Comença el viatge

Tot viatge implica descobriments, revelacions i sorpreses. Ara, aquí, en comencem un de nou que ens portarà a vosaltres i a mi a explorar, amb ulls de turista, viatger o senzillament curiós, les joies naturals del nostre petit país. Que en són moltes. I molt diverses. I encara força desconegudes pels propis catalans i pels potencials turistes d’arreu del món que quan escolten “Catalunya” de seguida pensen en el Barça, Gaudí o la costa. Però que poc s’imaginen que, ben a prop, a pocs quilòmetres terra –o mar– endins, hi ha uns paisatges i uns espais naturals dignes de ser visitats. En això, en desvetllar-nos racons i tresors naturals, la revista DESCOBRIR hi ajuda molt, amb reportatges ecoturístics d’allò més interessants.

Inici d'un itinerari pels boscos del Catllaràs, a l'Alt Berguedà. © Xavi Basora

Per complementar la tasca de la revista, en aquest blog presentaré reflexions i propostes al voltant de l’ecoturisme. Aquest concepte, poc a poc, comença a sonar a casa nostra. Tot i que encara no està consolidat, com en d’altres països, sobretot de Llatinoamèrica. De fet, és un terme que genera confusions i interpretacions diverses. I que convé clarificar, abans de començar.

Els turistes tenim motivacions ben variades. I cada vegada més i més específiques. Per a cada motivació, els teòrics del turisme s’han inventat un nom. Que volem conèixer el món del vi, fer degustacions i recórrer paisatges de vinya? Doncs ja tenim l’enoturisme. Que ens agrada dormir en pobles o masies aïllades de l’interior? Doncs som aficionats al turisme rural. Que el nostre objectiu és practicar una activitat física a la natura? Turisme actiu, aquest és el nostre concepte. I així per a tantes i tantes motivacions possibles: turisme creatiu, turisme de sol i platja, turisme gastronòmic, turisme solidari, turisme cultural, etc. I, el mes curiós de tot plegat, és que sovint, quan viatgem, som tastaolletes i ens movem per moltes d’aquestes intencionalitats. O no, perquè també hi ha turistes d’idees fixes que se senten atrets per recursos específics.

La motivació principal quan practiquem l’ecoturisme és contemplar la natura en totes les seves manifestacions: animals salvatges, boscos i plantes, fenòmens geològics i paisatges de tota mena. Precisament per això hi ha qui anomena aquesta modalitat turística com a turisme de natura. Un terme acceptable, tot i que alguns experts s’hi refereixen per aglutinar totes les activitats turístiques que tenen lloc en espais naturals. Que són moltes. I que no necessàriament tenen per objectiu principal observar animals, plantes i paisatges naturals. Per exemple, activitats com la BTT, el ràfting o l’escalada, en les que pesen molt més les ganes de fer una activitat física o de risc.

D’activitats ecoturístiques n’hi ha una bona pila. I tenen lloc per tot arreu, per tots els medis possibles, per terra, mar i aire. En aquesta guia en vam mostrar la major part que es poden practicar a Catalunya. N’hi ha que són, inequívocament, pròpies de l’ecoturisme. Per exemple, l’observació d’ocells –coneguda com turisme ornitològic–, de mamífers terrestres (com ara cérvols, óssos o cabres), de balenes o de papallones. També les passejades per boscos que tenen un interès especial (per exemple, les fagedes a la tardor), els itineraris geològics (o geoturisme) i la fotografia de natura.

El delta de l'Ebre, un paradís per al turisme ornitològic. © Xavi Basora

Des d’un altre punt de vista, l’ecoturisme també és conegut perquè hauria de ser una activitat respectuosa amb el medi natural i amb les poblacions locals. Sostenible, en diuen alguns. Responsable, en diuen uns altres. Tant se val. Es tracta que els guies i les empreses que ens acompanyen a conèixer la natura siguin conscients que tracten amb un recurs fràgil i que això requereix una sèrie de limitacions, una normativa que complir i unes bones pràctiques a aplicar. D’això, n’anirem parlant. I els turistes, per la part que ens toca, hem d’assumir també les precaucions que comporta trobar-nos en espais naturals, sovint protegits, i mostrar actituds curoses vers la fauna i la flora. També en parlarem, de com fer-ho.

Al llarg del camí que avui encetem us recomanaré, sempre a títol personal, propostes per gaudir de les meravelles naturals que ofereix el nostre país. I que, en molts casos, us sorprendran i, espero, us sedueixin. Igualment, estic totalment obert a rebre els vostres suggeriments i a compartir experiències. Així mateix, reflexionarem sobre com fer créixer a casa nostra aquest sector, el de l’ecoturisme, si cal emmirallant-nos en iniciatives d’altres països. A mi aquest viatge que ara iniciem m’engresca. Espero que a vosaltres també.

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    • Enric

      28/10/2012 - 12:56

      Hola! Deixa’ns alguna sortideta que recomanis per poder observar bé aquests colora que ens ofereix la tardor!

    • Xavi Basora

      29/10/2012 - 18:51

      Hola Enric,

      A part de la vall de Cardós, hi ha altres llocs amb sortides molt recomanables. Al Collsacabra, per exemple, val molt la pena la fageda de la Grevolosa o la fageda que hi ha pujant al santuari de Cabrera pel vessant nord. La Vall d’Aran és un altre zona amb moltes possibilitats… però això ho deixo per un altre post. Gràcies per escriure.

    • ANNA

      29/11/2012 - 13:51

      Hola Xavi,
      M’agrada molt fer excursió per tot arreu de Catalunya, i vaig coneixent mica en mica…Però aquesta foto del pont no se on es i m’agradaria saber el nom del lloc. M’ho podries dir si us plau?
      Gracies

    • Xavi Basora

      29/11/2012 - 22:41

      Hola Anna,

      Suposo que et refereixes a la foto de l’entrada “L’ecoturisme als programes electorals”. Es tracta del pont penjant que es creua en el camí d’accés al congost de Mont-rebei, venint des del Pont de Montanyana.

    • Els 10 articles més llegits en aquests dos anys- Descobrir.cat

      08/10/2014 - 00:09

      […] passa el temps… exactament, dos anys des que vaig iniciar l’aventura d’aquest blog. Abans que res, un agraïment molt sentit a tots els que llegiu i […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús