Casamar, cuina amb estrella a Llafranc

dissabte, 25/03/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Sovint mesurem un restaurant pel producte que treu. És cert que és important, molt important; però no ho és tot. Com més gran em faig, més importància li dono a l’equip humà que hi ha al darrera.

“Casamar” és un restaurant de merescudíssima estrella Michelin ubicat a un emplaçament, senzillament, ideal; però el que li posa el punt d’excel·lència son ells. Maria i Quim. Quim i Maria. Dos germans. Un a la cuina i l’altre a la sala. L’ànima de tot plegat.

El restaurant està a la part de baix de l’hotel (que té el mateix nom) i a una certa alçada respecte el mar; cosa que permet tenir unes vistes fantàstiques de la platja de Llafranc. Tot i que l’interior és moníssim, recomano aprofitar la primavera-estiu per gaudir de la part de fóra. I, a ser possible, demaneu les taules del fons de tot!

Tipus: cuina creativa d’autor. Quan el Quim Casellas va decidir que volia ser xef, la formació la va adquirir participant en diferents stages amb altres xefs de renom per tot Catalunya com Jean Luc Figueres (DEP), Carles Gaig, Fermí Puig… El resultat de tot plegat és una cuina amb molt respecte pel producte, tractant-lo amb la màxima elegància.

  • Aperitiu
    • Pasta amb bacallà i salsa tàrtara – no podíem començar millor! Una manera fina de menjar bacallà. Elegant.
    • Pipes garapinyades – havia vist altres fruits secs garapinyats… però pipes mai. Sorpresa enorme.
    • Flor de parmesà – la mida justa i amb una presentació autèntica!

  • Fuet de tonyina – jugant amb l’engany visual… Sembla un petit fuet, però és tonyina!

  • Trufa de foie gras mi-cuit amb crumble de civada i espelta (simulant una roca cruixent per fora i cremosa pel centre, amb notes fines de cereals) – un dels plats estrella. Impecable barreja de gustos i textures amb una fantàstica posta en escena. Sensacional.

  • Laminat de vedella semi-curat amb notes picants i especiades (recordant un carpaccio curat i macerat) – macerat al punt perfecte de les espècies. No anul·la el gust de la vedella.

  • Amanida de bacallà sobre galeta d’oliva verda, anxoves i xató (recordant una xatonada típica de casa nostra) – fantàstic veure com es pot interpretar d’aquesta manera un plat tan típic…

  • Bunyols d’espinacs i carbassó amb crema de formatge (boles d’espinacs a la crema banyades amb pasta de fregir enoyaki, flor de carbassó i pell de pollastre cruixent amb una crema fina de carbassó ecològic) – destacaria el fenomenal disseny del plat i la barreja de productes. Sorprenent.

  • Caneló tebi de porro amb escamarlans i parmesà (un clàssic de casa) – un altre plat estrella, sense dubte. Em va fascinar la finura i lo gustós que és el plat. L’escamarlà al punt exacte de cocció. Ni més, ni menys. Se’m va fer curt. Fantàstic.

  • Arròs melós de “cocotxa” de lluç (lligat amb el seu pil pil, melós i gustós) – tal i com diuen ells mateixos: melós i gustós.

  • Maduixes amb nata – el tercer plat estrella. És una interpretació molt diferent de les clàssiques maduixes amb nata. Diferents textures per diferents colors. Genial!

Web: http://hotelcasamar.net/ca

Ubicació: Carrer del Nero, 3 de Llafranc

Trópico, pancakes al Raval

dissabte, 11/03/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Cada vegada que visitava un país de l’altre banda de l’Atlàntic, tornava amb un “enganxe” important a las pancakes. Però aquí, tot era diferent. No sortíem del pa amb tomàquet o del croissant! Boníssims… evidentment! No és pas una crítica; però tenia ganes de pancakes i ningú me les oferia.

Poc a poc, ens hem anat obrint a altres cultures culinàries. Han vingut de fora per implantar altres tendències i nosaltres ens hem anat mostrant més oberts. Genial!

A “Trópico” han volgut donar una volta al món a través dels sabors del tròpic i, de moment, puc afirmar que s’han guanyat la primera posició de les meves tan buscades pancakes!

El local és fantàstic. L’entrada és la part que menys crida l’atenció; però, a mesura que vas entrant, l’establiment et va enamorant cada cop més! Una gran sala diàfana, amb llums metàl·liques i taules de fusta, rep amb tranquil·litat a la multitud que sovint la visita. El mapamundi gegant tallat sobre la paret de pedra, per mi, és el “core” del local… el que li dóna la força i el que el fa diferent.

Tipus: restaurant ideal per anar a fer un brunch sa i internacional.

  • Old fashioned pancakes – 3 pancakes banyades amb mantega i xarop d’auró. Molt esponjoses… es desfan! Plat estrella… el “must” del local.

  • Arepas con perico – 2 “tortitas” de blat de moro farcides d’ous remenats amb tomàquet, ceba, formatge cheddar i mozzarella. Tot acompanyat d’alvocat i plàtan “macho” madur. Gustoses i molt cruixents.

  • Açaí na tijela – Iguaria – No sabia el que era; de fet, no n’havia ni sentit parlar. Em vaig deixar aconsellar per ells i us asseguro que més d’un dia he pensat en aquest plat. Refrescant i sorprenent. És un bol d’açaí amazònic amb guaranà, plàtan, maduixa, “arándano”, “chia” i “granola” casolana.

Una de les seves especialitat més fortes son els sucs de fruites. No els deixeu de tastar! Jo ho vaig regar tot amb un parell:

  • Garden of delights

  • Watermelon coconut agua fresca

No oblideu fer reserva prèvia. Sempre està ple.

Web: http://www.tropicobcn.com/

Ubicació: Carrer del Marquès de Barberà, 24 de Barcelona

Dos Palillos, tècnica impecable al Raval

dimecres, 22/02/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

La meva experiència al “Dos Palillos”, utilitzant un símil llunyà, em va fer tenir la sensació de que entrava a un casino. Primer hi ha un passadís amb una barra que em va recordar als bars de la meva infància (amb cortinetes i tot) que fa la funció de bar de tapes on la oferta és sempre a la carta. Més enllà, hi ha com un reservat (li diuen “barra asiàtica” i és pel menú degustació) on estan tots els jugadors (clients) asseguts esperant que el crupier (en aquest cas la cap de sala, Marta) reparteixi el joc. El joc és en forma de plats on tots els jugadors son guanyadors perquè cada plat /carta que tira és un AS.

Marta, la cap de sala, qual crupier, manega a la perfecció tots es racons del lloc amb un increïble auto control i un impecable domini dels tempus de confecció de cada plat, deixant entreveure el coneixement tècnic de cada un dels processos culinaris.

Albert Raurich, després de 10 anys treballant al “Bulli” de la mà del Ferran Adrià, va aterrar a Barcelona amb un projecte molt innovador i, des del primer dia, ha aconseguit trencar amb qualsevol estereotip… i això que no ho tenia fàcil!

Tipus: cuina asiàtica innovadora. Tenen molt respecte pel producte i volen promoure el concepte de la tapa com una manera d’entendre la gastronomia. Fantàstic!

  • Moixama de salmó salvatge – moixama assecada amb oli d’ametlla, pell de yuzu i ous de salmó! Aquesta és la seva benvinguda… em van deixar fóra de joc només començar.

  • Moll de l’ós a les cinc espècies xineses – igual de fràgil que de sorprenent. Imprevisible.

  • Nenúfars tailandesos – impressionant posta en escena. És tan bonic que fa tristor menjar-lo!

  • Peixets atrapats a la xarxa – un dels meus plats estrella. La sensació de que la xarxa es desfà dins la boca em va fascinar.

  • Naresushi de llobarro – s’ha de provar. Textura única.

  • Iro iro na ika – sashimi de calamar. 4 el·laboracions diferents que aconsegueixen 4 textures diferents. S’ha de menjar en l’ordre que indica la Marta!

  • Yuba-mochi – un altre dels meus plats estrella. És una espècie de ravioli amb la nata de la soja, edamame i soja fermentada. Bestial! Se’m va fer curt…

  • Soja en tres colors – gelat i salsa de soja, edamame i el seu praliné. Em va sorprendre, gratament, la textura i la fredor del gelat en aquest moment del sopar.

  • Noumifu de cervellets de xai – cervellets en tempura xina.

  • Dumpling de llagostins y cansalada de porc ibèric  frescos al vapor – un altre dels meus plats estrella. Molt gustós.

  • Papada de porc ibèric a la cantonesa – tota la nit veient-la com es fumava; l’esperava amb molta il·lusió i no em va decebre. Ningú pot marxar sense provar-la. Deliciosa.

  • Coco a l’estil tailandès – amb textura de neu que es desfà a la boca. Postres que està a l’alçada de la resta del sopar.

  • Ningyo  yaki de xocolata – final de traca i mocador.

Web: http://www.dospalillos.com/

Ubicació: Carrer Elisabeths, 9 de Barcelona

Artte, local canviant i versàtil amb una cuina molt viva a l’Eixample

divendres, 3/02/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Hi ha pocs locals com aquest a Barcelona. Té molt caràcter. Et captiva. T’enganxa.

Artte

Una porta de ferro i vidre separa els dos ambients. La botiga és el primer que es troba a l’entrar. De fet, l’has de creuar per arribar al restaurant; i sempre la creues amb més temps del previst… la decoració fa que estiguis una bona estona, senzillament, observant. Sostres alts amb les canalitzacions descobertes i les parets d’obra vista blanca recorden als lofts neoyorquins. Estructures de fusta impecablement quadriculades protegeixen, alhora que mostren amb orgull, la extensa varietat de tes que ofereixen (tan per ser consumits allà o per si es vol comprar). La enorme taula, il·luminada amb llums de tasses, és on s’organitzen els tallers d’introducció al món del té.

Artte

Artte

El restaurant… Perdó, el fantàstic restaurant és gran, ampli i diàfan. Columnes folrades amb rajoles blanques i negres van del sostre al terra. Quadres grans i petits, tots ells estridents, es deixen entreveure per les parets. Sofàs retros, focus moderns… estils que contrasten i que em fascina com ho convinen. La barra al fons sembla que no hi és i és just des d’allà on es controla tot. A mesura que es fa de nit, les claraboies de llum natural donen pas a les projeccions a les parets aconseguint crear diferents ambients sense que un ni se n’adoni. Passen coses i, en canvi, s’hi està tranquil i a gust. Canviant i versàtil… tal i com diuen.

Artte

Artte

No es conformen en ser botiga i restaurant; ells volen més. L’escenari que hi ha a l’esquerra es on es fan les propostes artístiques que estan permanentment a la seva agenda: concerts de música en directe, presentacions de llibres…

Vull fer menció especial a Juan Antonio Fuentes, el cap de sala. Ho viu amb passió i així ho transmet. Està per tot. No se li escapa res. Tothom està atès sense estar aclaparat. Sap “llegir” a la gent i la sap tractar segons el que necessita cada un. Gràcies per la teva professionalitat!

Tipus: ells la defineixen com “cuina viva” pel seu alt contingut en vitamines i nutrients; jo afegiria “i gratament sorprenent”. Juguen amb les barreges… els hi dono les gràcies perquè m’encanta veure com enacara hi hagi gent que surt dels convencionalismes i s’atreveix a posar al mateix plat productes que mai havia vist junts.

  • Olivada amb tomàquet i alfàbrega – entrant molt encertat.

Artte

  • Tàrtar de tomàquet i dàtils, amb quinoa al coriandre i llimona verda – plat súper refrescant.

Artte

  • Crema d’alvocat amb terra de remolatxa, mini pastanagues i anxoves del cantàbric – plat que sorprèn només veure’l! Sembla un test amb les verdures plantades. La crema és finíssima. És la terra de remolatxa la que li dona el contrast, sobretot, en la textura. Les anxoves estan estratègicament distribuïdes aconseguint així no matar el gust del alvocat. Plat autèntic.

Artte

  • Pop i alvocat cuinat amb sal negre d’Himàlaia, ají i soja – un dels meus plats estrella. Mai havia provat el pop barrejat amb alvocat. Quan el van portar, em va fer por i ara… sé que tornaré per repetir-lo. La soja i la sal negre li donen la perfecció al plat. Fantàstic.

Artte

  • Verat i foie temperats amb infusió de verdures i té vermell – un altre plat estrella. Verat amb foie regat amb té??? Chapeau Carl! Impressionant la barreja i, repeteixo, m’encanta que em sorprenguin… ho heu aconseguit.

Artte

  • Melós de xai al Early Grey amb puré de moniato i tòfona negre – deliciós. Es desfà. El moniato li dona un punt dolç que el xai agraeix.

Artte

  • Pastís de xocolata, alvocat, avellanes i sirope d’agave – de nou… havíeu vist mai la xocolata i l’alvocat en un pastís? Jo no. Únic.

Artte

La carta està pensada per tots els públics. De fet, cada plat especifica si conté lactosa, gluten, etc. No marxeu sense provar algun dels seus còctels…

El lloc et fa partícip d’una obra d’art entre parets, decoració, música en viu i una carta atrevida.

Web: https://www.artte.es/es/

Ubicació: Carrer de Muntaner, 83C de Barcelona

El Celler de l’Aspic, bona cuina dins l’edifici de la Cooperativa de Falset

dimecres, 18/01/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Busqueu un lloc acollidor en ple Priorat amb cuina delicada i on el vi hi juga un paper força protagonista? Doncs… aquest és el vostre lloc!

Un passadís escalonat i bastant llarg t’endinsa cap al cor del restaurant. Colors suaus i vitrines amb caixes de vins és tot el que es pot veure de moment.

Celler de l'Aspic

Al final del passadís, hi ha una sala diàfana a on destaca una filera de llums d’estil modern i que li dóna molta força al menjador. Em va encantar el contrast. A l’igual que la barreja de biga de ferro amb la clàssica volta catalana del sostre. La sala està molt cuidada. Un finestral gran deixa entrar la llum i permet tenir vistes de Falset. És un menjador tranquil i on s’està súper a gust.

Celler de l'Aspic

També hi ha una altre sala més petita i més íntima que és ideal per fer-hi celebracions privades i/o tasts de vi.

Celler de l'Aspic

Tipus: cuina catalana. El Toni Bru prioritza el producte de qualitat i això es nota en cadascun dels seus plats. Fa una cuina d’arrels tradicionals adaptada a avui dia. Va obrir “El Celler de l’Aspic” al 2003, però els seus orígens es remunten al 1987 amb la obertura de l’”Aspic” a Amposta. I… no oblidem que és president dels Sommeliers de Tarragona… cosa que justifica que el vi tingui un paper rellevant aquí. La carta canvia cada estació de l’any. A part de la carta, hi ha tres menús degustació (Menú de Tast, Menú Priorat i el Menú dels Vins). Vaig tenir la oportunitat de fer un menú similar al de Priorat.

  • Sopa de patata de Prades amb oli i tòfona – deliciós. Plat finíssim i elegant. Se’m va fer curt. L’oli i la tòfona són els que li donen la força a la patata.

Celler de l'Aspic

  • Cloïsses estofades amb carxofa i salsa verda – un “mar-muntanya” molt diferent. Bona barreja on el Toni aconsegueix que les carxofes no anul·lin el gust de les cloïsses. Em va sorprendre gratament.

Celler de l'Aspic

  • Trinxat de patata i col de paperina amb botifarra blanca de perol i tòfona – un altre plat estrella. Mai havia provat aquests tres productes junts… sensacional!

Celler de l'Aspic

  • Calamars saltejats amb calçots i carxofa – d’aquest plat només puc dir: veniu i proveu-lo! És el plat que em va captivar. Calçot amb calamar??? Força atrevit i agosarat… genial el resultat!

Celler de l'Aspic

  • Gall ecològic amb salseta de bolets – es desfà.

Celler de l'Aspic

  • Mil fulls de crema amb taronja – és important dir que totes les postres les fan ells.

Celler de l'Aspic

  • Pastís crema catalana amb pinya i maracuyà – fantàstic! No podíem acabar d’una manera millor.

Celler de l'Aspic

Web: http://www.cellerdelaspic.com/

Ubicació: Carrer de Miquel Barceló, 31 de Falset

Platerets, més que platets al barri de Gràcia

dimarts, 3/01/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El dia que vaig descobrir “Platerets”, vaig penjar algunes fotos a les xarxes escrivint “Gràcia necessitava un restaurant així”. I amb aquestes paraules he decidit començar aquest post.

Jo, que conec el barri de Gràcia, em trec el barret davant de l’empenta de l’Eva & co! La il·lusió i creativitat que han invertit en convertir aquell famós bar gris cantoner i sense ànima en un raconet deliciós… no té preu! Modern, fresc i amb idees diferents… plats que són llums?! Genial! Hi ha dues zones ben diferenciades. La part de l’entrada, a on el protagonisme el té la barra, és un contrast constant de blancs i negres. Ideal per sopars de 2 ó 3 persones, doncs les tauletes són petites. La part de dins és una altre història. Colors pastel li donen un ambient més càlid. Aquesta part és perfecte per sopars de grup. Aquí el protagonisme el té la finestra que dóna a la cuina i la pissarra que mostra la carta.

Platerets

Platerets

Platerets

Disseny senzill, però elegant.

Tipus: cuina de mercat. Productes mediterranis de proximitat tractats amb creativitat. És una cuina molt honesta sense estridències absurdes.

  • Salmó amb salsa ponzu (salsa de cítrics) – plat finíssim, on el cítrics li donen el toc refrescant que tant necessita el salmó. Molt ben trobada la barreja!

Platerets

  • Morro de bacallà amb vinagreta d’oliva de Kalamata – un dels meus plats estrella. Deliciós de gust i sensacional posta en escena.

Platerets

  • Xips de carxofa del prat – als plats més senzills és on es veu la qualitat del producte i el tracte que li dóna el xef. Ho resumiré amb una paraula: boníssims.

Platerets

  • Tempura de calçots de Valls amb romesco – se’m va fer curt!

Platerets

  • Ravioli d’espinacs i mató – un altre dels meus plats estrella. La creativitat de fer molt diferent un plat típic; i, a més, fer-lo elegant!

Platerets

  • Croqueta de pollastre amb un toc de curri – em feia por provar-la, però… no enganyen amb el nom… li donen el puntet just per donar-li el sabor, sense matar el gust de la croqueta. Un altre plat innovador.

Platerets

  • Cassoleta de galta de vedella al forn – molt melós. Es desfà.

Platerets

  • Ral d’Avinyó amb soja i mel – un altre plat estrella. Sensacional. Tremendament gustós… el porc encaixa perfecte amb les proporcions de mel i soja que li posen. Aplaudiment gegant per aquest plat.

Platerets

Web: http://www.platerets.com/language/es/pagina-principal/

Ubicació: Carrer de Milà i Fontanals, 29 de Barcelona

Spoonik, de la clandestinitat al barri de Gràcia al descobert en ple Putxet

dimecres, 30/11/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Spoonik

No negaré que anava cap al restaurant amb certa por. Sempre he estat una fan incondicional del morbo de la clandestinitat de l’”Spoonik Club“; i trobar-me, de sobte, amb un “Spoonik” obert al públic em provocava (inicialment) una certa desconfiança. Tenia por de que, eliminant el seu tret diferencial més important, s’acabés convertint en un restaurant més de Barcelona. Però no va ser així… Jaime Lieberman i Jon Giraldo… ells. Ells i les seves idees; ells i la seva creativitat han aconseguit continuar oferint quelcom diferent a la resta.

El local és un espai diàfan i modern. A la zona del menjador, res destaca. Terra i taules de color neutre, quadres d’estils variats llueixen a les parets, un piano a un racó i alguns objectes puntuals extremats; però… cap estridència. A mesura que va anar avançant la nit ho vaig anar entenent. El protagonisme el marquen ells amb els diferents escenaris que van creant per cadascun dels plats. Fascinant! Utilitzant tècniques de verdadera enginyeria fan que el maridatge no només sigui amb cava o vi. Han dissenyat un escenari per cada plat creat amb joc de llums i música alhora. Un espectacle.

Spoonik

Spoonik

La recepció dels clients la fan a la part de la barra, amb copa de cava inclosa que es gaudeix dempeus. Una vegada arribats tots els clients es comença el torn de visites a la cuina (per grups). La finalitat és tenir el primer contacte amb tot l’equip i amb el primer snack. Genial!

Finalitzada la visita a la cuina, ells fan la distribució de les taules. La majoria d’elles son grans; això vol dir que, molt sovint, toca compartir taula amb altres persones.

Tipus: cuina d’autor súper creativa amb una barreja mediterràni-llatinoamericana molt provocadora.

Snacks:

  • pizza efímera – gust de pizza en una textura que no us explicaré! Perdria la gràcia del plat…
  • semiesfèric elèctric de “leche de tigre” – curiós com aconsegueixen “electritzar” la boca durant un mili-segon. Molt curiós.
  • ceviche vegetal de cactus, mango i poma – aquest és el meu tercer plat estrella. Barreja de fruites molt refrescant.

Spoonik

Aperitius:

  • arepa de choclo, stilton afinat i mel – una manera molt diferent de menjar arepa.
  • panucho confit d’ànec al pibil, ceba nispek, crema de frijoles i crema d’alvocat – per mi, és el segon plat estrella. Contrast de sabors i textures que em va encisar.
  • blat de moro, llima, xerez i crispetes – deliciós i diferent.

Spoonik

Spoonik

Festival:

  • verd: verdures texturizades amb formatges catalans, cereals infusionats i pilpil de mel – pinzellades de verdures.

Spoonik

  • ostra del delta de l’Ebre en ceviche amazònic i gelat de tomàquet d’arbre fumat – plat molt sorprenent. El contrast amb el gelat de tomàquet deixa fóra de joc qualsevol expectativa que un es pot arribar a fer.

Spoonik

  • moll Titoté en papillot de full de plàtan amb arròs de coco caramelitzat i verdures – un dels plats que mostren les seves arrels. Molt caribeny.

Spoonik

  • mousse de foie i pollastre de corral rostit, chicha morá, doble blat de moro i vel  de ron vell de caldas – sense cap dubte, el plat estrella. Textura inesperada i gust immillorable per un plat que se’m va fer curtíssim.

Spoonik

  • “entraña” glassejada en glas de vedella i panela – potser és el plat amb menys disseny estètic de tot el menú, però… és brutalment gustós.

Spoonik

  • croqueta de iuca, caneló d’alvocat i pic de gall amb sèrum – mostra clara de com aconseguir que una croqueta i un caneló siguin el·legants. Plat finíssim.

Spoonik

  • Postres:
    • iogurt-iogurt: 7 textures de iogurt viu – impressionant trobar 7 textures diferents d’un producte al mateix plat. Tremenda el·laboració… em va fascinar!

Spoonik

  • carib Colombia: pa de plàtan, crema de yuca, “queso costeño”, gelat d’arròs i crema catalana de plàtan “macho”

Spoonik

Web: http://spoonik.com/

Ubicació: Carrer de Bertran, 28 de Barcelona

Les Moles, lloc molt especial que farà famosa la comarca del Montsià

dimecres, 2/11/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Anar a un restaurant, per mi, és molt més que seure a taula i menjar. Saber la història que hi ha al darrera i conèixer a les persones que han fet possible aquell projecte és rellevant per poder situar-se correctament a l’escenari. I no oblidem… que estar ubicat a l’escenari és del tot necessari abans de que comenci la funció.

El Jeroni mai serà conscient del que em va fer viure aquella nit mentre m’explicava amb els ulls brillants la seva història, el seu projecte de vida. Parla de la seva família amb devoció i de la cuina amb passió. Sensibilitat i honestedat que em van robar el cor abans de provar cap plat.

Ell i la seva esposa estan, des del 1994, dedicats en cos i ànima a aquest projecte en comú. Al 2009 la Guía Repsol li atorga 1 Sol Repsol, al 2012 la Generalitat els hi dona el Diploma d’honor al Mèrit Turístic i al 2013 és quan reben la primera estrella Michelin. Treball constant amb superació progressiva.

El restaurant està ubicat a la que va ser la primera pedrera d’Ulldecona: on es feien les pedres pels molins, anomenades “moles”… d’aquí ve el nom. L’entrada és súper elegant. Les plantes i la il·luminació son perfectes. Una porxada, amb bigues de fusta i mobiliari del camp restaurat, sembla que convidi a gaudir de la primera copa de vi previ al sopar o de la última copa desprès de les postres.

Les Moles

El rebedor és sorprenent. Té una barreja d’estils que m’agrada. Les parets de pedra i les bovades blanques clàssiques contrasten amb el moble funcional súper modern que utilitzen per exposar els seus vins. D’aquí surten dues sales. Una sala és diàfana, més aviat gran, que la divideixen en 2 en cas de que ho considerin oportú; l’altre sala és més petitona i íntima.

Les Moles

Les Moles

Les Moles

Tipus: cuina d’autor molt creativa. El menú degustació d’aquest any simula una festa d’aniversari d’un nen. Res és el que sembla. Juguen a enganyar-te amb la vista, cosa que em va semblar fascinant, divertit, innovador i sorprenent.

  • Un xarop, per si de cas, no us poseu malalts (dalmy – còctel) – jo vaig caure malalta, però de creativitat!

Les Moles

  • Unes gominoles:
    • Cors d’oli en estat pur disfressat de gominola. Suavitza la boca.
    • Rollet de regalèssia – tot canvia quan ho tastes… és tinta de calamar! Em va encantar!
    • Galeta Oreo – per ells és una olivada amb gelat de sobrassada. Gust sorprenent. Barreja molt nova per mi.

Les Moles

  • Un xupa-xup – bolets amb gelatina de tòfona… un autèntic pecat. Deliciós. Dels plats estrella.

Les Moles

  • Pa en tomaca i fuet – fuet de cabra hispànica dels ports i caramel d’oli en llàgrima. Les llàgrimes em van caure a mi de tant plaer.

Les Moles

  • Espaguetis – oli al pesto… un dels trucs de màgia del Jeroni.

Les Moles

  • Un ou amb patates – puré de patata finíssim amb carbassa i pernil. Em va robar el cor!
  • Petit Suisse – un iogurt de remolatxa molt especial.

Les Moles

  • Un polo de gel – ostra del Delta amb salicòrnia i gelat de citronella. Una joia.

Les Moles

  • Gominoles i llepolies – amanida amb verat, llagostins, alfàbrega, tomaca, taronja sanguina i vinagreta d’all negre.  Una mica de tot!

Les Moles

  • Bocata de peixet fregit – llucet a baixa temperatura amb tomaca i aire d’oli d’oliva. Sí… un bocata es pot fer amb pa ratllat!

Les Moles

  • Hot Dog – tonyina de l’Atmetlla de Mar amb romesco picant. No deixo d’al·lucinar.

Les Moles

  • Ravioli – foie i garrofa. He descobert que la garrofa és dels millors espessants… és el que té conèixer el producte de la terra i trobar les millors aplicacions. Sense dubte, un altre plat estrella.

Les Moles

  • Massana de fira – porc ral d’Avinyó, No puc tancar la boca.

Les Moles

  • Anem a jugar a la neu – sorbet gin-lemon. Un espectacle.

Les Moles

  • Sandwich de final de festa – festa, no. Festassa.

Les Moles

  • Ou Kinder – no podia faltar la xocolata. Dels millors postres que he tastat.

Les Moles

  • Un joc, i ara… de veritat! A jugar! – tres en ratlla. No puc competir. Són imbatibles.

Les Moles

Web: http://www.lesmoles.com/

Ubicació: Ctra. La Sénia Km.2 d’Ulldecona, Tarragona

Roig Robí, cuina amb amor i honradesa al barri de Gràcia

diumenge, 16/10/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

És un d’aquells clàssics de la ciutat que mai et falla.

Des de 1986 la Mercè Navarro i el seu equip estan sent fidels a aquella dita que tant m’agrada: “un restaurant no s’inaugura un cop, sinó a cada servei”. El seu caràcter exigent i perfeccionista es reflexa en cadascuns dels plats.

Les mateixes atencions que tenen a la cuina també les tenen amb l’establiment. Sempre estan aplicant millores contínues per tal d’oferir el màxim confort i caliu als clients. Dues sales diàfanes, separades per una porta corredissa, son les protagonistes. Cadires de “mimbre” i estovalles blanques. Taules impecablement posades. Parquet al terra i parets de color pastel. Molt elegant. Sobri. Sense estridències.

Roig Robí

Roig Robí

Roig Robí

El jardinet és, potser, un dels seus encants més preuats a l’estiu. Tenir un oasi de tranquil·litat al mig de Barcelona no és fàcil; i ells ho han aconseguit. L’altre zona destacada és la bodega; que la llueixen, molt orgullosos, darrera d’una vitrina.

Roig Robí

Tipus: cuina tradicional catalana reinventada per tal de seguir les tendències actuals. Donen molt protagonisme al producte de temporada. Una de les seves màximes és tractar amb bon producte; per això, es fan portar el peix fresc dues vegades al dia i, en alguns casos, inclús compren directament al productor. Vaig tenir la oportunitat de provar el “Menú Degustació”:

  • Aperitiu del dia: crema blat de moro – servida, sorprenentment, en una tassa de cafè. Finíssima i el·legant. Es fa curta…

Roig Robí

  • Tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita – un dels millors tàrtars que he menjat mai. Gustosíssim. Per mi, un dels plats estrella del restaurant.

Roig Robí

  • Xipirons saltats amb cigrons – sorprenent. Barreja de gustos que em va fascinar. Un altre plat que es fa curt i que també rep el premi de plat estrella.

Roig Robí

  • Tòfona negra amb puré de patates i Vacherin – curiós veure com la tòfona i el Vacherin no es treuen protagonisme i ambdós emfatitzen la patata.

Roig Robí

  • Carxofes de Benicarló amb foie gras – és cert que últimament està de moda la carxofa amb el foie… però aquesta és diferent. Fantàstic.

Roig Robí

  • Llobarro amb coca de ceba i confitura de tomàquet – els tres productes junts fan el plat deliciós.

Roig Robí

  • Porcell ibèric confitat amb pinya – contrast de dolç-salat que enganxa!

Roig Robí

  • Sacher. Bescuit de xocolata amb trufa i crema de xocolata – un pecat.

Roig Robí

Web: http://www.roigrobi.com/

Ubicació: Carrer Sèneca, 20 de Barcelona

Malena, cuina excel·lent a Gimenells

dijous, 15/09/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

És d’aquells llocs que descobreixes, et sorprèn, t’enamores i no vols marxar.

Vaig passar, en poques hores, per aquestes quatre fases i ara tinc la necessitat imperiosa de parlar-ne.

Fan una feina quasi excel·lent amb una humilitat admirable.

A Gimenells son emprenedors. Han tirat endavant un projecte innovador anomenat “La Vaqueria” que associa la recerca alimentària amb la valoració gastronòmica i l’experimentació culinària. I “Malena” n’és, en part, responsable. Està ubicat a les afores de Gimenells; a la mateixa carretera que porta a Sucs. El complex és gran i molt rústic. Durant el cap de setmana, s’hi respira tranquil·litat; el restaurant és l’únic que li dóna vida.

Malena

La part de dins és el·legant. Predominen el blanc i el gris que son contrastats pel groc de les finestres: un toc que li dóna força! Tots els detalls estan súper cuidats. Res està fóra de lloc. Una sala diàfana no massa gran (amb 3 ó 4 taules) dóna pas a un parell de sales més petites que permeten tenir un àpat amb més privacitat. Jo vaig estar a la saleta que hi ha més a prop de la cuina, la del celler, gaudint de l’espai més acollidor.

Malena

Malena

Malena

Fóra … columnes circulars molt grans, bigues de fusta i un cactus gegant… tot plegat li dona un caire molt colonial. Tornaré a l’estiu per poder gaudir del seu jardí.

Malena

Tipus: cuina d’autor amb un clar homenatge als aliments primaris. Xixo coneix el producte i sap com tractar-lo.

  • Pa amb oli i sal – manera molt original de presentar-ho: el pa calent embolicat amb la tela catalana, l’oli en un got petitó i la sal en roca dins d’una caixa. Tots tres productes d’altíssima qualitat.

Malena

  • Manualitats de paper d’arròs de bacallà a la mel – molt cruixent i sorprenent alhora. Gustós.

Malena

  • L’ametlló al “tartufo” – impressionant explosió a la boca.

Malena

  • Bastonets de pipes.

Malena

  • Xolís del Pallars amb pa i tomata i airbag de Tou de Til·lers – un dels plats estrella. Em va robar el cor. Sorpresa enorme veure un “entrepà” del revés, on el pa està dins. Creativitat màxima. L’airbag és finíssim… donant tot el protagonisme al Tou de Til·lers.

Malena

  • Panadó de carbassa i papada a l’anís estrellat – amb aquest plat no puc ser objectiva… la carbassa és una de les meves debilitats.

Malena

  • Guacamole de mar i muntanya (tonyina amb tomàquet confitat i escuma de llet de cabra) – barreja de productes que sorprenen al cervell i al gust. Contrastos que el fan diferent.

Malena

  • Crema de ceps, fetge gras i porto – el plat estrella sense dubte. Em va encisar. Deliciós.

Malena

  • Horta i mar (carbassó, bleda, escopinya amb romesco) – un altre plat sorprenent. Finíssim.

Malena

  • Ravioli d’escalivada, menjar blanc i gelat d’anxoves – plat que entra per la vista. Colors i textures provocadores.

Malena

  • Pa, arengada i raïm amb amanida d’escarola, api i nous – quina manera més el·legant de tractar l’arengada!

Malena

  • Remenat cremós de rovellons amb gambes i allets tendres – un altre plat estrella. Fa pena desmuntar-lo i que desapareixi. El cremós és gustós de tacte i gustosíssim de sabor.

Malena

  • Peix de llotja amb velouté de pi pinyoner, rossinyols i tòfona – curiós com els suposats complements agafen el protagonisme del plat.

Malena

  • El plat de caça amb castanyes i moniato.

Malena

  • Cremós de mató amb codonyat, gelat de carbassa al gingebre i aire de festucs – art.

Malena

  • La caixeta de la xocolata – tractada com joia.

Malena

  • Ametlles garrapinyades i orelletes amb ratafia de la padrina Lola – res més a dir.

Malena

Web: http://www.malenagastronomia.com/

Ubicació: Roques Blanques s/n de Gimenells