Cuina d’Autor- Descobrir.cat

Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina d’Autor’

Hisop, un dels meus top 5 de Barcelona

dilluns, 11/04/2016

Me n’havien parlat molt bé, però el que em vaig trobar va superar, de llarg, les meves expectatives.

El local és petitó, molt el·legant i amb unes tonalitats suaus que li donen una calidesa fantàstica. Un dels laterals és un moble de fusta que deixa clar que volen combinar funcionalitat amb disseny. M’agrada.

Les taules son senzilles. No cauen en estridències absurdes. Gots i tovallons impecablement posats, acompanyen a les roses vermelles que destaquen sobre les estovalles blanques. Res més.

Ells van per feina. Son perfeccionistes. Volen fer-ho impecable i ho aconsegueixen. Molt bon servei, però sempre amb naturalitat i senzillesa en el tracte. M’encanta!

Des del 2010 que l’Oriol Ivern, alma matter d’aquest raconet encisador, té una estrella Michelin. La té, però no ho diu. Ell només vol veure la satisfacció dels que estem asseguts a la taula. Tot el demés és secundari.

Tipus: es defineix com cuina catalana contemporània; però jo em permeto el luxe d’afegir que és cuina d’autor (sense dubte). Respecta molt els productes de la terra i reinventa els plats tradicionals arribant a aconseguir gustos molt diferents pel paladar. Canvia la carta quatre vegades a l’any. El “foie after eight” és l’únic plat que el manté fixe. La resta, canvia per complet. Això vol dir que els plats dels que jo us parlaré no els trobareu quan hi aneu. Sou conscients de la creativitat de l’Oriol? A part de la carta, hi ha dos menús degustació (amb i sense maridatge de vins):

Lemon pie de llardons – exemple clar del que comentava… aconsegueix gustos molt diferents. És un entrant sorprenent. Em va fer dir un “comencem bé!”.

Royal de ceps amb sorella i fava tonka – una altre sorpresa. Tacte gelatinós que no m’esperava. Gustosíssim. Un dels plats estrella.

Albergínies amb formatge fumat i tòfona d’estiu – impressionant veure com, d’un producte tan bàsic com l’albergínia, treu un plat que fa veure les estrelles. La barreja amb el gust fumat i la tòfona és sensacional. He de reconèixer que no havia vist mai una xufla en un plat… creativitat al màxim.

Rossejat de fideus amb calamars i galanga – finíssim.

Peix de llotja amb maría lluïsa, mostassa i espècies – el peix al punt i el serveix reposat sobre una salseta escumosa… el·legant. Em va encantar.

Colomí amb ceba rostida, sàlvia i rucca – no sóc gaire fan de les aus i, en canvi, dic, amb el cap ben alt, que m’agradaria repetir aquest plat.

Taula de formatges – si us agraden, gaudireu molt. La col·locació és estratègica i us els heu de menjar en l’ordre que us indicaran, sempre barrejant-los amb el codony.

Síndria amb chilli i estragó – picant.

Albercocs amb avellana, citronella i gengibre – per morir de gust. Impressionant.

Mini tasts variats per acompanyar el cafè – no puc descriure’ls.

Web: http://www.hisop.net/

Ubicació: Passatge Marimón, 9 (Barcelona)

Etiquetes: Cuina Catalana Contemporània, Cuina d'Autor
Publicat a Barcelona Ciutat | Deixa-hi un comentari »

La Riera, el secret de la Jimena al Gironès

divendres, 4/03/2016

Vaig conèixer a la Jimena a un espai gastronòmic itinerant que es va dur a terme a Girona. Al ser un “show cooking”, vaig tenir la oportunitat de poder veure com tracta el producte i em va encantar. De seguida vaig esbrinar on tenia el seu raconet amagat i em vaig prometre que no trigaria en anar-hi.

Una casa farcida d’heura amb un jardí impecablement mimat és on aquesta aventurera argentina ha trobat la seva llar. Li encanta el que fa i a on ho fa, i això es transpira en cadascun dels plats que arriben a la taula.

La casa és del segle XVIII, de pedra i perfectament restaurada. M’agrada com han estat capaços de respectar la seva identitat original. Els dos menjadors en bòveda, les escales de pedra, el terra súper rústic, taules i cadires de fusta… com en un conte.

Han condicionat un espai al jardí, totalment integrat a la natura, per poder fer cel·lebracions d’una manera més privada. “Els Til·lers” és una espècie de cub de vidre amb totes les comoditats i amb la flexibilitat necessària per poder personalitzar-te l’esdeveniment al teu gust.

Caixes antigues que fan de testos, mini campanetes penjant, diferents dissenys de cors decorant una estructura de fusta, un palet vertical blau que em va robar el cor i la petita riera que hi ha al darrera… son aquells petits detall que fan grans les coses.

Ella, tot i ser molt inquieta, transmet tranquil·litat. Viu i sent amb passió el que fa. Discreta.

Tipus: la mateixa Jimena va definir la seva cuina com cuina de temporada; però amb la creativitat que ella aporta a cada un dels plats, vull puntualitzar que es tracta de cuina d’autor. Vaig tenir la oportunitat de provar:

Gazpatxuelo de cireres, amb cireres farcides de mascarpone i alfàbrega – el plat ve amb la cirera sola i després serveix el gazpatxuelo. Deliciós. Refrescant i gustós alhora. El gazpatzuelo estava al punt perfecte de consistència.

Assortiment d’especialitats mediterrànies: olives, figues picants, formatge, humus, cuscús, “tabaquitos”, talamosarata…

Vieira a la planxa amb chop suey de verdures – em va robar el cor amb aquest plat. Repeteixo… m’encanta com tracta el producte.

Caneló de rostit d’ànec amb ceps – el secret està en la salsa! Té un punt dolç genial! Sorprenent. Un dels plats estrella.

Llom de tonyina amb textures de poma de Girona i petita amanida de verdures – deliciós. La tonyina estava impecable, però… el carpaccio de poma encara la fa més fantàstica. Bona barreja. Un altre plat estrella.

Medallons cruixents de peu de porc farcits de bacon i papada, espagueti de sèpia i picada de festucs i naps – sé que tornaré per repetir aquest plat. Per mi, és EL plat de la Jimena. El plat estrella sense dubte. Mostra clara del domini que té amb com tractar el producte i com barrejar-lo amb altres. Fantàstic.

Timbal de préssec amb sucre de vainilla i gelat de nata – deliciós.

Web: http://restaurantlariera.com/

Ubicació: Carretera de Madremanyà Km.4, Sant Martí Vell (Girona)

Etiquetes: Cuina d'Autor, Cuina de Temporada
Publicat a Gironès | 1 comentari »

Sa Pedrera d’es Pujol, un imprescindible de Menorca

divendres, 29/01/2016

“Sa Pedrera d’es Pujol” està a la illa des d’abans que jo naixés… que ja és molt. Ha passat per diferents propietaris que hi han imposat diferents tipus de cuina; però la renovació definitiva va arribar de la mà d’un parell d’asturians. Va ser al 2003 quan el varen comprar i, poc a poc, mimant-lo moltíssim, han aconseguit tenir aquest restaurant preciós amb una cuina molt selecta.

És un “caserio” que està ubicat a un carrer sense sortida al mig de Torret (poblet que ningú visita i que jo sempre m’hi perdo algun día)… si no te’n parla algú és impossible que hi passis per davant. Tot i la renovació, han estat capaços de respectar força l’arquitectura original.

La part de la cuina i la del menjador son les que tenen un aspecte més modern. Abans d’entrar, a ma dreta hi ha una porxada súper agradable per poder prendre alguna beguda abans o després de l’àpat.

El menjador és una gran sala diàfana. Taules modernes contrasten amb les cadires que llueixen uns faldons més aviat clàssics. Les parets son totes de vidre per poder gaudir de lluminositat i vistes cap a fora. Les taules estan impecablement preparades amb tots els detalls contemplats.

La terrassa m’encanta. Tot i heretar l’el·legància del menjador, ella és una miqueta més informal. Aquí no hi ha estovalles de roba, sinó individuals. Plantes per tot arreu i molt silenci.

El servei és fantàstic i la Mònica n’és la responsable.

Tipus: cuina d’autor respectant sempre la gastronomia de la illa. Ell, Daniel Mora, em va sorprendre gratament. Fa una cuina fina, el·legant i molt gustosa; moderna però amb tocs tradicionals. Vaig tenir la oportunitat de provar:

Aperitiu: – em va robar el cor només començar. Finíssim.
- Mantega amb escorça de llimona i llavor de rosella
- Crema de formatge amb blat de moro
- Brandada de pagre amb escorça amb oliva i pebre vermell

Oliaigua amb figues (plat tradicional menorquí que menjaven els pagesos. Fi i refrescant) amb croquetes de sobrassada amb melmelada de pebrot (impressionant barreja. Mai havia provat una croqueta com aquesta, Fantàstica. Un dels plats estrella).

Caldereta de morena amb la seva mandonguilleta i tocs anisats – està clar que s’està posant de moda la morena al mon gastronòmic… Plat que recomano a tothom que el provi. Molt gustós. Segon plat estrella.

Ravioli farcit de carbassa i mató amb el pesto de les seves pipes – aquí no puc ser objectiva. La carbassa, el mató i les pipes son top per mi… plat que em va encisar. Fantàstic com està cuinat i presentat.

Formatjada de filet Wellington amb salsa gravi i farcit de bolets – presentació molt sorprenent. Molt gustós i tendre.

Rajada a la mantega negra amb tàperes capuccines, fonoll marí i llimona confitada – plat fi. Súper el·legant. El secret està a la salsa.

Pastís de poma farcida de cuscussó amb gelat d’arrop – un pastís de poma molt diferent.

Gelat de pomada, meló natural i sopa fresca – tremendo. Si dic que era deliciós em quedo curta. Tercer plat estrella.

Web: http://www.sapedreradespujol.com/

Ubicació: Camí des Pujol,14 de Torret (Menorca)

Etiquetes: Cuina d'Autor
Publicat a Menorca | 2 comentaris »

La Perola, cuina d’autor als peus del Montseny

dijous, 22/10/2015

És un restaurant d’autor amagat dins d’hectàrees de zona forestal i rural. Em sembla fascinant com han aconseguit que el seu espai sigui ideal tant per una parella que vulgui fer un àpat romàntic, com per una família amb nens, com per grups d’amics… versatilitat a la màxima potència.

A l’exterior hi ha mil activitats per fer: tirolines (la més llarga de Catalunya), parcs d’alçada, ponis, dinàmiques de tir amb arc, boulder per lliure, e-bikes i nòrdic walking (em va quedar pendent… tornaré perquè promet molt). Tot pensat tant per grans, com per petits. I… sempre envoltats de natura. No es pot demanar més.

El restaurant està dins de la masia de pedra. És una edificació rústica, però amb contrastos moderns. Molt bona barreja de disseny. Tots els detalls estan súper cuidats. La part de baix és una sala diàfana amb diferents racons, a on un finestral enorme mostra, orgullós, la perola. La part de dalt és perfecte per organitzar esdeveniments privats o d’empresa, pensat per grups grans.

Vull fer menció especial al xef. Alfons Llorente mostra autèntica passió per la cuina. Ho viu tot intensament. Li encanta. És creatiu, però amant de la gastronomia tradicional alhora. Inquiet. I, sobretot, molt humil. Em va encantar poder compartir el cafè (d’hores) amb ell.

Tipus: cuina d’autor amb productes de proximitat. Vaig tenir la oportunitat de provar el menú de cap de setmana de primavera (el van canviant):

Falsa oliva de formatge de Can Bordoi, quallada de bacallà, crema de piquillo i vinagreta d’albercoc sec – quasi moro. Em va encantar el contrast de gustos i textures. Plat perfecte per començar.

Amanida de pularda amb grills de taronja, mató de Can Bordoi i una vinagreta de fruits vermells (làctics) – plat súper refrescant.

Arròs cremós del Delta de l’Ebre amb faves i pèsols de Cal Cerdà regat amb un fumet de peix de roca i floquet de cabra del Montseny (marisc i làctic) – impossible fer-lo més gustós. No puc dir més.

Ravioli de carxofa i pernil, amb les seves carxofes confitades i holandesa de seitons (ou, gluten i làctics) – plat estrella. Sé que tornaré a menjar-lo. Sensacional.

Cua de vedella de Can Ribalta sense feina, amb ceba a la regalèssia i cremós de carbassa – la vedella es desfà a la boca… súper tendre. I què puc dir si està acompanyada de dos productes estrella per mi: la regalèssia i la carbassa??? Genial.

Suquet de rap amb musclos, dàtils i cloïsses amb la seva picada a banda – plat gustosíssim.

Galta de porc cuita a 65 graus amb un cremós d’escalivada, puré de salsifi i taronja confitada – plat finíssim.

La Perola

Ou ferrat de cirera amb coco en estats – un altre plat estrella. També el repetiré. M’encanta la barreja de textures que aconsegueix l’Alfons.

Pastisseria variada de la casa – tremenda.

La Perola

Ténen diferents menús per ajustar-se a les necessitats de tothom: menú diari, menú de cap de setmana, petit degustació, gran degustació i menú per grups.

Web: http://airanatura.com/

Ubicació: Sant Antoni de Vilamajor

Etiquetes: Cuina d'Autor
Publicat a Vallès Oriental | 1 comentari »

La Rectoria, cuina exquisida d’autor a Espinavessa – TANCAT

dissabte, 3/10/2015

TANCAT

És un d’aquells descobriments que em va deixar fóra de joc.

Primer, perquè la recomanació va venir d’una persona que no conec personalment. Això, vulguis o no, et fa dubtar una miqueta.

Segon, perquè no havia ni sentit parlar d’Espinavessa. No l’ubicava al mapa.

Tercer, no m’esperava tanta innovació i creativitat amb productes d’altíssima qualitat.

És un espai gastronòmic ubicat a una casa, que data del segle XVII, al mig del poble. L’entrada és súper discreta. Han respectat en tot moment l’harmonia de l’entorn mantenint la seva arquitectura original. Zero estridències.

Dins… és fantàstic. Diferents espais amb diferents ambients. Tres sales. Una d’elles amb vistes directes a la cuina. Una altre, la més gran, està il·luminada per un pati interior perfectament cuidat. I, per últim, la més petitona i romàntica. Les parets son de pedra original i el terra, per sorpresa meva, de color negre… han aconseguit barrejar l’estil rústic amb el modern amb un gust exquisit.

El servei és perfecte. Estan molt pendents que no falti de res, sense fer-se pesats.

Tipus: cuina d’autor amb productes de temporada i punts molt innovadors. Jordi Rollan està al darrera d’aquest projecte. Cuida i mima cada detall dins i fóra de la cuina. Vaig tenir la oportunitat de provar:

Tàrtar de melva i cogombre – finíssim. Plat el·legant que m’hagués menjat d’una sola mossegada. Em va fer pena acabar-lo. La sal gruixuda li dóna força.

Musclos de roca amb taronja sanguínia – servits dins d’una llauna. Plat súper refrescant i gustós.

Falda de vaca de l’albera madurada – servida rústicament sobre d’una pedra.

Ceba tendre amb praliné salat de nous – fantàstica barreja. Pels que som fans de la ceba tendre, aquest plat és una delícia.

Moixernons i suc terrós – tots coneixem els moixernons; però la clau d’aquest plat és el suc terrós. Per plorar.

Pell de morena amb algues – mai havia provat la morena… La primera mossegada sorprèn molt. De textura llapiscosa i gust fort a mar.

Verdures de temporada, alfàbrega i ruca – aquest plat em va encisar. La salseta li dona el gust a tot plegat.

Bonítol en conserva – plat sorprenent i provocador alhora.

Arròs d’escalivada i anxoves de l’Escala – plat fort, gustós i amb molta personalitat.

Galta de tonyina, pinyons i pi – el segon plat estrella. Tremenda barreja. La tonyina impecablement tractada: al punt. La salseta amb els pinyons i les gotes d’oli… sensacional!

Tàrtar d’ànec amb peres a la vainilla i el seu sorbet – un altre plat refrescant. Un dels millors tàrtars que he provat mai.

Trilogia de la vaca vella (tendons, galta i costella) – tots tres presentats en plats diferents i no sabria amb quin quedar-me!

Torradetes de Santa Teresa

Làctics – el plat estrella, sense dubte. Diferents textures i diferents gustos làctics convertits en una obra d’art gràcies al gel sec.

Web: http://www.restaurantlarectoria.com/

Ubicació: Carrer de la Font, 15 d’Espinavessa

Etiquetes: Cuina d'Autor
Publicat a Alt Empordà | Deixa-hi un comentari »

Osmosis, discreció i qualitat a l’Eixample

diumenge, 12/07/2015

L’entrada és discreta i petita. Poc s’espera un el que s’hi cuina dins…

El local es divideix en dos plantes. La de baix, potser un pèl més freda, és una sola sala amb poques taules. A dalt la cosa canvia. Tres estances ben diferents es reparteixen, a parts desiguals, els comensals. La primera, la més informal, té sis taules envoltades de llibres i vins. És perfecte per anar en parella, doncs totes les taules son per dues persones. La segona, més seriosa, té taules més grans i és ideal per anar en grup. La última és un reservat per 2 ó 4 persones. Privacitat absoluta que em va enamorar. Al mig de totes elles, just al pujar l’escala, hi ha una taula que ho controla tot.

L’Ignasi sap el que vol. Ell va per feina. Li agraden les coses autèntiques, diferents i es nota amb tot el que fa.

Tipus: cuina de mercat. No hi ha carta. El menú degustació està en dos versions: la curta (4 plats i postres) i la llarga (5 plats i dos postres). Jo vaig tenir la oportunitat de provar el llarg:

Petita degustació de diferents olis i sals amb pa de fermentació – em va semblar una idea molt original.

Aperitiu: crema de brandada de bacallà amb mel de canya i pinyons acompanyada d’una patata brava – deliciós. La crema és una autèntica delícia. Plat finíssim que se’m va fer curt. La brava està impecablement tallada fent un cub perfecte.

Foie micuit amb poma a la vainilla – et fa tancar els ulls. És un dels dos plats que diferencien el menú curt del llarg. Suposo que no cal que digui que és un “must” agafar-lo…

Crema de carxofes amb sipionet de platja – plat fort. A mi, em va encisar. És una d’aquelles diferències que marca l’Ignasi.

Macarró farcit de peus de porc amb regalèssia – de fet, és com un ravioli. La pasta està al punt, els peus de porc t’enganxen els llavis i la regalèssia li dóna el toc fi. Brutal!

Arròs de safrà amb pèsols, pop i plàtan – aquí la diferència la marca el plàtan. Trencador.

Formatges amb confitures – tres formatges (un de Cadis, l’altre francès i l’últim anglès) acompanyats amb les seves confitures i de fruits secs.

Pera amb dàtil, menta i sorbet de cítrics – molt refrescant.

Tres xocolates – per morir de gust. Aquest és l’altre plat que marca la diferència entre el menú curt i el llarg.

Lloc autèntic i discret amb cuina exquisida.

Web: http://restauranteosmosis.com/

Ubicació: Carrer Aribau, 100 de Barcelona

Etiquetes: Cuina Catalana Delicada, Cuina d'Autor, Cuina de Mercat
Publicat a Barcelona Ciutat | Deixa-hi un comentari »

Mas Albereda, sota la batuta del Nandu

dimarts, 26/05/2015

Ubicat a una masia de més de 7 segles d’història al cor de la Plana de Vic i a on s’hi respira tranquil.litat absoluta.

Ha estat completament restaurada; essent, en l’actualitat, un hotel i restaurant alhora. La combinació de materials rústics i moderns, juntament amb els detalls d’arquitectura exquisida, fan que sigui un espai únic. El restaurant només es pot gaudir a la part de dins; no disposa de part exterior.

La sala gran, d’estil més aviat rústic, té les parets de pedra i el sostre gris. Els que donen el toc diferencial son les llums i els quadres, d’estil extremadament moderns. Menjador sobri i el.legant. Una obertura porta cap a una galeria que em té el cor robat. Espai diàfan on només hi ha taules per dues persones. Bigues de fusta al sostre, columnes de pedra a fóra i vidres de dalt a baix.

També disposen d’un reservat, per 20 persones aproximadament, per fer-hi esdeveniments amb més intimitat.

El servei és fantàstic. Súper atent, però sense caure en estridències absurdes. Barreja de professionalitat amb tracte familiar que et fan sentir genial.

Tipus: cuina catalana d’autor. Restaurant que està sota la batuta de Nandu Jubany. Ja sabeu que soc fan d’ell. Tradició i innovació es fusionen. Parteix de la terra i la natura per traslladar-la dels fogons a les taules de Mas Albereda. Hi ha menú diari, menú degustació i carta. Vaig tenir la oportunitat de provar:

Coca de Folgueroles amb llonganissa de Fussimanya i quicos garrapinyats – un pica-pica que ja et deixa veure la qualitat de la matèria prima que serveixen

Tapeta del dia: bombes de pollastre – finíssimes

Coca de poma caramel.litzada i foie – el clàssic del Nandu. No em cansaré mai de dir que aquest plat és un espectacle. Sensacional. Les maduixetes amb la poma es compenetren perfectament amb el foie, sense matar-li el gust

Crema de carbassa amb mascarpone i llagostins i encenalls de porro – per mi, aquest és el segon plat estrella. Hauria repetit… Els encenalls li donen un toc sensacional

Lluç farcit de pa amb tomàquet

Magret d’ànec lacat amb pinya – deliciós. Tendre i gustós alhora

Copeta de crema catalana amb maduixes, gelat de cirera i sucre de llimona – quasi moro. Dels millors postres que he menjat mai

Web: http://www.masalbereda.com/

Ubicació: Av. Sant Llorenç, 68 de Sant Julià de Vilatorta

Etiquetes: Cuina d'Autor
Publicat a Osona | Deixa-hi un comentari »

Ca la Quica Castaño, joia gastronòmica a Puig-Reig

diumenge, 12/04/2015

Pots passar per davant sense veure’l. L’entrada és discreta. Està ubicat en un carrer petit i amagat. Suposo que és part del seu encant, alhora que un gran inconvenient… més que res per la quantitat de gent que es perdrà la oportunitat de conèixer tremenda joia gastronòmica.

Una vegada dins, el temps s’atura. Estàs a gust. No tens pressa.

Ubicat a la planta baixa d’una casa que data del s.XIX. Sis estances, totes acollidores i amb el seu encant. N’hi ha dues que son les més grans; amb 3 ó 4 taules cada una d’elles. Parets de pedra, taules de fusta i quadres moderns a les parets. Les altres 4 tenen un caire més privat. Menys una, la resta estan envoltades d’ampolles. La de la bodega és fantàstica: taula llarga amb bigues de fusta al sostre i els vins de la carta exposats pels laterals. El Pau fa una petita explicació per cada raconet del restaurant que fa que encara li agafis més simpatia al lloc. Per tot arreu es respira la importància que li donen al vi.

Em va encisar la passió amb la que el Toni (xef i ànima de tot plegat) i el Pau (les sales son seves) viuen la gastronomia.

Tipus: ells es defineixen com cuina sincera i respectuosa amb les matèries primes. Jo la definiria com cuina d’autor molt honesta i d’altíssima qualitat. Varem tenir la oportunitat de provar:

Calçot en tempura – hi ha tempures i tempures… i després hi ha la de la Quica! Única.

Foie mi-cuit d’ànec amb cobertura de poma caramel.litzada – la capa gruixudeta de la poma caramel.litzada és una autèntica delícia barrejada amb el foie. Un dels plats estrella.

Amanida de tataki de tonyina amb xips de yuca i alvocat – refrescant i exquisida alhora. Els cítrics li donen un toc especial. Fa pena trencar tremenda obra d’art.

Bacallà confitat amb romesco deconstruit – plat fi i el.legant. Molt gustós.

Amanida amb formatge de cabra la bauma, coca de full, melmelada de figues i vinagreta de romaní.

Fals ravioli de vieires, cors de carxofa i cansalada de gla – dels millors plats que he provat mai. Sensacional. La cansalada li dona el toc de disseny al plat… Sé que tornaré a menjar-lo. Contrast de gustos que em va enganxar.

Calamarsets a la planxa, cansalada de gla i pèsols picants – deliciós el brou a on reposaven els tres ingredients i sensacional el punt de cocció de tots els productes.

Llom de cabirol amb salsa de ratafia i castanyes – molt tendre i gustós. Genial idea la d’afegir-hi els gerds.

Pa de pessic de llimona i alfàbrega amb gerds i crema – plat bonic, alhora que deliciós. Una petita obra d’art que fa tristor trencar.

Trufa de xocolata en tempura sobre crema de mascarpone – no vaig plorar per educació! Impressionant.

Gràcies, Toni, per deixar-nos conèixer tremenda joia de la gastronomia catalana.

A fóra hi ha una terrassa, anomenada “485”, amb servei de restaurant més informal (tipus tapes), on la curiositat més gran és que el terra és de sorra de platja.

Web: http://www.elcellerdecalaquica.es/

Ubicació: Carrer Major, 48 de Puig-Reig

Etiquetes: Cuina Catalana Delicada, Cuina d'Autor
Publicat a Bergueda | Deixa-hi un comentari »

Llamber, un descobriment que ja és un “must” de la ciutat

dissabte, 21/02/2015

Per mi, un autèntic descobriment.

És curiosa la sensació que vaig tenir de que el local guanyava en el.legància a mesura que m’anava endinsant.

L’entrada té un punt més informal. Parets de fusta rústica amb taules altes, també de fusta, és el primer que es deixa entreveure darrera els vidres. Racó que tan aviat pot ser romàntic com per business. Molt polivalent.

La següent zona em va encantar. Un petit pi destaca a la paret blanca d’obra mestre. Paret decorada amb marcs que l’emmarquen a ella mateixa. Aquí hi ha una taula, també alta, per 10 persones.

I després… just al final… les taules normals amb un ambient, potser, més el.legant.

La decoració del local és fantàstica. Barreja de pedra, fusta i vidre. Tres materials que han estat capaços d’encaixar-los a la perfecció.

El servei és impecable. El dia que hi vaig anar estava ple i no vaig patir cap demora en cap dels molts plats que em van servir. Donald domina la sala a la perfecció.

Tipus: cuina d’autor. Taverna gastronòmica on li donen màxima importància a la qualitat del producte i on volen potenciar el concepte del “tapeo”. Fran Heras, el xef, ha treballat amb Ferran Adrià, Ramon Freixa, Sergi Arola i Jean Luc Figueras (D.E.P)… em sembla que no cal que digui res més. Vaig tenir la oportunitat de provar:

Carpaccio de salmó amb cítrics, iogurt d’anet i gelat de gingebre – l’han clavat! els cítrics amb el salmó és un espectacle pel paladar.

Pastís de peix de roca, salsa tàrtara i adobats – es desfà a la boca.

Anxoves amb pa dolç d’espelta i formatge La Peral – un “must” de la casa. Barreja tremenda.

Bunyols de bacallà – gustosíssims.

Fondue de parmesà amb llagostins i espàrrecs – grandíssima demostració de la creativitat del Fran. Ho fa tot diferent.

“Patatinas” al cabrales amb praliné d’avellanes – plat fort. Us ha d’agradar el formatge!

Llom de bacallà confitat amb alfàbrega, tomàquet i regalèssia – quasi ploro. Una autèntica delícia… Plat que repetiria non-stop.

Galtes de porc – plat fóra de carta. Les patates amb trufa fan ombra a les galtes… sensacionals.

Cremós de xocolata blanca i iogurt, taronja i menta – grandiós.

Acabo el post igual que l’he començat… Per mi, un autèntic descobriment.

Web: http://www.llamberbarcelona.com

Ubicació: Carrer de la Fusina, 5 de Barcelona

Etiquetes: Cuina d'Autor
Publicat a Barcelona Ciutat | Deixa-hi un comentari »

Suculent, la tasca canalla convertida en joia del Raval Barceloní

dimarts, 3/02/2015

Instal.lar-se a la antiga “Bodega del Raval” era un gran repte; però mantenir l’esperit d’aquella tasca canalla… encara era més difícil. Han aconseguit superat qualsevol expectativa.

El local és encisador. Li donen molta importància a la història i això es veu amb el respecte que han mostrat vers el mobiliari original. Una llarga barra de marbre, sempre plena de gent, li dona un aire a bodega familiar que et fa sentir com a casa. Petites taules de fusta massissa es reparteixen just davant de la barra i al final del local. A primera vista, el local és petitó. Passant per la cuina, unes escales et porten a la part de dalt on hi ha dos menjadors.

El primer és una balconada que dóna a la barra de l’entrada. Una llarga taula de fusta enganxada a la paret plena de cadires i llumetes t’invita a seure-hi.

El segon menjador és una estança amplia amb parets de pedra i bigues de fusta que recorda a les típiques masies catalanes.

Just a l’entrada de la cuina hi ha una porta clandestina que et porta a un menjador privat. Una taula de fusta antiga, per 7 persones, és la única cosa que hi ha. Les parets són de rajoles blanques. Senzill. Cap estridència. Una enorme finestra es pot il.luminar per tenir vista directe a la cuina. És un menjador privat per tenir en compte tots aquells que vulgueu celebrar algun esdeveniment amb intimitat.

Ells… què puc dir d’ells??? Hedi… gran professional i genial persona. La sala és seva. Està pendent de tot. Em va encantar quan em va dir “aquí s’ha de sucar pa fins que deixis el plat ben net”. Tonet… xef amb, m’atreveixo a dir, un gran nivell de perfeccionisme amb tot el que fa. Discret.

Tipus: darrera d’aquest projecte està en Carles Abellan. Això ja és garantía assegurada. Més que innovar, prefereix renovar. Hi trobareu plats tradicionals preparats amb tècniques actuals. Vaig tenir la oportunitat de provar: