Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina Catalana’

El Convent 1613, raconet fascinant a La Fresneda

diumenge, 22/11/2020

Estèticament, em va semblar preciós. Però el que més em va agradar és veure com han respectat l’arquitectura per aconseguir un espai amb contrastos: modernitat vs història. Disseny extraordinari amb vidre i ferro convivint amb les columnes de l’antiga església. De fet, les parets encara llueixen pintures originals del 1613.

Cal veure’l des de dalt i des de baix. És d’aquells llocs que ensenyen que les coses es veuen molt diferents quan les mires des de diferents perspectives.

El protagonista de la part de baix és, sense dubte, el pati. Té moltíssima lluminositat, una font al mig i plantes. Al voltant del mateix, separat per vidres, hi ha diferents espais. Inclús hi ha alguna sala a on es pot gaudir de més privacitat. A la part de dalt, a part de les taules del restaurant, també hi ha zones habilitades com a sales d’estar.

Es respira molta tranquil·litat.

Tipus: cuina tradicional amb productes de temporada i pinzellades d’altres cultures.

  • Torrada de guacamole casolà amb salmó i tapenade – Entrant que serveix de mostra per veure la qualitat del producte que ofereixen. La olivada li dona un contrast perfecte.

  • Salmorejo – Sopa freda de tomàquets i alls amb gelat de formatge i terra de sàlvia i sobrassada. Un dels plats estrella. Em va agradar tant que vaig demanar repetir-lo.

  • Foie amb préssec – Foie d’ànec a la planxa amb préssec a la vainilla sobre pa d’espècies. Un altre dels plats estrella. El foie és una de les meves debilitats i aquest estava boníssim. El contrast amb la dolçor del préssec em va encantar. El pa d’espècies té personalitat, però no anul·la el gust del foie.

  • Lluç amb verduretes – Suprema de lluç del port de Celeiro farcida de verdures amb crema de vermut i festucs. Plat elegant i lleuger que es complementa perfectament amb la crema.

  • Hamburguesa casera de xai especiat amb salsa tzatziky de iogurt, cogombre i compota d’oliva negra – Bona barreja.

  • Mousse de xocolata – Deliciós, tot i que va quedar eclipsat pels altres dos postres.

  • Flam de romaní – Bestial!

  • Pa de pessic de lavanda – El tercer plat estrella de la nit. Brutal.

Tenen una amplia carta de vins. No oblideu que, a part del bar i del restaurant, podeu demanar prendre el vi o qualsevol infusió als jardins del claustre, davant d’una llar de foc o a qualsevol dels salons que hi ha amagats per l’hotel.

El servei és fenomenal. Son molt simpàtics, estan pendents de tot i no aclaparen gens. Estan motivats i feliços. Aquesta alegria la transmeten als hostes. Gran lloc!

Web: https://restaurant.hotelelconvent.com/

Ubicació: Calle Convento, 1 de La Fresneda

Ultramar, honestedat i innovació a l’Escala

dijous, 1/10/2020

Sempre defensaré els llocs que tenen ànima. I aquest n’és un d’ells.

Des de fora, ja crida l’atenció. Me la va cridar a mi i a tothom que passava pel davant. El local està castigat pel mar; però molt cuidat alhora. El blau de les portes amb les lletres blanques em va semblar una idea bestial: molt pràctic i marcant l’evident estil mediterrani.

Dins és una altre història.

La part de baix (a peu de carrer) és molt acollidora. Un banc llarg, ple de coixins, segueix el recorregut de les finestres. Tot i que serveix de seient per les taules rústiques de fusta, a mi em va provocar seure-hi per prendre el primer vinet del dia. Els mobles antics i els nous, d’estil retro, no eclipsen a la autèntica barra. Aquí tot té la seva personalitat.

La part de dalt (primer pis) encisa a qualsevol. Moltes coses em van fer fixar la mirada, però res va aconseguir distreure’m de les meravelloses vistes al mar. No dubteu en demanar una taula a prop de la finestra. Es pot veure La Roca del Cargol i tota la badia de l’Escala. Aquest lloc em va donar una sensació de tranquil·litat impressionant. Veure la immensitat del mar des d’aquella taula tan ben posada gaudint de bon menjar em va fer sentir molt.

El Gerard mereix una menció a part. Ho viu tot amb passió. Cada cosa que passa allà dins, tant a la cuina com fora, la pensa i repensa per fer-la encara millor. El seu cap no descansa. Vol fer coses diferents i les fa. Els dijous i els divendres fa els dinars de tripulació. Els divendres “Wine a sopar”, que són sopars amb la presència d’algú de la bodega per explicar els vins. M’encanta la idea.

Tipus: cuina de mercat elaborada. Les fruites i verdures son de l’Empordà i el peix de la Costa Brava.

  • Mouse de mongeta amb papadum i oliva tendre – Bestial manera de començar. Contrast de gustos que no esperava. Em va sorprendre moltíssim.

  • Caldo d’escudella i carn d’olla – Els que em coneixeu una mica sabeu que l’escudella és la meva perdició. Vaig gaudir de valent aquest brou. Gustós i gens gras.

  • Sardines marinades amb tomàquets secs i llimona tendra – Molt refrescant. Normalment, la sardina és un peix que em carrega. Van aconseguir que, per primera vegada, em mires la sardina des d’una altre perspectiva.

  • Anxoves penjades d’un fil – Sensacional posta en escena de l’anxova de l’Escala. Creativitat màxima vers un producte clàssic que sempre es presenta de la mateixa forma. Entregar les anxoves penjades d’un fil com si fossin roba estesa, mereix un aplaudiment dels grans.

  • Musclos “ándele wey” – Al vapor amb oli, alvocat i ají amb ceba deshidratada. Està clar que ells son diferents. Musclos amb ají? Musclos amb alvocat? Barreges inimaginables amb resultat impecable.

  • Tàrtar de tonyina amb alvocat, perles de wasabi i algues nori – Gustós i refrescant alhora.

  • “Caralmar” en tempura negre i maonesa amb all negre – Ningú pot marxar sense demanar-lo. Fa obrir els ulls i apropar-te al plat abans de provar-lo. La maonesa és finíssima.

  • Llobarro salvatge amb verduretes – Plat que demostra que, quan el producte és bo, es pot cuinar de forma senzilla. Boníssim.

  • Picantó en confit amb terra olives, porro i tòfona – Ni la tòfona, ni el porro treuen el protagonisme al picantó. Deliciós.

  • Legos de xocolata – Boníssim.

No marxeu sense provar un dels seus coctails. Treballen tècniques de cocteleria evolutiva basada en extraccions de sabors i amb licors Premium. Disposen de la seva pròpia estació de gel per garantir la qualitat d’aquest producte tan present en aquestes begudes.

Cuina molt honesta en un paratge brutal.

Web: https://ultramarclub.com

Ubicació: Carrer de la Torre, 1 de L’Escala

La Niña de Mis Ojos, tapes diferents a Galvany

dimecres, 29/07/2020

La oferta gastronòmica en general i, sobretot la de Barcelona, és tan variada i completa que cada cop costa més que ens sorprenguin; però va ser compartir dues paraules amb la Dàcil i el Javier i vaig entendre que estava a un lloc diferent.

Son una parella que posen cos i ànima en el projecte que han creat junts. Ella s’encarrega de la barra cap enfora; ell de la barra cap endins. Cadascú té el seu terreny. Em va fer gràcia el paral·lelisme dels dos rols. Ella mima tots els detalls dels menjadors amb una passió envejable. I ell fa el mateix quan parla dels productes amb els que juga a la cuina. Son detallistes. M’agrada.

El restaurant està dividit en tres plantes.

La planta que està al nivell de carrer és la més gran. Passada la barra de la cuina hi ha una sala diàfana moníssima amb sofàs de vellut vermellosos, llums que simulen bombetes i moltes fotos en blanc i negre de gronxadors. Al primer pis hi ha dos ambients; i, si heu de fer algun esdeveniment privat, no oblideu preguntar pel reservat que tenen a la planta -1 on podreu gaudir de la màxima intimitat.

No em vull oblidar de mencionar a la Jocelyn. Està pendent de tot sense aclaparar gens. Domina la sala.

Tipus: cuina de mercat. Platets elaborats per compartir.

  • Mos cruixent de patata, tòfona i ou – Un dels plats estrella. Va ser brutal començar l’àpat amb aquest plat. El Javier ha pillat el punt just de tòfona per donar-li força al plat sense anular la resta de gustos. S’ha de menjar tot d’una.

  • Braves “La niña de mis ojos” – Patates laminades amb allioli. Plat molt treballat amb una presentació diferent. Tenen un punt picant.

  • Ensaladilla de cranc i gambes – Hi ha ensaladilles i ensaladilles i després està aquesta. Molt gustosa i lleugera. No carrega gens.

  • Bombons de gamba vermella, farcits de sèpia, verdures i bolets – Un altre dels plats estrella. Plat elegant. Bon producte on la gamba té un protagonisme indiscutible.

  • Tomàquet farcit de bacallà esqueixat i sopa d’oliva Gordal – Genial posta en escena. He menjat bacallà amb tomàquet moltes vegades, però mai l’havia vist presentat així. Fa pena trencar-lo i encara fa més pena que s’acabi la sopa d’oliva! Aplaudeixo la creativitat d’aquest plat.

  • Pop a la brasa amb parmentier de patata i “mojo picon” amb xip de iuca – Se’m va fer curt. El pop estava al punt perfecte i el parmentier deliciós. Em va encantar la barreja de gustos amb la iuca.

  • Musclos a la brasa “Kamado” en salsa curri coco – Contrast arriscat de productes que aprovo amb nota.

  • Presa ibèrica 100% amb humus i tomàquets – Un altre dels plats estrella. Es desfà a la boca. Bestial.

  • Caneló d’osobuco, moll de l’ós, tòfona negra i bolets enoki – L’únic problema d’aquest plat és que el van portar l’últim. No vaig poder gaudir-lo com es mereix.

  • Torrija de pa brioix amb cafè i gelat de mascarpone i pinyons – Una de les millors torrijas que he menjat mai.

  • Pinya rostida amb escuma de coco i sèsam – Em va sorprendre en positiu.

Web: https://restaurantelaninademisojos.com/

Ubicació: Carrer Laforja, 83 de Barcelona

Del Llac, vistes immillorables al llac Terradets

dissabte, 9/11/2019

Si teniu la oportunitat d’anar al Congost de Mont-rebei, que és una dels destins més meravellosos que té Catalunya, recomano que us allotgeu a l'”Hotel Terradets” de Cellers. La seva ubicació és perfecte: està a prop del Congost i les habitacions tenen unes vistes d’infart.

A un dels edificis de l’hotel hi ha el restaurant “Del Llac” a on es pot gaudir dels sabors del Pallars amb unes vistes immillorables al llac Terradets.

L’espai és una sala diàfana de forma irregular. És com una espècie de triangle; on un costat hi ha paret d’obra vista i a l’altre vidre. M’agrada l’ambient que han creat. És un lloc correcte, on no hi ha cap luxe però tot està polit i al seu lloc. Les taules gruixudes de fusta tenen cert protagonisme.

Tipus: cuina de mercat amb arrels a la tradició del Pallars. Hi ha carta; però jo vaig tenir la oportunitat de provar el menú degustació:

  • Aperitiu:
    • Cremeta de carbassa i avellanes torrades – Deliciosa. La serveixen en un got de tub que se’m va fer curt! És molt fina. Plat elegant i molt bona elecció per començar el sopar. Van aconseguir que la carbassa tingues més força que la avellana i això em va encantar. Un dels plats estrella.
    • Girella amb salsa de foie i dauets de tomàquet confitat – La girella és un embotit típic de la zona. Quan me’l van portar, no em va encaixar massa veure un embotit amb salsa de foie. Però quan el vaig provar, la meva percepció va canviar. La barreja de gustos i el punt del tomàquet han aconseguit certa originalitat.

  • Amanida de formatges pallaresos amb vinagreta de mel de la vall de Barcedana – Quatre formatges de la comarca amb una amanida al mig. És un plat senzill on es potència el producte. Aplaudeixo que facin conèixer la zona des de la gastronomia. Molt bons formatges!

  • Llom de bacallà sobre llit de trinxat i salsa romesco – Un altre dels plats estrella. Han posat en un sol plat tres coses que m’encanten. El bacallà estava al punt, el trinxat gens fort i la salsa romesco era la que ho lligava tot a la perfecció. Molt bo.

  • Coca de melós de vedella amb salsa de fruits secs – Plat fort. La salsa és contundent. El melós es desfà i és molt gustós. La llàstima és que vaig arribar massa plena i no vaig poder gaudir aquest plat com es mereixia.

  • Mouse de mango amb toffe de pera de Lleida – Brutal!

Web: https://www.hotelterradets.com/restaurant/llac

Ubicació: Ctra. de Balaguer a Tremp (C-13) km 75, Cellers

Miralles, cuina del xup-xup a Horta de Sant Joan

diumenge, 17/02/2019

És impossible parlar del restaurant “Miralles” sense mencionar al Salvador (s’enfada si se l’anomena Sr. Miralles). Uns minuts xerrant amb ell van ser suficients per adonar-me que té un carisma especial. Vaig sortir d’allà amb admiració i amb els ulls vidriosos. Vaja! que no em va deixar indiferent! Admiració de veure tot el que ha aconseguit per mèrits propis. Treballant i punto. Els ulls vidriosos és un acte reflexa de com se li posaven a ell quan em parlava de les seves filles o de la Campanera (que viu a “Les Capçades” i que cal conèixer). També us ho dic… va ser difícil xerrar seguit amb ell. Tothom que entrava al restaurant el volia abraçar. Independentment de la bona cuina que ofereixen, val la pena anar-hi només per conèixer-lo.

La fonda “Miralles” va obrir les portes al 1978. Uns joves Pepita i Salvador van agafar el projecte amb moltes ganes. El principi va ser dur, però anys més tard i amb la idea de poder millorar la oferta, van decidir construir el nou edifici on estan ara.

D’estil rústic i clàssic. Les parets son de pedra amb les taules i les cadires de fusta. Bigues al sostre, algun quadre penjat i llums de ferro. No hi ha cap estridència a dins, on el que més hi destaca és l’ordre. Té una capacitat per 120 persones i hi ha un menjador privat per qui vulgui celebrar-hi algun esdeveniment més íntim. També hi ha un altre menjador per banquets més grans.

A banda dels turistes que estan a la zona descobrint Els Ports o la Via Verda, la majoria dels clients és gent de “tota la vida” de la comarca. Es coneixen fa anys. Venen a veure al Salvador i a menjar bé.

Tipus: cuina tradicional catalana. Tal i com es defineixen ells “cuina del xup-xup amb productes d’el·laboració pròpia”. Aquest és el seu punt fort: l’aigua és dels Ports, el pa és artesanal, els xais son de criança pròpia, els vins son de la comarca…

  • Formatge de cabra en tempura amb melmelada de taronja casolana – deliciosa manera de començar l’àpat. Tot i que la tempura és finíssima, aconsegueixen refrescar el plat amb la melmelada. Bona barreja de productes i textures.

  • Xoriçets de cabra – heu provat mai xoriçets de cabra? Jo no. Súper gustosos.

  • Crestó en escabetx – aquest és el plat estrella. Molta gent ve fins aquí per provar-lo. El seu pasturatge semisalvatge, la seva alimentació vegetal, la puresa de les aigües dels Ports i el control diari, fan que sigui una de les carns més exquisides. Està cuinat amb l’austeritat del segle XIII, amb molta paciència.

  • Formatge fresc fet a casa amb gelat de mel i pinyons – una espècie de mató boníssim.

Web: http://www.hotelmiralles.com/

Ubicació: Av. Generalitat, 19-21 d’Horta de Sant Joan (Tarragona)

Mirador Badia, proposta diferent al Delta de l’Ebre

dimecres, 15/08/2018

El Rubén i el Xavi son dos germans que estan al darrera d’aquesta iniciativa en la que ajuden a conservar el parc natural del Delta de l’Ebre, al mateix temps que el dónen a conèixer. Aplaudeixo i aplaudiré sempre aquest tipus de projectes que només es poden tirar endavant amb passió. Ells estimen la terra que els ha vist créixer, valoren allò que els hi dóna i volen mostrar-ho, amb orgull, al món.

Ofereixen tres packs que cobreixen totes les necessitats:

  • Degustació: ruta amb vaixell + degustació de musclos i ostres + beguda.
  • Dinar/Sopar: pack degustació + menú a escollir (hi ha 2 menús per adults i 1 infantil).
  • Especial: pack a mida per grups superiors a 15 persones.

Vaig tenir la oportunitat de fer el segon pack; és a dir, la degustació d’ostres i musclos més el posterior dinar (amanida, llagostins i arròs) a les muscleres del fangar. Fantàstica experiència.

Se surt del port de l’Ampolla a les 11h i es recorre la costa fins arribar a la punta del Fangar. Es rodeja la badia i s’entra a les muscleres. De debò que val molt la pena. Havia vist el Delta en repetides ocasions i cap com aquesta. Veure’l des del mar, navegant, és un altre escenari. També he de reconèixer que va ser la primera vegada que veia una musclera… glups!

A la caseta de fusta, per cert molt ben cuidada, és on ells mateixos fan les explicacions de tot el procés de cultiu. És una classe magistral que ajuda a entendre, de principi a fi, cada una de les etapes. I, sobretot, fa empatitzar sobre la manualitat del procés en el que les màquines no poden ni intervenir. Les explicacions son teòriques i pràctiques: tant amb fotos com tirant de les cordes per poder veure les ostres al seu habitat.

El següent pas és la degustació dels musclos i les ostres. Amb una copa de cava entre mans, expliquen com identificar les ostres i diferenciar-les respecte les ostres d’altres llocs. Molt interessant. Aquí s’acaba l’aventura dels que només han contractat la degustació i, amb una barqueta petita, els retornen a l’Ampolla. Els que han reservat també el dinar es queden a la caseta de fusta per acabar de gaudir el dia amb l’arròs.

És romàntic i instructiu alhora. Perfecte per parelles o famílies i necessari per tots. S’ha de veure i viure.

Web: http://www.miradorbadia.com/

Ubicació: Plaça Gonzales Isla de l’Ampolla (Tarragona)

4 Gats, bona cuina a un local històric del Barri Gòtic

dilluns, 19/03/2018

Em va impressionar moltíssim saber que la història del “4 Gats” va començar a París a finals del s.XIX. Pere Romeu treballava com animador al cabaret “Le Chat Noire” i, seduït per aquell ambient, va decidir crear a Barcelona un restaurant similar. Gràcies a l’ajuda econòmica de Ramon Casas i Santiago Rusiñol el va poder inaugurar al 1897 a un edifici de Puig i Catafalch. Dos anys més tard, quan era insígnia de la bohèmia modernista, va ser freqüentat per Pablo Picasso qui hi va fer la seva primera exposició individual. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista.

El “4 Gats” és el típic lloc que tots els barcelonins coneixem. Hi hem anat més o menys vegades, però hi hem anat. Ens hem quedat a la part de l’entrada per prendre alguna cosa a mitja tarda o hem entrat fins el menjador per gaudir d’un àpat. Sigui com sigui, tots, en algun moment de les nostres vides, l’hem viscut. He de dir, però, que aquesta visita és a la que més he gaudit.

Estèticament res ha canviat. Tot està com sempre. A l’entrada, continuen les mateixes taules de marbre amb les cadires de fusta… o, al menys, així és com ho recordava jo. A les parets hi ha els mateixos quadres i les mateixes rajoles que tan encant li donen! Sempre m’ha cridat l’atenció la barra del fons: mil ampolles al voltant de rajoles de colors que sembla que composin una auca.

El menjador de dins és molt ampli i té un caire més seriós que la part de l’entrada. Hi ha un doble nivell amb molta gràcia; doncs la part de dalt és com una balconera estreta amb taules per dues persones. Hi ha un piano i està amenitzat amb música en directe.

Tipus: cuina catalana i mediterrània amb punts d’innovació.

  • Salmorejo amb mató – petit entrant d’aperitiu. Em va semblar molt original la barreja de productes catalano-anadalusa. Sorpresa positiva només començar la nit!

  • La seva versió de la Gilda d’anxoves del cantàbric, oliva Gordal i tomàquet semisec – he de ser sincera i dir que no m’esperava una Gilda al “4 Gats”… sigui com sigui, sempre és bo que em sorprenguin.

  • Base de salmorejo amb mató i sal de pernil – salmorejo molt espès i boníssim suavitzat i refrescat amb el mató. Els mini trossets de pernil li donen un gustet especial. Molt bo.

  • Amanida de crudités amb dos textures d’espàrrecs i salmó fumat regat amb suc oriental – deliciós. Un dels plats estrella. En aquest plat es pot apreciar la qualitat del producte; però l’èxit és, sense dubte, la salsa… una espècie de maonesa de salmó amb llimona i gingebre. Brutal.

  • Escarxofes amb calamar i salsa de rostit – un mar-muntanya ben especial. Les escarxofes amb el calamar és una barreja imaginable; però posar-hi salsa de rostit… ja no! Chapeau! Un altre dels plats estrella.

  • Bao amb cansalada confitada, cogombre i poma – ara que estan tan de moda els baos… he de dir que aquest és un dels millors que he provat. Tornaré per repetir-lo.

  • Bacallà amb mel, pinyons i samfaina – excel·lent presentació. Els pinyons li donen força al plat.

  • Xai a baixa cocció amb festucs i parmentier de patata trufada – es desfà a la boca. Super tendre i molt canyero amb els festucs.

  • Semifred de remolatxa amb formatge – ssshhhh… un secret: no m’agrada la remolatxa i me’l vaig menjar! No cal dir res més.

  • Gingebre i anís – presentació excel·lent.

Web: http://www.4gats.com/

Ubicació: Carrer de Montsió, 3 de Barcelona

Casa Calvet, escenari immillorable a l’Eixample – TANCAT

dimecres, 13/12/2017

TANCAT

El meu “affair” amb aquest restaurant va començar un dia en el que estava fent de turista a la meva pròpia ciutat. Amb el llibre-guía (podeu riure… sóc de les que encara vaig amb llibres) en una mà i la càmera de fotos a l’altre, anava caminant quan em vaig adonar que la casa que estava buscant era un restaurant!

Al 1898, la viuda d’un industrial tèxtil li va encarregar a Gaudí una casa d’habitatges al Carrer Casp. El lloc no era especialment bonic, però no oblidem que està al mig de la dreta de l’Eixample, seu de l’alta burgesia en aquella època. L’edifici és bastant discret; de fet, si vas distret pel carrer no crida l’atenció. Mirant amb deteniment la façana, hi ha alguns símbols que destaquen: la “C” del cognom del propietari, un xiprer (que és símbol d’hospitalitat), els bolets que reflecteixen la passió que els hi tenia Gaudí i tres sants a la part superior.

L’industrial va decidir posar el seu despatx a la planta baixa de l’edifici. Va ser dissenyat pel mateix Gaudí i ha estat transformat impecablement en el restaurant que és avui dia. Les oficines de comptabilitat, la gerència i les sales de juntes s’han reconvertit en menjadors semiprivats. Elegància i història fan que tots els que hem tingut la oportunitat de gaudir d’un àpat allà ens hàgim sentit uns privilegiats.

Els que hi aneu, recomano que us passeu una estoneta contemplant els vitralls, la fusteria, els bancs, tot… No tingueu pressa en menjar perquè una vegada estigueu a la taula us concentrareu en el menjar que està a l’alçada de les instal·lacions. Prepareu la visita en dues fases: la contemplació del meravellós local i la degustació del menjar.

Tipus: cuina d’autor mediterrània amb molts matisos. El xef Miquel Alija està al darrera d’aquest projecte des del dia que van obrir les portes.

  • Bunyols de llobarro – mini croquetes de llobarro molt fines i gustoses.

  • Llenties estofades amb pilota de vedella – deliciós. Petit tast d’un estofat en el que la pilota, per mi, agafa el protagonisme.

  • Carxofes farcides de bolet i carbassa – brutal contrast de gustos. La carbassa li dona un puntet dolç sensacional. La carxofa i el bolet son productes que em fascinen… imagineu-vos si me’ls donen junts!

  • Canelons de llagostins amb formatge fresc i verdures – plat per sucar-hi pa. Molt elegant i gustós. Fi. Un dels meus plats estrella.

  • Zamburrinyes amb mango i hortalisses – tremenda sorpresa la que em vaig endur. Les zamburrinyes en amanida i de la ma amb mango! Plat molt arriscat que em va enamorar. Un altre del plats estrella.

  • Ou escumat amb pasta de full i salsa idiazabal – tercer plat estrella. Sensacional la textura de l’ou i sensacional també la barreja amb l’idiazabal!

  • Rap en alga nori amb cloïsses – presentat que sembla una obra d’art.

  • Llom de xai al curri i orellanes – molt gustós.

  • Filet de vedella frisona 5 anys – amb fetge d’ànec: brutals els dos productes. El filet es desfà a la boca.

  • Tatin de mango i plàtan amb gelat de iogurt especiat – fantàstica posta en escena!

  • Poma sobre sablé d’ametlla i coco i sorbet de formatge fresc – postre menys espectacular però amb contrast de gustos boníssim.

Web: http://casacalvet.es/

Ubicació: Carrer de Casp, 48 de Barcelona

Nectari, delicada experiència gastronòmica a l’Eixample

dilluns, 25/09/2017

La Ikram i el Jordi Esteve son els que fan bategar el “Nectari” d’una forma especial: des de la humilitat i amb molta il·lusió per innovar. El Jordi té passió pel que fa i així ho reflecteix en els seus plats. Es mostren molt propers i fan que surtis del “Nectari” estimant-lo.

El restaurant té tres sales; la més petita és ideal per celebracions privades. Totes elles son senzilles, sense masses estridències però amb molta personalitat. Els colors arriscats de les parets contrasten amb els colors arriscats dels mobles. Les taules son elegants: estovalles blanques que donen importància a les majestuoses cadires de pell.

No em vull oblidar de mencionar a l’Oriol. Ofereix una atenció impecable cuidant fins el mínim detall, però sense aclaparar gens. Està pendent de tot.

Tipus: cuina mediterrània d’autor amb productes de temporada. La carta està elaborada amb una nutricionista per aconseguir l’equilibri perfecte evitant les grasses i els aliments difícils de digerir… chapeau!

  • Xips de iuca – al “Nectari” vaig descobrir que, fins i tot, unes xips poden ser elegants!

  • Aperitius:
    • Gelée de pebrot vermell amb gingebre – brutal la textura que aconsegueixen.
    • Mousse d’espàrrec blanc amb perfum de tòfona – si hagués d’escollir un aperitiu, tot i que és difícil fer-ho, em quedo amb aquest. M’encanta la barreja de l’espàrrec amb el punt de tòfona.
    • Albergínia escalivada amb vi i pinyons – els pinyons tenen un paper protagonista que m’agrada.
    • Croqueta freda de formatge de cabra, sèsam negre i compota de tomàquet – molt original.

  • Mousse d’amanida amb formatge ricotta, esferificació de mòdena i tomàquet, raïm i caviar – plat molt sorprenent… Per una banda, a nivell de presentació, no m’esperava provar una amanida convertida en mousse. Per altre, a nivell de gustos, el raïm i el caviar donen el toc diferencial.

  • Ravioli de gamba farcit de cel de bolets amb reducció de crustacis – el tercer plat estrella. Brutal! Original, diferent i gustosíssim.

  • Crema de fredolics  i rossinyol amb núvol d’ou i perfum de tòfona – si algun dia proveu aquest plat, demaneu silenci a la sala. Mereix la màxima concentració. És fascinant. La crema, que és súper gustosa, no li treu protagonisme al núvol d’ou; de fet, cada un dels productes té el seu moment de protagonisme. Què difícil és aconseguir això! Plat estrella… sense dubte!

  • Arròs melós de crustacis amb calamars – molt melós…

  • Filet de cabra salvatge de Bot amb herbes salvatges i ceps – segon plat estrella. Heu vist mai el filet servit a sobre d’un sol cep? Tremendo el filet de cabra… se’m va fer curt!

  • Tarrina de patata i cansalada amb mini vegetals, samfaina amb costella neta de bos taurus amb mostassa antiga i aroma de romaní – la qualitat de la carn fa que no valoris la resta del plat.

  • Hamburguesa dolça amb brownie de xocolata, mousse de xocolata blanca, sorbet de taronja amb or i sèsam . Acompanyat amb unes fregides de mango i biberons d’albercocs i fruits vermells – divertit i original.

Web: http://nectari.es/

Ubicació: Carrer de València, 28 de Barcelona

El Celler de l’Aspic, bona cuina dins l’edifici de la Cooperativa de Falset

dimecres, 18/01/2017

Busqueu un lloc acollidor en ple Priorat amb cuina delicada i on el vi hi juga un paper força protagonista? Doncs… aquest és el vostre lloc!

Un passadís escalonat i bastant llarg t’endinsa cap al cor del restaurant. Colors suaus i vitrines amb caixes de vins és tot el que es pot veure de moment.

Celler de l'Aspic

Al final del passadís, hi ha una sala diàfana a on destaca una filera de llums d’estil modern i que li dóna molta força al menjador. Em va encantar el contrast. A l’igual que la barreja de biga de ferro amb la clàssica volta catalana del sostre. La sala està molt cuidada. Un finestral gran deixa entrar la llum i permet tenir vistes de Falset. És un menjador tranquil i on s’està súper a gust.

Celler de l'Aspic

També hi ha una altre sala més petita i més íntima que és ideal per fer-hi celebracions privades i/o tasts de vi.

Celler de l'Aspic

Tipus: cuina catalana. El Toni Bru prioritza el producte de qualitat i això es nota en cadascun dels seus plats. Fa una cuina d’arrels tradicionals adaptada a avui dia. Va obrir “El Celler de l’Aspic” al 2003, però els seus orígens es remunten al 1987 amb la obertura de l’”Aspic” a Amposta. I… no oblidem que és president dels Sommeliers de Tarragona… cosa que justifica que el vi tingui un paper rellevant aquí. La carta canvia cada estació de l’any. A part de la carta, hi ha tres menús degustació (Menú de Tast, Menú Priorat i el Menú dels Vins). Vaig tenir la oportunitat de fer un menú similar al de Priorat.

  • Sopa de patata de Prades amb oli i tòfona – deliciós. Plat finíssim i elegant. Se’m va fer curt. L’oli i la tòfona són els que li donen la força a la patata.

Celler de l'Aspic

  • Cloïsses estofades amb carxofa i salsa verda – un “mar-muntanya” molt diferent. Bona barreja on el Toni aconsegueix que les carxofes no anul·lin el gust de les cloïsses. Em va sorprendre gratament.

Celler de l'Aspic

  • Trinxat de patata i col de paperina amb botifarra blanca de perol i tòfona – un altre plat estrella. Mai havia provat aquests tres productes junts… sensacional!

Celler de l'Aspic

  • Calamars saltejats amb calçots i carxofa – d’aquest plat només puc dir: veniu i proveu-lo! És el plat que em va captivar. Calçot amb calamar??? Força atrevit i agosarat… genial el resultat!

Celler de l'Aspic

  • Gall ecològic amb salseta de bolets – es desfà.

Celler de l'Aspic

  • Mil fulls de crema amb taronja – és important dir que totes les postres les fan ells.

Celler de l'Aspic

  • Pastís crema catalana amb pinya i maracuyà – fantàstic! No podíem acabar d’una manera millor.

Celler de l'Aspic

Web: http://www.cellerdelaspic.com/

Ubicació: Carrer de Miquel Barceló, 31 de Falset