Arxiu del divendres, 22/11/2013

Què en fem dels nostres castells (I)? Vergós Guerrejat com a advertència

divendres, 22/11/2013

Aquest any en fa trenta de la declaració com a béns d’interès cultural d’una sèrie d’elements protegits genèricament per diversos decrets anteriors. Seria el cas dels castells –independentment del seu estat de conservació o de ruïna-, la protecció dels quals ja tenia els seus antecedents en un decret de l’any 1949.

A mi sempre m’ha semblat molt pintoresc que qualsevol castell o més aviat ruïna pugui tenir el qualificatiu de BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), però en canvi s’hi puguin instal·lar antenes de telecomunicacions ben bé a sobre, com succeeix a l’Aguda de Torà. I no deixa de resultar al·lucinant que actualment s’hagin de seguir uns processos lentíssims i de gran complexitat per aconseguir aquesta declaració monumental sigui d’un edifici o d’un conjunt històric, i que en canvi molts castells -insistim en que TOTS posseeixen aquesta qualificació que els acredita com a d'”interès nacional”- romanguin en el més absolut abandonament. És clar que existeixen diferents casuístiques, que esperem abordar un altre dia, però tot plegat forma part d’un sense sentit descomunal.

Ara a la Segarra topem novament amb l’adversitat: l’enrunament d’una part de la torre del castell de Vergós Guerrejat (municipi d’Estaràs), un dels pocs de titularitat municipal que resten a la comarca. Les pluges abundats dels dies anteriors van provocar que cedís una part de l’edifici, que feia anys que es trobava en mal estat i pendent de restauració, amb una administració local que veia amb impotència la impossibilitat de fer-hi front. L’alarma generada i el preceptiu desallotjament provisional dels habitants d’una casa directament amenaçada per les conseqüències de l’enrunament ha fet que els treballs de consolidació de la torre hagin començat de forma immediata amb el suport econòmic de la Generalitat. Però s’ha d’arribar a una situació extrema per fer saltar les alarmes sobre l’estat d’aquests edificis, que habitualment conformen, juntament amb l’església, el perfil més emblemàtic d’una població?

És prou coneguda l’associació de la Segarra com a territori fronterer a l’època medieval, el que propicià la formació de petits nuclis arrecerats als peus d’un castell. El municipi d’Estaràs està conformat per sis pobles de tipologia semblant –el mateix poble d’Estaràs que dóna nom al municipi, per exemple-, que combina a més dues característiques: el tractar-se pobles aturonats, però essent al mateix temps pobles “de ribera”, situats com estan vora el curs del riu Sió.

El castell de Vergós, com molts exemples de la comarca, havia modificat el seu aspecte de fortificació medieval a l’època moderna, quan entre els segles XVI i XVII es convertí en residència senyorial, propietat dels Meca. Vora el castell es construí –segurament substituint una església anterior- l’església de Santa Magdalena, que fou beneïda el 1720, gràcies a l’aportació econòmica de Manuel de Meca, senyor del lloc. Aquests ocupaven una posició privilegiada quan assistien als oficis, des d’una tribuna superior que tenia accés directe des del castell, immediat a la parroquial. A l’interior de l’església hi destaquen dues magnífiques mostres de pintura mural que representen retaules fingits,realitzats també al segle XVIII o l’accés al campanar fet per un doble arc amb capitell penjat.

 

**fotos d’Angela Llop

Castell i església, formant l’antic binomi associat del poder civil i el religiós, però que avui hem d’interpretar estrictament en clau històrica i patrimonial, dominen avui visualment aquesta petita població abocada a la vall del Sió, definint-ne la sil·lueta característica i contribuint a tota una manera de configurar el paisatge de la comarca. Tant de bo no haguem de lamentar la modificació d’aquesta imatge d’aquí a uns anys, si no és per retornar-nos l’aspecte d’un castell com a edifici consolidat, restaurat i que pugui esdevenir no pas cap símbol feudal o militar d’antuvi, sinó un equipament per la població i el municipi.

I tant de bo l’ensorrament a Vergós sigui només un avís i no pas el primer d’una sèrie d’ensorraments “en cadena” que a jutjar per l’estat de molts edificis del mateix tipus, seria ben plausible que es produís.

**Imatge procedent de dipcatturisme.cat