Contrastos metropolitans al Delta

No sé si existeix a Catalunya un paisatge tan contrastat. Amb tanta diversitat d’usos en tan poc espai. On xoquen camps de carxofes amb camps de futbol i fàbriques de cotxes. On l’escassa naturalitat conviu amb l’artificialitat. On la ruralitat resisteix a l’embat de la ciutat. On el riu s’obre pas entre carreteres, autopistes i polígons.

Es tracta del delta del Llobregat, una planúria multifuncional al costat de Barcelona que recentment he pogut redescobrir gràcies al #blogtripAMB. Aquesta trobada de quasi 20 blogaires de viatges va tenir lloc el passat 5 d’octubre i va estar organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb el suport de la revista Descobrir. Vegem alguns dels contrastos i descobriments més sorprenents.

Els blogaires escoltant les explicacions de la Pilar Herrero, educadora ambiental. © Xavi Basora

Bicis i corredors entre canyes estrangeres. Si alguna cosa té el delta i el tram baix del riu Llobregat, és un gran nombre de camins per circular-hi en bicicleta, a peu o corrent. Al blog trip vam passejar en bici, i ens vam creuar amb centenars d’altres bicis, esportistes fent fúting o caminants. Passejades agradables, sovint al costat del riu i amb la companyia de la canya americana, una planta invasora i al·lòctona impossible d’eradicar i que ocupa grans extensions en aquesta zona.

Pedalant entre canyes. © Xavi Basora

La carxofa, la reina de les hortalisses. Sí, és la verdura més conreada al Parc Agrari del Baix Llobregat, per davant dels enciams, els tomàquets i les cols. Aquest Parc és un miracle agrícola que sobreviu enmig de la metròpoli. Una figura que no protegeix espais naturals ni espècies de fauna, sinó masies, pagesos i horts. Un espai agrari que afronta moltes dificultats, com l’accés a la terra, però que és un reservori d’aliments al costat de Barcelona que cal conservar, respectar i valorar. I que es pot visitar i degustar.

El rànquing de les hortalisses al Parc Agrari del Baix Llobregat. © Xavi Basora

Miradors dels avions. Veure com aterren els avions a l’aeroport del Prat s’ha convertit en tot un atractiu per a molts passejants del Delta. Fins al punt que s’han habilitat miradors específics, amb cadires de formigó, per gaudir d’aquest espectacle. Cada 2-3 minuts es reprodueix el visionat i els caps dels espectadors s’aixequen vers el cel. Alguns tracten d’esbrinar de quina companyia és l’avió, altres endevinar-ne el model, i altres capturar una bona fotografia.

Un avió sobrevola els espais naturals del Delta del Llobregat segons abans d''aterrar. © Xavi Basora

Antics braços que ara són llacunes. El riu Llobregat, com tot ecosistema fluvial, té un funcionament complex. I si a més se’l sotmet a pressions externes tan fortes com en aquesta zona, encara més. Les llacunes del delta del Llobregat, com el Remolar o la Ricarda, són antics braços del riu que van quedar desconnectats del flux principal. Durant la sortida, vam fer un tastet de dinàmica fluvial. Vam poder observar elements artificials dins el riu —anomenats deflectors— que l’ajuden a tenir una dinàmica més o menys natural (i formar així meandres), i altres elements, com les motes, que s’han construït al costat del riu per controlar-ne les crescudes i evitar danys majors.

A la dreta de la imatge s'observa un deflector, una estructura de pedres pensada per ajudar el riu a formar meandres. © Xavi Basora

Bernats pescaires i videoclips sota l’autopista. Autopistes i carreteres que per entrar i sortir de la ciutat travessen el delta del Llobregat. I en molts casos calen ponts de grans dimensions per salvar el riu. I sota els ponts i el soroll dels automòbils, hi podem trobar de tot. Nosaltres vam topar amb un bernat pescaire, un ocell molt elegant típic d’aiguamolls, i un grup de música amateur que gravava un videoclip envoltat de grafitis.

Sota el pont que travessem sovint, s'amaguen multitud de sorpreses. © Xavi Basora

Parcs fluvials on abans hi havia fàbriques. Algunes indústries segueixen, però d’altres ja no. De fet, en antics espais ocupats per fàbriques avui hi ha el Parc Lúdic Fluvial del Prat del Llobregat, com demostra una antiga xemeneia testimoni d’aquest passat industrial. Aquest parc de quasi set hectàrees s’ha convertit en l’entrada natural al riu per als habitants del Prat. Però el concepte de parc fluvial s’estén molt més enllà del Prat, concretament s’utilitza per anomenar tot el tram metropolità del riu Llobregat, amb una longitud de 30 km i setze municipis. Un projecte que vol donar més valor al riu (fins no fa gaire considerat un espai marginal), adequar-lo com un gran espai de lleure i intentar que mantingui o recuperi certes funcions ecològiques.

Parc Lúdic Fluvial del Prat del Llobregat © Xavi Basora

Així doncs, per a tots aquells que vulgueu passar un matí agradable, doneu-li una oportunitat al delta del Llobregat i al tram final d’aquest riu. És d’aquells espais que tenim a tocar de casa, que hi passem sense adornar-nos cada cop que sortim de Barcelona cap al Garraf o l’aeroport, però que sol passar desapercebut. Visiteu-lo, gaudiu-ne i us ben asseguro no us decebrà.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • Carol

      14/10/2013 - 12:34

      Quina sortida matinal mes ben aprofitada. I quantes curiositats que ens expliques.Gracies!

    • Xavi Basora

      14/10/2013 - 22:31

      Carol,

      segur que me’n deixo alguna, de curiositat…

      Xavi

    • Eric

      15/10/2013 - 00:15

      Molt bon article Xavi! Molt ben escrit i amb excel.lents fotografíes, molt canon clàssic. Nosaltres hi varem estar fa uns mesos i ens ho has recordat molt gràficament. Molt interessant l’explicació sobre la planta invasora. Potser trobo a faltar a l’article una menció als observatoris d’ocells. Felicitats!

    • Xavi Basora

      15/10/2013 - 10:23

      Eric,
      gràcies pels elogis. Tens raó, quasi no dic res dels observatoris d’ocells que hi ha als espais naturals del Delta, que estan molt bé, la veritat. Però és que no ens va quedar temps per visitar-los. Tens més info a quí: http://www.deltallobregat.cat/?url=visitables_espais.

      Una abraçada,
      Xavi

    • Imanol

      15/10/2013 - 10:55

      Gran entrada de blog. Hace tiempo que tengo ganas de poder visitar el Delta, tal vez en la próxima escapada a tierras catalanas.

      Salvando las distancias sobre todo en cuanto a tamaño, me recuerd un poco al parque de Plaiaundi en Irún (Gipuzkoa). Muchas gracias por enseñarnos estos lugares de manera tan detallada.

    • Xavi Basora

      15/10/2013 - 11:17

      Imanol,

      Muchas gracias a ti por tu comentario y tu aportación. Te animo a hacernos una visita y escaparte al Delta! En el post no hago mucha referencia, pero a parte del Parque Agrario y del Parque Fluvial, el Delta también incluye reservas naturales y playas en las que observar avifauna a un palmo del aeropuerto… Como Plaiaundi, parece un milagro que estos espacios semi-naturales resistan en un entorno tan urbanizado.

      Xavi

    • Enric

      15/10/2013 - 13:19

      Gràcies Xavi per aquests apunts tant ben explicats de la diversitat del nostre païs.
      Hauríes de fer una entrada parlant del litoral i la costa que tenim, no cal anar a Cuba per disfrutar d’una bona platja!

    • Xavi Basora

      15/10/2013 - 22:43

      Enric,

      Gràcies pel teu comentari. Tens tota la raó, tinc debilitat per la muntanya però tenim un litoral fantàstic. Aviat faré una entrada sobre algun racó costaner, t’ho garanteixo!

      Xavi

    • Campru

      15/10/2013 - 22:00

      Gran blog, grans bloggeros i gran article Xavi!!! Es nota la bona combinació de les teves passions. Indret molt recomenable aquest Delta del Llobregat. Totalment dacord. Vem tenir la ocasió d’anar-hi l’any passat i ens va sorprendre molt gratament. Es fa difícil creure que hi hagi un espai natural tan important com aquest al costat mateix de la “urbe” de Barcelona. És un bon lloc per perdre-s’hi i desconectar. Els itineraris estan ben senyalitzats i amb panells informatius durant el recorregut.

      El mirador dels avions és un especatcle. Mola molt! Que et passin avions a 20-30 metres del cap quan aterren impressiona molt… és momento “subidon”. Aahh….i brutal lo de la canya americana, quina gran invasora.

      Pels que siguin més “playerus”, recomanaria apropar-se a la platja del Prat, just al costat del Delta. Platja molt tranquil.la, sense edificacions ni xiringuitos, amb dunes de sorra i pinedes; i molt més neta que moltes.

      Enhorabona! Segueix ensenyant-nos paisatges!

    • Xavi Basora

      15/10/2013 - 22:49

      Campru,

      Gràcies pel teu comentari i pels teus elogis pel blog. Tens raó, impressiona que un espai natural com les llacunes del Delta resisteixi tan a prop de la metropoli i de l’aeroport, de fet és un dels contrastos més xocants. I sí, la platja del Prat/Viladecans, des de fa uns pocs anys, que ha recuperat el seu esplendor i que ha esdevingut un indret magnífic a tocar de la ciutat.

      Seguiré ensenyant-vos paisatges i racons naturals d’aquest gran/petit país, no en dubtis!

      Xavi

    • mireiapack

      20/10/2013 - 22:55

      Xavi, ostres moltes gràcies per aquesta descoberta! …mira que hi passo vegades per aquesta zona (sempre a corre-cuita per no perdre avió o per tornar ràpid a casa).
      Sóc fan del teu blog, pel que expliques i per com ho expliques!!!

    • Xavi Basora

      21/10/2013 - 09:50

      Mireia,

      moltes gràcies pel teu comentari. Això de tenir “fans” em va una mica gran, però t’ho agraeixo moltíssim. I encantat de descobrir-te una zona propera que, precisament per això, potser no li donem la importància que es mereix.

      Fins la propera!
      Xavi

    • Carles Rué Miras

      16/11/2013 - 17:49

      Recordant aquell dissabte al matí descobrint (mai mlllor dit) uns indrets al costat de la metròpoli molt recomanables….
      Bona crònica, Xavi!
      Una abraçada!
      Salut!

    • Xavi Basora

      17/11/2013 - 22:55

      Carles,
      Moltes gràcies pel teu comentari.
      Fins la propera!
      Xavi

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús