Oratoris de la Vall del Llobregós: la reiteració d’un model

El patrimoni de signe religiós de caràcter més popular que les manifestacions arquitectòniques pròpiament dites –esglésies, ermites, capelles, etc. – és riquíssim i variadíssim a les nostres contrades –des d’esteles, creus, pedrons, creus-pedró, capelletes-oratori, capelletes urbanes, etc. Aquestes petites realitzacions poden tenir un patrocini públic o privat: des del comú de la vila que erigeix una creu de terme o una capelleta als portals d’entrada a la població, fins al propi pagès que aixeca, de vegades ell mateix, un senzill pilaret vora una finca per dedicar-lo a un sant protector de les collites. 

Les motivacions constructives d’aquests elements eren d’índole religiosa i cultural, ja que s’erigien per tal de presidir la vida dels cristians i convidar-los a l’oració (al peu d’un camí, en una cruïlla de camins…), com a acció de gràcies, com a motiu profilàctic –l’escultura d’un sant o una marededéu en una font pot obeir al desig de què no s’acabi mai l’aigua-; com a protecció per a les collites (ubicació al camp), com a fita (pedrons situats al cap del terme o als límits dels camps), protecció del poble contra pestes i altres malvestats (creu-pedró o capelleta en el portal d’entrada d’entrada) o, finalment, com a protecció dels habitatges (imatges o capelletes situades en la façana d’una casa o al seu interior –autèntics oratoris en una estança a part o capelletes de paret a la sala, al menjador o als dormitoris). Però volem dedicar especialment la nostra atenció als oratoris en forma de pilaret o pedró i als exemples que en conservem al Llobregós.

Es tracta, generalment, d’obres fetes en sec o amb morter, amb utilització de pedra del país intentant fer un pilar en forma de paral·lelepípede rectangular, al capdamunt del qual hi acostuma a haver-hi una capelleta o fornícula amb l’advocació d’un sant o marededéu, que pot estar representat escultòricament o amb un plafó o mosaic de rajola.

Les representacions hagiogràfiques més freqüents en aquests petits monuments són les de sants profilàctics i taumaturgs, com Sant Antoni Abat, Sant Roc o Santa Bàrbara (protectora de les collites contra les tempestes). Però també trobem pilarets dedicats a les advocacions més específiques, relacionades directament amb un territori concret, com seria el cas dels dos pilarets que es miren a banda i banda de la vall de Cellers. És tracta dels anomenats pilarets de “La Petja” i de “Cal Tanyot”, vinculats tots dos amb les masies més properes. Es tracta d’oratoris del segle XVIII, amb una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que presenta un frontó triangular als quatre vents i es caracteritzen per estar dedicats a Sant Celdoni i Sant Ermenter, els sants bessons i guerrers les relíquies dels quals descansaven –abans de ser dutes a Cardona- al petit monestir del fons de la vall. A l’oratori dela Petja es conserva el mosaic de ceràmica policromada del segle XVIII amb la representació dels sants, mentre que al de Cal Tanyot, el mosaic ha desaparegut i només es conserva l’estructura arquitectònica de l’oratori, tot i que hi ha una inscripció on en pot llegir “Joseph Feixes Prior”, el que posaria de manifest la relació directa i expressa d’aquests oratoris amb el monestir.  

 

 

Els que hem documentat al Llobregós tenen característiques molt semblants –tant arquitectòniques com per la presència del mosaic ceràmic- amb el situat vora la casa de Torrescassana (i construït pel cap de casa) i vora el nucli de Sant Pesselaç, on l’advocació representada –també segons un bonic mosaic del segle XVIII- és la Verge del Roser, molt popular a les parròquies catalanes durant l’època moderna.

DSC00286.JPGDSC00287.JPGDSC00283.JPG

Dins aquesta mateixa tipologia arquitectònica, sobretot pel que fa a la coberta, trobem també els notoris exemples, també del segle XVIII, ubicats vora la Casa Puigpelat i a Cal Jubert dela Molsosa, que tenen a més la característica comuna de presentar inscripcions al pilaret, posant de manifest que es tractava d’una obra patrocinada pel cap de casa, com a mesura profilàctica però també com a acció de gràcies –el de Puigpelat fa constar explícitament que es tracta d’un “ex-voto” de Ramon Puigpelat i Ramon Closa i té a l’interior una imatge de fusta-, mentre que el del Jubert, entre la Molsosa i Prades, construït l’any 1762 i amb el detall d’una flor esculpida al lateral, explica, juntament amb una oració, que fou edificat per Joan Jobert. Durant la Guerra Civil, aquest oratori fou derrocat pels milicians i refet després pels propietaris de la casa, tot i que actualment no conté cap imatge. Finalment, una mica més senzill però amb una estructura semblant tenim el de Prades, situat vora el camí de Castelltallat i dedicat a Sant Antoni de Pàdua.

107_ORATORI_DE_PUIG_PELAT.JPGMolsosa2.jpgMolsosa3.jpgPrades.jpgPrades2.jpg

Tipològicament, els oratoris que trobem a la vall denoten que la seva estructura es mantingué bastant immutable al llarg del temps. Seria l’exemple del pilaret situat vora l’Eix Transversal, a l’alçada d’Aleny i que fou construït ja al segle XX pels treballadors d’una mina a la vora de la via per on passaven les vagonetes que duien el carbó a Calaf. Malgrat aquesta diferència de més de cent anys, les característiques són ben similars, tant pel que fa a l’estructura –amb la teuladeta amb frontó als quatre vents i amb un mosaic ceràmic dedicat en aquest cas a Sant Antoni de Pàdua.

DSC00280.JPGDSC00282.JPG

Petits testimonis de religiositat popular a la nostra vall, que com el culte pagà al déu Terminus o els antics mil·liaris romans, servien també com a “fita” de la vida i el temps a pagès, alhora que com a punt de referència que recordava la presència del sagrat fins i tot en els terrenys més inhòspits.

**Les imatges han estat aportades per diferents veïns del Llobregós per a la revista Llobregós informatiu

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús