Segur que us ha passat. Després d’una estona caminant per algun espai natural, heu arribat a un indret que, de sobte, us ha captivat. Embadalits, us heu aturat a observar atentament el lloc, sense pensar res, senzillament deixant-vos portar per quelcom misteriós. Als que us agrada la fotografia, també heu sentit la necessitat imperiosa de capturar aquell instant. Potser, fins i tot, heu notat algun pessigolleig interior, alguna cosa semblant a un enamorament fugaç. El que us ha passat és que us heu vist atrapats pel poder encantador de la natura.
Les diferents accepcions del verb encantar defineixen molt bé aquest fenomen. Fixeu-vos-hi: “sotmetre a una influència irresistible, fascinar”. O bé: “restar immòbil contemplant una cosa, distreure’s del que un fa sense una raó aparent”. I la que més m’agrada: “produir (a algú) com un dolç arravatament, plaure-li en alt grau, captivar”.
Un indret encantador al nord del Solsonès.
Però, què és el que ens atrapa d’aquests indrets, allò que ens produeix l’encantament? Aquesta ja és una qüestió més personal, però segur que s’hi barregen algunes de les qualitats següents: la majestuositat de l’indret, l’harmonia perfecta de colors i formes (l’estètica), la petitesa que ens genera, el sentiment d’admiració, una llum especial, el silenci que s’escolta, la pau que ens desperta, el delit espiritual, etc. I, per sobre de tot, la bellesa.
L’il·lustre filòsof Immanuel Kant va arribar a la conclusió que “la bellesa (allò sublim) ésel que per la seva força ens commociona i omple de dolor per la nostra pròpia petitesa, però que ens satisfà amb un sentiment d’exaltació de la grandesa de la nostra pròpia naturalesa”. Així comença el capítol titulat “El misteri de la bellesa”, dins el magnífic llibre La interpretació del nostre patrimoni (Freeman Tilden, 1977, traduït al castellà per l’Associación de Interpretación del Patrimonio).
Belles formes en aquest desert de dunes al sud del país.
Encants naturals, una definició personal
Per honorar aquests indrets d’interès natural i fort poder encantador, que al nostre país n’hi ha una bona pila, començo a partir d’ara una nova sèrie d’apunts anomenada encants naturals. Les guies turístiques o els mapes els solen indicar com a “llocs o paratges pintorescs”. Alguns dels racons que us presentaré són força populars, altres no tant. Intentaré descobrir-vos-en de nous, però n’hi ha de molt coneguts que són irresistibles i difícils de passar per alt. En aquest blog, les característiques o requisits dels encants naturals que us aniré suggerint són:
- Paratges naturals de tota mena: un prat, una cova, un llac, una platja, una cala, un congost, un bosc, un salt d’aigua, un aiguamoll, un horitzó, etc.
- Punts concrets del territori i no àrees geogràfiques extenses, com ara un espai natural protegit. Per exemple, un encant natural serà el prat de Cadí, i no el Parc Natural del Cadí-Moixeró.
- Indrets que s’hi sol arribar caminant, no en cotxe. Demanen un cert esforç, que pot ser més o menys gran segons el cas.
- La bellesa és subjectiva. I el poder encantador de vegades ve influït per l’estima que ens desperti l’indret en qüestió, que a la vegada ve condicionada per factors personals. Per tant, la selecció és de collita pròpia, són llocs que a mi m’han deixat petjada i que penso que podrien deixar-ne –si és que no ho han fet ja– a moltes altres persones.
I a vosaltres, quins són aquests indrets que us tenen el cor robat? Estaré encantat (mai millor dit) que, al llarg d’aquesta sèrie, també compartiu aquí els vostres encants naturals.
Un dels encants naturals més coneguts de la Cerdanya.
Articles relacionats:
- La cara amable del desgel (Encants naturals, 03)
- Les roques de Benet, al teu abast (Encants naturals, 02)
- Un estany que no avisa (Encants naturals, 01)
Etiquetes: EncantsNaturals
Xavi Basora (Barcelona, 1978) és ambientòleg i periodista. La seva passió és conèixer territoris, propers i llunyans, i compartir-ne les vivències amb paraules i imatges. Treballa a Espai TReS i col·labora amb alguns mitjans de comunicació, com DESCOBRIR. Creu que el nostre país ofereix uns espais naturals fascinants i seductors dignes de ser coneguts, respectats i conservats.
Diana Gasset
17/03/2013 - 17:52
Quin article més maco. Espero amb moltes ganes la serie d’apunts “encants naturals”! A veure quons paratges ens descobrrixes per fer-hi una escapadeta!!
Gràcies!
Xavi Basora
24/03/2013 - 10:33
Gràcies Diana! Aviat escriuré el primer encant natural que ens transportarà a paisatges d’alta muntanya…
CArol
18/03/2013 - 10:29
Estic encantada amb aquest article… moltes ganes de saber-ne mes, d’aquests indrets especials. Gracies Xavi!
Xavi Basora
24/03/2013 - 10:35
Gràcies Carol! Espero que els que vindran també et resultin igual d’encantadors 🙂
Enric
18/03/2013 - 11:08
Hola Xavi, encantat de llegir-te!
La foto de les dunes es del Delta de l’Ebre?
Personalment m’agradaria que algun dia puguis escriure sobre les millors platges, sota el teu punt de vista de les nostres terres!
Gràcies! Esperem el següent article!
Xavi Basora
24/03/2013 - 10:36
Resposta correcta, les dunes són al delta de l’Ebre. Miraré també de descobrir alguna cala ben encantadora! Gràcies!
Clara
22/03/2013 - 20:52
Encantador! Potser aquests indrets ens tenen el cor robat perquè mai els podrem posseir, són lliures i inabastables, com un amor platònic. I posats a citar filòsofs, gran cita de Kant la que has triant. Que cabró i genial Kant, com la va clavar el tiu.
Felicitats per l’article Xavi!
Xavi Basora
24/03/2013 - 10:39
Potser sí que passa alguna cosa com la que dius, és un fenomen paranormal 🙂 I me n’alegro que t’hagi agradat la cita, de fet qui la va escollir és la de l’autor del llibre sobre la interpretació del patrimoni. Gràcies!!
Antonio Basora
24/03/2013 - 18:23
Cada dia ho fas millor mes això d’escriure. La serie molt interessant.
Seran solament encants naturals de Catalunya?
Xavi Basora
24/03/2013 - 18:46
Gràcies! Principalment seran encants de Catalunya, tot i que alguns potser són d’altres terres de parla catalana.
Joana
25/03/2013 - 12:34
Ostres Xavi, que bonic el que has escrit. No coneixia aquesta vessant teva de poeta i filòsof. Mil gràcies per compartir-ho!
Xavi Basora
07/04/2013 - 17:56
Gràcies Joana! Però, amb sinceritat, la poesia no se’m dóna gaire bé… Espero que gaudeixis dels articles de la sèrie!
Anna Subirana
18/04/2013 - 11:28
Felicitats per l’article Xavi!!
Com diu el refrany: Qui estima la natura, no pot ser mala persona!
Xavi Basora
18/04/2013 - 11:31
Anna: gràcies! No coneixia aquesta dita, però hi estic totalment d’acord.