Un estany que no avisa (Encants naturals, 01)

Hi ha estanys que no te’ls esperes, que ni els intueixes, que et sorprenen sense avisar. Un d’aquests, amb el que enceto la sèrie encants naturals, és l’estany de Besiberri, situat a gairebé 2.000 metres d’alçada, en una vall pirinenca meravellosa que sol passar desapercebuda.

La vall de Besiberri està a tocar del sector nord-occidental del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la comarca de l’Alta Ribagorça. Malgrat tenir paisatges i valors similars, la vall no forma part d’aquest espai protegit, ni tan sols de la seva zona perifèrica. Es tracta d’una vall secundària que desemboca a la vall de Barravés, que és la que ens permet accedir a la boca sud del túnel de Viella.

De fet, el punt de sortida per arribar a l’estany de Besiberri es troba un quilòmetre abans de l’entrada al túnel; des de la carretera N-230, prenem un trencall cap a l’aparcament de la Contesa, a tocar del refugi de Conangles (1.555 m.). Des d’aquí (on deixem el cotxe), cal seguir a peu per una pista en direcció sud fins que un cartell ens fa girar a l’esquerra i ens endinsa cap a la vall de Besiberri per un camí ben marcat.

Des del refugi de Conangles fins a l’estany tenim dues hores, gran part de pujada, amb algun tram de fort pendent. Però és d’aquelles pujades agradables i entretingudes, en aquest cas pels diversos salts d’aigua que anem descobrint i per un primer sector poblat de fajos que a la tardor són tot un espectacle. Una pujada que, com totes les que es fan a alta muntanya, sempre té premi. Però una ascensió que, a diferència del que passa en altres valls, no deixa entreveure que arribarem a un estany. Aquí, el premi, arriba de cop.

Les primeres hores del matí converteixen l'estany de Besiberri en un indret màgic. © Xavi Basora

Després de dues hores, se’ns obre, davant nostre, un estany allargat i de dimensions mitjanes, amb un decorat de fons format per unes parets verticals de granit que arriben als 3.000 metres (el Besiberri Sud, de 3.017, i el Besiberri Nord, de 3.015). De fet, d’aquí ve l’origen del nom de la vall i l’estany. Com passa amb molts altres topònims del Pirineu, Besiberri té un origen bascbase-be erri, que significa “contrada sota l’espadat”. I, efectivament, així és.

Un cop a l’estany, seguiu una mica més fins arribar a una esplanada d’herba amb uns pins que semblen posats a posta per fer l’indret encara més bonic. Aquí podeu posar punt final a l’excursió. Gireu-vos i gaudiu de la vista del massís de la Maladeta, on s’aixequen els cims més alts del Pirineu. Per a aquells que us quedin forces, continueu vall amunt i al cap de mitja hora trobareu el germà petit, l’Estanyet, en un entorn ja 100% d’alta muntanya. A l’esquerra d’aquest estany, s’alça el refugi metàl·lic de Besiberri, base que fan servir els més valents per atacar els cims i les crestes d’aquest massís tan emblemàtic.

Per acabar, deixeu-me compartir amb vosaltres una imatge poc habitual de l’estany de Besiberri que he trobat a la xarxa i que reflecteix a la perfecció el poder encantador d’aquest paratge pirinenc. L’autor és Gorka Lopez, a qui felicito des d’aquí per la fotografia.

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • carol

      07/04/2013 - 23:40

      Doncs aquest primer encant ens ha seduit bastant… Gracies per fer-nos-el descobrir! Ara ja només falta anar-hi! Quines ganes!

    • Xavi Basora

      08/04/2013 - 09:44

      Carol, d’això es tracta, doncs, de descobrir-vos encants naturals que us seduexin. Quan vulguis, hi anem!

    • Jordi Parpal

      08/04/2013 - 09:29

      Xavi, fantàdtic. Sempre he cregut que és un dels estanys més encisadors del Pirineu català. Hi ha anat un munt de vegades i m’encanta. Fins i tot hi vaig fer uns campaments quan era cap de l’AE Joan Maragall. Una meravella. Gràcies per fer-me’l recordar….

    • Xavi Basora

      08/04/2013 - 09:46

      Jordi: Sí, jo també ho penso, és d’aquells estanys que no et canses de tornar-hi. I sempre, quan hi arribes, aquell encisament… Gràcies a tu pel comentari!

    • Enric

      09/04/2013 - 12:45

      Hola Xavi, com sempre, ens fas gaudir de paisatges increïbles de la nostra terra! Quina època de l’any recomanes per fer l’excursió? Al Maig encara hi haurà molta neu no?
      Feliciats pel Blog, esperem la propera entrada!

    • Xavi Basora

      14/04/2013 - 08:22

      Enric, gràcies! Recomano dues èpoques: l’estiu i la tardor. Aquest abril i maig, tenint en compte les nevades extraordinàries d’aquest hivern, segur que hi queda força neu encara, tot i que amb la calor s’està fonent força ràpid, sobretot a les cotes baixes En qualsevol cas, unes raquetes o esquís de muntanya, i amunt! I recorda, informa’t sempre abans del risc d’allaus.

    • Diana Gasset

      09/04/2013 - 21:46

      Xavi! Es encantador!! moltes gracies!! una pregunta ( en serio, no val riure!! ): el cami, es pot fer corrents? Hi ha molt desnivell?
      Gràcies!!

    • Xavi Basora

      14/04/2013 - 08:19

      Diana, gràcies a tu! El camí es pot fer corrents, però sobretot de baixada… Desnivell, uns 500 metres, ni poc ni molt, un terme mig…

    • Per terra, mar i aire – Sendèria

      18/03/2022 - 14:20

      […] Un estany que no avisa (Encants naturals, 01) […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús