Sa Pedrera d’es Pujol, un imprescindible de Menorca

divendres, 29/01/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

“Sa Pedrera d’es Pujol” està a la illa des d’abans que jo naixés… que ja és molt. Ha passat per diferents propietaris que hi han imposat diferents tipus de cuina; però la renovació definitiva va arribar de la mà d’un parell d’asturians. Va ser al 2003 quan el varen comprar i, poc a poc, mimant-lo moltíssim, han aconseguit tenir aquest restaurant preciós amb una cuina molt selecta.

És un “caserio” que està ubicat a un carrer sense sortida al mig de Torret (poblet que ningú visita i que jo sempre m’hi perdo algun día)… si no te’n parla algú és impossible que hi passis per davant. Tot i la renovació, han estat capaços de respectar força l’arquitectura original.

Sa Pedrera des Pujol

La part de la cuina i la del menjador son les que tenen un aspecte més modern. Abans d’entrar, a ma dreta hi ha una porxada súper agradable per poder prendre alguna beguda abans o després de l’àpat.

El menjador és una gran sala diàfana. Taules modernes contrasten amb les cadires que llueixen uns faldons més aviat clàssics. Les parets son totes de vidre per poder gaudir de lluminositat i vistes cap a fora. Les taules estan impecablement preparades amb tots els detalls contemplats.

Sa Pedrera des Pujol

La terrassa m’encanta. Tot i heretar l’el·legància del menjador, ella és una miqueta més informal. Aquí no hi ha estovalles de roba, sinó individuals. Plantes per tot arreu i molt silenci.

Sa Pedrera des Pujol

El servei és fantàstic i la Mònica n’és la responsable.

Tipus: cuina d’autor respectant sempre la gastronomia de la illa. Ell, Daniel Mora, em va sorprendre gratament. Fa una cuina fina, el·legant i molt gustosa; moderna però amb tocs tradicionals. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Aperitiu: – em va robar el cor només començar. Finíssim.
    • Mantega amb escorça de llimona i llavor de rosella
    • Crema de formatge amb blat de moro
    • Brandada de pagre amb escorça amb oliva i pebre vermell

Sa Pedrera des Pujol

  • Oliaigua amb figues (plat tradicional menorquí que menjaven els pagesos. Fi i refrescant) amb croquetes de sobrassada amb melmelada de pebrot (impressionant barreja. Mai havia provat una croqueta com aquesta, Fantàstica. Un dels plats estrella).

Sa Pedrera des Pujol

  • Caldereta de morena amb la seva mandonguilleta i tocs anisats – està clar que s’està posant de moda la morena al mon gastronòmic… Plat que recomano a tothom que el provi. Molt gustós. Segon plat estrella.

Sa Pedrera des Pujol

  • Ravioli farcit de carbassa i mató amb el pesto de les seves pipes – aquí no puc ser objectiva. La carbassa, el mató i les pipes son top per mi… plat que em va encisar. Fantàstic com està cuinat i presentat.

Sa Pedrera des Pujol

  • Formatjada de filet Wellington amb salsa gravi i farcit de bolets – presentació molt sorprenent. Molt gustós i tendre.

Sa Pedrera des Pujol

  • Rajada a la mantega negra amb tàperes capuccines, fonoll marí i llimona confitada – plat fi. Súper el·legant. El secret està a la salsa.

Sa Pedrera des Pujol

  • Pastís de poma farcida de cuscussó amb gelat d’arrop – un pastís de poma molt diferent.

Sa Pedrera des Pujol

  • Gelat de pomada, meló natural i sopa fresca – tremendo. Si dic que era deliciós em quedo curta. Tercer plat estrella.

Sa Pedrera des Pujol

Web: http://www.sapedreradespujol.com/

Ubicació: Camí des Pujol,14 de Torret (Menorca)

Mas Sorrer, un referent de les nits estiuenques de l’Empordà

dilluns, 28/12/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Mas Sorrer

Fa més de 10 anys que és un referent de les nits estiuenques de l’Empordà.

Tot i que ja no estan els gira-sols gegants que tant el caracteritzaven, s’ha reafirmat com a espai multicultural amb concerts i festivals de curtmetratge que es van repetint any darrera any amb més i més afluència de públic.

Diferents espais per donar cabuda a diferents alternatives.

A mà dreta hi ha el mas; completament recobert d’heura i envoltat de tauletes. Cap taula és igual a la del costat i, en canvi, el conjunt de totes elles és perfecte. Algunes estan al descobert i altres estan sota un petit porxo. Mil detalls únics que la fan diferent: petits testos amb plantes aromàtiques, cartells retros penjats per les parets, neveres antigues, sofàs fets amb palets, caixes antigues de cervesa…

Mas Sorrer

Mas Sorrer

Mas Sorrer

A mà esquerra, una construcció vermellosa et fa preveure que serà just allí on la gent allarga la nit després del sopar. I així és. Tauletes i cadires blanques, totes iguals, es reparteixen pel jardí. Al lateral i al darrera, hi ha zones amb una mica més de privacitat.

L’interior recorda un antic colmado. Taules i cadires de fusta, de les de tota la vida, estan ubicades a sota de les parets abarrotades de menjar i de pissarres pintades.

Mas Sorrer

Tipus: cuina mediterrània. Son grans defensors de la cuina de proximitat, fins a tal punt que molt producte l’agafen del seu propi hort. Els ous son ecològics, la pasta és fresca i feta per ells, la carn és d’animals criats en llibertat i el peix de la llotja… millor impossible! Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Polo de síndria – súper refrescant.

Mas Sorrer

  • Carpaccio de carbassó i vinagreta de pesto – sensacional. Les virutes de formatge li donen el toc final. Plat gustós i fresc. Fi.

Mas Sorrer

  • Amanida d’espinacs tendres i torta del casar amb pipes – plat que, quan hi torni, no tinc dubte que repetiré. El formatge és fort, però l’aconsegueixen suavitzar amb els tomàquets cherry i la vinagreta que li tiren per sobre. Per mi, un dels plats estrella.

Mas Sorrer

  • Ceviche – diferent a tots els que he provat. Més gran i més gustós. Això sí… el gust és més fort.

Mas Sorrer

  • Carpaccio de bacallà amb olivada – per mi, un altre plat estrella. Un clàssic que el fan superb.

Mas Sorrer

  • Gambetes en tempura – un dels tocs orientals de la nit.

Mas Sorrer

  • Tataki de tonyina – es desfà a la boca. Producte impecablement tractat. Està perfecte.

Mas Sorrer

  • Bou Black Angus ecològic – deliciós. No puc dir més. De nou, bon producte i ben tractat.

Mas Sorrer

  • D’acompanyament, el puré de patata trufada – no podeu sortir sense provar.

Mas Sorrer

  • També d’acompanyament. els pebrots verds dolços de Rupià.

Mas Sorrer

  • Pastís de formatge – finíssim.

Mas Sorrer

  • Trufes – quasi moro. Tremendes.

Mas Sorrer

Web: http://www.massorrer.cat/

Ubicació: GI-643, Km. 0,5 de Gualta

Tragamar, el valor afegit de Calella

dimarts, 24/11/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Calella sempre serà Calella, però s’ha de reconèixer que el “Tragamar” li dóna un valor afegit. L’aterratge del “Grupo Tragaluz” al Baix Empordà no ha pogut estar més encertat.

Just davant de la Platja del Canadell, unes poques taules a la terrassa i una aglomeració de gent ja indiquen que alguna cosa bona passa allà dins.

Tragamar

La terrassa és petita, però està muntada amb gust. Taules i cadires de fusta, protegides per un tendal groguenc, permeten tenir una ubicació i vistes privilegiades.

A dins predomina el color blanc. Espai modern amb motius mariners per tot arreu. La barra, amb una activitat frenètica dins, és el primer que et trobes. Pissarres amb les llistes dels plats estan penjades per les parets i recolzades al terra, aconseguint fer-te la boca aigua abans de seure. Hi ha dos nivells. Recomano que reserveu les taules que hi ha al nivell de baix properes a les finestres. Gaudireu de bones vistes.

Tragamar

El servei és perfecte. Han trobat el punt ideal: ni t’obliden, ni t’aclaparen massa. Tot en el seu punt just. Amables sense caure en tonteries.

Tragamar

Tipus: cuina marinera. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Cloïses amb tomàquet picant i oli de albahaca – tot i que jo no sóc de picants, aquest plat mereix ser mencionat. Molt gustós.

Tragamar

  • Patates Bhutan – una de les especialitats de la casa. Son patates amb una salsa de formatge Havarti deliciosa. La salsa és per sucar-hi pa! Plat consistent que em va encantar.

Tragamar

  • Tataki de tonyina amb guacamole – una manera molt diferent de menjar el tataki: espècie de timbal súper refrescant amb base de tomàquet i formatge que li donen encara més força a la tonyina.

Tragamar

  • Peix salvatge amb patates al forn – finíssim. Al punt de cocció i molt gustós.

Tragamar

  • Panacota de xocolata blanca i gingebre – diferent a totes les que he provat.

Tragamar

Web: http://www.tragamar.com/

Ubicació: Platja del Canadell de Calella de Palafrugell

La Perola, cuina d’autor als peus del Montseny

dijous, 22/10/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

La Perola

És un restaurant d’autor amagat dins d’hectàrees de zona forestal i rural. Em sembla fascinant com han aconseguit que el seu espai sigui ideal tant per una parella que vulgui fer un àpat romàntic, com per una família amb nens, com per grups d’amics… versatilitat a la màxima potència.

A l’exterior hi ha mil activitats per fer: tirolines (la més llarga de Catalunya), parcs d’alçada, ponis, dinàmiques de tir amb arc, boulder per lliure, e-bikes i nòrdic walking (em va quedar pendent… tornaré perquè promet molt). Tot pensat tant per grans, com per petits. I… sempre envoltats de natura. No es pot demanar més.

La Perola

La Perola

La Perola

El restaurant està dins de la masia de pedra. És una edificació rústica, però amb contrastos moderns. Molt bona barreja de disseny. Tots els detalls estan súper cuidats. La part de baix és una sala diàfana amb diferents racons, a on un finestral enorme mostra, orgullós, la perola. La part de dalt és perfecte per organitzar esdeveniments privats o d’empresa, pensat per grups grans.

La Perola

La Perola

La Perola

La Perola

Vull fer menció especial al xef. Alfons Llorente mostra autèntica passió per la cuina. Ho viu tot intensament. Li encanta. És creatiu, però amant de la gastronomia tradicional alhora. Inquiet. I, sobretot, molt humil. Em va encantar poder compartir el cafè (d’hores) amb ell.

Tipus: cuina d’autor amb productes de proximitat. Vaig tenir la oportunitat de provar el menú de cap de setmana de primavera (el van canviant):

  • Falsa oliva de formatge de Can Bordoi, quallada de bacallà, crema de piquillo i vinagreta d’albercoc sec – quasi moro. Em va encantar el contrast de gustos i textures. Plat perfecte per començar.

La Perola

  • Amanida de pularda amb grills de taronja, mató de Can Bordoi i una vinagreta de fruits vermells (làctics) – plat súper refrescant.

La Perola

  • Arròs cremós del Delta de l’Ebre amb faves i pèsols de Cal Cerdà regat amb un fumet de peix de roca i floquet de cabra del Montseny (marisc i làctic) – impossible fer-lo més gustós. No puc dir més.

La Perola

  • Ravioli de carxofa i pernil, amb les seves carxofes confitades i holandesa de seitons (ou, gluten i làctics) – plat estrella. Sé que tornaré a menjar-lo. Sensacional.

La Perola

  • Cua de vedella de Can Ribalta sense feina, amb ceba a la regalèssia i cremós de carbassa – la vedella es desfà a la boca… súper tendre. I què puc dir si està acompanyada de dos productes estrella per mi: la regalèssia i la carbassa??? Genial.

La Perola

  • Suquet de rap amb musclos, dàtils i cloïsses amb la seva picada a banda – plat gustosíssim.

La Perola

  • Galta de porc cuita a 65 graus amb un cremós d’escalivada, puré de salsifi i taronja confitada – plat finíssim.

La Perola

  • Ou ferrat de cirera amb coco en estats – un altre plat estrella. També el repetiré. M’encanta la barreja de textures que aconsegueix l’Alfons.

La Perola

  • Pastisseria variada de la casa – tremenda.

La Perola

La Perola

La Perola

La Perola

La Perola

Ténen diferents menús per ajustar-se a les necessitats de tothom: menú diari, menú de cap de setmana, petit degustació, gran degustació i menú per grups.

Web: http://airanatura.com/

Ubicació: Sant Antoni de Vilamajor

 

La Rectoria, cuina exquisida d’autor a Espinavessa

dissabte, 3/10/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

És un d’aquells descobriments que em va deixar fóra de joc.

Primer, perquè la recomanació va venir d’una persona que no conec personalment. Això, vulguis o no, et fa dubtar una miqueta.

Segon, perquè no havia ni sentit parlar d’Espinavessa. No l’ubicava al mapa.

Tercer, no m’esperava tanta innovació i creativitat amb productes d’altíssima qualitat.

És un espai gastronòmic ubicat a una casa, que data del segle XVII, al mig del poble. L’entrada és súper discreta. Han respectat en tot moment l’harmonia de l’entorn mantenint la seva arquitectura original. Zero estridències.

La Rectoria

Dins… és fantàstic. Diferents espais amb diferents ambients. Tres sales. Una d’elles amb vistes directes a la cuina. Una altre, la més gran, està il·luminada per un pati interior perfectament cuidat. I, per últim, la més petitona i romàntica. Les parets son de pedra original i el terra, per sorpresa meva, de color negre… han aconseguit barrejar l’estil rústic amb el modern amb un gust exquisit.

La Rectoria

La Rectoria

La Rectoria

La Rectoria

El servei és perfecte. Estan molt pendents que no falti de res, sense fer-se pesats.

Tipus: cuina d’autor amb productes de temporada i punts molt innovadors. Jordi Rollan està al darrera d’aquest projecte. Cuida i mima cada detall dins i fóra de la cuina. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Tàrtar de melva i cogombre – finíssim. Plat el·legant que m’hagués menjat d’una sola mossegada. Em va fer pena acabar-lo. La sal gruixuda li dóna força.

La Rectoria

  • Musclos de roca amb taronja sanguínia – servits dins d’una llauna. Plat súper refrescant i gustós.

La Rectoria

  • Falda de vaca de l’albera madurada – servida rústicament sobre d’una pedra.

La Rectoria

  • Ceba tendre amb praliné salat de nous – fantàstica barreja. Pels que som fans de la ceba tendre, aquest plat és una delícia.

La Rectoria

  • Moixernons i suc terrós – tots coneixem els moixernons; però la clau d’aquest plat és el suc terrós. Per plorar.

La Rectoria

  • Pell de morena amb algues – mai havia provat la morena… La primera mossegada sorprèn molt. De textura llapiscosa i gust fort a mar.

La Rectoria

  • Verdures de temporada, alfàbrega i ruca – aquest plat em va encisar. La salseta li dona el gust a tot plegat.

La Rectoria

  • Bonítol en conserva – plat sorprenent i provocador alhora.

La Rectoria

  • Arròs d’escalivada i anxoves de l’Escala – plat fort, gustós i amb molta personalitat.

La Rectoria

  • Galta de tonyina, pinyons i pi – el segon plat estrella. Tremenda barreja. La tonyina impecablement tractada: al punt. La salseta amb els pinyons i les gotes d’oli… sensacional!

La Rectoria

  • Tàrtar d’ànec amb peres a la vainilla i el seu sorbet – un altre plat refrescant. Un dels millors tàrtars que he provat mai.

La Rectoria

  • Trilogia de la vaca vella (tendons, galta i costella) – tots tres presentats en plats diferents i no sabria amb quin quedar-me!

La Rectoria

La Rectoria

La Rectoria

  • Torradetes de Santa Teresa

La Rectoria

  • Làctics – el plat estrella, sense dubte. Diferents textures i diferents gustos làctics convertits en una obra d’art gràcies al gel sec.

La Rectoria

Web: http://www.restaurantlarectoria.com/

Ubicació: Carrer de la Font, 15 d’Espinavessa

Can Xarina, un clàssic del Moianès i de Catalunya sencera!

divendres, 21/08/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Té més història del que la gent es pensa. És curiós, però… primer va ser “Can Xarina” i després va aparèixer Collsuspina. Al 1550 era un solitari hostal del camí ral ,i poc a poc, es va anar formant el poble al seu voltant.

Can Xarina

Està ubicat a una casa de pedra al mig del poble. És molt rústica. Un rebedor amb una barra plena de licors dóna la benvinguda i una petita porta el comunica amb el menjador. Aquest té dues parts ben diferenciades. La primera és la més senzilla a on predomina el color blanc i sense cap element a destacar. La segona té una gran llar de foc al mig, les parets són de pedra i la fusta està per tot arreu. Aquesta segona part té un encant especial.

Can Xarina

Can Xarina

Can Xarina

Està portat per la mateixa família des de fa anys i això es nota amb el tracte familiar i proper. Estan pendents de tot, però sense perdre el temps. Van per feina.

Tipus: cuina tradicional catalana. Li donen especial importància a la qualitat i a la proximitat del producte. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Plat de pernil ibèric – de primeríssima qualitat.

Can Xarina

  • Escarxofes a la brasa – és un dels plats clàssics de la casa. De les millor escarxofes que he menjat mai. Les presenten obertes, amb un punt perfecte de cocció i amb un picat de no sé què que li dóna un toc sensacional.

Can Xarina

  • Suprema de lluç a la graella amb gambetes i all tendre – plat finíssim i el.legant. Producte fresquíssim i tractat amb la cura que es mereix. Al punt perfecte de cocció. La barreja amb l’all tendre… brutal!

Can Xarina

  • Espatlla de xai de lletó desossada i guisada a la cassola amb barreja de bolets i reducció de garnatxa – es desfà a la boca. Súper tendre i gustós. Plat que em va encisar.

Can Xarina

  • Caneló d’ànec amb tòfona negra de temporada i foie – per plorar. No puc dir res més.

Can Xarina

  • Formatge d’ovella amb codony i poma – formatge del de debò.

Can Xarina

Una altre cosa que diferencia a “Can Xarina” de molts restaurants de la zona és la seva extensa carta de vins i licors.

Bona cuina envoltada de parets amb història.

Web: http://www.canxarina.com/

Ubicació: Carrer Major, 30 de Collsuspina

Totora, l’essència del Perú a Barcelona

dimecres, 29/07/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Un dels primers restaurants d’alta gastronomia peruana a Barcelona va ser el “Tanta”. Va aterrar a la ciutat comtal sota la firma del prestigiós Gastón Acurio i amb l’inquiet xef Pablo Ortega a la cuina. Ara, després de la marxa de Gastón i amb el lideratge absolut del Pablo, el “Tanta” s’ha reconvertit. Aire renovat ja circula pel nou “Totora” aconseguint un ambient més fresc.

El local és enorme. La sala del fons, d’una amplitud inusual, té un finestral que dóna a un petit jardí vertical. La sensació de frescor entra dins de la sala de forma visual. Tots els detalls estan cuidats a la perfecció. Taules de mides i formes diferents es reparteixen de forma aleatòria donant-li un aire informal. Just abans de les cordes que separen les dues estances, unes poques taules empalmen amb la zona de la barra.

Tanta

Tanta

El disseny del local i els materials utilitzats son d’un gust exquisit. Sobri i senzill. Zero estridències.

Sempre que hi vaig, un dels moments que més m’agrada de la nit és la xerradeta amb el Pablo. Parlem de tot i sempre ens manca temps. En aquesta ocasió em va explicar el significat del nom que havia escollit pel restaurant. “Los caballitos de Totora” son petites embarcacions dissenyades pels pescadors que estan fabricades amb les tiges i les fulles de la planta Totora.

Tanta

Tipus: cuina peruana. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Pisco Sour – s’ha d’anar amb compte… el preparen deliciós i entra súper fàcil. Dels millors que he provat mai.

Tanta

  • Pan con papa con uchucuta – el pan con papa és sorprenent. Fi i pesat alhora. Molt gustós.

Tanta

  • Cebiche clásico de corvina en leche de tigre acompañada de cebolla morada, choclo, canchita y camote – un dels meus plats estrella, sense dubte. Aquí, la leche de tigre torna a agafar protagonisme. El serveixen amb cancha, típic del Perú. M’encanta!

  • Causa de pulpo al olivo al pesto acompañada de pulpo y salsa de aceitunas negras –  la causa va néixer en temps de guerra. Feien el potatge i l’anaven a vendre dient “compañero, por la causa!”… d’aquí ve el nom del plat. Contrast de gustos que enganxa.

  • Gamba roja con nigiri de langostinos y maki criollo con hilos de boniato – un altre dels plats estrella. El cap de la gamba estava tremendo (una de les meves debilitats), el nigiri se’m va fer curt i els makis estaven d’infart amb el contrast del moniato. Aquest plat és el que més posa en evidència la fusió de la cuina peruana amb la japonesa.

  • Aeropuerto Chi Jao Kay – arròs, fideus i verdura saltejada acompanyats de pollastre cruixent amb salsa Chi Jao Kay. Potser el plat més contundent de la nit. Súper gustós.

  • Picarones – puré de moniato amb puré de carbassa i anís. Es fermenta tot junt per fer-ne un bunyol i el serveixen amb gelat de mango que li dona el punt refrescant al plat. El bunyol és finíssim.

  • Chicha Morá – beguda feta amb blat de moro sense alcohol, suc de llimona i sucre.

Gràcies per portar-nos l’essència del Perú a Barcelona.

Web: http://www.totorabcn.com/

Ubicació: Carrer de Corsega, 235 de Barcelona

Osmosis, discreció i qualitat a l’Eixample

diumenge, 12/07/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Osmosis

L’entrada és discreta i petita. Poc s’espera un el que s’hi cuina dins…

El local es divideix en dos plantes. La de baix, potser un pèl més freda, és una sola sala amb poques taules. A dalt la cosa canvia. Tres estances ben diferents es reparteixen, a parts desiguals, els comensals. La primera, la més informal, té sis taules envoltades de llibres i vins. És perfecte per anar en parella, doncs totes les taules son per dues persones. La segona, més seriosa, té taules més grans i és ideal per anar en grup. La última és un reservat per 2 ó 4 persones. Privacitat absoluta que em va enamorar. Al mig de totes elles, just al pujar l’escala, hi ha una taula que ho controla tot.

Osmosis

Osmosis

Osmosis

L’Ignasi sap el que vol. Ell va per feina. Li agraden les coses autèntiques, diferents i es nota amb tot el que fa.

Tipus: cuina de mercat. No hi ha carta. El menú degustació està en dos versions: la curta (4 plats i postres) i la llarga (5 plats i dos postres). Jo vaig tenir la oportunitat de provar el llarg:

  • Petita degustació de diferents olis i sals amb pa de fermentació – em va semblar una idea molt original.

Osmosis

  • Aperitiu: crema de brandada de bacallà amb mel de canya i pinyons acompanyada d’una patata brava – deliciós. La crema és una autèntica delícia. Plat finíssim que se’m va fer curt. La brava està impecablement tallada fent un cub perfecte.

Osmosis

  • Foie micuit amb poma a la vainilla – et fa tancar els ulls. És un dels dos plats que diferencien el menú curt del llarg. Suposo que no cal que digui que és un “must” agafar-lo…

Osmosis

  • Crema de carxofes amb sipionet de platja – plat fort. A mi, em va encisar. És una d’aquelles diferències que marca l’Ignasi.

Osmosis

  • Macarró farcit de peus de porc amb regalèssia – de fet, és com un ravioli. La pasta està al punt, els peus de porc t’enganxen els llavis i la regalèssia li dóna el toc fi. Brutal!

Osmosis

  • Arròs de safrà amb pèsols, pop i plàtan – aquí la diferència la marca el plàtan. Trencador.

Osmosis

  • Formatges amb confitures – tres formatges (un de Cadis, l’altre francès i l’últim anglès) acompanyats amb les seves confitures i de fruits secs.

Osmosis

  • Pera amb dàtil, menta i sorbet de cítrics – molt refrescant.

Osmosis

  • Tres xocolates – per morir de gust. Aquest és l’altre plat que marca la diferència entre el menú curt i el llarg.

Osmosis

Lloc autèntic i discret amb cuina exquisida.

Web: http://restauranteosmosis.com/

Ubicació: Carrer Aribau, 100 de Barcelona

Mas Albereda, sota la batuta del Nandu

dimarts, 26/05/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Ubicat a una masia de més de 7 segles d’història al cor de la Plana de Vic i a on s’hi respira tranquil.litat absoluta.

Mas Albereda

Ha estat completament restaurada; essent, en l’actualitat, un hotel i restaurant alhora. La combinació de materials rústics i moderns, juntament amb els detalls d’arquitectura exquisida, fan que sigui un espai únic. El restaurant només es pot gaudir a la part de dins; no disposa de part exterior.

Mas Albereda

La sala gran, d’estil més aviat rústic, té les parets de pedra i el sostre gris. Els que donen el toc diferencial son les llums i els quadres, d’estil extremadament moderns. Menjador sobri i el.legant. Una obertura porta cap a una galeria que em té el cor robat. Espai diàfan on només hi ha taules per dues persones. Bigues de fusta al sostre, columnes de pedra a fóra i vidres de dalt a baix.

Mas Albereda

Mas Albereda

També disposen d’un reservat, per 20 persones aproximadament, per fer-hi esdeveniments amb més intimitat.

El servei és fantàstic. Súper atent, però sense caure en estridències absurdes. Barreja de professionalitat amb tracte familiar que et fan sentir genial.

Tipus: cuina catalana d’autor. Restaurant que està sota la batuta de Nandu Jubany. Ja sabeu que soc fan d’ell. Tradició i innovació es fusionen. Parteix de la terra i la natura per traslladar-la dels fogons a les taules de Mas Albereda. Hi ha menú diari, menú degustació i carta. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Coca de Folgueroles amb llonganissa de Fussimanya i quicos garrapinyats – un pica-pica que ja et deixa veure la qualitat de la matèria prima que serveixen

Mas Albereda

  • Tapeta del dia: bombes de pollastre – finíssimes

Mas Albereda

  • Coca de poma caramel.litzada i foie – el clàssic del Nandu. No em cansaré mai de dir que aquest plat és un espectacle. Sensacional. Les maduixetes amb la poma es compenetren perfectament amb el foie, sense matar-li el gust

Mas Albereda

  • Crema de carbassa amb mascarpone i llagostins i encenalls de porro – per mi, aquest és el segon plat estrella. Hauria repetit… Els encenalls li donen un toc sensacional

Mas Albereda

  • Lluç farcit de pa amb tomàquet

Mas Albereda

  • Magret d’ànec lacat amb pinya – deliciós. Tendre i gustós alhora

Mas Albereda

  • Copeta de crema catalana amb maduixes, gelat de cirera i sucre de llimona – quasi moro. Dels millors postres que he menjat mai

Mas Albereda

Web: http://www.masalbereda.com/

Ubicació: Av. Sant Llorenç, 68 de Sant Julià de Vilatorta

Cap de Creus, la sensació d’estar a la fi del món

dimecres, 13/05/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Cap de Creus

Ubicat just al final del Parc Natural del Cap de Creus; al costat del far. La ubicació és immillorable. Miris cap a on miris, hi ha natura al voltant. El que més m’agrada és la virginitat de tot plegat: una sola carretera bastant precària i cap construcció a part del far i del restaurant.

El restaurant està en un edifici autèntic castigat per la tramuntana que junt amb el soroll del vent, que no s’atura mai, encara li donen més encant a l’escenari.

Recomano anar-hi durant la primavera-estiu per gaudir de les vistes de tot el Cap de Creus i de la immensitat del mar des de la terrassa que hi ha fóra. M’encanta fer-hi el vermut; tot i que després prefereixo gaudir de l’àpat dins, on trobareu un ambient molt rústic i senzill.

Cap de Creus

Cap de Creus

Cap de Creus

Cap de Creus

El xef Chris Little porta 20 anys preparant peix fresc local, arrossos i varietat de currys. El servei és bastant tranquil. Intenteu anar-hi sense pressa i disposats a passar-hi una bona estona.

Puntualment, organitzen concerts a l’estiu.

Si es té la oportunitat, aprofitar per fer algun tram del GR que passa pel Parc Natural. Us ajudarà a arribar a caletes d’una virginitat autèntica i a gaudir de la tranquil.litat de l’entorn.

Una de les coses més destacables del restaurant son les seves vistes impressionants.

Està obert tot l’any.

Tipus: especialitat en peix fresc, arrossos i fusió de cuina mediterrània i índia. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • pollastre al curry amb tomàquet i salseta – està clar que els currys son la seva especialitat.

capdecreus8

Cap de Creus

capdecreus9

  • pagre a la planxa – peix fresquíssim.

Cap de Creus

Raconet imprescindible de visitar, per la sensació  d’estar a la fi del món.

Web: http://restaurantcapdecreus.blogspot.com.es/

Ubicació: Al final del Cap de Creus