Spoonik, de la clandestinitat al barri de Gràcia al descobert en ple Putxet

dimecres, 30/11/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Spoonik

No negaré que anava cap al restaurant amb certa por. Sempre he estat una fan incondicional del morbo de la clandestinitat de l’”Spoonik Club“; i trobar-me, de sobte, amb un “Spoonik” obert al públic em provocava (inicialment) una certa desconfiança. Tenia por de que, eliminant el seu tret diferencial més important, s’acabés convertint en un restaurant més de Barcelona. Però no va ser així… Jaime Lieberman i Jon Giraldo… ells. Ells i les seves idees; ells i la seva creativitat han aconseguit continuar oferint quelcom diferent a la resta.

El local és un espai diàfan i modern. A la zona del menjador, res destaca. Terra i taules de color neutre, quadres d’estils variats llueixen a les parets, un piano a un racó i alguns objectes puntuals extremats; però… cap estridència. A mesura que va anar avançant la nit ho vaig anar entenent. El protagonisme el marquen ells amb els diferents escenaris que van creant per cadascun dels plats. Fascinant! Utilitzant tècniques de verdadera enginyeria fan que el maridatge no només sigui amb cava o vi. Han dissenyat un escenari per cada plat creat amb joc de llums i música alhora. Un espectacle.

Spoonik

Spoonik

La recepció dels clients la fan a la part de la barra, amb copa de cava inclosa que es gaudeix dempeus. Una vegada arribats tots els clients es comença el torn de visites a la cuina (per grups). La finalitat és tenir el primer contacte amb tot l’equip i amb el primer snack. Genial!

Finalitzada la visita a la cuina, ells fan la distribució de les taules. La majoria d’elles son grans; això vol dir que, molt sovint, toca compartir taula amb altres persones.

Tipus: cuina d’autor súper creativa amb una barreja mediterràni-llatinoamericana molt provocadora.

Snacks:

  • pizza efímera – gust de pizza en una textura que no us explicaré! Perdria la gràcia del plat…
  • semiesfèric elèctric de “leche de tigre” – curiós com aconsegueixen “electritzar” la boca durant un mili-segon. Molt curiós.
  • ceviche vegetal de cactus, mango i poma – aquest és el meu tercer plat estrella. Barreja de fruites molt refrescant.

Spoonik

Aperitius:

  • arepa de choclo, stilton afinat i mel – una manera molt diferent de menjar arepa.
  • panucho confit d’ànec al pibil, ceba nispek, crema de frijoles i crema d’alvocat – per mi, és el segon plat estrella. Contrast de sabors i textures que em va encisar.
  • blat de moro, llima, xerez i crispetes – deliciós i diferent.

Spoonik

Spoonik

Festival:

  • verd: verdures texturizades amb formatges catalans, cereals infusionats i pilpil de mel – pinzellades de verdures.

Spoonik

  • ostra del delta de l’Ebre en ceviche amazònic i gelat de tomàquet d’arbre fumat – plat molt sorprenent. El contrast amb el gelat de tomàquet deixa fóra de joc qualsevol expectativa que un es pot arribar a fer.

Spoonik

  • moll Titoté en papillot de full de plàtan amb arròs de coco caramelitzat i verdures – un dels plats que mostren les seves arrels. Molt caribeny.

Spoonik

  • mousse de foie i pollastre de corral rostit, chicha morá, doble blat de moro i vel  de ron vell de caldas – sense cap dubte, el plat estrella. Textura inesperada i gust immillorable per un plat que se’m va fer curtíssim.

Spoonik

  • “entraña” glassejada en glas de vedella i panela – potser és el plat amb menys disseny estètic de tot el menú, però… és brutalment gustós.

Spoonik

  • croqueta de iuca, caneló d’alvocat i pic de gall amb sèrum – mostra clara de com aconseguir que una croqueta i un caneló siguin el·legants. Plat finíssim.

Spoonik

  • Postres:
    • iogurt-iogurt: 7 textures de iogurt viu – impressionant trobar 7 textures diferents d’un producte al mateix plat. Tremenda el·laboració… em va fascinar!

Spoonik

  • carib Colombia: pa de plàtan, crema de yuca, “queso costeño”, gelat d’arròs i crema catalana de plàtan “macho”

Spoonik

Web: http://spoonik.com/

Ubicació: Carrer de Bertran, 28 de Barcelona

Les Moles, lloc molt especial que farà famosa la comarca del Montsià

dimecres, 2/11/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Anar a un restaurant, per mi, és molt més que seure a taula i menjar. Saber la història que hi ha al darrera i conèixer a les persones que han fet possible aquell projecte és rellevant per poder situar-se correctament a l’escenari. I no oblidem… que estar ubicat a l’escenari és del tot necessari abans de que comenci la funció.

El Jeroni mai serà conscient del que em va fer viure aquella nit mentre m’explicava amb els ulls brillants la seva història, el seu projecte de vida. Parla de la seva família amb devoció i de la cuina amb passió. Sensibilitat i honestedat que em van robar el cor abans de provar cap plat.

Ell i la seva esposa estan, des del 1994, dedicats en cos i ànima a aquest projecte en comú. Al 2009 la Guía Repsol li atorga 1 Sol Repsol, al 2012 la Generalitat els hi dona el Diploma d’honor al Mèrit Turístic i al 2013 és quan reben la primera estrella Michelin. Treball constant amb superació progressiva.

El restaurant està ubicat a la que va ser la primera pedrera d’Ulldecona: on es feien les pedres pels molins, anomenades “moles”… d’aquí ve el nom. L’entrada és súper elegant. Les plantes i la il·luminació son perfectes. Una porxada, amb bigues de fusta i mobiliari del camp restaurat, sembla que convidi a gaudir de la primera copa de vi previ al sopar o de la última copa desprès de les postres.

Les Moles

El rebedor és sorprenent. Té una barreja d’estils que m’agrada. Les parets de pedra i les bovades blanques clàssiques contrasten amb el moble funcional súper modern que utilitzen per exposar els seus vins. D’aquí surten dues sales. Una sala és diàfana, més aviat gran, que la divideixen en 2 en cas de que ho considerin oportú; l’altre sala és més petitona i íntima.

Les Moles

Les Moles

Les Moles

Tipus: cuina d’autor molt creativa. El menú degustació d’aquest any simula una festa d’aniversari d’un nen. Res és el que sembla. Juguen a enganyar-te amb la vista, cosa que em va semblar fascinant, divertit, innovador i sorprenent.

  • Un xarop, per si de cas, no us poseu malalts (dalmy – còctel) – jo vaig caure malalta, però de creativitat!

Les Moles

  • Unes gominoles:
    • Cors d’oli en estat pur disfressat de gominola. Suavitza la boca.
    • Rollet de regalèssia – tot canvia quan ho tastes… és tinta de calamar! Em va encantar!
    • Galeta Oreo – per ells és una olivada amb gelat de sobrassada. Gust sorprenent. Barreja molt nova per mi.

Les Moles

  • Un xupa-xup – bolets amb gelatina de tòfona… un autèntic pecat. Deliciós. Dels plats estrella.

Les Moles

  • Pa en tomaca i fuet – fuet de cabra hispànica dels ports i caramel d’oli en llàgrima. Les llàgrimes em van caure a mi de tant plaer.

Les Moles

  • Espaguetis – oli al pesto… un dels trucs de màgia del Jeroni.

Les Moles

  • Un ou amb patates – puré de patata finíssim amb carbassa i pernil. Em va robar el cor!
  • Petit Suisse – un iogurt de remolatxa molt especial.

Les Moles

  • Un polo de gel – ostra del Delta amb salicòrnia i gelat de citronella. Una joia.

Les Moles

  • Gominoles i llepolies – amanida amb verat, llagostins, alfàbrega, tomaca, taronja sanguina i vinagreta d’all negre.  Una mica de tot!

Les Moles

  • Bocata de peixet fregit – llucet a baixa temperatura amb tomaca i aire d’oli d’oliva. Sí… un bocata es pot fer amb pa ratllat!

Les Moles

  • Hot Dog – tonyina de l’Atmetlla de Mar amb romesco picant. No deixo d’al·lucinar.

Les Moles

  • Ravioli – foie i garrofa. He descobert que la garrofa és dels millors espessants… és el que té conèixer el producte de la terra i trobar les millors aplicacions. Sense dubte, un altre plat estrella.

Les Moles

  • Massana de fira – porc ral d’Avinyó, No puc tancar la boca.

Les Moles

  • Anem a jugar a la neu – sorbet gin-lemon. Un espectacle.

Les Moles

  • Sandwich de final de festa – festa, no. Festassa.

Les Moles

  • Ou Kinder – no podia faltar la xocolata. Dels millors postres que he tastat.

Les Moles

  • Un joc, i ara… de veritat! A jugar! – tres en ratlla. No puc competir. Són imbatibles.

Les Moles

Web: http://www.lesmoles.com/

Ubicació: Ctra. La Sénia Km.2 d’Ulldecona, Tarragona

Roig Robí, cuina amb amor i honradesa al barri de Gràcia

diumenge, 16/10/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

És un d’aquells clàssics de la ciutat que mai et falla.

Des de 1986 la Mercè Navarro i el seu equip estan sent fidels a aquella dita que tant m’agrada: “un restaurant no s’inaugura un cop, sinó a cada servei”. El seu caràcter exigent i perfeccionista es reflexa en cadascuns dels plats.

Les mateixes atencions que tenen a la cuina també les tenen amb l’establiment. Sempre estan aplicant millores contínues per tal d’oferir el màxim confort i caliu als clients. Dues sales diàfanes, separades per una porta corredissa, son les protagonistes. Cadires de “mimbre” i estovalles blanques. Taules impecablement posades. Parquet al terra i parets de color pastel. Molt elegant. Sobri. Sense estridències.

Roig Robí

Roig Robí

Roig Robí

El jardinet és, potser, un dels seus encants més preuats a l’estiu. Tenir un oasi de tranquil·litat al mig de Barcelona no és fàcil; i ells ho han aconseguit. L’altre zona destacada és la bodega; que la llueixen, molt orgullosos, darrera d’una vitrina.

Roig Robí

Tipus: cuina tradicional catalana reinventada per tal de seguir les tendències actuals. Donen molt protagonisme al producte de temporada. Una de les seves màximes és tractar amb bon producte; per això, es fan portar el peix fresc dues vegades al dia i, en alguns casos, inclús compren directament al productor. Vaig tenir la oportunitat de provar el “Menú Degustació”:

  • Aperitiu del dia: crema blat de moro – servida, sorprenentment, en una tassa de cafè. Finíssima i el·legant. Es fa curta…

Roig Robí

  • Tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita – un dels millors tàrtars que he menjat mai. Gustosíssim. Per mi, un dels plats estrella del restaurant.

Roig Robí

  • Xipirons saltats amb cigrons – sorprenent. Barreja de gustos que em va fascinar. Un altre plat que es fa curt i que també rep el premi de plat estrella.

Roig Robí

  • Tòfona negra amb puré de patates i Vacherin – curiós veure com la tòfona i el Vacherin no es treuen protagonisme i ambdós emfatitzen la patata.

Roig Robí

  • Carxofes de Benicarló amb foie gras – és cert que últimament està de moda la carxofa amb el foie… però aquesta és diferent. Fantàstic.

Roig Robí

  • Llobarro amb coca de ceba i confitura de tomàquet – els tres productes junts fan el plat deliciós.

Roig Robí

  • Porcell ibèric confitat amb pinya – contrast de dolç-salat que enganxa!

Roig Robí

  • Sacher. Bescuit de xocolata amb trufa i crema de xocolata – un pecat.

Roig Robí

Web: http://www.roigrobi.com/

Ubicació: Carrer Sèneca, 20 de Barcelona

Malena, cuina excel·lent a Gimenells

dijous, 15/09/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

És d’aquells llocs que descobreixes, et sorprèn, t’enamores i no vols marxar.

Vaig passar, en poques hores, per aquestes quatre fases i ara tinc la necessitat imperiosa de parlar-ne.

Fan una feina quasi excel·lent amb una humilitat admirable.

A Gimenells son emprenedors. Han tirat endavant un projecte innovador anomenat “La Vaqueria” que associa la recerca alimentària amb la valoració gastronòmica i l’experimentació culinària. I “Malena” n’és, en part, responsable. Està ubicat a les afores de Gimenells; a la mateixa carretera que porta a Sucs. El complex és gran i molt rústic. Durant el cap de setmana, s’hi respira tranquil·litat; el restaurant és l’únic que li dóna vida.

Malena

La part de dins és el·legant. Predominen el blanc i el gris que son contrastats pel groc de les finestres: un toc que li dóna força! Tots els detalls estan súper cuidats. Res està fóra de lloc. Una sala diàfana no massa gran (amb 3 ó 4 taules) dóna pas a un parell de sales més petites que permeten tenir un àpat amb més privacitat. Jo vaig estar a la saleta que hi ha més a prop de la cuina, la del celler, gaudint de l’espai més acollidor.

Malena

Malena

Malena

Fóra … columnes circulars molt grans, bigues de fusta i un cactus gegant… tot plegat li dona un caire molt colonial. Tornaré a l’estiu per poder gaudir del seu jardí.

Malena

Tipus: cuina d’autor amb un clar homenatge als aliments primaris. Xixo coneix el producte i sap com tractar-lo.

  • Pa amb oli i sal – manera molt original de presentar-ho: el pa calent embolicat amb la tela catalana, l’oli en un got petitó i la sal en roca dins d’una caixa. Tots tres productes d’altíssima qualitat.

Malena

  • Manualitats de paper d’arròs de bacallà a la mel – molt cruixent i sorprenent alhora. Gustós.

Malena

  • L’ametlló al “tartufo” – impressionant explosió a la boca.

Malena

  • Bastonets de pipes.

Malena

  • Xolís del Pallars amb pa i tomata i airbag de Tou de Til·lers – un dels plats estrella. Em va robar el cor. Sorpresa enorme veure un “entrepà” del revés, on el pa està dins. Creativitat màxima. L’airbag és finíssim… donant tot el protagonisme al Tou de Til·lers.

Malena

  • Panadó de carbassa i papada a l’anís estrellat – amb aquest plat no puc ser objectiva… la carbassa és una de les meves debilitats.

Malena

  • Guacamole de mar i muntanya (tonyina amb tomàquet confitat i escuma de llet de cabra) – barreja de productes que sorprenen al cervell i al gust. Contrastos que el fan diferent.

Malena

  • Crema de ceps, fetge gras i porto – el plat estrella sense dubte. Em va encisar. Deliciós.

Malena

  • Horta i mar (carbassó, bleda, escopinya amb romesco) – un altre plat sorprenent. Finíssim.

Malena

  • Ravioli d’escalivada, menjar blanc i gelat d’anxoves – plat que entra per la vista. Colors i textures provocadores.

Malena

  • Pa, arengada i raïm amb amanida d’escarola, api i nous – quina manera més el·legant de tractar l’arengada!

Malena

  • Remenat cremós de rovellons amb gambes i allets tendres – un altre plat estrella. Fa pena desmuntar-lo i que desapareixi. El cremós és gustós de tacte i gustosíssim de sabor.

Malena

  • Peix de llotja amb velouté de pi pinyoner, rossinyols i tòfona – curiós com els suposats complements agafen el protagonisme del plat.

Malena

  • El plat de caça amb castanyes i moniato.

Malena

  • Cremós de mató amb codonyat, gelat de carbassa al gingebre i aire de festucs – art.

Malena

  • La caixeta de la xocolata – tractada com joia.

Malena

  • Ametlles garrapinyades i orelletes amb ratafia de la padrina Lola – res més a dir.

Malena

Web: http://www.malenagastronomia.com/

Ubicació: Roques Blanques s/n de Gimenells

L’Arrosseria, un equip perfecte a Cunit

dimarts, 23/08/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Si em pregunten per la definició d’un equip perfecte dins del sector, parlaria de la Carme i l’Andreu.

Ella té un tracte deliciós amb tothom. La seva màxima és la felicitat de tots els que l’envolten. Vol que, tant clients com la gent del seu equip, estiguin satisfets i això es nota en el tracte rebut. És la “alma matter” de la sala. Sommelier i apassionada del món del vi, pot dir orgullosa que va ser finalista al premi “Nariz de Oro” al 2012.

Ell sempre està “amagat” fent el que li encanta. És feliç darrera dels fogons i bellugant-se amunt i avall dins la cuina. Va per feina. Apassionat del producte; perdó… del bon producte!, però la seva debilitat és, sense dubte, l’arròs. Ell llueix orgullós un premi internacional.

El restaurant és súper modern. Les parets que donen al carrer són de vidre, donant una lluminositat immillorable al local. Les taules i les cadires són blanques igual que la resta de parets, aconseguint d’aquesta manera destacar les espectaculars i exuberants llums que tant m’agraden a mi! El local té forma de “U”; just al mig és on hi ha el raconet preferit de l’Andreu i on se’l pot veure “inventar”.

L'Arrosseria

L'Arrosseria

L'Arrosseria

No m’agradaria deixar de banda a ningú, però sí que vull destacar la bona feina que fa la Laura aconseguint que tots estiguem encantats amb el tracte rebut.

Just al davant, a la mateixa platja i durant l’època d’estiu, tenen un “xiringuito” on serveixen el mateix menjar que al restaurant i on també fan festes amenitzades amb bona música.

L'Arrosseria

Tipus: cuina a base d’arrossos i peix fresc.

  • De pica-pica recomano:
      • gambeta vermella de Vilanova saltejada – sóc una apassionada de les gambes i puc afirmar que poques he provat com aquestes.

    L'Arrosseria

      • tomàquet de temporada amb crema suau d’all-i-oli i alfàbrega – tremenda barreja.

    L'Arrosseria

      • festival d’enciamets amb tonyina i la nostra vinagreta de soja – bon producte tractat impecablement.

    L'Arrosseria

      • calamars “sevillanos” enfarinats i fregits – m’encanten!

    L'Arrosseria

      • mini croquetes de gallina de granja fetes a casa – casolanes del tot.

    L'Arrosseria

      • les nostres patates braves artesanals – no en provareu cap altres iguals. Amb un punt picant. Diferents. S’han de provar.

    L'Arrosseria

  • Arrossos: la decisió es fa molt difícil, doncs la varietat és molt amplia. Al final, vaig tenir la oportunitat de provar:
      • arròs amb nècores – per morir de gust.
      • arròs amb porc i trompetes de la mort – sense dubte, és el meu preferit. És un espectacle. El plat estrella.

    L'Arrosseria

      • arròs amb gamba blanca a l’all cremat – gustosíssim.

    L'Arrosseria

  • De postres:
      • encenalls de pinya dolça de Costa Rica amb espuma de crema catalana cremada – deliciós.

    L'Arrosseria

    • arròs amb llet el·laborat amb arròs bomba sel·leccionat – com no hi havia d’haver un postres d’arròs!

L'Arrosseria

Web: http://www.larrosseria.com/

Ubicació: Passeig Marítim, 57 de Cunit

Shibui, un clàssic dels “palillos” a l’Eixample

dijous, 4/08/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Fa 15 anys que estan oferint cuina japonesa a Barcelona… sí… sí… 15!!! Ara tothom parla de la tan preuada gastronomia oriental, però ells fa anys que estan donant guerra en el sector. Tot i l’enorme competència que hi ha a l’actualitat, el considero un “must” per menjar amb “palillos” a la ciutat.

El local és modern. D’estil japonès, sense gaires complicacions. Línies rectes. Mobles quadrats. Té dos nivells. La part de dalt és més adequada per sopars en petit comitè. La part de baix… també, però hi ha dos reservats (kotatsus) per 8/10 persones (amb un encant inqüestionable) que la fan més ideal per grups. Les estovalles individuals i els coixins negres contrasten amb el color clar del mobiliari donant-li una força que m’agrada. A dalt, em destaquen dues coses: la barra de sushi completament oberta (cosa que m’encanta) i un finestral que dona al pati interior de la part de baix. Troncs d’arbres i columnes de fusta de perfils quadrats es reparteixen per tot arreu donant-li un caire modern i rústic alhora.

Shibui

Shibui

Shibui

Shibui

Tipus: cuina japonesa reinventada. Plats senzills i treballats alhora. Tradicionals però amb creacions innovadores.

  • Ika: sashimi de calamar amb shiso i alga de mar – diferent. Barreja sorprenent que t’enamora la boca!

Shibui

  • Tartar de toro (ventresca) amb calamar, ous i alga fregida – un dels plats estrella. La combinació de gustos i l’explosió dels ous el fan un plat únic.

Shibui

  • Nigiri de toro (ventresca), maguro (tonyina) i katsuo (bonítol) – no en podria escollir només un. Impossible.

Shibui

  • Uramaki arco iris – per dins llagostí cruixent. Per fóra una làmina de tonyina, alvocat, peix blanc i salmó. L’altre plat estrella. Deliciós.

Shibui

  • Mochi fresa i xocolata – em quedo amb el de xocolata. Finíssim.

Shibui

Shibui

Web: http://www.shibuirestaurantes.com/

Ubicació: Carrer de Compte Urgell, 272 de Barcelona

Amarena, un descobriment fantàstic a La Palma de Cervelló

dilluns, 11/07/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Poc esperava trobar-me el que em vaig trobar. No havia estat mai a La Palma de Cervelló; de fet, ni l’ubicava al mapa… i van aconseguir que sortís dient un “tornaré” en majúscules.

L’enorme garden que hi ha al costat, fa que un ni se n’adoni de la discreta i moníssima entradeta del restaurant. Un pont de fusta marca el camí.

Amarena

El jardinet té encant. Taules i cadires de ferro i pedretes al terra. Autèntic. No és massa gran, però té alguns raconets que li donen molta gràcia. Hi ha dues zones cobertes: la primera, és com una porxada amb bigues de fusta i teula vella; la segona, és un reservat per unes 12 persones. Aquesta última zona és perfecte per cel·lebracions més íntimes. És aquí on tornaré.

Amarena

Amarena

Amarena

La part de dins és més aviat clàssica; d’estil molt convencional: cadires de fusta amb coixins de vellut, cortinetes a les finestres i estovalles blanques. Parets mig de pedra mig de guix. Al sostre, bigues i ventiladors de fusta. Res destaca.

Amarena

El Rafel controla tot el que passa al restaurant i la Paqui domina la sala a la perfecció. Entre tots dos aconsegueixen que tothom estigui molt a gust i súper ben atès.

Tipus: cuina creativa i d’autor. Maxi Severo és el màxim responsable de com vaig sortir jo d’allà. Creatiu i discret alhora. Amb empenta i moltes idees al cap . Té les coses clares i no es deixa influenciar per convencionalismes o tendències. Creu en un plat i el treu, encara que hagi de sacrificar-ne un altre d’exitós. M’agrada.

  • Tàrtar de meló – un entrant molt sorprenent. El pa amb tomàquet i pernil, les espinacs i el tomàquet sec en pols i el mini-tast de vi queden completament anul·lats amb el tàrtar. El color blanc del meló no et deixa veure la sal gruixuda que tant contrasta i tant em van enamorar. Tremenda barreja.

Amarena

  • El foie-gras i el chutney de temporada – El foie és casolà. Aquest és un dels plats clàssics de la casa. Impecablement presentat amb nous, poma i pètals de flors tractades culinàriament. Un dels plats estrella.

Amarena

  • La patata, el fong i el formatge tupí: amanida tèbia d’enciams del Prat de Llobregat amb cremós de patata als fongs i deliciosa vinagreta de formatge tupí i mel de muntanya – El cremós és finíssim i la vinagreta és realment deliciosa. Plat el·legant.

Amarena

  • L’arròs, els bolets i l’ànec: arròs caldós amb suculents bolets de temporada, ànec esmicolat i crostons del seu pernil saltejats al romaní – No tinc paraules per parlar d’aquest plat. Impressionantment gustós. Per mi, és el plat estrella, sense dubte, i ningú pot marxar sense provar-ho.

Amarena

  • La trilogia i el bacallà: tres textures de bacallà (confitat, brandada i tàrtar) amb samfaina de verdures, melmelada de tomàquet i lleugera picada d’amaniment del tàrtar – un altre plat clàssic de la casa.

Amarena

  • El lluç, les cloïsses i el camp: suau lluç al vapor amb cremosa salsa de coriandre, fonoll i raspadura de llimona amb cloïsses a l’all i julivert, acompanyat de coca d’alfàbrega.

Amarena

  • La guatlla, la cansalada i la patata violeta: farcellet de delícies de guatlla amb cansalada ibèrica en dues coccions, reducció d’Amaretto i moscatell amb parmentier de patata violeta i pastanaga – plat potent i deliciós alhora.

Amarena

  • Sopa de meló – tercer plat estrella. Un altre plat que penso que ningú pot marxar sense provar.

Amarena

Web: https://restaurantamarena.com/

Ubicació: Carretera de Corbera (BV2421) Km 1.3, La Palma de Cervelló, Barcelona

Cinc Sentits, sensibilitat màxima al mig de l’Eixample

dilluns, 6/06/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Cinc Sentits

No oblidaré mai com se li van humitejar els ulls al Jordi quan, parlant de menjar, em va mencionar a la seva àvia. Em va fascinar la seva sensibilitat; sensibilitat que va anar apareixent, durant tota la nit, reflexada en cada un dels seus plats.

El menjador és minimalista. Zero complicacions. Una paret amb diferents tonalitats i l’altre plena de miralls. Només una taula quadrada; totes les demès son rodones. Les llums son un espectacle. M’atreveixo a dir que, juntament, amb la porta d’entrada, són les que donen caràcter a l’establiment: dos peces rellevants en la decoració.

Cinc Sentits

Cinc Sentits

Cinc Sentits

Aposten per la qualitat del producte i confien en proveïdors petits i de proximitat. El peix els hi porta el Josep, un pescador de la Barceloneta que cada dia surt a pescar amb la seva pròpia embarcació. Els productes de l’hort son subministrats per Pau, el pagès. La vedella és de Sort, els embotits de Sagàs, la poma de Lleida, l’oli d’oliva de Vinaixa, l’avellana de Reus, l’arròs de Sant Jaume d’Enveja, els bolets del Montseny… fins a tal punt és el seu nivell de perfeccionisme que fins i tot tenen una proveïdora única pels productes fumats! Això, per mi, no té preu.

El vi el tracten a part. Adoració és el que senten per aquest apassionant món. Si teniu la oportunitat, demaneu una copeta del vi dolç. Hi ha un celler que els hi fa exclussivament per ells.

Tenen estrella Michelin des del 2009. N’estan orgullosos però no ho diuen.

Tipus: cuina d’autor amb contrastos fascinants, on el Jordi juga constantment per reinventar la cuina tradicional. Hi ha dos menús degustació i un menú migdia. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Benvinguda: auró, nata, sabaió de cava i flor de sal – impossible descriure aquest plat. Per mi, un dels millors del menú. Contrast doble: salat-dolç, fred-calent. Té molta força.

Cinc Sentits

  • Pica-Pica – és la seva versió del vermut clàssic:
    • la nostra ametlla marcona.
    • escopinyes amb salsa secreta #3 – servides en llauna. Gustoses al màxim.
    • patates fregides al moment, salsa brava i allioli – servides en una paperina amb l’allioli a part.

    Cinc Sentits

    • coca de vidre amb tomàquet i pernil ibèric de gla – només el pernil és convencional! El tomàquet… sec i l’oli en caviar. Únic.

    Cinc Sentits

    • anxova amb pebrot escalivat i fum de romaní – sensacional! El fumat del romaní contrasta perfecte amb el gust de l’anxova.

Cinc Sentits

    • oliva farcida d’all i marinada amb cítrics i fines herbes – m’encanta la barreja del cítric amb la oliva allada.

Cinc Sentits

  • Aperitiu:
    • gelat d’herbes / carbassó / sopa d’arrels – plat molt fi. Un altre plat estrella.

Cinc Sentits

  • bikini / cansalada de coll / moniato / all negre / bolets – de nou… contrastos! Barrejant el moniato amb la cansalada aconsegueix un gust peculiar i sorprenent. No me l’esperava així.

Cinc Sentits

  • verat escabetxat / maionesa de pell cremada / llavors de mostassa – la maionesa és el complement perfecte del verat.

Cinc Sentits

  • Verdures: ecològiques del maresme / iogurt / flors aromàtiques – súper refrescant.

Cinc Sentits

  • Fetge Gras: porro / sucre cremat – diferent. El sucre li dona el toc diferencial.

Cinc Sentits

  • Gamba: al ajillo – gustosissíma.

Cinc Sentits

  • Dèntol: fumet fumat / migas de ceba i patata / atsina – Un altre plat estrella. Tot ell em va fascinar. La presentació és impecable, però amb les migas… em va robar el cor. Li donen el gustet perfecte.

Cinc Sentits

  • Colomí:
    • pera / escabetx de fruits vermells – tot i que no soc massa fan de les aus, el Jordi va aconseguir que en volgués més.

Cinc Sentits

  • croqueta / fals arròs

Cinc Sentits

  • Api: gin tònic de pi / poma àcida – diferent.

Cinc Sentits

  • Llet: a la graella / paper de iogurt – Un altre plat estrella. SENSACIONAL. EL caramel amb la llet i el paper de iogurt… se’m va fer curt!

Cinc Sentits

  • Últims pecats – presentats en una caixeta:
    • catània
    • cruixent – cremós de xocolata
    • jaumet de Sant Hilari
    • la nostra versió de la galeta Maria

Web: http://cincsentits.com/es/

Ubicació: Carrer Aribau, 58 de Barcelona

La Garriga de Castelladral, l’antic paller d’una masia de Castelladral

dilluns, 16/05/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El restaurant està ubicat a la pallissa (antic paller) de la masia, just al costat de l’Era.

La Garriga

Davant té un ampli jardí, sense arbres, que acaba en una balconada amb fantàstiques vistes al Bages i a Montserrat. Aquest espai dona molta sensació d’amplitud. Als costats, les oliveres i els pins sembla que la vulguin protegir aconseguint crear un escenari del tot idíl·lic.

La caseta està impecablement restaurada. Les parets de pedra originals i la fusta li donen molt d’encant i el fan un espai molt íntim. Però el que més em va agradar son els amplis finestrals amb vistes al jardí. Fantàstic.

La Garriga

La Garriga

Tipus: cuina tradicional catalana renovada. Utilitzen productes de la terra i de proximitat. De fet, moltes de les verdures les agafen del seu hort ecològic. L’oli i el vi son de la comarca i la mel és de fabricació pròpia. El xef Albert Lopez no perd mai de vista el valor de les coses autèntiques i això no té preu! Als vespres, hi ha dos menús: el normal i el lleuger. El primer son tres plats i postres, i el segon son dos plats i postres.

  • Cocktail de benvinguda

La Garriga

  • Entrants
    • Síndria banyada amb Martini – súper refrescant.

La Garriga

  • Tataki de tonyina – deliciós. Es desfà a la boca.

La Garriga

  • Menú
    • Coca de full amb brandada de bacallà, foie, codony i formatge fos – em va sorprendre molt gratament la barreja del bacallà amb el foie. Mai havia vist aquests dos productes junts. D’entrada, em va fer por; després, volia repetir.

La Garriga

  • Lluç de palangre fresc amb cloïsses i verduretes – plat clàssic i finíssim.

La Garriga

  • Melós de vedella, salsa de rostit i parmentier de patata – súper tendre i gustós alhora. He de dir que el parmentier em va robar el cor.

La Garriga

  • Pastís de xocolata amb gelat de vainilla – al punt perfecte de dolç.

La Garriga

Web: http://www.masialagarriga.com/

Ubicació: Ctra. de Súria a Castelladral, Km 5.2, Castelladral (Barcelona)

La Taverna del Mar, bones vistes i millor cuina a S’Agaró

dilluns, 2/05/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Sempre impressiona tornar a un lloc que l’has conegut per l’avi.

Parlo de molts anys enrere. Típiques sortides gastronòmiques familiars de cap de setmana. Recordava bones vistes i bon peix; però… no hi havia tornat des d’aleshores. Anava nerviosa amb ganes del retrobament.

Per fora, està tal qual el recordava: edifici que respira molta història ubicat, literalment, a sobre del mar.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

Per dins, res a veure. El blanc immaculat de les parets disputa protagonisme amb el blau fort del sostre. Contrast fascinant. Aquest últim em va tenir una bona estona amb la mirada enlairada. La barreja d’estils és provocadora. S’hi pot trobar portalàmpades de vidre fràgil, ventiladors de fusta retro i troncs pintats de blanc reinventats cap a llum.

El local té una doble filera de voltes. La primera és la que fa de paret cap a l’exterior de fusteria blanca amb quadrets; la segona, sense cap fusteria, és la que divideix el local en dos.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

A fóra hi ha una terrassa petita protegida per vidre que permet gaudir de l’àpat encara més integrat, si cap, dins de l’entorn. És fantàstica.

La Taverna del Mar

Només S’Agaró sap el que li deu al Sr. Ensesa. Jo no ho sé. Però sí sé que el restaurant, que es va obrir al 1936, ara està en mans de les seves tres filles i que han aconseguit obrir-lo amb una imatge renovada. En un establiment històric, era un repte difícil i ho han fet fantàstic.

Tipus: cuina de proximitat on el plat fort és el peix. Però… son atrevits i innovadors i juguen, amb èxit, amb barreges sorprenents:

  • Amanida de llagostins amb espàrrecs – ambdós productes de primera qualitat i tractats de forma impecable (en aquell punt cru tant necessari pels dos), però rematat amb el caviar d’oli i la olivada… acaba sent un plat deliciós!

La Taverna del Mar

  • Carpaccio de fonoll amb cítrics i ous de salmó – la barreja és sensacional. Els cítrics i el fonoll no anul·len el gust dels ous. Plat súper refrescant.

La Taverna del Mar

  • Cigaletes de Palamós a la planxa saltejades amb alls tendres – sempre he estat una gran defensora de que la gamba és molt més gustosa; doncs bé, aquestes cigaletes han posat en dubte la meva teoria. Un dels meus plats estrella.

La Taverna del Mar

  • Cansalada amb ravioli  de xampinyons i sèpia – un “mar-muntanya” diferent. Barreja de gustos sorprenent. Plat primícia que encara no està a la carta i que espero haver transmès, a la perfecció, que va ser la meva debilitat. Un altre plat estrella.

La Taverna del Mar

  • Gambes de Palamós a la planxa – aquest plat no necessita presentació.

La Taverna del Mar

  • Cheesecake amb mango i fruita de la passió – súper cremós. No podeu marxar sense provar-lo. Brutal!

La Taverna del Mar

  • Interpretació del mític gelat “Snickers” al estil de “La Taverna” – no pots parar de menjar-lo.

La Taverna del Mar

Web: http://www.latavernadelmar.cat/

Ubicació: Passeig de Sant Pol, S’Agaró (Girona)