El molí d’Albió, a Llorac

dimecres, 29/09/2010 (Albert Esteves)

Molí fariner construït al segle XIII, que va ser propietat de l’orde del Temple. Està documentat des de l’any 1238. Conserva excepcionalment la seva estructura medieval, amb les sèquies, la bassa i el cacau. L’edifici sembla una torre fortificada, amb un matacà al pis superior. El soterrani, on hi havia el rodet, i la planta baixa o sala de moles, estan cobertes amb volta de canó apuntada. Adossada al molí hi ha una casa, més baixa, d’època posterior. Actualment, tot i que l’estructura es manté en bon estat, l’edifici es troba en complet abandó, malmès i envaït per la vegetació.

Es troba dins el terme municipal de Llorac, prop de Vallfogona de Riucorb.

BERGA – Arxiu Comarcal

dimarts, 21/09/2010 (Valentí)

L’Arxiu Comarcal del Berguedà es troba al Pla de l’Alemany de Berga. L’edifici tot i que sembla modern és del 1929. Va ser edificat com a Pavelló de Suècia en l’Exposició Internacional de Barcelona seguint el projecte de l’arquitecte Peder Clason.
Era, a l’igual que el Pavelló Alemany de Mies Van der Roher, tot un símbol de modernitat molt allunyat del carca noucentisme que va omplir la majoria d’edificis.
L’any 1932 va ser traslladat per Josep Goday a Berga com a Colònia Escolar i des de fa uns anys fa les funcions d’Arxiu.

Les dames de Cerdanyola

dilluns, 13/09/2010 (Albert Esteves)

El Museu d’Art de Cerdanyola ocupa des de 2009 el reformat edifici de Can Domènech, obra de Gaietà Buïgas, reformada entre 1905 i 1912 per Eduard M. Balcells com a casa d’estiueig modernista Desde 1961 i fins a 1999 va acollir els laboratoris farmacèutics Domènech.

D’entre les peces que acull, la major part relacionades amb artistes vinculats a Cerdanyola, com Josep de Togores, Ismael Smith o la familia Balcells-Buïgas, l’element més valuós és el tríptic conegut com les Dames de Cerdanyola, tres vitralls adquirits per Evarist López quan va convertir la casa en la seva residència d’estiu. Han estat atribuïts al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Beärn. Representen tres escenes típicament modernistes, sempre amb la presència de dues dames, dalt d’una barca en un llac amb signes, al camp recollint flors o gronxant-se al jardí. Una obra excepcional que val per ella mateixa la vista al Museu i aprofitar per fer un volt per la ciutat, la qual compta amb un patrimoni modernista que sorprendrà a molta gent.

Museu d'Art de Cerdanyola

BERGA – panteó Bassacs

dimarts, 7/09/2010 (Valentí)

Els cementiris són llocs on es poden veure molt bones mostres arquitectòniques i/o escultòriques. Les diferents èpoques ens han deixat rastres dels diferents estils artístics.
Hi han cementiris en els que destaca tot el conjunt, com ara els modernistes de Lloret de Mar i d’Arenys de Mar, el monumental de Montjuïc a Barcelona, el d’Olius, etc; en d’altres el més curiós sol ser alguna mostra en concret.
D’aquests darrers cal esmentar el cementiri de Berga on es troba el panteó Bassacs projectat per l’arquitecte Emili Porta el 1925. És un bon exemple d’arquitectura historicista, en aquest cas influenciada pel romànic.

Sant Genís de Rubí

dilluns, 30/08/2010 (Albert Esteves)

 

Les restes d’aquesta vella ermita romànica es troben al pla de Sant Genís, prop de la carretera de Rubí a Ullastrell. Com es pot veure a la fotografia, amb prou feines en resten alguns trams de mur, molt malmesos i en perill d’esfondrar-se del tot si no s’intervé urgentment.
Està documentada des de l’any 1080 i va gaudir de gran tradició entre la gent dels encontorns durant molts segles, fins que va entrar en decadència al segle XIX.
Té planta rectangular amb tres arcs torals que sostenien la coberta. Hi havia un petit campanar d’espadanya al mur de ponent i una porta adovellada de mig punt a la façana de migdia. Aquesta porta va ser arrencada i traslladada a la rectoria de Sant Pere l’any 1969.

Més informació a http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5779

MONTFERRI – Santuari de Montserrat

dimarts, 27/07/2010 (Valentí)


A la petita localitat de Montferri, comarca de l’Alt Camp, es troba el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat.
Aquesta església va ser dissenyada i començada a construir per l’arquitecte Josep Maria Jujol, el qual hi intervingué entre els anys 1926 i 1929, després dels quals va restar inacabada.
L’obra volia imitar la muntanya de Montserrat i en la seva construcció va quedar palesa la importància dels arcs catenàrics, utilitzats tant sovintment per en Gaudí.
Entre 1990 i 1999, l’arquitecte Joan Bassegoda, a petició del rector local, va reprendre l’obra i la va concloure.
El seu aïllament del nucli urbà fa que ressalti en el paisatge en el qual s’hi adapta perfectament.

Una terrisseria romana a Òdena

dimecres, 21/07/2010 (Albert Esteves)

 

Als camps de Viladés, dins el terme d’Òdena (Anoia), a l’indret conegut com Ripoll de Can Brunet, hi ha un jaciment arqueològic de gran interès. Es tracta d’una terrisseria d’època tardo-romana o visigòtica (segle IV-VI dC). Estava dedicada a la producció de teules romanes planes i corbes, i maons. Constava de dos forns, les dependències centrals i dues àrees de magatzem que incloïen gerres de grans dimensions que eren enterrades parcialment.
L’any 1999, Josep Plaxats va realitzar una reproducció de teules romanes reproduïdes d’un tros de teula original trobada a l’excavació.
Per arribar-hi cal seguir un camí rural que surt del km 7,5 de la carretera d’Igualada a Manresa. Es pot fer en cotxe.

Masia-molí de Can Batlle, a Vallirana

dijous, 15/07/2010 (Albert Esteves)

Situat dins el nucli urbà de Vallirana, envoltat d’un parc.

És un molí fariner edificat cap a la fi del segle XV. S’alimentava de l’aigua de la riera a partir d’una bassa situada al costat. El 1602 s’hi va construir una masia adossada, la de Can Batlle, un cognom documentat a Vallirana des de l’any 1533. A la llinda de la finestra principal hi ha un escut i la data de construcció. Després de la construcció de la casa, el molí va ser transformat i es va construir la mola volandera, conservada en part. A mitjan segle XIX el molí medieval va quedar en desús i es va edificar un segon molí fariner de dues moles, mogut per una roda de calaixos. Va ser adquirit per l’Ajuntament el 1984, i va ser restaurat segons projecte de l’arquitecte Josep Rovira Pey entre els anys 1993-1995. Actualment funciona com a museu.

Masia-Molí de Vallirana

Una reforma poc afortunada

dijous, 8/07/2010 (Albert Esteves)

La Cooperativa Sindicat Agrícola d’Òdena es va constituir l’any 1924, any en què també es va alçar l’edifici. Aquest tenia pilastres de maó vist, material que també decorava les obertures trigeminades i el muret damunt la cornisa, que amagava la teulada. Modernament ha estat convertit en habitatges i s’ha intentat conservar part de la façana, amb ben poc encert. És un mal exemple de com s’ha de preservar el patrimoni arquitectònic al nostre país. Un veritable bunyol.

CASTELLAR DE N’HUG – Xalet Clot del Moro

dijous, 1/07/2010 (Valentí)

Molt proper a la fàbrica de ciment dissenyada per Rafael Guastavino, el 1904 es va bastir aquest xalet modernista influït per l’arquitectura d’alta muntanya.
Els autors sembla ser que foren els arquitectes Lluís Homs i el seu cunyat Eduard Ferrès.
Els pas dels anys i l’abandó han degradat moltíssim aquesta construcció. Crec que s’hauria de fer un esforç per tal de restaurar-la, ja que,a més de ser una mostra interessant del nostre patrimoni modernista, forma una unitat amb la capella propera de Sant Jaume (de l’enginyer Patricio Palomar) i amb l’esmentada Fàbrica, ara Museu del Ciment.