Mirador Badia, proposta diferent al Delta de l’Ebre

dimecres, 15/08/2018 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El Rubén i el Xavi son dos germans que estan al darrera d’aquesta iniciativa en la que ajuden a conservar el parc natural del Delta de l’Ebre, al mateix temps que el dónen a conèixer. Aplaudeixo i aplaudiré sempre aquest tipus de projectes que només es poden tirar endavant amb passió. Ells estimen la terra que els ha vist créixer, valoren allò que els hi dóna i volen mostrar-ho, amb orgull, al món.

Ofereixen tres packs que cobreixen totes les necessitats:

  • Degustació: ruta amb vaixell + degustació de musclos i ostres + beguda.
  • Dinar/Sopar: pack degustació + menú a escollir (hi ha 2 menús per adults i 1 infantil).
  • Especial: pack a mida per grups superiors a 15 persones.

Vaig tenir la oportunitat de fer el segon pack; és a dir, la degustació d’ostres i musclos més el posterior dinar (amanida, llagostins i arròs) a les muscleres del fangar. Fantàstica experiència.

Se surt del port de l’Ampolla a les 11h, i es recorre la costa fins arribar a la punta del Fangar. Es rodeja la badia i s’entra a les muscleres. De debò que val molt la pena. Havia vist el Delta en repetides ocasions i cap com aquesta. Veure’l des del mar, navegant, és un altre escenari. També he de reconèixer que va ser la primera vegada que veia una musclera… glups!

A la caseta de fusta, per cert molt ben cuidada, és on ells mateixos fan les explicacions de tot el procés de cultiu. És una classe magistral que ajuda a entendre, de principi a fi, cada una de les etapes. I, sobretot, fa empatitzar sobre la manualitat del procés en el que les màquines no poden ni intervenir. Les explicacions son teòriques i pràctiques: tant amb fotos com tirant de les cordes per poder veure les ostres al seu habitat.

El següent pas és la degustació dels musclos i les ostres. Amb una copa de cava entre mans, expliquen com identificar les ostres i diferenciar-les respecte les ostres d’altres llocs. Molt interessant. Aquí s’acaba l’aventura dels que només han contractat la degustació i, amb una barqueta petita, els retornen a l’Ampolla. Els que han reservat també el dinar es queden a la caseta de fusta per acabar de gaudir el dia amb l’arròs.

És romàntic i instructiu alhora. Perfecte per parelles o famílies i necessari per tots. S’ha de veure i viure.

Web: http://www.miradorbadia.com/

Ubicació: Plaça Gonzales Isla de l’Ampolla (Tarragona)

La Sal, encant especial a l’Empordà

diumenge, 17/06/2018 (Tònia Rius Garcia-Planas)

“La Sal” té un encant especial. D’això, sense dubte, en son responsables el Draulio Soares i en Vincent Libilbéhéty. El primer és qui domina la sala, sempre atent però sense estridències. Es fa estimar. El segon és el que domina la cuina, potser més introvertit però infinitament amable. Ambdós hi posen tot el cor.

Penso que un dels grans encerts de “La Sal” és la ubicació. Està a Saldet; al mig de l’Empordà però allunyada dels llocs més típics i freqüentats. Això li dona un aire diferent i especial.

La masia és del segle XVII. Tot i que la part de dins és moníssima i igual d’encantadora, he de dir que la part de fóra és molt provocadora. Hi ha dues zones ben diferenciades. Per una banda, hi ha la terrassa que és on es serveixen els àpats. Poques taules però molt cuidades. Per l’altre, hi ha el jardí que s’utilitza com a bar de nit on els sifons fan de llums i la rulot de bar.

Tipus: cuina mediterrània moderna amb tocs internacionals.

  • Aperitiu de pasta de full, salsa pesto i mozzarella – bon començament!

  • Calamars a l’andalusa amb all-i-oli picant de cítrics – la barreja de l’all-i-oli amb els cítrics és súper encertada i l’arrebossat dels calamars és finíssim. L’all-i-oli només té un petit punt picant. Plat del tot recomanable.

  • Cruixent de botifarra i poma amb salsa oriental de prunes – un dels plats estrella. Trio impecable! Mostra de la fusió de la cuina mediterrània amb la oriental. Deliciós.

  • Tiretes de vedella marinades amb salsa de pebre, llima i coriandre – la llima dona força al plat. Boníssimes.

  • Panets brasilers de farina de iuca i formatges – un altre dels plats estrella. Ningú pot marxar sense provar-lo. És un plat brasiler clarament allunyat de la cuina mediterrània.

  • Cruixent de formatge de cabra, poma, espinacs i nous amb salsa de gerds – plat molt mediterrani.

  • Pad thai vegetaria de fideus d’arròs, verdures, cacauets i tofu fumat – amb aquest plat torna a aparèixer la influència de la cuina oriental. Molt finet.

  • Tartaleta de carquinyolis farcida de mató amb mel i pinyons torrats – un altre dels plats estrella. Brutal tot: el gust i la posta en escena!

  • Mousse de xocolata i alvocat amb coulis de gerds i ametlles – no és la primera vegada que menjo alvocat amb xocolata, però afegir-hi els gerds ja és excel·lent. Un altre dels plats que s’ha de provar.

Tot el que s’hi fa aquí és amb amor. Es veu i es nota.

Web: http://lasalrestaurant.com/

Ubicació: Carretera GIV – 6302 entre Ventalló i Armentera de Saldet (Girona)

4 Gats, bona cuina a un local històric del Barri Gòtic

dilluns, 19/03/2018 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Em va impressionar moltíssim saber que la història del “4 Gats” va començar a París a finals del s.XIX. Pere Romeu treballava com animador al cabaret “Le Chat Noire” i, seduït per aquell ambient, va decidir crear a Barcelona un restaurant similar. Gràcies a l’ajuda econòmica de Ramon Casas i Santiago Rusiñol el va poder inaugurar al 1897 a un edifici de Puig i Catafalch. Dos anys més tard, quan era insígnia de la bohèmia modernista, va ser freqüentat per Pablo Picasso qui hi va fer la seva primera exposició individual. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista.

El “4 Gats” és el típic lloc que tots els barcelonins coneixem. Hi hem anat més o menys vegades, però hi hem anat. Ens hem quedat a la part de l’entrada per prendre alguna cosa a mitja tarda o hem entrat fins el menjador per gaudir d’un àpat. Sigui com sigui, tots, en algun moment de les nostres vides, l’hem viscut. He de dir, però, que aquesta visita és a la que més he gaudit.

Estèticament res ha canviat. Tot està com sempre. A l’entrada, continuen les mateixes taules de marbre amb les cadires de fusta… o, al menys, així és com ho recordava jo. A les parets hi ha els mateixos quadres i les mateixes rajoles que tan encant li donen! Sempre m’ha cridat l’atenció la barra del fons: mil ampolles al voltant de rajoles de colors que sembla que composin una auca.

El menjador de dins és molt ampli i té un caire més seriós que la part de l’entrada. Hi ha un doble nivell amb molta gràcia; doncs la part de dalt és com una balconera estreta amb taules per dues persones. Hi ha un piano i està amenitzat amb música en directe.

Tipus: cuina catalana i mediterrània amb punts d’innovació.

  • Salmorejo amb mató – petit entrant d’aperitiu. Em va semblar molt original la barreja de productes catalano-anadalusa. Sorpresa positiva només començar la nit!

  • La seva versió de la Gilda d’anxoves del cantàbric, oliva Gordal i tomàquet semisec – he de ser sincera i dir que no m’esperava una Gilda al “4 Gats”… sigui com sigui, sempre és bo que em sorprenguin.

  • Base de salmorejo amb mató i sal de pernil – salmorejo molt espès i boníssim suavitzat i refrescat amb el mató. Els mini trossets de pernil li donen un gustet especial. Molt bo.

  • Amanida de crudités amb dos textures d’espàrrecs i salmó fumat regat amb suc oriental – deliciós. Un dels plats estrella. En aquest plat es pot apreciar la qualitat del producte; però l’èxit és, sense dubte, la salsa… una espècie de maonesa de salmó amb llimona i gingebre. Brutal.

  • Escarxofes amb calamar i salsa de rostit – un mar-muntanya ben especial. Les escarxofes amb el calamar és una barreja imaginable; però posar-hi salsa de rostit… ja no! Chapeau! Un altre dels plats estrella.

  • Bao amb cansalada confitada, cogombre i poma – ara que estan tan de moda els baos… he de dir que aquest és un dels millors que he provat. Tornaré per repetir-lo.

  • Bacallà amb mel, pinyons i samfaina – excel·lent presentació. Els pinyons li donen força al plat.

  • Xai a baixa cocció amb festucs i parmentier de patata trufada – es desfà a la boca. Super tendre i molt canyero amb els festucs.

  • Semifred de remolatxa amb formatge – ssshhhh… un secret: no m’agrada la remolatxa i me’l vaig menjar! No cal dir res més.

  • Gingebre i anís – presentació excel·lent.

Web: http://www.4gats.com/

Ubicació: Carrer de Montsió, 3 de Barcelona

Casa Calvet, escenari immillorable a l’Eixample

dimecres, 13/12/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El meu “affair” amb aquest restaurant va començar un dia en el que estava fent de turista a la meva pròpia ciutat. Amb el llibre-guía (podeu riure… sóc de les que encara vaig amb llibres) en una mà i la càmera de fotos a l’altre, anava caminant quan em vaig adonar que la casa que estava buscant era un restaurant!

Al 1898, la viuda d’un industrial tèxtil li va encarregar a Gaudí una casa d’habitatges al Carrer Casp. El lloc no era especialment bonic, però no oblidem que està al mig de la dreta de l’Eixample, seu de l’alta burgesia en aquella època. L’edifici és bastant discret; de fet, si vas distret pel carrer no crida l’atenció. Mirant amb deteniment la façana, hi ha alguns símbols que destaquen: la “C” del cognom del propietari, un xiprer (que és símbol d’hospitalitat), els bolets que reflecteixen la passió que els hi tenia Gaudí i tres sants a la part superior.

L’industrial va decidir posar el seu despatx a la planta baixa de l’edifici. Va ser dissenyat pel mateix Gaudí i ha estat transformat impecablement en el restaurant que és avui dia. Les oficines de comptabilitat, la gerència i les sales de juntes s’han reconvertit en menjadors semiprivats. Elegància i història fan que tots els que hem tingut la oportunitat de gaudir d’un àpat allà ens hàgim sentit uns privilegiats.

Els que hi aneu, recomano que us passeu una estoneta contemplant els vitralls, la fusteria, els bancs, tot… No tingueu pressa en menjar perquè una vegada estigueu a la taula us concentrareu en el menjar que està a l’alçada de les instal·lacions. Prepareu la visita en dues fases: la contemplació del meravellós local i la degustació del menjar.

Tipus: cuina d’autor mediterrània amb molts matisos. El xef Miquel Alija està al darrera d’aquest projecte des del dia que van obrir les portes.

  • Bunyols de llobarro – mini croquetes de llobarro molt fines i gustoses.

  • Llenties estofades amb pilota de vedella – deliciós. Petit tast d’un estofat en el que la pilota, per mi, agafa el protagonisme.

  • Carxofes farcides de bolet i carbassa – brutal contrast de gustos. La carbassa li dona un puntet dolç sensacional. La carxofa i el bolet son productes que em fascinen… imagineu-vos si me’ls donen junts!

  • Canelons de llagostins amb formatge fresc i verdures – plat per sucar-hi pa. Molt elegant i gustós. Fi. Un dels meus plats estrella.

  • Zamburrinyes amb mango i hortalisses – tremenda sorpresa la que em vaig endur. Les zamburrinyes en amanida i de la ma amb mango! Plat molt arriscat que em va enamorar. Un altre del plats estrella.

  • Ou escumat amb pasta de full i salsa idiazabal – tercer plat estrella. Sensacional la textura de l’ou i sensacional també la barreja amb l’idiazabal!

  • Rap en alga nori amb cloïsses – presentat que sembla una obra d’art.

  • Llom de xai al curri i orellanes – molt gustós.

  • Filet de vedella frisona 5 anys – amb fetge d’ànec: brutals els dos productes. El filet es desfà a la boca.

  • Tatin de mango i plàtan amb gelat de iogurt especiat – fantàstica posta en escena!

  • Poma sobre sablé d’ametlla i coco i sorbet de formatge fresc – postre menys espectacular però amb contrast de gustos boníssim.

Web: http://casacalvet.es/

Ubicació: Carrer de Casp, 48 de Barcelona

Señorito, raconet andalús a Barcelona

dissabte, 21/10/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Amb l’enorme ventall de restaurants que hi ha a l’actualitat, és molt difícil trobar-ne un que doni una oferta gastronòmica única a Catalunya. Ells ho han aconseguit. Jo no en coneixia cap a Barcelona que oferís tapes andaluses mentre tracten a la gent com “señoritos”… a que vosaltres tampoc?

El local és divertit. Et transporta al sud d’Espanya. Hi ha dues sales ben diferenciades:

  • La primera, la de l’entrada, simula el típic “patio cordobés” amb geranis i plats penjats a les parets. És la part més informal on es serveixen tapes actuals.

  • La segona, que és just la part del fons, simula una bodega del Puerto de Santa Maria. És la part més seriosa i on hi ha menú degustació amb cuina elaborada.

El projecte neix gràcies a dos enamorats de la gastronomia i de l’esperit del sud! Ever Cubilla (xef executiu del grup Rías de Galícia) i Olesya Kuznetsova (formada al Basque Culinary i a la Hoffman) han ajuntat les seves ganes i han tirat endavant un projecte nou: crear un raconet andalús a Barcelona. Jo estic encantada!

Tipus: cuina andalusa elaborada. Ho vaig regar tot amb un finito deliciós:

  • Papas aliñas amb ventresca – gràcies a la senzillesa d’aquest plat, es pot valorar més la qualitat del producte.

  • “Remojón” granadí amb magrana i aranja – amanida de contrastos i refrescant alhora.

  • Ajoblanco casolà amb musclos francesos, raïm moscatell i caviar de vinagre – un dels meus plats estrella. L’ajoblanco és finíssim i la barreja amb el vinagre, els musclos i el raïm em va deixar fóra de joc. Genial!

  • Croquetes de pernil “Joselito” i xoco – un altre plat “senzill” que potencia la qualitat de la matèria primera.

  • Caçó en adob – gustosíssim.

  • Truiteta de gambetes – no podien faltar! Un altre del meus plats estrella. Sé que tornaré per repetir-lo.

  • “Torrijas” amb gelat d’arròs amb llet – molt bona combinació.

Web: http://senorito.es/

Ubicació: Carrer de Manso, 54 de Barcelona

Nectari, delicada experiència gastronòmica a l’Eixample

dilluns, 25/09/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

La Ikram i el Jordi Esteve son els que fan bategar el “Nectari” d’una forma especial: des de la humilitat i amb molta il·lusió per innovar. El Jordi té passió pel que fa i així ho reflecteix en els seus plats. Es mostren molt propers i fan que surtis del “Nectari” estimant-lo.

El restaurant té tres sales; la més petita és ideal per celebracions privades. Totes elles son senzilles, sense masses estridències però amb molta personalitat. Els colors arriscats de les parets contrasten amb els colors arriscats dels mobles. Les taules son elegants: estovalles blanques que donen importància a les majestuoses cadires de pell.

No em vull oblidar de mencionar a l’Oriol. Ofereix una atenció impecable cuidant fins el mínim detall, però sense aclaparar gens. Està pendent de tot.

Tipus: cuina mediterrània d’autor amb productes de temporada. La carta està elaborada amb una nutricionista per aconseguir l’equilibri perfecte evitant les grasses i els aliments difícils de digerir… chapeau!

  • Xips de iuca – al “Nectari” vaig descobrir que, fins i tot, unes xips poden ser elegants!

  • Aperitius:
    • Gelée de pebrot vermell amb gingebre – brutal la textura que aconsegueixen.
    • Mousse d’espàrrec blanc amb perfum de tòfona – si hagués d’escollir un aperitiu, tot i que és difícil fer-ho, em quedo amb aquest. M’encanta la barreja de l’espàrrec amb el punt de tòfona.
    • Albergínia escalivada amb vi i pinyons – els pinyons tenen un paper protagonista que m’agrada.
    • Croqueta freda de formatge de cabra, sèsam negre i compota de tomàquet – molt original.

  • Mousse d’amanida amb formatge ricotta, esferificació de mòdena i tomàquet, raïm i caviar – plat molt sorprenent… Per una banda, a nivell de presentació, no m’esperava provar una amanida convertida en mousse. Per altre, a nivell de gustos, el raïm i el caviar donen el toc diferencial.

  • Ravioli de gamba farcit de cel de bolets amb reducció de crustacis – el tercer plat estrella. Brutal! Original, diferent i gustosíssim.

  • Crema de fredolics  i rossinyol amb núvol d’ou i perfum de tòfona – si algun dia proveu aquest plat, demaneu silenci a la sala. Mereix la màxima concentració. És fascinant. La crema, que és súper gustosa, no li treu protagonisme al núvol d’ou; de fet, cada un dels productes té el seu moment de protagonisme. Què difícil és aconseguir això! Plat estrella… sense dubte!

  • Arròs melós de crustacis amb calamars – molt melós…

  • Filet de cabra salvatge de Bot amb herbes salvatges i ceps – segon plat estrella. Heu vist mai el filet servit a sobre d’un sol cep? Tremendo el filet de cabra… se’m va fer curt!

  • Tarrina de patata i cansalada amb mini vegetals, samfaina amb costella neta de bos taurus amb mostassa antiga i aroma de romaní – la qualitat de la carn fa que no valoris la resta del plat.

  • Hamburguesa dolça amb brownie de xocolata, mousse de xocolata blanca, sorbet de taronja amb or i sèsam . Acompanyat amb unes fregides de mango i biberons d’albercocs i fruits vermells – divertit i original.

Web: http://nectari.es/

Ubicació: Carrer de València, 28 de Barcelona

Buidasacs, una república independent a l’Urgell

dimecres, 30/08/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Benvinguts a la República Independent del Buidasacs on s’ha d’apagar el mòbil, no s’ha de mirar el rellotge ni patir pel cotxe i… s’ha de viure i deixar viure. Genial!

El restaurant és l’antiga casa pairal de la família. Tot i que està completament reformada, han respectat els diferents ambients i la construcció original. La casa és molt bonica; però he de dir que la porxada del pis de dalt em va robar la mirada en més d’una ocasió.

El jardí té un encant especial. El sostre de bruc li dona tal caliu que et provoca quedar-t’hi. S’hi està a gust. Hi ha dues taules: una molt llarga i l’altre petita. La barra del fons amb la barbacoa potser ajuden a que aquesta sigui la part més informal. Aquí és on serveixen els vermuts i tapes delicades.

Dins hi ha dues sales obertes i comunicades. Parets de pedra que contrasten amb les llums d’aranya (o de llàgrimes) més aviat clàssiques. Mobles antics amb cadires modernes. Taules de planxar que son objectes de decoració. Antigues portes de vidre exposades a la paret amb llums vermelles. Contrastos que fascinen!

Hi ha dues taules amb finestra. Una dóna al pati i l’altre dóna a la carretera d’accés al poble. Jo vaig estar en aquesta última.

Tipus: cuina d’autor creativa amb producte de temporada. Hi ha menú degustació i carta. No vull oblidar-me de l’or líquid (oli d’oliva verge extra ecològic de primera premsada) amb el que vaig començar el dinar. Molt intens i tremendament gustós. Vaig tenir la oportunitat de provar el menú degustació:

  • Snacks de formatge emmental amb taronja amarga – és molt curiós com el Xavier aconsegueix que la taronja no anul·li el gust del formatge. Bona barreja!

  • Sushi – què poc m’esperava un sushi a la comarca de l’Urgell… em va sorprendre molt gratament. Boníssim.

  • Gamba blanca de Tarragona – servida com ho fan allà: arrebossada i fregida amb pell.

  • Amanida de figues amb croqueta d’albergínia i parmesà – un dels meus plats estrella. Brutal! En un mateix plat, ha barrejat tres productes que son una perdició (per mi). La croqueta d’albergínia encaixa perfecte amb el parmesà i la figa li dona el toc refrescant. Genial!

  • Foie arrebossat amb taronja caramel·litzada, pinyons i crema de carbassa – d’aquest plat només puc dir: PROVEU-HO! Sé que tornaré fins El Vilet només per repetir-lo. És una autèntica delícia. Mai havia vist el foie barrejat amb carbassa… perfecte!

  • Follet de botifarra amb poma – plat molt elegant. Tot i que la estrella és la botifarra, penso que la poma té un paper molt important en aquest plat.

  • Calamar de platja a l’arròs negre – gustosíssim. Un altre dels meus plats estrella.

  • Melós de vedella – es desfà a la boca.

  • Triangle de carbassa amb crema de maracuya – postre sensacional.

  • Esponja d’ametlla amb xocolata blanca amb teràpia de gerds – joc visual que simula una esponja amb sabó. L’esponja té una textura fantàstica.

Web: http://www.buidasacs.net/

Ubicació: Carrer Major, 2 de El Vilet

Boteco Fogo, cuina brasilera a l’Eixample

dissabte, 12/08/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Joao Alcantara, Dani Alves i Tiago Bonacina han format una societat per impulsar la, tan desconeguda, cuina brasilera a Barcelona.

Els hi va costar trobar el local adequat; però, una vegada localitzat, el repte era aconseguir la perfecció dels dos ambients. A hores d’ara puc dir que el repte l’han assolit amb èxit!

Dos espais ben diferenciats. Res a veure l’un amb l’altre:

  • La part de baix, anomenada Boteco Fogo, és més informal. Taules i cadires altes envoltades de vinils estridents amb plantes tropicals per poder degustar el que ells mateixos diuen: “lo que se come en casa de mamá”. Només donen servei al migdia (de dimarts a dissabte de 13h a 16h). És cuina popular a preu força assequible. No em vull oblidar de mencionar a la Nicole… pendent de tot. No se li escapa res. La sala és seva!

  • La part de dalt, coneguda com Alquimia Fogo, és una altre història. Súper elegant. Aquí es serveix alta gastronomia. Només 20 comensals que podran provar els 13 plats del menú degustació per 100€. Aquest servei el donen de dijous a dissabte i només als vespres amb reserva prèvia.

Tipus: vaig tenir la oportunitat de provar Boteco Fogo: cuina brasilera autèntica i popular.

  • Aperitius:
    • Bolinho de Feijoada: tutu de Feijao presentat en forma de croqueta farcida amb butifarra i cansalada –  plat molt diferent al que estem acostumats els espanyols. Molt gustós i potent.
    • Coxinha de Frango com catupiry: la autèntica protagonista dels aperitius brasilers – és com una espècie de croqueta de pollastre amb formatge. Deliciosa.
    • Dadinho de Tapioca: daus de tapioca i formatge “manchego” amb mel de canya de sucre i salsa de pebre – un dels plats estrella. La tapioca és un midó que es treu de la iuca. És una espècie de patata que barrejada amb el formatge li dona un gust fantàstic.

  • Pastel de Queijo – de les “ferias de las ruas de Brasil” directe a Boteco! – com una empanada quadrada amb formatge dins. És més suau del que aparenta físicament.

  • Picadinho: un clàssic de la cultura carioca – filet tallat a daus i saltat amb llegums i coronades amb un ou mollet. Acompanyat amb arròs, feijao carioquinha i farofa. L’altre plat estrella, sense dubte. Molt gustós i tendre.

  • Postres – el trío més estimat de Brasil: Brigadeiro, Cajuzinho, Beijinho – us asseguro que no sabria quin escollir!

Web: http://www.restaurantefogo.com/

Ubicació: Carrer de Còrsega, 231 de Barcelona

Consolación, cuina reinventada al Matarranya

dilluns, 24/07/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Restaurant ubicat al deliciós “Hotel Consolación“.

Està a la zona antiga. L’accés directe a la cuina es fa servir a l’esmorzar, doncs allà és on hi ha el bufet. Al sopar s’accedeix per una porta petitona que dona a una espècie de pati interior que em va robar el cor.

És allargat. A una banda, vidre i ferro regalen les vistes al pati interior. A l’altre, la paret de pedra original, dona recolzament als bancs de ferro. Per mi, aquests últims mereixen menció especial… disseny sobri i únic. Diferent. Les taules de fusta, més aviat senzilles, contrasten amb les llums extremades que pengen del sostre. Genial!

També vull fer especial menció a la Glòria i al Ricky. Ho viuen amb tanta passió que encomana! Súper atents, però sense aclaparar. Estan pendents de tot.

Tot i que el restaurant està al mateix hotel, està obert a tothom (inclús a aquells que no son clients de l’hotel).

Tipus: cuina tradicional reinventada. Tenen molt respecte pel producte (cosa que em va encantar) i ho mostren proveint-se de productes de proximitat i de proveïdors propers (les verdures son ecològiques de Ráfales, el xai de Torrecilla d’Alcañiz, la tòfona de Monroyo, els formatges de pastor… i no continuo!). A part de la carta, hi ha un menú degustació de bona relació qualitat-preu:

  • Aperitiu

  • Tomatada amb olives d’Aragó i ceba dolça de Mont-Roig – plat súper refrescant on es posa en evidència la qualitat del producte que ofereixen.

  • Salmó rostit amb quinoa i confitats – un dels plats estrella. Sorprèn el punt de cocció del salmó, ni cru ni fet. I tremenda la barreja amb la, tan de moda, quinoa i les verdures.

  • Llom de bacallà amb salmorejo i pernil D.O. Teruel – em va encantar el punt refrescant que li dona el salmorejo al bacallà.

  • Galta de porc guisada amb poma verda i molles de pa – gustosíssim!

  • Lingot de fruita de la passió, macedònia i granissat de maria lluïsa – plat molt refrescant i divertit.

  • Mouse de coco amb mango y curry – l’altre plat estrella. Molt arriscat i encertat alhora!

Web: http://www.consolacion.com.es/

Ubicació: Carretera Nacional 232. km96, Mont-Roig, Terol

Café Turó, tapes que creen addicció al Turó Parc

dissabte, 3/06/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Romain Fornell està al darrera d’aquest projecte. Ha estat atrevit; perquè agafar el relleu d’aquell bar mític de la zona alta, que ja era quasi una institució a la ciutat, tenia el seu risc i ha superat la prova amb nota!

Una de les coses que més m’ha agradat és que les immenses ganes de renovació no han anul·lat l’essència del que era l’antic “Bar Turó”. Aquella terrassa enganxada a la paret hi continua estant sempre plena de gent. Res ha canviat. Aquí és on passa tot. La terrassa batega sola. Però… si voleu una mica més d’intimitat i/o tranquil·litat, aneu dins.

El local és petitó i, com sempre està molt sol·licitat, recomano reservar taula abans d’anar-hi. Està a mig camí entre bistrot francès i bar de tapes. Els bancs de vellut vermell, els quadres, els miralls i els noms dels plats penjats amb dibuixos a les parets li donen un estil molt especial. Sempre que hi vaig em sento molt a gust, tant que hi vaig tot sovint. És un dels pocs locals de la ciutat amb cuina ininterrompuda tots els dies de la setmana. Cosa que, personalment, agraeixo molt.

El servei és fantàstic. Son molt atents i simpàtics, però sense atabalar. La Mary ens va atendre massa bé, amb excel·lents recomanacions molt temptadores. El Simone controla a la perfecció tant la sala com la terrassa; està pendent de tot.

Tipus: cuina de tapes creativa. Qualitat assegurada. Molt bon producte tractat de forma honesta.

  • Croquetes casolanes de pernil i pollastre amb ensaladilla rusa – les croquetes de pernil son d’infart. A l’ensaladilla és on s’aprecia la qualitat del producte… és difícil fer una ensaladilla diferent i ell ho fa!

  • Tonyina vermella crua a la soja – un dels plats estrella. Es desfà. Gustós i amb textura immillorable.

  • Montaditos de steak tartar – els que sigueu amants del steak tartar, aquest és un plat que s’ha de provar. Finíssim.

  • Sopa del dia: gaspatxo a de cireres amb llagostins – EL PLAT. Res més a dir. Sovint em ve al cap…

  • Costelletes de conill a l’all i julivert – plat senzill que repetiria. Cap dels condiments anul·la el gust.

  • Daus de filet amb salsa entrecot – un altre plat estrella. Impressionantment gustós i tendre. He de confessar que aquest és la meva debilitat. Sempre el demano.

  • Pebrots del padró, flor de sal.

  • Paletilla ibèrica “Martin Raventós” – acabat de tallar.

  • Torrada amb llom “Joselito” i burrata – molt refrescant.

  • Cheese cake – un dels millors que he provat mai.

  • Tarta tatin.

Web: http://romainfornell.com/restaurantes/cafe-turo

Ubicació: Carrer Tenor Viñas, 1 de Barcelona