Antic castell, actualment enrunat, del municipi de Vilajuïga (Alt Empordà ).
És aturonat (104 m alt), prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes. És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries (que hi havia establert el primer arxiu diplomà tic del comtat) als seus fills Hug II i Berenguer (que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertà i de Carmençó).
El fill d’aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el tÃtol de vescomte de Carmençó; fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà , vencé i féu presoner el comte Ponç II d’Empúries, fet fort al castell de Carmençó (1128).
Fou destruït en la invasió francesa del 1288. Restà vinculat fins al s XIX al comtat d’Empúries. El 1808 fou restaurat i fortificat per les forces napoleòniques.
Aquesta es una mica la seva historia
potser encara podeu apendre mes coses si visiteu el blog de la Ginesta Miro
http://comtessademolins.blogspot.com
pero a mi personament sempre m’agradat mirar-lo com un lloc magic i ple de llegendes
Segons el Sr. Joan Garriga de Vilajuïga, descobridor del tros de calçada romana que passa pel terme municipal, conta el llegendari popular de la zona que per la revetlla de Sant Joan, les bruixes que habiten normalment el castell, baixen a la ribera que hi passa a prop per rentar la roba, i que si hom s’hi fixa, les pot sentir cantar i riure, i veure el resplendor que produeix el reflex de la lluna a la roba blanca estesa. un altre dia us en explicare mes… o podeu visitar http://www.castelldequermanco.es Segons testimonis inequÃvocs, el gran pintor Salvador Dalà va intentar adquirir el Castell de Quermançó per la seva dona Gala i instal·lar-hi un gran orgue que hauria d’ésser accionat pel vent del nord, la singular tramuntana que tant l’obsessionava.
Fins i tot alguns recorden com, de petits, havien anat a “caçar monedes d’or”, ja que el llegendari popular deia que les bruixes del castell, a les nits de lluna plena, amagaven monedes d’or pels voltants del castell.
Avui en dia, molta gent coneix les ruïnes de Quermançó amb el nom de “El Castell de la Bruixa”. L’aigua dels pous ocults sempre s’ha relacionat amb la immortalitat i, per tant, el de Quermançó no podia ser cap excepció.
