcies: http://vptmod.blogspot.com/2011/05/arbucies-ruta-modernista.html )

MONTBRIÓ DEL CAMP – Cal Reverter

dilluns, 7/03/2011

En aquesta població del Baix Camp, al carrer de La Riera, ens trobem amb aquesta casa modernista projectada per Domènec Sugranyes.
En ella hi ha un molt bon treball en l’ornamentació de la façana, els diferents tipus d’obertures,  l’ús de ceràmica al coronament i als sotabalcons, el treball de ferro de forja i la seva asimetria remarcada per la torre de la seva banda dreta.

MONTFERRI – Santuari de Montserrat

dimarts, 27/07/2010


A la petita localitat de Montferri, comarca de l’Alt Camp, es troba el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat.
Aquesta església va ser dissenyada i començada a construir per l’arquitecte Josep Maria Jujol, el qual hi intervingué entre els anys 1926 i 1929, després dels quals va restar inacabada.
L’obra volia imitar la muntanya de Montserrat i en la seva construcció va quedar palesa la importància dels arcs catenàrics, utilitzats tant sovintment per en Gaudí.
Entre 1990 i 1999, l’arquitecte Joan Bassegoda, a petició del rector local, va reprendre l’obra i la va concloure.
El seu aïllament del nucli urbà fa que ressalti en el paisatge en el qual s’hi adapta perfectament.

CASTELLAR DE N’HUG – Xalet Clot del Moro

dijous, 1/07/2010

Molt proper a la fàbrica de ciment dissenyada per Rafael Guastavino, el 1904 es va bastir aquest xalet modernista influït per l’arquitectura d’alta muntanya.
Els autors sembla ser que foren els arquitectes Lluís Homs i el seu cunyat Eduard Ferrès.
Els pas dels anys i l’abandó han degradat moltíssim aquesta construcció. Crec que s’hauria de fer un esforç per tal de restaurar-la, ja que,a més de ser una mostra interessant del nostre patrimoni modernista, forma una unitat amb la capella propera de Sant Jaume (de l’enginyer Patricio Palomar) i amb l’esmentada Fàbrica, ara Museu del Ciment.

Barcelona – Meridiana, 107

dimecres, 19/05/2010

Si bé normalment ens referim a temes de patrimoni per parlar de la pèrdua d’algun element catalogat, en aquest cas hem de fer referència a la recuperació d’un coronament modernista.

En l’edifici  de l’avinguda Meridiana, 107 de Barcelona, casa que va projectar el mestre d’obres Antoni de Facerias l’any 1906 per a Pedro María Rivera i Maria Peris, s’ha recuperat durant la darrera restauració de la façana aquest element.

Es mostren fotografies de com era fa uns anys (1996) i de com apareix a hores d’ara, així com del plànol presentat a l’Ajuntament.

És d’agrair que no només es netegin i arreglin les façanes, sinó que a més a més es miri de reintegrar-les a la seva fesomia original.

L’altra papallona

diumenge, 2/05/2010

De tots és coneguda la Casa de la Papallona del carrer Llançà de Barcelona. És producte de la reforma que va fer el prolífic mestre d’obres Josep Graner a la casa propietat de Salvio Faiol l’any 1912. Es tracta d’una molt bona reproducció ceràmica d’aquest animal amb diverses vetes policromes fetes amb trencadís i amb les antenes metàl·liques que coronen l’edifici.

Menys coneguda és l’altra Casa de la Papallona, la que es troba al carrer Enric Prat de la Riba, núm. 8, de Granollers.

Aquesta és molt més senzilla, mancada de ceràmica, però reproduïda també amb força fidelitat i també coronada per les antenes. Malgrat la recerca efectuada a l’Arxiu de Granollers, amb la valuosa col·laboració de la Rosa Sánchez, no s’ha pogut trobar l’autor d’aquesta casa. M’atreveixo a atribuir-la al propi Graner, ja que aquest autor té obres a Granollers entre elles els núm. 10 i 12 del mateix carrer i l’aspecte del lepidòpter és molt similar.