Les “Tortoses” de Tortosa: l’exhuberància de la dama del sud

Explicar Tortosa és una mica com explicar el misteri de la Santíssima Trinitat. No pas perquè Tortosa sigui misteriosa –en tot cas, sí que m’atreviria a dir que “desconeguda”- sinó perquè si el fet trinitari consisteix a entendre allò de tres persones en una, a Tortosa encara ens quedaríem curts i tot. Hi ha moltes “Tortoses”, a Tortosa –més si ens situem, com seria el nostre cas, en l’àmbit de l’arquitectura i el patrimoni. Arxiu Comarcal Terres de l'Ebre 088

Posem per cas, en primer lloc, que hi ha una Tortosa medieval, que podríem dividir en dos: la musulmana i la cristiana. Del magnífic castell de la Suda –denominació inequívoca- fins a la bellíssima Catedral gòtica, tan plena de sorpreses que van des de l’austera elegància del claustre fins al retaule major de la Verge de l’Estrella. Tot això en el marc d’un urbanisme que ens regala racons plens d’encís.

De cap manera podem negligir una Tortosa d’època moderna, que en aquest cas també podríem classificar: un renaixement dels millors del nostre país i que tindria, en el gòtic epigonal del palau Despuig -on l’homònim humanista Cristòfor Despuig hi situa un de  Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa-  els seus prometedors inicis, materialitzats en el pati (i el conjunt, en general) dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties. Tota la dinastia reial catalana (Àustries inclosos) s’hi mostra complaguda amb la companyia dels “conversos”, que rebien instrucció entre les parets de l’edifici.

Al Renaixement –que cada any la ciutat commemora en una gran festa a l’estiu- el segueix un barroc que tomba d’esquena, com la façana inacabada de la Catedral, projectada encara més colossal i grandiloqüent per Martí d’Abaria, o l’espectacular capella de la Cinta. És aquest un espai barroc dels més sumptuosos que poguem trobar arreu de la nostra geografia, on hi senyoreja el secularment tan preuat jaspi tortosí, que va fer fortuna molt més enllà de les fronteres principatines i mediterrànies i tot.

Miracle, Tortosa, Toledo, Escorial 155 Miracle, Tortosa, Toledo, Escorial 163

I no ens oblidem, finalment, d’una Tortosa contemporània, de la qual jo em quedo amb un modernisme d’aquells que en diríem “perifèric”, sí, però que em sembla deliciós, com la singular casa Grego, que s’encara amb la Catedral. Escorxador, mercat municipal i altres edificis que també apareixen recollits al volum “Art i cultura” de la Història de les Terres de l’Ebre, dirigit per Jordi A. Carbonell i Jacobo Vidal i que, magníficament editat per Ilercavònia Futur, donava fe de l’extraordinària riquesa arquitectònica i artístic de la capital ebrenca. Arxiu Comarcal Terres de l'Ebre 087 És per això que davant aquesta explosió de riquesa patrimonial, fa mal al cor comprovar que de fa anys i panys, una part del barri antic de Tortosa presenta l’aspecte de ciutat bombardejada. Em diu el Joan Hilari Muñoz –autor, entre molts altres títols, de la guia Tortosa: la petjada de la història-, que es tracta d’un solar destinat a ampliar els jutjats i on es trobaren evidències arqueològiques islàmiques i tardoromanes i un altre on s’han trobat restes de la primera domus romana (encara una altra Tortosa!) de la ciutat. Excavacions aturades, projectes en eterna letàrgia… I sensació de vergonyosa dessolació. I és llavors que ve un cert regust d’elegíaca tristesa davant les grans fotos de la festa del Renaixement que amaguen balcons tapiats d’un edifici avui sense vida. Arxiu Comarcal Terres de l'Ebre 085 Una vegada, el director de l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre va obsequiar-me amb uns exemplars d’una revista que es deia Patrimoni al rebost –coordinada per Albert Curto i Jacobo Vidal- que va editar-se entre 2003 i 2005, on es feien interessants i agudes reflexions i tocs d’alarma sobre aspectes patrimonials de la ciutat, als quals es considerava que no es parava prou atenció.

Tortosa ja fa temps que té bons historiadors que n’han estudiat i n’estudien el seu riquíssim patrimoni, de manera que els propis tortosins són els primers que tenen motius per estimar-lo i enorgullir-se’n. Ara falta que l’administració –sigui local, autonòmica, estatal o interestel·lar- estigui a l’alçada de les circumstàncies (que són moltes i que clamen al cel!)  i, si fem cas de la dita que diu que “només es pot estimar allò que es coneix”, animem “urbi et orbi” a conèixer i a enamorar-se de la bella capital del sud principatí. Arxiu Comarcal Terres de l'Ebre 092

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús