L’Hospital de Sant Miquel, a Tossa de Mar

dissabte, 15/01/2011 (Albert Esteves)

De Tossa de Mar (La Selva) tots coneixem l’estampa de postal de la Vila Vella emmurallada. Però el poble compta amb molts altres elements d’interès que fa goig de visitar en temporada baixa, a recer de l’aglomeració turística estiuenca. Un d’aquests elements d’interès és l’hospital de Sant Miquel, situat als afores de la Vila Nova. 

Va ser fundat l’any 1773 mercès a llegat de Tomàs Vidal i Rei. Va substituir l’antic hospital de pobres que hi havia hagut a la Vila Vella i que es trobava en estat de ruïna. El fundador, un dels primers indians catalans, es va fer enterrar a la mateixa capella de l’hospital.

L’edifici té planta rectangular i s’articula al voltant d’un pati central. on hi ha el pou. Les portes i finestres són d’arc rebaixat, emmarcades amb pedra. L’any 1903 va ser convertit en convent de monges i escola. Des de l’any 1984 fa funcions de Casa de Cultura.

Al costat de l’hospital hi ha la capella de Sant Miquel. És un edifici barroc, molt ben conservat, de planta rectangular, absis en creu i cúpula al transsepte. Aquesta cúpula fa de llanterna i està capçada amb una volta semiesfèrica coberta a l’exterior amb ceràmica policroma. La façana principal mostra una porta d’arc rebaixat amb filigrana barroca i al seu damunt una fornícula del mateix estil on ara hi ha una imatge de sant Vicenç.

A l’interior hi destaca la imatge de Sant Miquel a l’altar major, obra popular d’un taller local. A la cripta hi ha la sepultura del fundador de l’Hospital, Tomàs Vidal i Rei.

TÀRREGA- farinera Balcells

diumenge, 2/01/2011 (Valentí)

En aquesta localitat de l’Urgell ens trobem amb aquest impressionant edifici de la Farinera. Va ser projectat per l’enginyer Ramon Casanovas Degollada i construït entre els anys 1922 i 1929.
És un edifici propi de l’eclecticisme que combina algun element modernista i altres del noucentisme més contemporani.
L’edifici es troba força deixat i caldria una bona restauració per condicionar-lo per alguna altra activitat

El castell-museu de Rubí

diumenge, 26/12/2010 (Albert Esteves)

El castell de Rubí està documentat des de l’any 1002. Era senyorejat per la família Claramunt i n’eren castlans els Rubí. Sembla que cap a 1230 aquesta primitiva fortalesa ja no existia o estava molt malmesa, d’aquí que, el 1233, Jaume I atorgués permís a Berenguer de Rubí per construir una casa forta que és la que actualment es coneix com a castell de Rubí.
Situat dalt d’un turó, a l’altra costat de la riera, és un gran casal gòtic bastit entre els segles XIII i XV. Va pertànyer als Torrelles, als Sentmenat i als Oms, barons de Santa Pau. Durant el segle XIX va estar en mans dels Moja i dels Sarriera. Va ser adquirit per l’Ajuntament l’any 1987, rehabilitat i convertit en museu i sala d’exposicions.
L’edifici té dues ales perpendiculars i un mur que tanca el recinte. Conserva diversos portals adovellats i finestres de tradició gòtica. Del segle XV és la façana de llevant, amb dues finestres coronelles.
De l’antic castell medieval, situat a uns tres kilòmetres, prop de Sant Genís, en resten alguns vestigis, excavats l’any 1990.

La creu del Bullidor, a Barbens

diumenge, 19/12/2010 (Albert Esteves)

Del riquíssim patrimoni de creus de terme i altres creus monumentals que hi havia a Catalunya, la major part gòtiques i renaixentistes, se’n va conservar ren poc després de l’estiu de 1936, quan la follia revolucionària va decidir no deixar cap rastre de simbologia religios arreu del país i les va destruir gairebé totes. Se’n van salvar ben poques. Algunes han estat restaurades, altres refetes del tot i d’altres se n’ha perdut tot rastre.

De les conservades en tenim un bell exemple a Brbens (Pla d’Urgell). És la creu del Bullidor, originalment emplaçada a l’entrada del petit poblet del Bullidor. L’any 1992, després d’haver estat dipositada durant un temps a l’Ajuntament, va ser situada al centre de la plaça de l’Església. La creu, com és habitual, presenta a un costat el Crist crucificat i a l’altre la Mare de Déu.  El capitell o nus està format per imatges de sants sota un pom de dosserets. Està datada l’any 1546.

Un tros de Besalú a Barcelona

diumenge, 12/12/2010 (Albert Esteves)

Molt a prop del monestir de Pedralbes hi ha un edifici conegut com el Conventet. L’edifici original va ser construït entre els segles XIV-XV per allotjar els frares franciscans que s’ocupaven de l’assistència espiritual de les monges. D’aquella època es conserva només el claustre. La resta correspon a una reconstrucció de l’any 1919, projectada per Enric Sagnier, que va aprofitar una torre de la muralla i un conjunt d’elements procedents de l’església de Santa Maria de Besalú, del segle XII, parcialment destruïda, i que són ben visibles a la façana de la baixada del Monestir.

Cal destacar la porta que dóna al claustre, procedent del mur septentrional de l’església. Presenta diverses arquivoltes de punt rodó, una d’elles anellada, recolzada sobre capitells. El capitell de l’esquerra, més ben conservat que l’altre, mostra dues aus lluitant. Podem veure també dos frisos esculpits, un amb cercles i palmetes i l’altre amb dos lleons alçats i enfrontats.

L’altra porta formava part de la façana de ponent de l’església. Les arquivoltes no són originals però sí que ho són les columnes, els capitells i el timpà. Aquest presenta a Deu en Majestat envoltat dels símbols dels evangelistes (Tetramorf).

També es conserven dues finestres, procedents del transsepte, amb capitells vegetals i figuratius. I també són de l’església de Besalú els capitells de la galeria i les mènsules sota el ràfec.

Cal Codina de la Quadra, a Prats de Rei

diumenge, 21/11/2010 (Albert Esteves)

La quadra de Galí era un antic lloc documentat des del segle XI que pertanyia al terme de Sant Martí Sesgueioles fins que, el 1778, va ser unit a Solanelles i amb ell passà als Prats de Rei el 1840. El mas de Cal Codina de la Quadra és un edifici refet cap a l’any 1728, després de la batalla que va tenir lloc en aquest indret durant la guerra de Successió i que el degué deixar molt malmès. És un gran casal amb les parets de pedra, grans arcades a la planta baixa i finestres envoltades de grans carreus.

Adossada hi té la capella de Sant Antoni, comunicada amb la masia per mitjà d’un pont.Cconserva les quatre parets però la volta es troba completament esfondrada. Va ser construïda l’any 1743 i té unes considerables dimensions, la qual cosa testimonia la gran puixança del mas durant el segle XVIII. L’edifici té planta rectangular i una capella lateral a cada banda. Ara en un dels costats s’hi ha adossat un magatzem modern que desfigura completament el conjunt.

EL PONT DE VILOMARA – les tines

dimecres, 17/11/2010 (Valentí)

Entre el Pont i Rocafort és possible de fer pel bosc l’itinerari de les tines de la vall del Fresquet.
Ara és bosc, però abans eren vinyes i els pagesos elaboraven els vins en les pròpies vinyes. Tot aprofitant el desnivell del terreny, construïen la barraca de vinya en un nivell i la tina o tines en un de superior. Són un bell exemple de l’arquitectura en pedra seca i, a més, és en aquesta comarca on es van bastir en plena vinya.
És una caminada curta la que podem realitzar, ben assenyalada i on el paisatge acompanya.

BORRASSÀ – església de Sant Andreu

dilluns, 1/11/2010 (Valentí)

L’església de Sant Andreu de Borrassà es troba a la Plaça Major d’aquesta vila. En ella cal remarcar el campanar octagonal i la majestuosa portalada barroca.

L’església substitueix una d’anterior i s’alça en els terrenys d’aquesta i de l’antic castell. El primer projecte de la mateixa va ser fet pel mestre de cases Lluís Figueres el 1651, però a causa de la Guerra de Successió es van haver de suspendre els treballs de construcció de la mateixa.

El 1747 es van reprendre amb els mestres Joan Vilanova, Josep Bru i Romuald Vilar, essent aquest darrer el que dissenyà la portalada el 1752.

L’edifici Banc Sabadell i el Pirellone

dilluns, 18/10/2010 (Albert Esteves)

A l’avinguda Diagonal de Barcelona, cantonada Balmes, hi ha el gratacels del Banc Sabadell Atlántico, projectat per Francesc Mitjans i Santiago Balcells, i construït entre 1965 i 1971. De bon segur que tots el coneixem, especialment pel fet d’estar situat en un solar tan cèntric.
El que no és tan conegut és que aquest edifici està clarament inspirat en l’emblemàtic “Pirellone”, el gratacels milanès seu de la firma Pirelli, que va projectar el conegut arquitecte Gio Ponti l’any 1950. Com es pot observar a la fotografia, la semblança és força evident.

TALARN – casa del baró d’Eroles

dimarts, 12/10/2010 (Valentí)

Un dels fills il·lustres d’aquest poble del Pallars Jussà és el Baró d’Eroles, Joaquim d’Ibáñez Cuevas i de Valonga, heroi de la Guerra del Francès, en la qual participà amb la seva Companyia de Talarn en la defensa de Girona durant el segon setge, i de les guerres carlines.
En la casa, situada en el carrer de Pau Coll, són notables l’escut del baró amb la llegenda “perseguidos mas no vencidos” i el drac de fusta del xamfrà superior.
La casa original va ser cremada i posteriorment refeta després de la carlinada.