Si parlem de Modernisme “de muntanya” o “a la muntanya” catalana, el primer que ens vindrà al cap de forma inevitable són els magnífics Jardins Artigues de la Pobla de Lillet, signats ni més ni menys que pel propi Antoni Gaudí per l’industrial tèxtil Joan Artigas. Ben a prop, camí de Castellar de N’hug trobarem l’imponent conjunt de la fàbrica de ciment Asland, fundada per Eusebi Güell i amb la participació de Rafael Guastavino (precisament Gaudí també havia construït el “Xalet de Catllaràs”, per als enginyers de les mines de carbó que aprovisionaven la fàbrica de ciment).

Però sense sortir del Principat, avui volem anar dela Pobla de Lillet a la Pobla de Segur, aquesta darrera al Pirineu o Pre-Pirineu lleidatà. En aquesta població, a la part forània del nucli antic i ja en direcció al Pallars Sobirà, hi trobem el que roman del singular conjunt dela Casa o Torre Mauri, feta construir a començaments del segle XX (les obres acabaren l’any 1907) per un prohom pobletà: Ramon Mauri Arnalot (1851-1928). Aquest fou un mestre d’obres que va fer fortuna a Madrid, on va construir edificis per a l’alta societat (per exemple, va reformar el palau del comte de Romanones) i per empreses com el Banco de Bilbao, Credit Lyonnais o el diari ABC. Quan va tornar a Catalunya va emprendre la construcció d’una casa i altres edificis (cotxeres, un molí d’oli, etc.) en una finca que havia adquirit a les afores de La Pobla.

Tot el conjunt està presidit per la casa principal, concebuda amb reminiscències de fortalesa, amb una torre (que en una imatge del fons Salvany apareix amb una mena de coberta ceràmica, avui desapareguda) i amb tot el perímetre emmerletat, mentre les obertures repeteixen la fórmula de l’arc de mig punt romànic.

Per la decoració de la casa va comptar amb el mosaista Lluís Bru, artífex dels mosaics del Palau dela Música, i que va donar forma a un dels elements més característics de l’edifici principal que era la casa del propietari i que avui és la seu de l’Ajuntament. D’aquesta manera, en els timpans de les obertures o als merlets que recorren la cornisa superior, el trencadís de colors dóna forma als elements emblemàtics que havien de definir la identitat del seu promotor, Ramon Mauri. Les seves inicials s’entrellacen constantment, però també hi apareixen símbols com el del ying i el yang  i curioses representacions d’animals, que no sabem si pretenen ser fantàstiques o són una evocació del tot “naïf” de bèsties com el lleó o el drac.

Un altre edifici conservat és el corresponent a les cotxeres, on avui hi ha instal·lada l’Oficina de Turisme de la població i després un molí d’oli que avui es visita com a atracció turística. La singularitat del molí rau també en el seu aspecte profundament “romànic”, gairebé concebut com una església d’aquest estil, amb arcuacions llombardes i amb la façana presidida per una escultura de Josep Llimona dedicada a Sant Josep.

Ben segur que els qui som de poble tots tenim a la ment algun edifici de la nostra població al que se li hagués volgut donar alguna “pretensió” modernista: alguna casa “bona” o d’algun “indià” o fins i tot edificis amb vocació pública: des de centres parroquials a escorxadors.La Casa Mauri destaca dins aquests intents, tant per la seva ambició com pel fet de comptar amb alguna col·laboració “de luxe” com la del mosaista Bru. La seva singularitat en el seu entorn pre-pirinenc acaba de reblar els motius per a la seva consideració.