Entrades amb l'etiqueta ‘Romànic’

GANDESA – església de l’Assumpció

dilluns, 17/12/2012

Una dels monuments més atractius de la capital de la Terra Alta és l’església de l’Assumpció, la construcció de la qual s’inicià vers el 1196.
La fàbrica romànica va ser substituïda per la barroca, però encara resta la portalada de la façana Nord, la qual en aproximar-te descobreix un ric conjunt escultòric a base de motius vegetals, geomètrics, figures humanes, animals, fantàstiques, etc. Les arquivoltes també presenten franges amb dents de serra, puntes de diamant, palmetes, ziga-zagues i altres.
El treball pertany a l’anomenada Escola de Lleida.

Sant Julià de Pedra, a la Cerdanya

diumenge, 20/02/2011

Església alçada dalt d’un esperó, al petit agregat de Pedra, dins el terme municipal de Bellver.

Té planta en forma de trapezi i la part més antiga correspon a finals del segle X o inicis del XI. Durant el segle XII es degué construir una volta de canó, s’engruixiren les parets per sostenir-la, i s’alçà una nova capçalera amb absis semicircular i dues absidioles als costats que no es veuen des de l’exterior. La porta frontal i l’espadanya de dos ulls són molt posteriors, del segle XVII o XVIII. Va ser incendiada el 1936 i s’esfondrà la volta i el mur de migdia. La Generalitat la va restaurar el 1984.

Un tros de Besalú a Barcelona

diumenge, 12/12/2010

Molt a prop del monestir de Pedralbes hi ha un edifici conegut com el Conventet. L’edifici original va ser construït entre els segles XIV-XV per allotjar els frares franciscans que s’ocupaven de l’assistència espiritual de les monges. D’aquella època es conserva només el claustre. La resta correspon a una reconstrucció de l’any 1919, projectada per Enric Sagnier, que va aprofitar una torre de la muralla i un conjunt d’elements procedents de l’església de Santa Maria de Besalú, del segle XII, parcialment destruïda, i que són ben visibles a la façana de la baixada del Monestir.

Cal destacar la porta que dóna al claustre, procedent del mur septentrional de l’església. Presenta diverses arquivoltes de punt rodó, una d’elles anellada, recolzada sobre capitells. El capitell de l’esquerra, més ben conservat que l’altre, mostra dues aus lluitant. Podem veure també dos frisos esculpits, un amb cercles i palmetes i l’altre amb dos lleons alçats i enfrontats.

L’altra porta formava part de la façana de ponent de l’església. Les arquivoltes no són originals però sí que ho són les columnes, els capitells i el timpà. Aquest presenta a Deu en Majestat envoltat dels símbols dels evangelistes (Tetramorf).

També es conserven dues finestres, procedents del transsepte, amb capitells vegetals i figuratius. I també són de l’església de Besalú els capitells de la galeria i les mènsules sota el ràfec.

Romànic entre naus industrials: Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix

dimecres, 16/06/2010

Al polígon industrial Nord-Est de Castellbisbal, prop de la xarxa viària del Llobregat, hi ha la masia de Can Pedrerol de Baix i, ben a prop, l’ermita romànica de Sant Quintí. El conjunt, de propietat particular, és un petit oasi enmig de l’aspre entorn de les naus industrials del polígon.

Aquesta capella surt esmentada per primer cop en un document de mitjan segle XII. Té planta rectangular amb absis semicircular, més estret i baix que la nau, i una absidiola lateral. El portal és adovellat, amb una doble arcada de mig punt, i al seu damunt hi ha una finestra de doble esqueixada. Corona la façana un campanar d’espadanya de dos ulls. Les restes de decoració llombarda de l’absidiola fan pensar en l’existència d’una capella anterior, del segle XI, potser destruïda en una ràtzia sarraïna. El temple actual es degué construir durant la primera meitat del segle XII.

Més informació a http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5837

Sant Miquel de Vilaclara o el romànic que es perd

divendres, 4/06/2010
Sant Miquel de Vilaclara

 

Dins el terme del Bruc (Anoia), adossada al mas abandonat de can Guixà, hi ha la capella romànica de Sant Miquel de Vilaclara, datada cap a la fi del segle XI. Surt esmentada el 1068 en un document de donació dels senyors del castell de la Guàrdia al monestir de Sant Cugat. Actualment es troba en molt mal estat, després d’haver estat aprofitada com una dependència més dels pagesos de la masia, amb un cup excavat sota el presbiteri. Constava d’una nau única amb volta de mig punt, ara esfondrada, reforçada amb posterioritat amb un arc ogival. L’absis presenta arcuacions i lesenes llombardes, molt semblants a les de Santa Maria del Bruc.

Masia de Can Guixar

Interior de Sant Miquel de Vilaclara

Sant Ponç de Corbera, una joia desconeguda a un pas de Barcelona

dijous, 20/05/2010

Panoràmica de la capçalera de Sant Ponç

Tot i la seva proximitat a Barcelona, l’església de Sant Ponç de Corbera, una joia del primer romànic, és una gran desconeguda per la majoria de catalans. La seva situació, aïllada enmig de camps i boscos,  lluny de les principals vies de comunicació, ha propiciat la seva escassa popularitat. I tanmateix és una de les peces més notables del romànic català i un lloc ple d’encís per fer-hi una escapada qualsevol cap de setmana. Es pot aprofitar, a més, per recórrer la part antiga de Corbera i l’esplèndid escenari natural on es representa el famós Pessebre Vivent.  

Imatge lateral de Sant Ponç

Tot i que pertany al municipi de Cervelló, s’hi accedeix des de Corbera, parròquia de la qual en depèn. Es tracta de l’església d’un antic priorat benedictí, que depenia del monestir francès de Cluny i de la seva filial a Catalunya, Sant Pere de Casserres. Les primeres notícies del monestir són de 1068, tot i que els seus orígens poden ser anteriors. L’església, obra de mitjan segle XI, es conserva pràcticament intacta . És un edifici d’una sola nau amb tres absis i un creuer sobre el qual s’alça el cimbori coronat per un campanar. La nau és coberta amb volta de canó seguit i al centre del creuer s’eleva una cúpula esfèrica sobre trompes còniques. Els absis es comuniquen entre ells a través de portes obertes en els murs de separació. Com a la major part d’edificis romànics hi havia tres portes, la principal, per als fidels, a la façana, i en els murs laterals la dels monjos i la del cementiri. Tot l’exterior és decorat amb bandes i arcuacions llombardes.

Interior de l'església

Interior de l'església