Esgrafiats setcentistes: un llarg camí per recórrer

Tots coneixem els magnífics esgrafiats de la casa del gremi dels Velers o els de la també casa gremial dels Revenedors, que serien dels exemples més destacats –i també posats en valor- d’esgrafiats setcentistes ala Barcelona vella. Tampoc ens passen desapercebuts els del Palau Maldà, a la façana del carrer del Pi, o els d’algun altre immoble que s’hagi restaurat recentment, com el del carrer d’en Carabassa. Però això no vol dir que no hi hagi nombrosíssims exemples, també a Barcelona i en ubicacions tan estratègiques com les dels anteriors, que es troben en un estat lamentable o si més no crític de conservació. Un exemple el tenim al núm. 47 del carrer Boqueria, cantonada amb Banys Nous, precisament en l’antic emplaçament dels banys “nous” que es construïren a mitjans del segle XII amb llicència de Ramon Berenguer IV. Es tracta d’una casa del segle XVIII, amb notables esgrafiats amb motius vegetals i de rocalla i una data ben primerenca (1716) incisa en una llinda, el que ens faria pensar que aquesta faria referència a la construcció de la casa, mentre els esgrafiats serien posteriors, essent com són a majoria dels que es conserven, de la segona meitat del XVIII. En tot cas, esperem que sigui la tesi de Montserrat Villaverde –que anhelem fa temps!- la que ens pugui aportar més llum i nombroses dades sobre els esgrafiats setcentistes barcelonins.

Per bé que l’esgrafiat com a tècnica ha estat més estudiat des del punt de vista del Modernisme –tant des del punt de vista barceloní com en d’altres monografies locals, com la que féu G.Vendranes en el cas de Martorell-, cal assenyalar que en d’altres indrets de Catalunya també trobem esgrafiats interessantíssims –alguns més coneguts, com els de l’església de Sant Celoni o els de can Masferrer (aquests estudiats per Ramon Ripoll Masferrer)- però que de tota manera han rebut fins ara poca atenció dels especialistes, sobretot en testimonis menys espectaculars però no per això poc interessants, com els del santuari de La Gleva o els de la porta d’accés al recinte del monestir de Santes Creus, així com exemples pertanyents a l’arquitectura civil de caràcter privat, com el mas Noguer de Segueró (Beuda, Garrotxa), els del Casal dels Montoliu, al Morell (Tarragonès), o els de Cal Gener de Les Peces (Albinyana, Baix Penedès), restaurats fa poques dècades.

Tot i això, cal felicitar el fet que, per exemple, ala Casa Parrella de Vic –que compta amb salons decorats pel “Vigatà”-, uns bellíssims esgrafiats han sortit novament a la llum després de la restauració de l’edifici –com Domènech i Montaner ja restaurà i “modernitzà” els de l’olotina casa Solà-Morales a començaments a finals del segle XIX, quan en transformà la façana. Finalment, voldria destacar com a curiositat els esgrafiats dela Casa Sastre de Piera (Anoia), que són tot just de la primera meitat del segle XX, obra de Ferran Sala –precisament el responsable de la restauració dels esgrafiats de la casa del gremi dels Velers-, però realitzats en el més pur estil “setcentista”, amb representacions d’arts i oficis i amb molts pocs detalls que en delaten la “contemporaneïtat”, com en el cas del santuari maresmenc de La Cisa, a Premià de Dalt, on malgrat l’edifici és del XVIII -com també en el cas de cal Sastre de Piera-, els esgrafiats són de 1925.  

 

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús