Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina Catalana Delicada’

Hostal Nou, la pasió del Salva per la cuina a Arbúcies

dimarts, 17/06/2014

Hostal Nou

Restaurant molt casolá, on l’Elvira i el Salva, us donaran un tracte súper agradable i familiar. Ella domina la sala a la perfecció i està súper pendent de que a ningú li manqui res. Ell té pura pasió per la cuina; parla amb devoció dels productes que utilitza i explica amb detall com els tracta dins de les seves quatre parets preferides. Aposten pel km.0 i no dubte en deixar clar que va a buscar, ell personalment, les favetes a Tudela. No cal dir res més.

El local és més aviat senzill, sense gaires pretensions. Els que busqueu disseny o luxe, aquest no és el vostre restaurant. Aquí no estan per tonteries. Prioritzen la qualitat del menjar vers el disseny o l’estètica del local.

Hostal Nou

Hostal Nou

Horaris: als migdies estan oberts cada dia i els vespres estan oberts per encàrrec.

Tipus : cuina tradicional catalana adaptada al nostre temps. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Tagliatelle de tinta de sèpia amb pesto de gambes i tomàquet – molt gustós.

Hostal Nou

  • Risotto amb siurenys i làmina de foie – és el plat estrella.

Hostal Nou

  • Cassoleta de fesols del ganxet i carns confitades km.0 – plat fort, però tremendament boníssim.

Hostal Nou

  • Tronc de xai a baixa temperatura amb mel i romaní – es desfà.

Hostal Nou

  • Magret d’ànec farcit de foie amb poma caramel.litzada – brutal.

Hostal Nou

  • Gotet de cheese cake i estofat d’albercoc (de l’Abraham Balaguer) – de pecat.

Hostal Nou

Menú de qualitat a un preu molt raonable.

Bon menjar.

Web: http://www.hostalnou.es

Ubicació: Carrer Major, 12 d’Arbúcies

El Pont Vell, el raconet de Besalú que m’ha robat el cor

dijous, 29/05/2014

El Pont Vell

El meu avi va ser qui em va fer conèixer aquest raconet moníssim. Feia molts anys que no hi anava. El recordava amb molt carinyo i, de fet, em feia certa por tornar-hi… el record que jo tenia era massa bonic.

Té unes vistes immillorables, una cuina de qualitat i una família, al darrera, treballant de valent perquè tot surti rodó. I tot surt rodó.

El Pont Vell

El restaurant està ubicat a una casa del S.XVIII. Hi ha dos menjadors interiors en dues plantes diferents. Tots dos son molt rústics, estan posats amb molta gràcia. Personalment, m’agrada més el de dalt… no sé ben bé perquè però el veig amb més caliu. Aquest és l’ideal per aquells que aneu al “Pont Vell” a l’hivern. El de baix té una petita bodega i la porta i les finestres cap a la terrassa. Terrassa petita i amb unes vistes immillorables cap al riu Fluvià i cap al pont d’entrada de la vila. Just aquí és on hi trobem una de les úniques arcades originàries del pont romànic. La terrassa és fantàstica pels que hi aneu a l’estiu.

El Pont Vell

El Pont Vell

La Núria no va dubtar ni un segon en rebre’m amb els braços oberts. Ella no sap la il.lusió que em va fer quan, de sobte, em dedica aquells minuts d’hora punta que desquicia a qualsevol restaurador, per explicar-me, amb els ulls brillants, com l’Artur i ella van posar tota la il.lusió en aquest restaurant al 1981. Ara l’Artur no hi és. Però la seva filla, l’Anna, està al seu costat en tot moment control.lant que tot vagi perfecte a les sales i el seu gendre és el que us farà gaudir oferint-vos uns plats més que bons.

És tot un clàssic a Besalú.

Tipus : cuina catalana delicada. Vaig tenir la oportunitat de provar:
  • crema de pèsols amb pernil d’ànec i moixernons de la mare de déu del món – gustosíssima
El Pont Vell
  • calçots en tempura i salsa romesco – finíssims
El Pont Vell
  • foie amb melmelada d’albercoc i ceba confitada – deliciós. Me’l vaig menjar sol. És d’el.laboració casolana
El Pont Vell
  • múrgoles a la crema – quasi moro de gust
El Pont Vell
  • escarxofes saltejades amb pernil
El Pont Vell
  • vieires amb rostit i trinxat – de pecat! Aquesta barreja no l’havia provat mai
El Pont Vell
  • conill agredolç – l’especialitat de la casa
El Pont Vell
  • sorbet de llimona
El Pont Vell

Tot boníssim.

La por va desaparèixer per dir un “tornaré”.

 

El Camí de l’Església, un homenatge al paladar a Gallifa

dimecres, 5/03/2014

 

Aquest petit i acollidor restaurant del municipi de Gallifa, al Vallès Occidental, té un encant especial. És un dels meus raconets preferits de Catalunya.

El Camí de l'Església El Camí de l'Església El Camí de l'Església
El Camí de l'Església El Camí de l'Església El Camí de l'Església

 

Sempre recomano anar-hi a la primavera-estiu per poder gaudir de la terrassa que té unes vistes espectaculars a la Vall de Tenes, però anar-hi a l’hivern també té el seu encant. A l’interior hi ha dos petits menjadors, un d’ells amb llar de foc, súper acollidors. La fusta i la pedra són els material que predominen i que li donen un caire molt rústic.

 

El Camí de l'Església

El Camí de l'Església

El Camí de l'Església

El Camí de l'Església

Raconet del tot recomanable i molt autèntic.

Cal fer reserva prèvia.

Tipus: cuina catalana. La carta no és gaire extensa però tot està boníssim. Es recomana el trinxat de la Cerdanya amb cansalada, la crema de carbassa amb mascarpone, els espàrregs a la planxa amb laminetes de parmesà i salsa romesco i la coca de sobrasada i gorgonzola.

Tot, una autèntica delícia.

Webhttp://elcamidelesglesia.cat/index.html

Ubicació: Costa Roja, 5 de Gallifa