De campanars amb comunidors: l'exemple de Linyola i la "redescoberta" del patrimoni local

Hi ha pobles que es preocupen especialment del seu patrimoni: no tan sols restaurant-lo i mantenint-lo, sinó fent una encomiable tasca divulgativa entre els mateixos vilatans. És el cas de Linyola, al Pla d’Urgell, que ja fa anys que organitza visites als edificis més rellevants del patrimoni local en dies assenyalats, on sota el títol “Coneixes el teu poble?” s’ofereix una explicació de la seva història i vicissituds. Des de l’any passat, el reclam més atractiu d’aquestes jornades era la possibilitat de visitar l’espectacular campanar, restaurat i excel·lentment recuperat sota l’impuls del rector, Mn. Pere Canyada. Aquest dissabte els linyolencs tornaran a pujar al campanar en una nova edició d’aquestes jornades “d’autoconeixement local”.

Fa un mes i mig va presentar-se el llibre sobre l’església parroquial, on el campanar hi tenia un paper destacat per la seva singularitat. Es tracta, efectivament, d’un dels escassos exemples a Catalunya de campanar amb quatre comunidors, o el que seria el mateix, amb comunidors als quatre vents. Concretament, només n’hem documentat sobre el terreny dos més al Principat: el de Tivissa i el de Palafrugell (que d’altra banda no es va arribar a finalitzar mai).

 

Certament, establir punts de contacte entre aquests indrets tan distants de la geografia catalana com serien el Pla d’Urgell, la Ribera d’Ebre i el Baix Empordà és bastant difícil. Sí que tenim, però, una raó de pes per creure que la influència del campanar de Linyola prové clarament de l’Aragó, on els campanars amb comunidor als quatre vents són molt abundants. D’aquesta manera, sabem que és després de la visura del mestre d’obres Juan de Zamudio -procedent de Montsó- que s’endega aquest model de campanar, ja que en el contracte primerenc només es contempla una sola torreta amb funcions de comunidor –segons tindríem en exemples més reculats com Cervera o Balaguer.

Efectivament, les quatre torretes a manera de “garites” o torricons que hi ha al campanar de Linyola havien de fer la funció de comunidor, des d’on el rector hi realitzaria les deprecacions per conjurar les tempestes. Comunir ve del verb llatí “commonere”, que fa referència a conjurar el mal temps amb cerimònies i  exorcismes, és a dir, ritus i oracions que tenien l’objectiu d’expulsar el dimoni o més aviat impedir que aquest perjudiqués la comunitat –bàsicament agrària- sota la forma de tempestes, plagues o pedregades. Algunes llegendes amb cert arrelament popular, per exemple a l’Aragó, expliquen com dins les pedres que queien amb les tempestes s’hi podia trobar un cabell de bruixa.

En esglésies més petites o situades en llocs aïllats, fora d’un nucli urbà, el comunidor era una mena d’altaret de pedra amb una creu de ferro que es posava a l’exterior del temple. Però a les esglésies grans, el ritual es feia des de dalt del campanar, sovint en una estança feta expressament per aquesta funció i que de vegades fins i tot es troba separada del campanar, com seria el cas de Balaguer o de Santa Coloma de Queralt. Un altre exemple singular i que pensem que obeeix a la mateixa finalitat, serien les dues torretes –rematades per esveltes cobertes còniques acabades en punxa- que es troben als dos extrems de la façana de l’església de Bordils (1561-1593), al Gironès, on també trobem altres versions més senzilles de la mateixa estructura, com seria el comunidor en forma de torreta situat a l’extrem de la façana de l’església de Fornells de la Selva.

Però tornant al campanar de Linyola i a la possible “connexió aragonesa”, cal assenyalar que aquesta no seria pas estranya en un moment (finals del segle XVI) en el qual l’Aragó havia donat durant tota la centúria exemples ben destacables d’arquitectura amb les magnífiques esglésies de planta de saló de capricioses voltes gòtiques, prodigi d’estereotomia. I algunes d’aquestes esglésies, sobretot als territoris esmenats, van acompanyades d’esveltes torres campanar amb comunidors angulars: des de les proximitats de Montsó i Barbastre, on tenim el magnífic campanar de Castejón del Puente i el de la localitat d’Angüés.

 

Un altre nucli relativament proper i on trobem probablement la màxima concentració de campanars amb comunidors als quatre vents és la comarca de la Baixa Ribagorça, amb múltiples exemples com Llaguarres, Lasquarre, Castigaleu, Luzàs o Tolva. Tots ells amb una particularitat: de les quatre torretes n’hi ha una que presenta una major elevació, arribant fins al terrat superior, per damunt del cos de les campanes, com si es tractés d’una caixa d’escala que permetés accedir a la part superior de l’estructura del campanar.

 

Així doncs, per beneir el terme, conjurar tempestes i mals esperits no n’hi havia prou amb el ritual corresponent: mancava una certa infrastructura, que en aquest cas l’arquitectura s’encarregava d’oferir. Aquest dissabte, els i les habitants de Linyola tindran, com els rectors d’antuvi, el terme als seus peus, i la plana urgellenca en 360º.

Comparteix

    Comentaris

    • Eliseu Carbonell

      18/10/2012 - 13:21

      Molt interessant l’article. Et volia demanar si en algun d’aquests campanars amb comunidor hi ha o hi va haver també una matraca de campanar. Moltes gràcies!

    • marietadelafont

      18/10/2012 - 15:57

      Hola Eliseu,
      Doncs no sabria massa que dir-te, perquè a l’únic campanar que he tingut accés per dins és al de Linyola, on actualment els comunidors estan buits (de tota manera, miraré d’informar-me sobre si abans n’hi havia). Sí que em consta la presència de matraques en alguns campanars, però no necessàriament vinculades als comunidors. Ara bé, no sé si als campanars aragonesos hi ha algun comunidor que en tingui alguna…

    • Eliseu Carbonell

      19/10/2012 - 06:59

      Moltes gràcies per la teva resposta. T’ho preguntava perquè estic seguint una pista que podria relacionar una cosa amb l’altre. Ja t’ho explicaré algun dia, si coincidim, perquè el tema és una mica llarg. Si no vaig errat, crec que tenim un amic comú, en Marc. Salut i gràcies un altre cop!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús