Laurenti, un estany encisador a l’Arieja

Els que estimem la muntanya sentim una devoció especial pels estanys. Són paisatges que ens reconforten després d’una caminada. Que ens asserenen en plena travessa o ascensió a un cim. Que ens aturem a contemplar atrapats per un poder encantador difícil d’explicar. Afortunadament, als Pirineus hi trobem milers d’estanys de tota mena. Però n’hi solen haver alguns, no gaires, que tenim gravats a la memòria. Per a mi, l’estany Laurenti és un d’aquests, juntament amb algun altre. Hi vaig anar per primer i únic cop fa 20 anys i aquest estiu he tingut l’oportunitat de tornar-hi. Recordava el paratge com un autèntic paradís. I, dues dècades després, segueix sent-ho.

Laurenti_1

L’estany amb l’imponent Roc Blanc que el vigila.

Un paratge on tots els elements encaixen a la perfecció
L’estany Laurenti és un indret idíl·lic on tot està perfectament col·locat, com si algú hagués pensat en tots els detalls.

Al fons, les siluetes imponents dels cims del Roc Blanc i el pic de Baixollada. Els pins de l’entorn disposats en rengleres, dibuixats amb tiralínies. Els relleus calcaris, d’un blanc encisador, que solquen el riu Laurenti mostrant una força pètria descomunal. La làmina d’aigua d’un blau intens o, segons d’on es miri, d’una transparència absoluta. El bestiar que pastura tranquil al costat dels pescadors matiners a la cerca de truites. Les petites platges de sorra que solquen les vores i conviden a mullar els peus. Els troncs morts sota l’aigua que creen autèntiques postals fotogràfiques.

Laurenti_3

Una vaca amb dos pescadors al fons.

Laurenti6

Aigua transparent, tronc disposat a la perfecció.

Com arribar-hi?
Aquest estany es troba a 1.936 metres d’alçada i s’hi arriba per un camí que neix al costat del refugi Laurenti (1.636 metres). A ritme normal, es tracta d’un recorregut agradable d’una horeta de durada, això sí, amb pujada constant. Al refugi s’hi accedeix en cotxe per una pista forestal que neix just passat el poble de Quérigut, situat a l’extrem més oriental dels Pirineus de l’Arieja i considerat la capital de la regió històrica occitana del Donasà.

Si veniu de la Cerdanya i el Capcir, no cal arribar a Quérigut. Passat el poble de Puyvalador (la darrera estació d’esquí després de les Angles i Formiguères), heu d’agafar la carretera D-16 en direcció Quérigut i seguir-la durant uns tres quilòmetres fins que trobareu una pista a l’esquerra, en bon estat, que s’endinsa pels fabulosos boscos d’aquesta regió i que arriba, després d’una bona estona, al refugi Laurenti.

Laurenti_2

De camí al Roc Blanc l’estany mostra tot el seu encant.

Dos suggeriments per enriquir l’experiència
Si ja esteu convençuts de visitar, algun dia, aquest preciós estany, us proposo un parell de recomanacions que faran de l’experiència quelcom sublim.

La primera, arribeu a l’estany ben d’hora. Gaudireu d’una quietud absoluta i d’unes llums encisadores. Potser la boira encara hi serà present i, amb els primers raigs de sol, s’aixecarà regalant-vos moments màgics.

I la segona: si us sentiu en bona forma, plantegeu-vos assolir el Roc Blanc (2.542 m), un cim d’alçada modesta però amb unes vistes impressionants dels Pirineus, amb muntanyes emblemàtiques ben a prop com el Puig Peric o la Dent d’Orlu. I el que és el millor, amb una ascensió espectacular, molt entretinguda i poc tècnica, i que ens regala unes panoràmiques bucòliques i aèries de l’estany Laurenti.

Laurenti_5

A més de 2.500 metres d’alçada, amb l’estany als nostres peus.

Laurenti_4b

La fondària fa variar el color de l’aigua.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    • Enric

      14/09/2016 - 11:10

      Jo soc més del ‘lagu’ de Sant Antoni de les terres del Pallars….
      Com sempre gràcies pels teus apunts tant currats!!

    • Xavi Basora

      15/09/2016 - 09:42

      Hola Enric,

      Gràcies a tu pel comentari! I ja saps que aquest blog té una estima especial pel Pallars…

      Xavi

    • Jordi munells

      14/09/2016 - 23:13

      Xavi, un altre de les teves recomacions màgiques. Llegin-te venen moltes ganes d’anar-hi. Seguirem punt a punt la teva bona guia i farem l’ excursió. Merci per la troballa!
      Jordi

    • Xavi Basora

      15/09/2016 - 09:44

      Jordi,

      Me n’alegro que t’hagin vingut ganes d’anar a aquest racó màgic dels Pirineus. Us encantarà, n’estic segur!

      Xavi

    • Mª Antònia Bernabé Armengol

      15/09/2016 - 08:10

      Mercès per la recomanació, la meva filla, que hi va ser aquest estiu, també em va dir que era preciós i hi va anar amb les nenes de 10 i 11 anys.

    • Xavi Basora

      15/09/2016 - 09:45

      Mª Antònia,

      Doncs si la teva filla diu que és preciós, ja saps què toca: anar-hi! És una excursió senzilla, el ràtio esforç-premi surt molt bé: poc esforç i un gran premi!

      Xavi

    • Diana Gasset

      24/09/2016 - 22:56

      Ostres. Sembla un lloc amb molt d’encant! Ens hi acostarem amb la furgo!!
      Gracies Xavi!

    • Xavi Basora

      26/09/2016 - 16:49

      Diana,

      Gràcies a tu pel teu comentari. Amb la furgo serà una ruta brutal, per dins d’uns boscos espectaculars. Ara a la taddor us encantaria.

      Xavi

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús