Al carrers o places de les nostres poblacions sovint trobem plaques que serveixen per homenatjar persones o fets ( no sempre merescudes ),.Fa uns dies passejant amb la Lluna ,la meva gossa , per un carrer no gaire segur quan es fosc ,vaig trobar aquestes tres al mur d’un antic convent i que avui en dia Ă©s la seu de l’arxiu municipal i el museu comarcal. Al mur encara hi ha les petjades que va deixar una guerra que va enfrontar germans d’un mateix paĂs .
Aquells a qui és recorda mereixien mol més, al meu parer.
Tot i aixĂ el poema que hi ha en una no podia ser millor homenatge.
Aquestes paraules em van arribar al fons del cor.
“AVUI HAN MORT UNS INFANTS…”, de Conrad LladĂł
Fugiren tots els ocells.
Totes les flors sĂłn colgades.
Ploraven d’un plor rabiós
els ulls de totes les mares.
Avui han mort us infants…
S’han despullat tots els arbres.
Els cèrcols són oblidats,
les bales sĂłn oblidades.
La pilota de colors
mostra el ventre desfundada.
Amb la claror dels seus jocs
les mares com feinejaven!
Quan tornava del treball,
somreia, de lluny, el pare.
Però avui, a mig matĂ,
s’ha assegut a la llur falda
i ha rebotit en son cor
un crit de carn esqueixada,
un crit horrible d’infants
amb la boca ensangonada.
Floriu, roses i clavells,
que la vista m’és amarga;
que la tenda de joguets
guardi la porta tancada.
Avui han mort uns infants
amb la cara trossejada.
Tenien sota la sang
la boca oberta en rialla.
AVUI HAN MORT UNS INFANTS,
DIGUEU-HO DE BANDA A BANDA.