Arka, un brillant a Santa Eugènia de Berga

divendres, 3/04/2020 (Tònia Rius Garcia-Planas)

És difícil trobar un restaurant amb tanta qualitat. I parlo de qualitat en l’establiment, en el producte ofert i en el tracte humà. Qualitat a la tercera potència en un poble del que no n’havia ni sentit parlar. Ara ja el tinc marcat a Google Maps amb una estrella.

És difícil trobar un xef que hagi recorregut el que ha recorregut ell i que sigui tan humil alhora. En Jordi Arumí ha passat per les cuines del Drolma, del Via Veneto, del Celler de Can Roca i de l’Azurmendi… gran currículum i ell ni ho explica.

I el que és encara més difícil és no emocionar-se escoltant al Joan (el seu pare) qui, amb molta il·lusió m’explica que l’Arka és un projecte familiar i generacional on ara ja és el Jordi qui mana i ell qui l’ajuda.

Això és l’Arka: sentiment, honestedat, humilitat, treball, esforç, il·lusió i qualitat. Brutal!

El restaurant està ubicat a la planta baixa de l’hotel “Arumí“. L’entrada moderna del restaurant contrasta molt amb l’edifici clàssic de l’hotel. L’entrada té força. Blanca i negre. Sense grisos. Igual que les estovalles. El menjador és elegant i tranquil. D’això últim n’és en part responsable la Mari Alba qui controla la sala a la perfecció i aconsegueix que tothom estigui a gust.

Tipus: cuina d’autor i de temporada amb productes de proximitat.

  • Cistellet amb torrades petites, tomàquets i fuet. Porronet d’oli i sal – És impossible servir el pa amb tomàquet d’una forma més original.

  • Aperitiu d’olives farcides d’anxova i croquetes líquides de ceps – Si he d’escollir, em quedo amb les últimes. Tremenda textura i molt (molt) gustoses. Explosió de gust dins la boca. Un dels plats estrella.

  • Gaspatxo amb cues de llagostí tigre, esferes de iogurt grec i alfàbrega – Fascinant la barreja de productes. Les esferes de iogurt tenen una gran responsabilitat en l’èxit del plat. Li dona un punt que m’encanta! Un altre dels plats estrella.

  • Xipironets saltejats amb la nostre ceba negra i la seva tinta – Bon producte i bonica posta en escena.

  • Royal de foie amb textures de figa i aire de Pedro Ximenez – És cert que ja he menjat en altres ocasions la barreja de foie amb figa; però mai amb aquestes textures. El royal és elegantíssim i els trossets de figa li donen a aquest producte la importància que es mereix. El detall de les floretes em va robar el cor. Plat estrella sense dubte. Deliciós.

  • Vieira a la crema glacejada amb suc de rostit – Amb aquest plat no puc ser massa objectiva. Si la vieira sola ja em captiva… imagineu-vos amb la salseta deliciosa. Se’m va fer curt.

  • Fideuà sense fideus amb allioli de plàncton – Aquest plat és súper original. Es nota que al Jordi li agrada jugar a la cuina! Enganya a la vista.

  • Espatlla de cabrit lacada amb la seva salsa i patates braves a la mel – Es desfà a la boca. La salsa, que és gustosíssima, no li treu protagonisme al cabrit. Equilibri perfecte.

  • Lluç del nord amb fulla de carbassó fregida i mini-carbassons farcits de “txangurro” – Plat fi i elegant. Mida justa i presentació impecable.

  • Cabrit cuit a baixa temperatura amb parmentier de nyàmares i nyàmeres fregidetes – Molt gustós.

  • Sopa de maduixes amb cremós de formatge blau i crumble de gingebre – No vaig plorar per educació. El formatge blau encaixa a la perfecció amb les maduixes. Li dona força, però sense treure-li protagonisme.

  • El Pepet. Gelat de bescuit banyat amb torró de Xixona caramel·litzat – Us agradi o no el bescuit, aquest plat s’ha de demanar. Impressionant la posta en escena. Deixa fóra de joc a qualsevol. Art.

  • Brownie de xocolata amb cremós de cafè, granissat de patxaran, gel de fruits vermells i gelat de xocolata – El granissat suavitza el pes de la xocolata.

  • Gominoles de figa amb financers d’avellana i llima, trufes de xocolata i galeta de xocolata i eucaliptus.

Web: http://www.arkarestaurant.cat/

Ubicació: Carretera d’Arbúcies, 1-3,5 de Santa Eugènia de Berga, Barcelona

Les Capçades, gent entranyable a Horta de Sant Joan

divendres, 20/03/2020 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Un lloc únic amb gent única.

El restaurant està ubicat a l’hotel “Les Capçades“. Un dels punts més importants de qualsevol hotel és la seva gastronomia. Un bon hotel ha d’estar recolzat per una bona cuina. I aquest n’és, sens dubte, un clar exemple. Estava segura que hi menjaria bé; però el que no m’esperava era trobar-me una cuina tan avantguardista.

El menjador és més aviat clàssic. Res crida l’atenció; però el que sí destaca és l’enorme finestral que regala unes magnífiques vistes cap al jardí. Tots els detalls estan súper cuidats. Les taules, amb les seves estovalles blanques i els gots vermells, conviden a seure-hi per començar el festival!


El restaurant està dedicat a la obra del pintor Manuel Pallarés que és fill d’Horta de Sant Joan i que va ser amic de Pablo Picasso.

Està obert de dijous a diumenge només als vespres pels clients de l’hotel i pels no clients que hagin fet reserva prèvia.

Tipus: cuina de temporada elaborada. Ofereixen un menú degustació de 6 plats a on intenten utilitzar productes de proximitat. A la carta de vins hi té molt protagonisme la D.O. Terra Alta.

  • Cogombre amb cloïsses i jalapeños – Servit en una llauna petita. Contrast de gustos que em va sorprendre molt. Em va encantar que aquest fos el primer plat perquè em va donar pistes de que son atrevits amb les combinacions. Un dels plats estrella.

  • Tonyina en Tataki amb crema d’espàrrecs blancs, salsa ponzu i cireres amb pebre Timut – He vist a diferents restaurants el salmó amb salsa ponzu, però amb la tonyina mai! Bestial la barreja amb la finíssima salsa d’espàrrecs blancs i brutal la cirera tallada a quarts. Un altre dels plats estrella… chapeau per la creativitat!

  • Bacallà amb poma, api i cansalada – Plat elegant. Tot i que el bacallà és de màxima qualitat, el que li dona força al plat és, sens dubte, la cansalada. Deliciós.

  • Melós de vedella amb gelée de farigola compota de pera i gingebre i salsa formatge parmesà – Contrast de gustos que té força. La salsa de parmesà és deliciosa i el gelée de farigola li dona el punt refrescant. Plat molt elaborat.

  • Gerds amb gelat de romaní casolà – El gelat el fan ells! Molt bona proposta per acabar l’àpat.

  • Petit four perfecte.

Em va encantar tot: que siguin atrevits amb les barreges i que siguin respectuosos amb el producte de proximitat. Fantàstic!

Web: http://www.hotellescapcades.com/

Ubicació: Partida de Capçades, s/n, Horta de Sant Joan, Tarragona

Del Llac, vistes immillorables al llac Terradets

dissabte, 9/11/2019 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Si teniu la oportunitat d’anar al Congost de Mont-rebei, que és una dels destins més meravellosos que té Catalunya, recomano que us allotgeu a l'”Hotel Terradets” de Cellers. La seva ubicació és perfecte: està a prop del Congost i les habitacions tenen unes vistes d’infart.

A un dels edificis de l’hotel hi ha el restaurant “Del Llac” a on es pot gaudir dels sabors del Pallars amb unes vistes immillorables al llac Terradets.

L’espai és una sala diàfana de forma irregular. És com una espècie de triangle; on un costat hi ha paret d’obra vista i a l’altre vidre. M’agrada l’ambient que han creat. És un lloc correcte, on no hi ha cap luxe però tot està polit i al seu lloc. Les taules gruixudes de fusta tenen cert protagonisme.

Tipus: cuina de mercat amb arrels a la tradició del Pallars. Hi ha carta; però jo vaig tenir la oportunitat de provar el menú degustació:

  • Aperitiu:
    • Cremeta de carbassa i avellanes torrades – Deliciosa. La serveixen en un got de tub que se’m va fer curt! És molt fina. Plat elegant i molt bona elecció per començar el sopar. Van aconseguir que la carbassa tingues més força que la avellana i això em va encantar. Un dels plats estrella.
    • Girella amb salsa de foie i dauets de tomàquet confitat – La girella és un embotit típic de la zona. Quan me’l van portar, no em va encaixar massa veure un embotit amb salsa de foie. Però quan el vaig provar, la meva percepció va canviar. La barreja de gustos i el punt del tomàquet han aconseguit certa originalitat.

  • Amanida de formatges pallaresos amb vinagreta de mel de la vall de Barcedana – Quatre formatges de la comarca amb una amanida al mig. És un plat senzill on es potència el producte. Aplaudeixo que facin conèixer la zona des de la gastronomia. Molt bons formatges!

  • Llom de bacallà sobre llit de trinxat i salsa romesco – Un altre dels plats estrella. Han posat en un sol plat tres coses que m’encanten. El bacallà estava al punt, el trinxat gens fort i la salsa romesco era la que ho lligava tot a la perfecció. Molt bo.

  • Coca de melós de vedella amb salsa de fruits secs – Plat fort. La salsa és contundent. El melós es desfà i és molt gustós. La llàstima és que vaig arribar massa plena i no vaig poder gaudir aquest plat com es mereixia.

  • Mouse de mango amb toffe de pera de Lleida – Brutal!

Web: https://www.hotelterradets.com/restaurant/llac

Ubicació: Ctra. de Balaguer a Tremp (C-13) km 75, Cellers

La Plassohla, platets diferents al centre de Barcelona

dimecres, 24/07/2019 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El restaurant està ubicat a la planta baixa de l’hotel “Ohla“. És atrevit i elegant.

El celler és enorme i modern alhora. Està a l’entrada, just a un costat de les escales. Vidre, alumini i vins. Res més. Al costat del celler hi ha la barra on es pot menjar i tenir vistes a la cuina… vaja!… aquelles coses que tant apreciem els que ens agrada la gastronomia: poder veure als artistes creant! Just davant hi ha una llarga filera de taules petites. Sofàs a una banda i cadires a l’altre. Gots de colors, llums estridents i obres abstractes a les finestres… tot plegat es fa mirar!

Tipus: tapes i platets d’autor. Molta innovació sense oblidar la tradició.

  • Amanida de tonyina amb 4 tipus de tomàquets i base de salmorejo – Em va encantar la idea del salmorejo com a base. Tot i que el tomàquet ja és un producte refrescant per si mateix, el salmorejo encara li dóna un punt més. És un plat perfecte per l’estiu.

  • Tàrtar de tonyina amb salsa ponzu, almívar de cítrics i caviar d’oli – fantàstica posta en escena per un tàrtar. Plat elegant. La barreja de gustos de la tonyina amb els cítrics em va semblar fascinant i ja no diguem la barreja de textures amb el caviar d’oli!

  • Ostres en tempura amb fulla d’ostra, llima i maonesa japonesa – plat sorprenent. Mai havia provat unes ostres en tempura i menys amb un toc oriental… plat per plorar! Un dels plats estrella, sense dubte.

  • Croquetes de pernil i croquetes de gambes amb maonesa de gambes i camarons fregits – delicioses. Les meves preferides? les de gambes. Em va semblar molt original la base de maonesa.

  • Bacallà a la catalana amb espinacs, panses, pinyons i chutney de mango – obra d’art al plat! Aquest és un clar exemple de que ofereixen plats tradicionals innovats. El chutney de mango és el contrast que li dóna força al plat. Genial!

  • Arròs mar i muntanya amb calamar, pernil cruixent, musclos i sobrassada – un altre dels plats estrella. Arròs amb pernil, musclos i sobrassada? Doncs sí! Molt gustós.

  • Garrinet amb salsa de iogurt i préssec – el garrinet ha estat cuinat amb carinyo i molt temps. Es nota amb el gust concentrat; però penso que el iogurt i el préssec li donen el punt fresc necessari. Bona trobada!

  • Mouse de pera amb xocolata blanca – juguen amb l’engany! No us explicaré el secret, però sí que us recomano que el tasteu!

  • Cheese cake amb coulis, mousse, i gelat de gerds – intens i bestial. M’encanta.

Tenia moltes ganes d’anar-hi. Em va provocar moltíssim llegir que el Romain Fornell (Café TuróLa Taverna del Mar i Caelis) estava fent creacions divertides aquí. Hi vaig anar i, com sempre, vaig gaudir de valent!

Web: http://www.laplassohla.com/

Ubicació: Via Laietana, 49 de Barcelona

Miralles, cuina del xup-xup a Horta de Sant Joan

diumenge, 17/02/2019 (Tònia Rius Garcia-Planas)

És impossible parlar del restaurant “Miralles” sense mencionar al Salvador (s’enfada si se l’anomena Sr. Miralles). Uns minuts xerrant amb ell van ser suficients per adonar-me que té un carisma especial. Vaig sortir d’allà amb admiració i amb els ulls vidriosos. Vaja! que no em va deixar indiferent! Admiració de veure tot el que ha aconseguit per mèrits propis. Treballant i punto. Els ulls vidriosos és un acte reflexa de com se li posaven a ell quan em parlava de les seves filles o de la Campanera (que viu a “Les Capçades” i que cal conèixer). També us ho dic… va ser difícil xerrar seguit amb ell. Tothom que entrava al restaurant el volia abraçar. Independentment de la bona cuina que ofereixen, val la pena anar-hi només per conèixer-lo.

La fonda “Miralles” va obrir les portes al 1978. Uns joves Pepita i Salvador van agafar el projecte amb moltes ganes. El principi va ser dur, però anys més tard i amb la idea de poder millorar la oferta, van decidir construir el nou edifici on estan ara.

D’estil rústic i clàssic. Les parets son de pedra amb les taules i les cadires de fusta. Bigues al sostre, algun quadre penjat i llums de ferro. No hi ha cap estridència a dins, on el que més hi destaca és l’ordre. Té una capacitat per 120 persones i hi ha un menjador privat per qui vulgui celebrar-hi algun esdeveniment més íntim. També hi ha un altre menjador per banquets més grans.

A banda dels turistes que estan a la zona descobrint Els Ports o la Via Verda, la majoria dels clients és gent de “tota la vida” de la comarca. Es coneixen fa anys. Venen a veure al Salvador i a menjar bé.

Tipus: cuina tradicional catalana. Tal i com es defineixen ells “cuina del xup-xup amb productes d’el·laboració pròpia”. Aquest és el seu punt fort: l’aigua és dels Ports, el pa és artesanal, els xais son de criança pròpia, els vins son de la comarca…

  • Formatge de cabra en tempura amb melmelada de taronja casolana – deliciosa manera de començar l’àpat. Tot i que la tempura és finíssima, aconsegueixen refrescar el plat amb la melmelada. Bona barreja de productes i textures.

  • Xoriçets de cabra – heu provat mai xoriçets de cabra? Jo no. Súper gustosos.

  • Crestó en escabetx – aquest és el plat estrella. Molta gent ve fins aquí per provar-lo. El seu pasturatge semisalvatge, la seva alimentació vegetal, la puresa de les aigües dels Ports i el control diari, fan que sigui una de les carns més exquisides. Està cuinat amb l’austeritat del segle XIII, amb molta paciència.

  • Formatge fresc fet a casa amb gelat de mel i pinyons – una espècie de mató boníssim.

Web: http://www.hotelmiralles.com/

Ubicació: Av. Generalitat, 19-21 d’Horta de Sant Joan (Tarragona)

Mirador Badia, proposta diferent al Delta de l’Ebre

dimecres, 15/08/2018 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El Rubén i el Xavi son dos germans que estan al darrera d’aquesta iniciativa en la que ajuden a conservar el parc natural del Delta de l’Ebre, al mateix temps que el dónen a conèixer. Aplaudeixo i aplaudiré sempre aquest tipus de projectes que només es poden tirar endavant amb passió. Ells estimen la terra que els ha vist créixer, valoren allò que els hi dóna i volen mostrar-ho, amb orgull, al món.

Ofereixen tres packs que cobreixen totes les necessitats:

  • Degustació: ruta amb vaixell + degustació de musclos i ostres + beguda.
  • Dinar/Sopar: pack degustació + menú a escollir (hi ha 2 menús per adults i 1 infantil).
  • Especial: pack a mida per grups superiors a 15 persones.

Vaig tenir la oportunitat de fer el segon pack; és a dir, la degustació d’ostres i musclos més el posterior dinar (amanida, llagostins i arròs) a les muscleres del fangar. Fantàstica experiència.

Se surt del port de l’Ampolla a les 11h i es recorre la costa fins arribar a la punta del Fangar. Es rodeja la badia i s’entra a les muscleres. De debò que val molt la pena. Havia vist el Delta en repetides ocasions i cap com aquesta. Veure’l des del mar, navegant, és un altre escenari. També he de reconèixer que va ser la primera vegada que veia una musclera… glups!

A la caseta de fusta, per cert molt ben cuidada, és on ells mateixos fan les explicacions de tot el procés de cultiu. És una classe magistral que ajuda a entendre, de principi a fi, cada una de les etapes. I, sobretot, fa empatitzar sobre la manualitat del procés en el que les màquines no poden ni intervenir. Les explicacions son teòriques i pràctiques: tant amb fotos com tirant de les cordes per poder veure les ostres al seu habitat.

El següent pas és la degustació dels musclos i les ostres. Amb una copa de cava entre mans, expliquen com identificar les ostres i diferenciar-les respecte les ostres d’altres llocs. Molt interessant. Aquí s’acaba l’aventura dels que només han contractat la degustació i, amb una barqueta petita, els retornen a l’Ampolla. Els que han reservat també el dinar es queden a la caseta de fusta per acabar de gaudir el dia amb l’arròs.

És romàntic i instructiu alhora. Perfecte per parelles o famílies i necessari per tots. S’ha de veure i viure.

Web: http://www.miradorbadia.com/

Ubicació: Plaça Gonzales Isla de l’Ampolla (Tarragona)

La Sal, encant especial a l’Empordà

diumenge, 17/06/2018 (Tònia Rius Garcia-Planas)

“La Sal” té un encant especial. D’això, sense dubte, en son responsables el Draulio Soares i en Vincent Libilbéhéty. El primer és qui domina la sala, sempre atent però sense estridències. Es fa estimar. El segon és el que domina la cuina, potser més introvertit però infinitament amable. Ambdós hi posen tot el cor.

Penso que un dels grans encerts de “La Sal” és la ubicació. Està a Saldet; al mig de l’Empordà però allunyada dels llocs més típics i freqüentats. Això li dona un aire diferent i especial.

La masia és del segle XVII. Tot i que la part de dins és moníssima i igual d’encantadora, he de dir que la part de fóra és molt provocadora. Hi ha dues zones ben diferenciades. Per una banda, hi ha la terrassa que és on es serveixen els àpats. Poques taules però molt cuidades. Per l’altre, hi ha el jardí que s’utilitza com a bar de nit on els sifons fan de llums i la rulot de bar.

Tipus: cuina mediterrània moderna amb tocs internacionals.

  • Aperitiu de pasta de full, salsa pesto i mozzarella – bon començament!

  • Calamars a l’andalusa amb all-i-oli picant de cítrics – la barreja de l’all-i-oli amb els cítrics és súper encertada i l’arrebossat dels calamars és finíssim. L’all-i-oli només té un petit punt picant. Plat del tot recomanable.

  • Cruixent de botifarra i poma amb salsa oriental de prunes – un dels plats estrella. Trio impecable! Mostra de la fusió de la cuina mediterrània amb la oriental. Deliciós.

  • Tiretes de vedella marinades amb salsa de pebre, llima i coriandre – la llima dona força al plat. Boníssimes.

  • Panets brasilers de farina de iuca i formatges – un altre dels plats estrella. Ningú pot marxar sense provar-lo. És un plat brasiler clarament allunyat de la cuina mediterrània.

  • Cruixent de formatge de cabra, poma, espinacs i nous amb salsa de gerds – plat molt mediterrani.

  • Pad thai vegetaria de fideus d’arròs, verdures, cacauets i tofu fumat – amb aquest plat torna a aparèixer la influència de la cuina oriental. Molt finet.

  • Tartaleta de carquinyolis farcida de mató amb mel i pinyons torrats – un altre dels plats estrella. Brutal tot: el gust i la posta en escena!

  • Mousse de xocolata i alvocat amb coulis de gerds i ametlles – no és la primera vegada que menjo alvocat amb xocolata, però afegir-hi els gerds ja és excel·lent. Un altre dels plats que s’ha de provar.

Tot el que s’hi fa aquí és amb amor. Es veu i es nota.

Web: http://lasalrestaurant.com/

Ubicació: Carretera GIV – 6302 entre Ventalló i Armentera de Saldet (Girona)

4 Gats, bona cuina a un local històric del Barri Gòtic

dilluns, 19/03/2018 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Em va impressionar moltíssim saber que la història del “4 Gats” va començar a París a finals del s.XIX. Pere Romeu treballava com animador al cabaret “Le Chat Noire” i, seduït per aquell ambient, va decidir crear a Barcelona un restaurant similar. Gràcies a l’ajuda econòmica de Ramon Casas i Santiago Rusiñol el va poder inaugurar al 1897 a un edifici de Puig i Catafalch. Dos anys més tard, quan era insígnia de la bohèmia modernista, va ser freqüentat per Pablo Picasso qui hi va fer la seva primera exposició individual. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista.

El “4 Gats” és el típic lloc que tots els barcelonins coneixem. Hi hem anat més o menys vegades, però hi hem anat. Ens hem quedat a la part de l’entrada per prendre alguna cosa a mitja tarda o hem entrat fins el menjador per gaudir d’un àpat. Sigui com sigui, tots, en algun moment de les nostres vides, l’hem viscut. He de dir, però, que aquesta visita és a la que més he gaudit.

Estèticament res ha canviat. Tot està com sempre. A l’entrada, continuen les mateixes taules de marbre amb les cadires de fusta… o, al menys, així és com ho recordava jo. A les parets hi ha els mateixos quadres i les mateixes rajoles que tan encant li donen! Sempre m’ha cridat l’atenció la barra del fons: mil ampolles al voltant de rajoles de colors que sembla que composin una auca.

El menjador de dins és molt ampli i té un caire més seriós que la part de l’entrada. Hi ha un doble nivell amb molta gràcia; doncs la part de dalt és com una balconera estreta amb taules per dues persones. Hi ha un piano i està amenitzat amb música en directe.

Tipus: cuina catalana i mediterrània amb punts d’innovació.

  • Salmorejo amb mató – petit entrant d’aperitiu. Em va semblar molt original la barreja de productes catalano-anadalusa. Sorpresa positiva només començar la nit!

  • La seva versió de la Gilda d’anxoves del cantàbric, oliva Gordal i tomàquet semisec – he de ser sincera i dir que no m’esperava una Gilda al “4 Gats”… sigui com sigui, sempre és bo que em sorprenguin.

  • Base de salmorejo amb mató i sal de pernil – salmorejo molt espès i boníssim suavitzat i refrescat amb el mató. Els mini trossets de pernil li donen un gustet especial. Molt bo.

  • Amanida de crudités amb dos textures d’espàrrecs i salmó fumat regat amb suc oriental – deliciós. Un dels plats estrella. En aquest plat es pot apreciar la qualitat del producte; però l’èxit és, sense dubte, la salsa… una espècie de maonesa de salmó amb llimona i gingebre. Brutal.

  • Escarxofes amb calamar i salsa de rostit – un mar-muntanya ben especial. Les escarxofes amb el calamar és una barreja imaginable; però posar-hi salsa de rostit… ja no! Chapeau! Un altre dels plats estrella.

  • Bao amb cansalada confitada, cogombre i poma – ara que estan tan de moda els baos… he de dir que aquest és un dels millors que he provat. Tornaré per repetir-lo.

  • Bacallà amb mel, pinyons i samfaina – excel·lent presentació. Els pinyons li donen força al plat.

  • Xai a baixa cocció amb festucs i parmentier de patata trufada – es desfà a la boca. Super tendre i molt canyero amb els festucs.

  • Semifred de remolatxa amb formatge – ssshhhh… un secret: no m’agrada la remolatxa i me’l vaig menjar! No cal dir res més.

  • Gingebre i anís – presentació excel·lent.

Web: http://www.4gats.com/

Ubicació: Carrer de Montsió, 3 de Barcelona

Señorito, raconet andalús a Barcelona

dissabte, 21/10/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Amb l’enorme ventall de restaurants que hi ha a l’actualitat, és molt difícil trobar-ne un que doni una oferta gastronòmica única a Catalunya. Ells ho han aconseguit. Jo no en coneixia cap a Barcelona que oferís tapes andaluses mentre tracten a la gent com “señoritos”… a que vosaltres tampoc?

El local és divertit. Et transporta al sud d’Espanya. Hi ha dues sales ben diferenciades:

  • La primera, la de l’entrada, simula el típic “patio cordobés” amb geranis i plats penjats a les parets. És la part més informal on es serveixen tapes actuals.

  • La segona, que és just la part del fons, simula una bodega del Puerto de Santa Maria. És la part més seriosa i on hi ha menú degustació amb cuina elaborada.

El projecte neix gràcies a dos enamorats de la gastronomia i de l’esperit del sud! Ever Cubilla (xef executiu del grup Rías de Galícia) i Olesya Kuznetsova (formada al Basque Culinary i a la Hoffman) han ajuntat les seves ganes i han tirat endavant un projecte nou: crear un raconet andalús a Barcelona. Jo estic encantada!

Tipus: cuina andalusa elaborada. Ho vaig regar tot amb un finito deliciós:

  • Papas aliñas amb ventresca – gràcies a la senzillesa d’aquest plat, es pot valorar més la qualitat del producte.

  • “Remojón” granadí amb magrana i aranja – amanida de contrastos i refrescant alhora.

  • Ajoblanco casolà amb musclos francesos, raïm moscatell i caviar de vinagre – un dels meus plats estrella. L’ajoblanco és finíssim i la barreja amb el vinagre, els musclos i el raïm em va deixar fóra de joc. Genial!

  • Croquetes de pernil “Joselito” i xoco – un altre plat “senzill” que potencia la qualitat de la matèria primera.

  • Caçó en adob – gustosíssim.

  • Truiteta de gambetes – no podien faltar! Un altre del meus plats estrella. Sé que tornaré per repetir-lo.

  • “Torrijas” amb gelat d’arròs amb llet – molt bona combinació.

Web: http://senorito.es/

Ubicació: Carrer de Manso, 54 de Barcelona

Nectari, delicada experiència gastronòmica a l’Eixample

dilluns, 25/09/2017 (Tònia Rius Garcia-Planas)

La Ikram i el Jordi Esteve son els que fan bategar el “Nectari” d’una forma especial: des de la humilitat i amb molta il·lusió per innovar. El Jordi té passió pel que fa i així ho reflecteix en els seus plats. Es mostren molt propers i fan que surtis del “Nectari” estimant-lo.

El restaurant té tres sales; la més petita és ideal per celebracions privades. Totes elles son senzilles, sense masses estridències però amb molta personalitat. Els colors arriscats de les parets contrasten amb els colors arriscats dels mobles. Les taules son elegants: estovalles blanques que donen importància a les majestuoses cadires de pell.

No em vull oblidar de mencionar a l’Oriol. Ofereix una atenció impecable cuidant fins el mínim detall, però sense aclaparar gens. Està pendent de tot.

Tipus: cuina mediterrània d’autor amb productes de temporada. La carta està elaborada amb una nutricionista per aconseguir l’equilibri perfecte evitant les grasses i els aliments difícils de digerir… chapeau!

  • Xips de iuca – al “Nectari” vaig descobrir que, fins i tot, unes xips poden ser elegants!

  • Aperitius:
    • Gelée de pebrot vermell amb gingebre – brutal la textura que aconsegueixen.
    • Mousse d’espàrrec blanc amb perfum de tòfona – si hagués d’escollir un aperitiu, tot i que és difícil fer-ho, em quedo amb aquest. M’encanta la barreja de l’espàrrec amb el punt de tòfona.
    • Albergínia escalivada amb vi i pinyons – els pinyons tenen un paper protagonista que m’agrada.
    • Croqueta freda de formatge de cabra, sèsam negre i compota de tomàquet – molt original.

  • Mousse d’amanida amb formatge ricotta, esferificació de mòdena i tomàquet, raïm i caviar – plat molt sorprenent… Per una banda, a nivell de presentació, no m’esperava provar una amanida convertida en mousse. Per altre, a nivell de gustos, el raïm i el caviar donen el toc diferencial.

  • Ravioli de gamba farcit de cel de bolets amb reducció de crustacis – el tercer plat estrella. Brutal! Original, diferent i gustosíssim.

  • Crema de fredolics  i rossinyol amb núvol d’ou i perfum de tòfona – si algun dia proveu aquest plat, demaneu silenci a la sala. Mereix la màxima concentració. És fascinant. La crema, que és súper gustosa, no li treu protagonisme al núvol d’ou; de fet, cada un dels productes té el seu moment de protagonisme. Què difícil és aconseguir això! Plat estrella… sense dubte!

  • Arròs melós de crustacis amb calamars – molt melós…

  • Filet de cabra salvatge de Bot amb herbes salvatges i ceps – segon plat estrella. Heu vist mai el filet servit a sobre d’un sol cep? Tremendo el filet de cabra… se’m va fer curt!

  • Tarrina de patata i cansalada amb mini vegetals, samfaina amb costella neta de bos taurus amb mostassa antiga i aroma de romaní – la qualitat de la carn fa que no valoris la resta del plat.

  • Hamburguesa dolça amb brownie de xocolata, mousse de xocolata blanca, sorbet de taronja amb or i sèsam . Acompanyat amb unes fregides de mango i biberons d’albercocs i fruits vermells – divertit i original.

Web: http://nectari.es/

Ubicació: Carrer de València, 28 de Barcelona