Fa més de 10 anys que és un referent de les nits estiuenques de l’Empordà.
Tot i que ja no estan els gira-sols gegants que tant el caracteritzaven, s’ha reafirmat com a espai multicultural amb concerts i festivals de curtmetratge que es van repetint any darrera any amb més i més afluència de públic.
Diferents espais per donar cabuda a diferents alternatives.
A mà dreta hi ha el mas; completament recobert d’heura i envoltat de tauletes. Cap taula és igual a la del costat i, en canvi, el conjunt de totes elles és perfecte. Algunes estan al descobert i altres estan sota un petit porxo. Mil detalls únics que la fan diferent: petits testos amb plantes aromàtiques, cartells retros penjats per les parets, neveres antigues, sofàs fets amb palets, caixes antigues de cervesa…
A mà esquerra, una construcció vermellosa et fa preveure que serà just allí on la gent allarga la nit després del sopar. I així és. Tauletes i cadires blanques, totes iguals, es reparteixen pel jardí. Al lateral i al darrera, hi ha zones amb una mica més de privacitat.
L’interior recorda un antic colmado. Taules i cadires de fusta, de les de tota la vida, estan ubicades a sota de les parets abarrotades de menjar i de pissarres pintades.
Tipus: cuina mediterrània. Son grans defensors de la cuina de proximitat, fins a tal punt que molt producte l’agafen del seu propi hort. Els ous son ecològics, la pasta és fresca i feta per ells, la carn és d’animals criats en llibertat i el peix de la llotja… millor impossible! Vaig tenir la oportunitat de provar:
- Polo de síndria – súper refrescant.
- Carpaccio de carbassó i vinagreta de pesto – sensacional. Les virutes de formatge li donen el toc final. Plat gustós i fresc. Fi.
- Amanida d’espinacs tendres i torta del casar amb pipes – plat que, quan hi torni, no tinc dubte que repetiré. El formatge és fort, però l’aconsegueixen suavitzar amb els tomàquets cherry i la vinagreta que li tiren per sobre. Per mi, un dels plats estrella.
- Ceviche – diferent a tots els que he provat. Més gran i més gustós. Això sí… el gust és més fort.
- Carpaccio de bacallà amb olivada – per mi, un altre plat estrella. Un clàssic que el fan superb.
- Gambetes en tempura – un dels tocs orientals de la nit.
- Tataki de tonyina – es desfà a la boca. Producte impecablement tractat. Està perfecte.
- Bou Black Angus ecològic – deliciós. No puc dir més. De nou, bon producte i ben tractat.
- D’acompanyament, el puré de patata trufada – no podeu sortir sense provar.
- També d’acompanyament. els pebrots verds dolços de Rupià.
- Pastís de formatge – finíssim.
- Trufes – quasi moro. Tremendes.
Web: http://www.massorrer.cat/
Ubicació: GI-643, Km. 0,5 de Gualta
Etiquetes: Cuina Mediterrània
Josep Bassas
27/01/2016 - 17:42
Me he llegit tots els restaurants ressenyats en molts que he estat estic molt d´acord llevat aquest. He estat dues vegades i no estic d´acord amb la reseña, això si es molt d´estiu i al estiu al aire lliure i en un bon ambient tot es trobar bé pero a niovell gastronòmic no.