Señorito, raconet andalús a Barcelona.

dissabte, 21/10/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Amb l’enorme ventall de restaurants que hi ha a l’actualitat, és molt difícil trobar-ne un que doni una oferta gastronòmica única a Catalunya. Ells ho han aconseguit. Jo no en coneixia cap a Barcelona que oferís tapes andaluses mentre tracten a la gent com “señoritos”… a que vosaltres tampoc?

El local és divertit. Et transporta al sud d’Espanya. Hi ha dues sales ben diferenciades:

  • La primera, la de l’entrada, simula el típic “patio cordobés” amb geranis i plats penjats a les parets. És la part més informal on es serveixen tapes actuals.

  • La segona, que és just la part del fons, simula una bodega del Puerto de Santa Maria. És la part més seriosa i on hi ha menú degustació amb cuina elaborada.

El projecte neix gràcies a dos enamorats de la gastronomia i de l’esperit del sud! Ever Cubilla (xef executiu del grup Rías de Galícia) i Olesya Kuznetsova (formada al Basque Culinary i a la Hoffman) han ajuntat les seves ganes i han tirat endavant un projecte nou: crear un raconet andalús a Barcelona. Jo estic encantada!

Tipus: cuina andalusa elaborada. Ho vaig regar tot amb un finito deliciós:

  • Papas aliñas amb ventresca – gràcies a la senzillesa d’aquest plat, es pot valorar més la qualitat del producte.

  • “Remojón” granadí amb magrana i aranja – amanida de contrastos i refrescant alhora.

  • Ajoblanco casolà amb musclos francesos, raïm moscatell i caviar de vinagre – un dels meus plats estrella. L’ajoblanco és finíssim i la barreja amb el vinagre, els musclos i el raïm em va deixar fóra de joc. Genial!

  • Croquetes de pernil “Joselito” i xoco – un altre plat “senzill” que potencia la qualitat de la matèria primera.

  • Caçó en adob – gustosíssim.

  • Truiteta de gambetes – no podien faltar! Un altre del meus plats estrella. Sé que tornaré per repetir-lo.

  • “Torrijas” amb gelat d’arròs amb llet – molt bona combinació.

Web: http://senorito.es/

Ubicació: Carrer de Manso, 54 de Barcelona

Nectari, delicada experiència gastronòmica a l’Eixample

dilluns, 25/09/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

La Ikram i el Jordi Esteve son els que fan bategar el “Nectari” d’una forma especial: des de la humilitat i amb molta il·lusió per innovar. El Jordi té passió pel que fa i així ho reflecteix en els seus plats. Es mostren molt propers i fan que surtis del “Nectari” estimant-lo.

El restaurant té tres sales; la més petita és ideal per celebracions privades. Totes elles son senzilles, sense masses estridències però amb molta personalitat. Els colors arriscats de les parets contrasten amb els colors arriscats dels mobles. Les taules son elegants: estovalles blanques que donen importància a les majestuoses cadires de pell.

No em vull oblidar de mencionar a l’Oriol. Ofereix una atenció impecable cuidant fins el mínim detall, però sense aclaparar gens. Està pendent de tot.

Tipus: cuina mediterrània d’autor amb productes de temporada. La carta està elaborada amb una nutricionista per aconseguir l’equilibri perfecte evitant les grasses i els aliments difícils de digerir… chapeau!

  • Xips de iuca – al “Nectari” vaig descobrir que, fins i tot, unes xips poden ser elegants!

  • Aperitius:
    • Gelée de pebrot vermell amb gingebre – brutal la textura que aconsegueixen.
    • Mousse d’espàrrec blanc amb perfum de tòfona – si hagués d’escollir un aperitiu, tot i que és difícil fer-ho, em quedo amb aquest. M’encanta la barreja de l’espàrrec amb el punt de tòfona.
    • Albergínia escalivada amb vi i pinyons – els pinyons tenen un paper protagonista que m’agrada.
    • Croqueta freda de formatge de cabra, sèsam negre i compota de tomàquet – molt original.

  • Mousse d’amanida amb formatge ricotta, esferificació de mòdena i tomàquet, raïm i caviar – plat molt sorprenent… Per una banda, a nivell de presentació, no m’esperava provar una amanida convertida en mousse. Per altre, a nivell de gustos, el raïm i el caviar donen el toc diferencial.

  • Ravioli de gamba farcit de cel de bolets amb reducció de crustacis – el tercer plat estrella. Brutal! Original, diferent i gustosíssim.

  • Crema de fredolics  i rossinyol amb núvol d’ou i perfum de tòfona – si algun dia proveu aquest plat, demaneu silenci a la sala. Mereix la màxima concentració. És fascinant. La crema, que és súper gustosa, no li treu protagonisme al núvol d’ou; de fet, cada un dels productes té el seu moment de protagonisme. Què difícil és aconseguir això! Plat estrella… sense dubte!

  • Arròs melós de crustacis amb calamars – molt melós…

  • Filet de cabra salvatge de Bot amb herbes salvatges i ceps – segon plat estrella. Heu vist mai el filet servit a sobre d’un sol cep? Tremendo el filet de cabra… se’m va fer curt!

  • Tarrina de patata i cansalada amb mini vegetals, samfaina amb costella neta de bos taurus amb mostassa antiga i aroma de romaní – la qualitat de la carn fa que no valoris la resta del plat.

  • Hamburguesa dolça amb brownie de xocolata, mousse de xocolata blanca, sorbet de taronja amb or i sèsam . Acompanyat amb unes fregides de mango i biberons d’albercocs i fruits vermells – divertit i original.

Web: http://nectari.es/

Ubicació: Carrer de València, 28 de Barcelona

Buidasacs, una república independent a l’Urgell

dimecres, 30/08/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Benvinguts a la República Independent del Buidasacs on s’ha d’apagar el mòbil, no s’ha de mirar el rellotge ni patir pel cotxe i… s’ha de viure i deixar viure. Genial!

El restaurant és l’antiga casa pairal de la família. Tot i que està completament reformada, han respectat els diferents ambients i la construcció original. La casa és molt bonica; però he de dir que la porxada del pis de dalt em va robar la mirada en més d’una ocasió.

El jardí té un encant especial. El sostre de bruc li dona tal caliu que et provoca quedar-t’hi. S’hi està a gust. Hi ha dues taules: una molt llarga i l’altre petita. La barra del fons amb la barbacoa potser ajuden a que aquesta sigui la part més informal. Aquí és on serveixen els vermuts i tapes delicades.

Dins hi ha dues sales obertes i comunicades. Parets de pedra que contrasten amb les llums d’aranya (o de llàgrimes) més aviat clàssiques. Mobles antics amb cadires modernes. Taules de planxar que son objectes de decoració. Antigues portes de vidre exposades a la paret amb llums vermelles. Contrastos que fascinen!

Hi ha dues taules amb finestra. Una dóna al pati i l’altre dóna a la carretera d’accés al poble. Jo vaig estar en aquesta última.

Tipus: cuina d’autor creativa amb producte de temporada. Hi ha menú degustació i carta. No vull oblidar-me de l’or líquid (oli d’oliva verge extra ecològic de primera premsada) amb el que vaig començar el dinar. Molt intens i tremendament gustós. Vaig tenir la oportunitat de provar el menú degustació:

  • Snacks de formatge emmental amb taronja amarga – és molt curiós com el Xavier aconsegueix que la taronja no anul·li el gust del formatge. Bona barreja!

  • Sushi – què poc m’esperava un sushi a la comarca de l’Urgell… em va sorprendre molt gratament. Boníssim.

  • Gamba blanca de Tarragona – servida com ho fan allà: arrebossada i fregida amb pell.

  • Amanida de figues amb croqueta d’albergínia i parmesà – un dels meus plats estrella. Brutal! En un mateix plat, ha barrejat tres productes que son una perdició (per mi). La croqueta d’albergínia encaixa perfecte amb el parmesà i la figa li dona el toc refrescant. Genial!

  • Foie arrebossat amb taronja caramel·litzada, pinyons i crema de carbassa – d’aquest plat només puc dir: PROVEU-HO! Sé que tornaré fins El Vilet només per repetir-lo. És una autèntica delícia. Mai havia vist el foie barrejat amb carbassa… perfecte!

  • Follet de botifarra amb poma – plat molt elegant. Tot i que la estrella és la botifarra, penso que la poma té un paper molt important en aquest plat.

  • Calamar de platja a l’arròs negre – gustosíssim. Un altre dels meus plats estrella.

  • Melós de vedella – es desfà a la boca.

  • Triangle de carbassa amb crema de maracuya – postre sensacional.

  • Esponja d’ametlla amb xocolata blanca amb teràpia de gerds – joc visual que simula una esponja amb sabó. L’esponja té una textura fantàstica.

Web: http://www.buidasacs.net/

Ubicació: Carrer Major, 2 de El Vilet

Boteco Fogo, cuina brasilera a l’Eixample

dissabte, 12/08/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Joao Alcantara, Dani Alves i Tiago Bonacina han format una societat per impulsar la, tan desconeguda, cuina brasilera a Barcelona.

Els hi va costar trobar el local adequat; però, una vegada localitzat, el repte era aconseguir la perfecció dels dos ambients. A hores d’ara puc dir que el repte l’han assolit amb èxit!

Dos espais ben diferenciats. Res a veure l’un amb l’altre:

  • La part de baix, anomenada Boteco Fogo, és més informal. Taules i cadires altes envoltades de vinils estridents amb plantes tropicals per poder degustar el que ells mateixos diuen: “lo que se come en casa de mamá”. Només donen servei al migdia (de dimarts a dissabte de 13h a 16h). És cuina popular a preu força assequible. No em vull oblidar de mencionar a la Nicole… pendent de tot. No se li escapa res. La sala és seva!

  • La part de dalt, coneguda com Alquimia Fogo, és una altre història. Súper elegant. Aquí es serveix alta gastronomia. Només 20 comensals que podran provar els 13 plats del menú degustació per 100€. Aquest servei el donen de dijous a dissabte i només als vespres amb reserva prèvia.

Tipus: vaig tenir la oportunitat de provar Boteco Fogo: cuina brasilera autèntica i popular.

  • Aperitius:
    • Bolinho de Feijoada: tutu de Feijao presentat en forma de croqueta farcida amb butifarra i cansalada –  plat molt diferent al que estem acostumats els espanyols. Molt gustós i potent.
    • Coxinha de Frango com catupiry: la autèntica protagonista dels aperitius brasilers – és com una espècie de croqueta de pollastre amb formatge. Deliciosa.
    • Dadinho de Tapioca: daus de tapioca i formatge “manchego” amb mel de canya de sucre i salsa de pebre – un dels plats estrella. La tapioca és un midó que es treu de la iuca. És una espècie de patata que barrejada amb el formatge li dona un gust fantàstic.

  • Pastel de Queijo – de les “ferias de las ruas de Brasil” directe a Boteco! – com una empanada quadrada amb formatge dins. És més suau del que aparenta físicament.

  • Picadinho: un clàssic de la cultura carioca – filet tallat a daus i saltat amb llegums i coronades amb un ou mollet. Acompanyat amb arròs, feijao carioquinha i farofa. L’altre plat estrella, sense dubte. Molt gustós i tendre.

  • Postres – el trío més estimat de Brasil: Brigadeiro, Cajuzinho, Beijinho – us asseguro que no sabria quin escollir!

Web: http://www.restaurantefogo.com/

Ubicació: Carrer de Còrsega, 231 de Barcelona

Consolación, cuina reinventada al Matarranya

dilluns, 24/07/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Restaurant ubicat al deliciós “Hotel Consolación“.

Està a la zona antiga. L’accés directe a la cuina es fa servir a l’esmorzar, doncs allà és on hi ha el bufet. Al sopar s’accedeix per una porta petitona que dona a una espècie de pati interior que em va robar el cor.

És allargat. A una banda, vidre i ferro regalen les vistes al pati interior. A l’altre, la paret de pedra original, dona recolzament als bancs de ferro. Per mi, aquests últims mereixen menció especial… disseny sobri i únic. Diferent. Les taules de fusta, més aviat senzilles, contrasten amb les llums extremades que pengen del sostre. Genial!

També vull fer especial menció a la Glòria i al Ricky. Ho viuen amb tanta passió que encomana! Súper atents, però sense aclaparar. Estan pendents de tot.

Tot i que el restaurant està al mateix hotel, està obert a tothom (inclús a aquells que no son clients de l’hotel).

Tipus: cuina tradicional reinventada. Tenen molt respecte pel producte (cosa que em va encantar) i ho mostren proveint-se de productes de proximitat i de proveïdors propers (les verdures son ecològiques de Ráfales, el xai de Torrecilla d’Alcañiz, la tòfona de Monroyo, els formatges de pastor… i no continuo!). A part de la carta, hi ha un menú degustació de bona relació qualitat-preu:

  • Aperitiu

  • Tomatada amb olives d’Aragó i ceba dolça de Mont-Roig – plat súper refrescant on es posa en evidència la qualitat del producte que ofereixen.

  • Salmó rostit amb quinoa i confitats – un dels plats estrella. Sorprèn el punt de cocció del salmó, ni cru ni fet. I tremenda la barreja amb la, tan de moda, quinoa i les verdures.

  • Llom de bacallà amb salmorejo i pernil D.O. Teruel – em va encantar el punt refrescant que li dona el salmorejo al bacallà.

  • Galta de porc guisada amb poma verda i molles de pa – gustosíssim!

  • Lingot de fruita de la passió, macedònia i granissat de maria lluïsa – plat molt refrescant i divertit.

  • Mouse de coco amb mango y curry – l’altre plat estrella. Molt arriscat i encertat alhora!

Web: http://www.consolacion.com.es/

Ubicació: Carretera Nacional 232. km96, Mont-Roig, Terol

Café Turó, tapes que creen addicció al Turó Parc

dissabte, 3/06/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Romain Fornell està al darrera d’aquest projecte. Ha estat atrevit; perquè agafar el relleu d’aquell bar mític de la zona alta, que ja era quasi una institució a la ciutat, tenia el seu risc i ha superat la prova amb nota!

Una de les coses que més m’ha agradat és que les immenses ganes de renovació no han anul·lat l’essència del que era l’antic “Bar Turó”. Aquella terrassa enganxada a la paret hi continua estant sempre plena de gent. Res ha canviat. Aquí és on passa tot. La terrassa batega sola. Però… si voleu una mica més d’intimitat i/o tranquil·litat, aneu dins.

El local és petitó i, com sempre està molt sol·licitat, recomano reservar taula abans d’anar-hi. Està a mig camí entre bistrot francès i bar de tapes. Els bancs de vellut vermell, els quadres, els miralls i els noms dels plats penjats amb dibuixos a les parets li donen un estil molt especial. Sempre que hi vaig em sento molt a gust, tant que hi vaig tot sovint. És un dels pocs locals de la ciutat amb cuina ininterrompuda tots els dies de la setmana. Cosa que, personalment, agraeixo molt.

El servei és fantàstic. Son molt atents i simpàtics, però sense atabalar. La Mary ens va atendre massa bé, amb excel·lents recomanacions molt temptadores. El Simone controla a la perfecció tant la sala com la terrassa; està pendent de tot.

Tipus: cuina de tapes creativa. Qualitat assegurada. Molt bon producte tractat de forma honesta.

  • Croquetes casolanes de pernil i pollastre amb ensaladilla rusa – les croquetes de pernil son d’infart. A l’ensaladilla és on s’aprecia la qualitat del producte… és difícil fer una ensaladilla diferent i ell ho fa!

  • Tonyina vermella crua a la soja – un dels plats estrella. Es desfà. Gustós i amb textura immillorable.

  • Montaditos de steak tartar – els que sigueu amants del steak tartar, aquest és un plat que s’ha de provar. Finíssim.

  • Sopa del dia: gaspatxo a de cireres amb llagostins – EL PLAT. Res més a dir. Sovint em ve al cap…

  • Costelletes de conill a l’all i julivert – plat senzill que repetiria. Cap dels condiments anul·la el gust.

  • Daus de filet amb salsa entrecot – un altre plat estrella. Impressionantment gustós i tendre. He de confessar que aquest és la meva debilitat. Sempre el demano.

  • Pebrots del padró, flor de sal.

  • Paletilla ibèrica “Martin Raventós” – acabat de tallar.

  • Torrada amb llom “Joselito” i burrata – molt refrescant.

  • Cheese cake – un dels millors que he provat mai.

  • Tarta tatin.

Web: http://romainfornell.com/restaurantes/cafe-turo

Ubicació: Carrer Tenor Viñas, 1 de Barcelona

Perelló, bacallaneria al Mercat del Ninot

diumenge, 23/04/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Em fascina l’ambient del mercat. Gent amunt i avall bellugant-se amb agilitat, transportant productes que minuts més tard col·loquen amb la màxima delicadesa a les seves parades per cridar l’atenció del client. Estaria hores només observant…

Però el que realment t’absorbeix només entrar al “Mercat del Ninot”, allò que fa que no vegis res més, és la bacallaneria cantonera que transpira història. Neta, polida, clàssica i moderna alhora. Ho té tot.

La major part de la parada és per la venta de productes. Des de 1898 que treballen el bacallà salvatge de forma tradicional. Tot i que ofereixen altres productes, el bacallà és el que ha marcat la seva història. Deixen cada peça en remull durant set dies i desprès el dessalen lenta i progressivament i el tallen a mida per cada un dels clients. Segueixen el procediment artesà; igual que pels seitons o les anxoves que els netegen peça a peça. Tenen molt bon producte exposat de forma impecable.

El negoci ha passat de pares a fills; essent aquests últims els que han donat un gir a la història del “Perelló”. Ells han estat els que han aconseguit donar continuïtat al recorregut dels predecessors afegint un tret diferencial que fins aleshores no oferien: la barra de degustació. Aplaudeixo enèrgicament al Ricard Perelló i al seu germà qui, sense trepitjar la feina dels pares, l’han complementat impecablement.

Al Maig del 2015 es van atrevir amb aquesta nova aventura: obrir la primera barra degustació a una bacallaneria. Ho van fer de la ma de la xef Guada Reig a qui li van deixar jugar el seu partit lliurement i el va guanyar amb golejada. Senzilla, gens estrident, explica els plats amb delicadesa i passió però sense posar-se gaires medalles. És atrevida, li agrada jugar amb les combinacions i se’n surt fantàsticament!

Tipus: cuina bacallanera delicada.

  • Pell de bacallà fregida – res a dir. Proveu-la i punt!

  • Escopinyes amb llima, coriandre i ceba – presentats de forma molt innovadora dins de la llima! És una mostra clara de que encara ens poden sorprendre al demanar escopinyes. El coriandre estava en la mesura justa per no anul·lar el gust de les escopinyes.

  • Daus de salmó fumat amb iogurt grec, mel i tòfona – deliciós i sorprenent alhora. Un dels plats estrella. Espectacular barreja de gustos.

  • Ceviche – n’he provat pocs com aquest.

  • Brandada de bacallà amb oli de tòfona – servit amb cassoleta de fang. Gustosíssim. Un altre dels plats estrella.

  • Truita de bacallà – un altre clàssic que tampoc hi podia faltar. Però… a la truita hi ha una petita sorpresa que li dona un toc diferencial respecte la resta de truites de bacallà. Secret que no desvetllaré.

  • Pop amb patata al morter – el pop al seu punt i la patata impecablement tractada.

  • De postre, una interpretació del clàssic pa amb xocolata i oli i sal – per repetir!

Web: http://bacallaperello.com/

Ubicació: Mercat del Ninot, Parada 18-20 de Barcelona

Casamar, cuina amb estrella a Llafranc

dissabte, 25/03/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Sovint mesurem un restaurant pel producte que treu. És cert que és important, molt important; però no ho és tot. Com més gran em faig, més importància li dono a l’equip humà que hi ha al darrera.

“Casamar” és un restaurant de merescudíssima estrella Michelin ubicat a un emplaçament, senzillament, ideal; però el que li posa el punt d’excel·lència son ells. Maria i Quim. Quim i Maria. Dos germans. Un a la cuina i l’altre a la sala. L’ànima de tot plegat.

El restaurant està a la part de baix de l’hotel (que té el mateix nom) i a una certa alçada respecte el mar; cosa que permet tenir unes vistes fantàstiques de la platja de Llafranc. Tot i que l’interior és moníssim, recomano aprofitar la primavera-estiu per gaudir de la part de fóra. I, a ser possible, demaneu les taules del fons de tot!

Tipus: cuina creativa d’autor. Quan el Quim Casellas va decidir que volia ser xef, la formació la va adquirir participant en diferents stages amb altres xefs de renom per tot Catalunya com Jean Luc Figueres (DEP), Carles Gaig, Fermí Puig… El resultat de tot plegat és una cuina amb molt respecte pel producte, tractant-lo amb la màxima elegància.

  • Aperitiu
    • Pasta amb bacallà i salsa tàrtara – no podíem començar millor! Una manera fina de menjar bacallà. Elegant.
    • Pipes garapinyades – havia vist altres fruits secs garapinyats… però pipes mai. Sorpresa enorme.
    • Flor de parmesà – la mida justa i amb una presentació autèntica!

  • Fuet de tonyina – jugant amb l’engany visual… Sembla un petit fuet, però és tonyina!

  • Trufa de foie gras mi-cuit amb crumble de civada i espelta (simulant una roca cruixent per fora i cremosa pel centre, amb notes fines de cereals) – un dels plats estrella. Impecable barreja de gustos i textures amb una fantàstica posta en escena. Sensacional.

  • Laminat de vedella semi-curat amb notes picants i especiades (recordant un carpaccio curat i macerat) – macerat al punt perfecte de les espècies. No anul·la el gust de la vedella.

  • Amanida de bacallà sobre galeta d’oliva verda, anxoves i xató (recordant una xatonada típica de casa nostra) – fantàstic veure com es pot interpretar d’aquesta manera un plat tan típic…

  • Bunyols d’espinacs i carbassó amb crema de formatge (boles d’espinacs a la crema banyades amb pasta de fregir enoyaki, flor de carbassó i pell de pollastre cruixent amb una crema fina de carbassó ecològic) – destacaria el fenomenal disseny del plat i la barreja de productes. Sorprenent.

  • Caneló tebi de porro amb escamarlans i parmesà (un clàssic de casa) – un altre plat estrella, sense dubte. Em va fascinar la finura i lo gustós que és el plat. L’escamarlà al punt exacte de cocció. Ni més, ni menys. Se’m va fer curt. Fantàstic.

  • Arròs melós de “cocotxa” de lluç (lligat amb el seu pil pil, melós i gustós) – tal i com diuen ells mateixos: melós i gustós.

  • Maduixes amb nata – el tercer plat estrella. És una interpretació molt diferent de les clàssiques maduixes amb nata. Diferents textures per diferents colors. Genial!

Web: http://hotelcasamar.net/ca

Ubicació: Carrer del Nero, 3 de Llafranc

Trópico, pancakes al Raval

dissabte, 11/03/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Cada vegada que visitava un país de l’altre banda de l’Atlàntic, tornava amb un “enganxe” important a las pancakes. Però aquí, tot era diferent. No sortíem del pa amb tomàquet o del croissant! Boníssims… evidentment! No és pas una crítica; però tenia ganes de pancakes i ningú me les oferia.

Poc a poc, ens hem anat obrint a altres cultures culinàries. Han vingut de fora per implantar altres tendències i nosaltres ens hem anat mostrant més oberts. Genial!

A “Trópico” han volgut donar una volta al món a través dels sabors del tròpic i, de moment, puc afirmar que s’han guanyat la primera posició de les meves tan buscades pancakes!

El local és fantàstic. L’entrada és la part que menys crida l’atenció; però, a mesura que vas entrant, l’establiment et va enamorant cada cop més! Una gran sala diàfana, amb llums metàl·liques i taules de fusta, rep amb tranquil·litat a la multitud que sovint la visita. El mapamundi gegant tallat sobre la paret de pedra, per mi, és el “core” del local… el que li dóna la força i el que el fa diferent.

Tipus: restaurant ideal per anar a fer un brunch sa i internacional.

  • Old fashioned pancakes – 3 pancakes banyades amb mantega i xarop d’auró. Molt esponjoses… es desfan! Plat estrella… el “must” del local.

  • Arepas con perico – 2 “tortitas” de blat de moro farcides d’ous remenats amb tomàquet, ceba, formatge cheddar i mozzarella. Tot acompanyat d’alvocat i plàtan “macho” madur. Gustoses i molt cruixents.

  • Açaí na tijela – Iguaria – No sabia el que era; de fet, no n’havia ni sentit parlar. Em vaig deixar aconsellar per ells i us asseguro que més d’un dia he pensat en aquest plat. Refrescant i sorprenent. És un bol d’açaí amazònic amb guaranà, plàtan, maduixa, “arándano”, “chia” i “granola” casolana.

Una de les seves especialitat més fortes son els sucs de fruites. No els deixeu de tastar! Jo ho vaig regar tot amb un parell:

  • Garden of delights

  • Watermelon coconut agua fresca

No oblideu fer reserva prèvia. Sempre està ple.

Web: http://www.tropicobcn.com/

Ubicació: Carrer del Marquès de Barberà, 24 de Barcelona

Dos Palillos, tècnica impecable al Raval

dimecres, 22/02/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

La meva experiència al “Dos Palillos”, utilitzant un símil llunyà, em va fer tenir la sensació de que entrava a un casino. Primer hi ha un passadís amb una barra que em va recordar als bars de la meva infància (amb cortinetes i tot) que fa la funció de bar de tapes on la oferta és sempre a la carta. Més enllà, hi ha com un reservat (li diuen “barra asiàtica” i és pel menú degustació) on estan tots els jugadors (clients) asseguts esperant que el crupier (en aquest cas la cap de sala, Marta) reparteixi el joc. El joc és en forma de plats on tots els jugadors son guanyadors perquè cada plat /carta que tira és un AS.

Marta, la cap de sala, qual crupier, manega a la perfecció tots es racons del lloc amb un increïble auto control i un impecable domini dels tempus de confecció de cada plat, deixant entreveure el coneixement tècnic de cada un dels processos culinaris.

Albert Raurich, després de 10 anys treballant al “Bulli” de la mà del Ferran Adrià, va aterrar a Barcelona amb un projecte molt innovador i, des del primer dia, ha aconseguit trencar amb qualsevol estereotip… i això que no ho tenia fàcil!

Tipus: cuina asiàtica innovadora. Tenen molt respecte pel producte i volen promoure el concepte de la tapa com una manera d’entendre la gastronomia. Fantàstic!

  • Moixama de salmó salvatge – moixama assecada amb oli d’ametlla, pell de yuzu i ous de salmó! Aquesta és la seva benvinguda… em van deixar fóra de joc només començar.

  • Moll de l’ós a les cinc espècies xineses – igual de fràgil que de sorprenent. Imprevisible.

  • Nenúfars tailandesos – impressionant posta en escena. És tan bonic que fa tristor menjar-lo!

  • Peixets atrapats a la xarxa – un dels meus plats estrella. La sensació de que la xarxa es desfà dins la boca em va fascinar.

  • Naresushi de llobarro – s’ha de provar. Textura única.

  • Iro iro na ika – sashimi de calamar. 4 el·laboracions diferents que aconsegueixen 4 textures diferents. S’ha de menjar en l’ordre que indica la Marta!

  • Yuba-mochi – un altre dels meus plats estrella. És una espècie de ravioli amb la nata de la soja, edamame i soja fermentada. Bestial! Se’m va fer curt…

  • Soja en tres colors – gelat i salsa de soja, edamame i el seu praliné. Em va sorprendre, gratament, la textura i la fredor del gelat en aquest moment del sopar.

  • Noumifu de cervellets de xai – cervellets en tempura xina.

  • Dumpling de llagostins y cansalada de porc ibèric  frescos al vapor – un altre dels meus plats estrella. Molt gustós.

  • Papada de porc ibèric a la cantonesa – tota la nit veient-la com es fumava; l’esperava amb molta il·lusió i no em va decebre. Ningú pot marxar sense provar-la. Deliciosa.

  • Coco a l’estil tailandès – amb textura de neu que es desfà a la boca. Postres que està a l’alçada de la resta del sopar.

  • Ningyo  yaki de xocolata – final de traca i mocador.

Web: http://www.dospalillos.com/

Ubicació: Carrer Elisabeths, 9 de Barcelona