Un petit racó en un carrer,
un pou que demostra que el patir
de un infant, commou a un sant
que amb un miracle reviu la gallina.
El Pou de la gallina
Fa molt de temps, a la ciutat de Manresa hi va viure una nena anomenada Agnès, que es va quedar sense mare. Al cap d’uns quants anys, el seu pare es va tornar a casar amb una altra dona que es va convertir en la madrastra de l’Agnès.
Hem de dir que era una mica geniüda i que no tractava gaire bé l’Agnès, ja que la feia treballar molt.
Vet aquà que la madrastra va anar un dia al mercat de la plaça Major i hi va comprar una gallina. Aquella gallina era una mica especial, ja que els colors de les seves plomes eren únics, no n’havien vist mai cap d’igual. Aixà va ser com la va portar cap a casa i de mica en mica la va anar estimant i cuidant més que l’Agnès.
Tots en tenien cura, però la nena era l’encarregada de donar-li el menjar i de treure-la ha passejar.
Però vet aquà que un dia, mentre l’estaven passejant, la gallina es va esverar, va deslligar-se de la corda i es va escapar.
L’Agnès va intentar agafar-la però la gallina no es deixava atrapar de cap de les maneres, fins i tot va fer una voladissa i va caure dins un pou. Quan l’Agnès la va poder treure, la gallina ja era morta. Espantada pel cà stig que li posaria la seva madrastra, va començar a plorar i resar.
Sant Ignasi de Loiola la va veure, li va fer llà stima i va fer que la gallina tornés a viure. A partir d’aquell dia, l’aigua del pou es creu que és miraculosa i serveix per a curar malalties.
El pou on va succeir aquesta història des de llavors s’anomena “el Pou de la gallina”
Fa molt de temps, a la ciutat de Manresa hi va viure una nena anomenada Agnès, que es va quedar sense mare. Al cap d’uns quants anys, el seu pare es va tornar a casar amb una altra dona que es va convertir en la madrastra de l’Agnès.
Hem de dir que era una mica geniüda i que no tractava gaire bé l’Agnès, ja que la feia treballar molt.
Vet aquà que la madrastra va anar un dia al mercat de la plaça Major i hi va comprar una gallina. Aquella gallina era una mica especial, ja que els colors de les seves plomes eren únics, no n’havien vist mai cap d’igual. Aixà va ser com la va portar cap a casa i de mica en mica la va anar estimant i cuidant més que l’Agnès.
Tots en tenien cura, però la nena era l’encarregada de donar-li el menjar i de treure-la ha passejar.
Però vet aquà que un dia, mentre l’estaven passejant, la gallina es va esverar, va deslligar-se de la corda i es va escapar.
L’Agnès va intentar agafar-la però la gallina no es deixava atrapar de cap de les maneres, fins i tot va fer una voladissa i va caure dins un pou. Quan l’Agnès la va poder treure, la gallina ja era morta. Espantada pel cà stig que li posaria la seva madrastra, va començar a plorar i resar.
Sant Ignasi de Loiola la va veure, li va fer llà stima i va fer que la gallina tornés a viure. A partir d’aquell dia, l’aigua del pou es creu que és miraculosa i serveix per a curar malalties.
El pou on va succeir aquesta història des de llavors s’anomena “el Pou de la gallina”
PERE. 
