TORNEM A CASA !!

dilluns, 5/07/2010 (Ă€ngels)

Aquesta es la sensaciĂł que tenim; la nostra aventura al *Descobrir Catalunya* ha acabat aviat
Sens dubte estĂ vem fora de lloc,
A partir d’avui, retornem als nostres orĂ­gens.
Si ens voleu seguir o participar ens teniu a http://raconetsdecatalunya.blogspot.com/
on us continuarem ensenyant les coses de la nostre terra que tant ens agraden i que ens fan disfrutar.
Agraim tot l’interes mostrat per la pagina, tant com tot el que hem aprĂ©s aquĂ­.

Moltes gracies a tots.
Us hi esperem!!

Joan i Àngels

UN RACĂ“ ARTISTIC. EL CASAL ROJAS

dijous, 24/06/2010 (Joan)

Josep Rojas i MirĂł va ser pintor i mecenes del art (1928-2009 ) i tambĂ© empresari , va afavorir olts artistes de diverses , tambĂ© va ser col·leccionista d’art i cotxes antics ( parla de ell el diccionari RĂ fols) i moltes d’aquestes obres i tasca de mecenatge es va plasmar en el Casal Rojas situat en la carretera de Sant Joan de Vilatorrada a Calaf , agafant el primer trencall on indica Mafrica , estan al aire lliure i es poden visitar un racĂł ple d’art que si passeu a prop no podeu deixar de visitar.

From RACONS
From RACONS
From RACONS
From RACONS
From RACONS
From RACONS
From RACONS
From RACONS

SAPS ON ÉS ?

diumenge, 13/06/2010 (Ă€ngels)

041.JPG

ELS XIPRERS I L’EMPORDĂ€

diumenge, 6/06/2010 (Ă€ngels)

013.JPG044.JPG098.JPGA l’EmpordĂ  tenim la costum de plantar els xiprers formen una tupida paret natural que protegeix els sembrats de la forta tramuntana
Ja en l’antiga Roma aquest arbres tenien la missiĂł d’advertir al peregrĂ­ de la posibilidad de hospedadge i en plantaven tres a la porta de les llars que ho oferien.
De la mateixa manera que moltes masies de casa nostra també tenen xiprers com a símbol de hospitalitat
A Figueres, a l’entrada de la ciutat n’hi han un ben peculiar, es obre de Oscar Tusquets i es tot ell metĂ l·lic, esta dedicat a Salvador DalĂ­ i el coneixem con el xiprer pixaner. (si cliqueu sobre l’imatge podreu apreciar millor de on prove el sobrenom)

LLANÇA

diumenge, 23/05/2010 (Ă€ngels)

019.JPG015.JPG014.JPG

Llançà Ă©s una vila i municipi empordanesa dedicada al turisme de la Costa brava nord a la comarca de l’Alt EmpordĂ , estĂ  situat al nord del Cap de Creus

Llança estĂ  envoltat dels parcs naturals: Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera i Parc Natural del Cap de Creus. Limita amb els pobles de Colera al nord, Vilamaniscle i Garriguella al oest, La Vall de Santa Creu (El Port de la Selva) al sud i amb el mar Mediterrani a l’est.

42° 22′ 0″ N, 3° 9′ 9″ E

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917Barcelona, 2008) fou un polifacètic poeta, escriptor i crĂ­tic d’art catalĂ , un dels mĂ xims especialistes en l’obra del pintor Pablo Picasso.

Va nĂ©ixer el 21 d’abril de 1917 a la ciutat de Barcelona, fill del pintor, decorador i inventor de joguines Josep Palau i Oller. Va estudiar lletres a la Universitat de Barcelona i, durant els anys cinquanta va treballar activament en la recuperaciĂł de la literatura i la cultura catalanes sota el franquisme. Entre 1946 a 1961 va residir a ParĂ­s.

El 1989 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, i el 2000 amb la Medalla d’Honor al Mèrit ArtĂ­stic de l’Ajuntament de Barcelona, el nomenament d’Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres del Govern francès i el tĂ­tol de Doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.

MorĂ­ a Barcelona el 23 de febrer de 2008.[1]

RACONS ESTIMATS

diumenge, 16/05/2010 (Ă€ngels)

barcelona 044 copia.jpgbarcelona 027 copia.jpg

L’Angeles del blog http://petitapetitesa-petiteses.blogspot.com/ ens ha fet arribar aquest racons de la Ciutat Condal que tant li agraden

Moltes gracies!barcelona 014 copia.jpgbarcelona 021 copia.jpg

SAPS ON ÉS?

dijous, 13/05/2010 (Ă€ngels)

148.JPG144.JPG

RACĂ“ DE FESTA MAJOR

diumenge, 2/05/2010 (Ă€ngels)

Les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres es celebren almenys des de 1420, data de la seva primera referència escrita. OriginĂ riament, la celebraciĂł era una fira de maquinĂ ria eminentment agrĂ­cola a la que posteriorment se li van anar afegint nous continguts. Avui, el component firaire de les Fires i Festes la Santa Creu Ă©s encara molt important i estĂ  format per la Fira de Dibuix i Pintura (des de 1961), la Fira del Llibre Vell i d’OcasiĂł (des de 1979), la Fira d’Artesania (des de 1982), la Fira d’AlimentaciĂł (des de 1985), la Fira del Segell, Moneda i Col·leccionisme (des de 1978), la Trobada de Plaques de Cava (des del 2002)

Les celebracions, que duren una setmana i mitja, tenen lloc al voltant del cap de setmana mĂ©s proper al 3 de maig. Comencen divendres amb el cercavila dels grups de cultura popular de la ciutat, el pregĂł inaugural i l’elecciĂł de la pubilla de l’EmpordĂ . El dia central de la festa Ă©s el 3 de maig, diada de la Santa Creu. Aquest dia tĂ© lloc l’ofici solemne de festa major, amb el tradicional pilar caminat dels Castellers de Figueres, que va des de l’esglĂ©sia fins a la plaça de l’Ajuntament. DesprĂ©s es celebren la benedicciĂł del terme i el Concurs de les Creus Florals que s’instal·len pels diferents carrers de la ciutat. La presència de l’element floral associat a la festa es manifesta tambĂ© en el Concurs de Roses per a Afeccionats que s’organitza cada any des de 1950.

El programa d’actes de les Fires i Festes de Figueres Ă©s extensĂ­ssim i es pot agrupar en tres grans blocs: els actes relacionats amb la mĂşsica, les activitats esportives i el conjunt d’activitats de cultura popular i tradicional catalana.

UN RACĂ“ MUSICAL

divendres, 30/04/2010 (Joan)

No sempre els nostres racons son en espais espais fĂ­sics , en aquest bloc el concepte s’amplia, com va ser el post dels Bunyols del EmpordĂ .

En aquest cas el racĂł Ă©s el d’un acordionista amb les seves cançons, moltes lletres pròpies i algunes populars. Forma part d’un grup de musics. d’un molt especial, els “musics sense solfa” ( toquen d’oĂŻda).

El Valentí és un pagès de Manresa al que tinc el plaer de conèixer i compartir alguna hora la seva musica.

 



 

RACĂ“ ENBLEMATIC

dilluns, 26/04/2010 (Joan)

Al carrers o places de les nostres poblacions sovint trobem plaques que serveixen per homenatjar persones o fets ( no sempre merescudes ),.Fa uns dies passejant amb la Lluna ,la meva gossa , per un carrer no gaire segur quan es fosc ,vaig trobar aquestes tres al mur d’un antic convent i que avui en dia Ă©s la seu de l’arxiu municipal i el museu comarcal. Al mur encara hi ha les petjades que va deixar una guerra que va enfrontar germans d’un mateix paĂ­s .
Aquells a qui és recorda mereixien mol més, al meu parer.
Tot i aixĂ­ el poema que hi ha en una no podia ser millor homenatge.
Aquestes paraules em van arribar al fons del cor.

“AVUI HAN MORT UNS INFANTS…”, de Conrad LladĂł

Fugiren tots els ocells.

Totes les flors sĂłn colgades.

Ploraven d’un plor rabiós

els ulls de totes les mares.

Avui han mort us infants…

S’han despullat tots els arbres.

Els cèrcols són oblidats,

les bales sĂłn oblidades.

La pilota de colors

mostra el ventre desfundada.

Amb la claror dels seus jocs

les mares com feinejaven!

Quan tornava del treball,

somreia, de lluny, el pare.

Però avui, a mig matí,

s’ha assegut a la llur falda

i ha rebotit en son cor

un crit de carn esqueixada,

un crit horrible d’infants

amb la boca ensangonada.

Floriu, roses i clavells,

que la vista m’és amarga;

que la tenda de joguets

guardi la porta tancada.

Avui han mort uns infants

amb la cara trossejada.

Tenien sota la sang

la boca oberta en rialla.

AVUI HAN MORT UNS INFANTS,

DIGUEU-HO DE BANDA A BANDA.