Arxiu del divendres, 15/02/2013

L’església de Gandesa: el contrapunt barroc

divendres, 15/02/2013

Al blog veí dels companys de “Patrimoni a l’abast”, la darrera entrada està dedicada a l’església parroquial de Gandesa i a la seva extraordinària portada romànica http://blogs.descobrir.cat/patrimoni/2012/12/17/gandesa-esglesia-de-lassumpcio/ .

Jo només voldria afegir un “contrapunt” estilístic sobre l’edifici, que té aquests magnífics precedents romànics però també unes importants reformes a l’època del barroc (que ells, d’altra banda, ja esmenten), la més espectacular de les quals seria l’altíssim campanar de finals del segle XVII i de 40 md’alçada. Obra del mestre de cases Ignasi Gascón, es tracta d’una esvelta i majestuosa construcció que podem situar en la línia d’altres obres ben properes com el campanar de Vilalba dels Arcs, que ja comentàvem en una altra ocasió http://blogs.descobrir.cat/pedresvistes/2012/03/07/picapedrers-bascos-a-vilalba-dels-arcs-imprimint-caracter/.

A part de l’imponent cloquer, el temple romànic fou subjecte a d’altres modificacions, com l’obertura d’una porta ornamentada amb angelots i motius fitomòrfics, propis d’una decoració classicista amb sedàs barroc, o la reforma global de la façana, que seria rematada per un frontó triangular amb alerons descendents, seguint un dels exemples prototípics i que faran més fortuna a partir de l’arquitectura del darrer terç del segle XVII, seguint la influència de l’arquitectura carmelitana de fra Josep de la Concepció.

 

A l’interior, les restes del temple romànic –parcialment visibles- conviuen amb la voluntat de convertir l’església en un espai-saló del tipus hallenkirche, que tanta fortuna farà en els nous temples setcentistes de les comarques del sud i de ponent del Principat. Un interior massa fosc al que li hauria mancat potser un cimbori i una major profusió o grandària de les obertures, però que se’ns presenta encara condicionat pel seu passat medieval. La vista de la portada romànica des del carrer, culminada per la testera barroca, presenta una imatge curiosa d’aquesta hibridació estilística, el fruit natural d’una història que fa el seu curs.