Shibui, un clàssic dels “palillos” a l’Eixample

dijous, 4/08/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Fa 15 anys que estan oferint cuina japonesa a Barcelona… sí… sí… 15!!! Ara tothom parla de la tan preuada gastronomia oriental, però ells fa anys que estan donant guerra en el sector. Tot i l’enorme competència que hi ha a l’actualitat, el considero un “must” per menjar amb “palillos” a la ciutat.

El local és modern. D’estil japonès, sense gaires complicacions. Línies rectes. Mobles quadrats. Té dos nivells. La part de dalt és més adequada per sopars en petit comitè. La part de baix… també, però hi ha dos reservats (kotatsus) per 8/10 persones (amb un encant inqüestionable) que la fan més ideal per grups. Les estovalles individuals i els coixins negres contrasten amb el color clar del mobiliari donant-li una força que m’agrada. A dalt, em destaquen dues coses: la barra de sushi completament oberta (cosa que m’encanta) i un finestral que dona al pati interior de la part de baix. Troncs d’arbres i columnes de fusta de perfils quadrats es reparteixen per tot arreu donant-li un caire modern i rústic alhora.

Shibui

Shibui

Shibui

Shibui

Tipus: cuina japonesa reinventada. Plats senzills i treballats alhora. Tradicionals però amb creacions innovadores.

  • Ika: sashimi de calamar amb shiso i alga de mar – diferent. Barreja sorprenent que t’enamora la boca!

Shibui

  • Tartar de toro (ventresca) amb calamar, ous i alga fregida – un dels plats estrella. La combinació de gustos i l’explosió dels ous el fan un plat únic.

Shibui

  • Nigiri de toro (ventresca), maguro (tonyina) i katsuo (bonítol) – no en podria escollir només un. Impossible.

Shibui

  • Uramaki arco iris – per dins llagostí cruixent. Per fóra una làmina de tonyina, alvocat, peix blanc i salmó. L’altre plat estrella. Deliciós.

Shibui

  • Mochi fresa i xocolata – em quedo amb el de xocolata. Finíssim.

Shibui

Shibui

Web: http://www.shibuirestaurantes.com/

Ubicació: Carrer de Compte Urgell, 272 de Barcelona

Amarena, un descobriment fantàstic a La Palma de Cervelló

dilluns, 11/07/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Poc esperava trobar-me el que em vaig trobar. No havia estat mai a La Palma de Cervelló; de fet, ni l’ubicava al mapa… i van aconseguir que sortís dient un “tornaré” en majúscules.

L’enorme garden que hi ha al costat, fa que un ni se n’adoni de la discreta i moníssima entradeta del restaurant. Un pont de fusta marca el camí.

Amarena

El jardinet té encant. Taules i cadires de ferro i pedretes al terra. Autèntic. No és massa gran, però té alguns raconets que li donen molta gràcia. Hi ha dues zones cobertes: la primera, és com una porxada amb bigues de fusta i teula vella; la segona, és un reservat per unes 12 persones. Aquesta última zona és perfecte per cel·lebracions més íntimes. És aquí on tornaré.

Amarena

Amarena

Amarena

La part de dins és més aviat clàssica; d’estil molt convencional: cadires de fusta amb coixins de vellut, cortinetes a les finestres i estovalles blanques. Parets mig de pedra mig de guix. Al sostre, bigues i ventiladors de fusta. Res destaca.

Amarena

El Rafel controla tot el que passa al restaurant i la Paqui domina la sala a la perfecció. Entre tots dos aconsegueixen que tothom estigui molt a gust i súper ben atès.

Tipus: cuina creativa i d’autor. Maxi Severo és el màxim responsable de com vaig sortir jo d’allà. Creatiu i discret alhora. Amb empenta i moltes idees al cap . Té les coses clares i no es deixa influenciar per convencionalismes o tendències. Creu en un plat i el treu, encara que hagi de sacrificar-ne un altre d’exitós. M’agrada.

  • Tàrtar de meló – un entrant molt sorprenent. El pa amb tomàquet i pernil, les espinacs i el tomàquet sec en pols i el mini-tast de vi queden completament anul·lats amb el tàrtar. El color blanc del meló no et deixa veure la sal gruixuda que tant contrasta i tant em van enamorar. Tremenda barreja.

Amarena

  • El foie-gras i el chutney de temporada – El foie és casolà. Aquest és un dels plats clàssics de la casa. Impecablement presentat amb nous, poma i pètals de flors tractades culinàriament. Un dels plats estrella.

Amarena

  • La patata, el fong i el formatge tupí: amanida tèbia d’enciams del Prat de Llobregat amb cremós de patata als fongs i deliciosa vinagreta de formatge tupí i mel de muntanya – El cremós és finíssim i la vinagreta és realment deliciosa. Plat el·legant.

Amarena

  • L’arròs, els bolets i l’ànec: arròs caldós amb suculents bolets de temporada, ànec esmicolat i crostons del seu pernil saltejats al romaní – No tinc paraules per parlar d’aquest plat. Impressionantment gustós. Per mi, és el plat estrella, sense dubte, i ningú pot marxar sense provar-ho.

Amarena

  • La trilogia i el bacallà: tres textures de bacallà (confitat, brandada i tàrtar) amb samfaina de verdures, melmelada de tomàquet i lleugera picada d’amaniment del tàrtar – un altre plat clàssic de la casa.

Amarena

  • El lluç, les cloïsses i el camp: suau lluç al vapor amb cremosa salsa de coriandre, fonoll i raspadura de llimona amb cloïsses a l’all i julivert, acompanyat de coca d’alfàbrega.

Amarena

  • La guatlla, la cansalada i la patata violeta: farcellet de delícies de guatlla amb cansalada ibèrica en dues coccions, reducció d’Amaretto i moscatell amb parmentier de patata violeta i pastanaga – plat potent i deliciós alhora.

Amarena

  • Sopa de meló – tercer plat estrella. Un altre plat que penso que ningú pot marxar sense provar.

Amarena

Web: https://restaurantamarena.com/

Ubicació: Carretera de Corbera (BV2421) Km 1.3, La Palma de Cervelló, Barcelona

Cinc Sentits, sensibilitat màxima al mig de l’Eixample

dilluns, 6/06/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Cinc Sentits

No oblidaré mai com se li van humitejar els ulls al Jordi quan, parlant de menjar, em va mencionar a la seva àvia. Em va fascinar la seva sensibilitat; sensibilitat que va anar apareixent, durant tota la nit, reflexada en cada un dels seus plats.

El menjador és minimalista. Zero complicacions. Una paret amb diferents tonalitats i l’altre plena de miralls. Només una taula quadrada; totes les demès son rodones. Les llums son un espectacle. M’atreveixo a dir que, juntament, amb la porta d’entrada, són les que donen caràcter a l’establiment: dos peces rellevants en la decoració.

Cinc Sentits

Cinc Sentits

Cinc Sentits

Aposten per la qualitat del producte i confien en proveïdors petits i de proximitat. El peix els hi porta el Josep, un pescador de la Barceloneta que cada dia surt a pescar amb la seva pròpia embarcació. Els productes de l’hort son subministrats per Pau, el pagès. La vedella és de Sort, els embotits de Sagàs, la poma de Lleida, l’oli d’oliva de Vinaixa, l’avellana de Reus, l’arròs de Sant Jaume d’Enveja, els bolets del Montseny… fins a tal punt és el seu nivell de perfeccionisme que fins i tot tenen una proveïdora única pels productes fumats! Això, per mi, no té preu.

El vi el tracten a part. Adoració és el que senten per aquest apassionant món. Si teniu la oportunitat, demaneu una copeta del vi dolç. Hi ha un celler que els hi fa exclussivament per ells.

Tenen estrella Michelin des del 2009. N’estan orgullosos però no ho diuen.

Tipus: cuina d’autor amb contrastos fascinants, on el Jordi juga constantment per reinventar la cuina tradicional. Hi ha dos menús degustació i un menú migdia. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Benvinguda: auró, nata, sabaió de cava i flor de sal – impossible descriure aquest plat. Per mi, un dels millors del menú. Contrast doble: salat-dolç, fred-calent. Té molta força.

Cinc Sentits

  • Pica-Pica – és la seva versió del vermut clàssic:
    • la nostra ametlla marcona.
    • escopinyes amb salsa secreta #3 – servides en llauna. Gustoses al màxim.
    • patates fregides al moment, salsa brava i allioli – servides en una paperina amb l’allioli a part.

    Cinc Sentits

    • coca de vidre amb tomàquet i pernil ibèric de gla – només el pernil és convencional! El tomàquet… sec i l’oli en caviar. Únic.

    Cinc Sentits

    • anxova amb pebrot escalivat i fum de romaní – sensacional! El fumat del romaní contrasta perfecte amb el gust de l’anxova.

Cinc Sentits

    • oliva farcida d’all i marinada amb cítrics i fines herbes – m’encanta la barreja del cítric amb la oliva allada.

Cinc Sentits

  • Aperitiu:
    • gelat d’herbes / carbassó / sopa d’arrels – plat molt fi. Un altre plat estrella.

Cinc Sentits

  • bikini / cansalada de coll / moniato / all negre / bolets – de nou… contrastos! Barrejant el moniato amb la cansalada aconsegueix un gust peculiar i sorprenent. No me l’esperava així.

Cinc Sentits

  • verat escabetxat / maionesa de pell cremada / llavors de mostassa – la maionesa és el complement perfecte del verat.

Cinc Sentits

  • Verdures: ecològiques del maresme / iogurt / flors aromàtiques – súper refrescant.

Cinc Sentits

  • Fetge Gras: porro / sucre cremat – diferent. El sucre li dona el toc diferencial.

Cinc Sentits

  • Gamba: al ajillo – gustosissíma.

Cinc Sentits

  • Dèntol: fumet fumat / migas de ceba i patata / atsina – Un altre plat estrella. Tot ell em va fascinar. La presentació és impecable, però amb les migas… em va robar el cor. Li donen el gustet perfecte.

Cinc Sentits

  • Colomí:
    • pera / escabetx de fruits vermells – tot i que no soc massa fan de les aus, el Jordi va aconseguir que en volgués més.

Cinc Sentits

  • croqueta / fals arròs

Cinc Sentits

  • Api: gin tònic de pi / poma àcida – diferent.

Cinc Sentits

  • Llet: a la graella / paper de iogurt – Un altre plat estrella. SENSACIONAL. EL caramel amb la llet i el paper de iogurt… se’m va fer curt!

Cinc Sentits

  • Últims pecats – presentats en una caixeta:
    • catània
    • cruixent – cremós de xocolata
    • jaumet de Sant Hilari
    • la nostra versió de la galeta Maria

Web: http://cincsentits.com/es/

Ubicació: Carrer Aribau, 58 de Barcelona

La Garriga de Castelladral, l’antic paller d’una masia de Castelladral

dilluns, 16/05/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El restaurant està ubicat a la pallissa (antic paller) de la masia, just al costat de l’Era.

La Garriga

Davant té un ampli jardí, sense arbres, que acaba en una balconada amb fantàstiques vistes al Bages i a Montserrat. Aquest espai dona molta sensació d’amplitud. Als costats, les oliveres i els pins sembla que la vulguin protegir aconseguint crear un escenari del tot idíl·lic.

La caseta està impecablement restaurada. Les parets de pedra originals i la fusta li donen molt d’encant i el fan un espai molt íntim. Però el que més em va agradar son els amplis finestrals amb vistes al jardí. Fantàstic.

La Garriga

La Garriga

Tipus: cuina tradicional catalana renovada. Utilitzen productes de la terra i de proximitat. De fet, moltes de les verdures les agafen del seu hort ecològic. L’oli i el vi son de la comarca i la mel és de fabricació pròpia. El xef Albert Lopez no perd mai de vista el valor de les coses autèntiques i això no té preu! Als vespres, hi ha dos menús: el normal i el lleuger. El primer son tres plats i postres, i el segon son dos plats i postres.

  • Cocktail de benvinguda

La Garriga

  • Entrants
    • Síndria banyada amb Martini – súper refrescant.

La Garriga

  • Tataki de tonyina – deliciós. Es desfà a la boca.

La Garriga

  • Menú
    • Coca de full amb brandada de bacallà, foie, codony i formatge fos – em va sorprendre molt gratament la barreja del bacallà amb el foie. Mai havia vist aquests dos productes junts. D’entrada, em va fer por; després, volia repetir.

La Garriga

  • Lluç de palangre fresc amb cloïsses i verduretes – plat clàssic i finíssim.

La Garriga

  • Melós de vedella, salsa de rostit i parmentier de patata – súper tendre i gustós alhora. He de dir que el parmentier em va robar el cor.

La Garriga

  • Pastís de xocolata amb gelat de vainilla – al punt perfecte de dolç.

La Garriga

Web: http://www.masialagarriga.com/

Ubicació: Ctra. de Súria a Castelladral, Km 5.2, Castelladral (Barcelona)

La Taverna del Mar, bones vistes i millor cuina a S’Agaró

dilluns, 2/05/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Sempre impressiona tornar a un lloc que l’has conegut per l’avi.

Parlo de molts anys enrere. Típiques sortides gastronòmiques familiars de cap de setmana. Recordava bones vistes i bon peix; però… no hi havia tornat des d’aleshores. Anava nerviosa amb ganes del retrobament.

Per fora, està tal qual el recordava: edifici que respira molta història ubicat, literalment, a sobre del mar.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

Per dins, res a veure. El blanc immaculat de les parets disputa protagonisme amb el blau fort del sostre. Contrast fascinant. Aquest últim em va tenir una bona estona amb la mirada enlairada. La barreja d’estils és provocadora. S’hi pot trobar portalàmpades de vidre fràgil, ventiladors de fusta retro i troncs pintats de blanc reinventats cap a llum.

El local té una doble filera de voltes. La primera és la que fa de paret cap a l’exterior de fusteria blanca amb quadrets; la segona, sense cap fusteria, és la que divideix el local en dos.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

A fóra hi ha una terrassa petita protegida per vidre que permet gaudir de l’àpat encara més integrat, si cap, dins de l’entorn. És fantàstica.

La Taverna del Mar

Només S’Agaró sap el que li deu al Sr. Ensesa. Jo no ho sé. Però sí sé que el restaurant, que es va obrir al 1936, ara està en mans de les seves tres filles i que han aconseguit obrir-lo amb una imatge renovada. En un establiment històric, era un repte difícil i ho han fet fantàstic.

Tipus: cuina de proximitat on el plat fort és el peix. Però… son atrevits i innovadors i juguen, amb èxit, amb barreges sorprenents:

  • Amanida de llagostins amb espàrrecs – ambdós productes de primera qualitat i tractats de forma impecable (en aquell punt cru tant necessari pels dos), però rematat amb el caviar d’oli i la olivada… acaba sent un plat deliciós!

La Taverna del Mar

  • Carpaccio de fonoll amb cítrics i ous de salmó – la barreja és sensacional. Els cítrics i el fonoll no anul·len el gust dels ous. Plat súper refrescant.

La Taverna del Mar

  • Cigaletes de Palamós a la planxa saltejades amb alls tendres – sempre he estat una gran defensora de que la gamba és molt més gustosa; doncs bé, aquestes cigaletes han posat en dubte la meva teoria. Un dels meus plats estrella.

La Taverna del Mar

  • Cansalada amb ravioli  de xampinyons i sèpia – un “mar-muntanya” diferent. Barreja de gustos sorprenent. Plat primícia que encara no està a la carta i que espero haver transmès, a la perfecció, que va ser la meva debilitat. Un altre plat estrella.

La Taverna del Mar

  • Gambes de Palamós a la planxa – aquest plat no necessita presentació.

La Taverna del Mar

  • Cheesecake amb mango i fruita de la passió – súper cremós. No podeu marxar sense provar-lo. Brutal!

La Taverna del Mar

  • Interpretació del mític gelat “Snickers” al estil de “La Taverna” – no pots parar de menjar-lo.

La Taverna del Mar

Web: http://www.latavernadelmar.cat/

Ubicació: Passeig de Sant Pol, S’Agaró (Girona)

Hisop, un dels meus top 5 de Barcelona

dilluns, 11/04/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Hisop

Me n’havien parlat molt bé, però el que em vaig trobar va superar, de llarg, les meves expectatives.

El local és petitó, molt el·legant i amb unes tonalitats suaus que li donen una calidesa fantàstica. Un dels laterals és un moble de fusta que deixa clar que volen combinar funcionalitat amb disseny. M’agrada.

Hisop

Les taules son senzilles. No cauen en estridències absurdes. Gots i tovallons impecablement posats, acompanyen a les roses vermelles que destaquen sobre les estovalles blanques. Res més.

Hisop

Ells van per feina. Son perfeccionistes. Volen fer-ho impecable i ho aconsegueixen. Molt bon servei, però sempre amb naturalitat i senzillesa en el tracte. M’encanta!

Des del 2010 que l’Oriol Ivern, alma matter d’aquest raconet encisador, té una estrella Michelin. La té, però no ho diu. Ell només vol veure la satisfacció dels que estem asseguts a la taula. Tot el demés és secundari.

Tipus: es defineix com cuina catalana contemporània; però jo em permeto el luxe d’afegir que és cuina d’autor (sense dubte). Respecta molt els productes de la terra i reinventa els plats tradicionals arribant a aconseguir gustos molt diferents pel paladar. Canvia la carta quatre vegades a l’any. El “foie after eight” és l’únic plat que el manté fixe. La resta, canvia per complet. Això vol dir que els plats dels que jo us parlaré no els trobareu quan hi aneu. Sou conscients de la creativitat de l’Oriol? A part de la carta, hi ha dos menús degustació (amb i sense maridatge de vins):

  • Lemon pie de llardons – exemple clar del que comentava… aconsegueix gustos molt diferents. És un entrant sorprenent. Em va fer dir un “comencem bé!”.

Hisop

  • Royal de ceps amb sorella i fava tonka – una altre sorpresa. Tacte gelatinós que no m’esperava. Gustosíssim. Un dels plats estrella.

Hisop

  • Albergínies amb formatge fumat i tòfona d’estiu – impressionant veure com, d’un producte tan bàsic com l’albergínia, treu un plat que fa veure les estrelles. La barreja amb el gust fumat i la tòfona és sensacional. He de reconèixer que no havia vist mai una xufla en un plat… creativitat al màxim.

Hisop

  • Rossejat de fideus amb calamars i galanga – finíssim.

Hisop

  • Peix de llotja amb maría lluïsa, mostassa i espècies – el peix al punt i el serveix reposat sobre una salseta escumosa… el·legant. Em va encantar.

Hisop

  • Colomí amb ceba rostida, sàlvia i rucca – no sóc gaire fan de les aus i, en canvi, dic, amb el cap ben alt, que m’agradaria repetir aquest plat.

Hisop

  • Taula de formatges – si us agraden, gaudireu molt. La col·locació és estratègica i us els heu de menjar en l’ordre que us indicaran, sempre barrejant-los amb el codony.

Hisop

  • Síndria amb chilli i estragó – picant.

Hisop

  • Albercocs amb avellana, citronella i gengibre – per morir de gust. Impressionant.

Hisop

  • Mini tasts variats per acompanyar el cafè – no puc descriure’ls.

Hisop

Web: http://www.hisop.net/

Ubicació: Passatge Marimón, 9 (Barcelona)

Cafe Emma, un trosset de Paris a l’Eixample Barcelonès – TANCAT

diumenge, 3/04/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

TANCAT

Provoca entrar-hi només veure’l.

Una terrasseta petita i d’estil completament diferent al que estem acostumats a Barcelona es deixa veure discretament en ple Eixample. Parets de pedra, columnes negres amb els noms dels plats escrits en blanc, molts vidres i llum barroca. Estèticament, potser encaixaria més a París… i és que al darrera d’aquest projecte hi ha ànima francesa!

Cafe Emma

Dins, l’ambient afrancesat s’agreuja: cartells en francès, llibres de Paris barrejats entre les ampolles de vi, la boulangerie al fons amb el pa exposat. Hi ha dues zones ben diferenciades. La primera és la de la barra i, la segona, és el menjador pròpiament. Si teniu la oportunitat, demaneu la taula al menjador: gaudireu de més tranquil·litat. Ambient molt acollidor i ple de detalls.

Cafe Emma

Cafe Emma

Cafe Emma

Cafe Emma

El xef Romain Fornell, estrella Michelin amb el restaurant “Caelis”, és l’alma matter. Tenia al cap la idea de crear un restaurant diferent i senzill. Volia recuperar el concepte de bistró francès, on es serveixen platets de forma àgil, a un preu assequible i amb producte majoritàriament francès. Ho ha aconseguit.

Tipus: cuina francesa senzilla amb tocs contemporanis. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Paté d’ànec a l’estil “rillettes” amb pa torrat – deliciós. La poma li dóna un punt de frescor que li va perfecte al plat.

Cafe Emma

  • Sopa de ceba amb formatge emmental – tot i que ja he manifestat, en repetides ocasions, la meva debilitat per les sopes; he de dir que aquesta em va robar especialment el cor. El formatget torrat de la part superior està al punt.

Cafe Emma

  • Amanida “Niçoise” amb anxoves, ou, tonyina i tomàquet – molt fresca.

Cafe Emma

  • Roast Beef amb bouquet d’amanida i salsa tàrtara lleugera – un dels plats estrella. La carn al punt, però el secret està en la salsa…

Cafe Emma

  • Macarrons de bogavante al comté – aquest és el plat que no podeu marxar sense provar. Diferent i únic. Un “must” de la casa.

Cafe Emma

  • Entrecote amb salsa “como antes aquí” – han respectat el plat estrella de l’antic restaurant.

Cafe Emma

  • Tàrtar de bou al ganivet amb salsa bistrot – boníssim. Un altre dels plats estrella.

Cafe Emma

  • Tarta tatin amb salsa i gelat de carmel, acompanyat de vi muscat de Rivesaltes – finíssima.

Cafe Emma

Web: http://www.cafe-emma.com/

Ubicació: Carrer Pau Claris, 142 (Barcelona)

La Riera, el secret de la Jimena al Gironès

divendres, 4/03/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Vaig conèixer a la Jimena a un espai gastronòmic itinerant que es va dur a terme a Girona. Al ser un “show cooking”, vaig tenir la oportunitat de poder veure com tracta el producte i em va encantar. De seguida vaig esbrinar on tenia el seu raconet amagat i em vaig prometre que no trigaria en anar-hi.

Una casa farcida d’heura amb un jardí impecablement mimat és on aquesta aventurera argentina ha trobat la seva llar. Li encanta el que fa i a on ho fa, i això es transpira en cadascun dels plats que arriben a la taula.

La Riera de Sant Martí

La casa és del segle XVIII, de pedra i perfectament restaurada. M’agrada com han estat capaços de respectar la seva identitat original. Els dos menjadors en bòveda, les escales de pedra, el terra súper rústic, taules i cadires de fusta… com en un conte.

La Riera de Sant Martí

Han condicionat un espai al jardí, totalment integrat a la natura, per poder fer cel·lebracions d’una manera més privada. “Els Til·lers” és una espècie de cub de vidre amb totes les comoditats i amb la flexibilitat necessària per poder personalitzar-te l’esdeveniment al teu gust.

La Riera de Sant Martí

Caixes antigues que fan de testos, mini campanetes penjant, diferents dissenys de cors decorant una estructura de fusta, un palet vertical blau que em va robar el cor i la petita riera que hi ha al darrera… son aquells petits detall que fan grans les coses.

Ella, tot i ser molt inquieta, transmet tranquil·litat. Viu i sent amb passió el que fa. Discreta.

Tipus: la mateixa Jimena va definir la seva cuina com cuina de temporada; però amb la creativitat que ella aporta a cada un dels plats, vull puntualitzar que es tracta de cuina d’autor. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Gazpatxuelo de cireres, amb cireres farcides de mascarpone i alfàbrega – el plat ve amb la cirera sola i després serveix el gazpatxuelo. Deliciós. Refrescant i gustós alhora. El gazpatzuelo estava al punt perfecte de consistència.

La Riera de Sant Martí

  • Assortiment d’especialitats mediterrànies: olives, figues picants, formatge, humus, cuscús, “tabaquitos”, talamosarata…

La Riera de Sant Martí

  • Vieira a la planxa amb chop suey de verdures – em va robar el cor amb aquest plat. Repeteixo… m’encanta com tracta el producte.

La Riera de Sant Martí

  • Caneló de rostit d’ànec amb ceps – el secret està en la salsa! Té un punt dolç genial! Sorprenent. Un dels plats estrella.

La Riera de Sant Martí

  • Llom de tonyina amb textures de poma de Girona i petita amanida de verdures – deliciós. La tonyina estava impecable, però… el carpaccio de poma encara la fa més fantàstica. Bona barreja. Un altre plat estrella.

La Riera de Sant Martí

  • Medallons cruixents de peu de porc farcits de bacon i papada, espagueti de sèpia i picada de festucs i naps – sé que tornaré per repetir aquest plat. Per mi, és EL plat de la Jimena. El plat estrella sense dubte. Mostra clara del domini que té amb com tractar el producte i com barrejar-lo amb altres. Fantàstic.

La Riera de Sant Martí

  • Timbal de préssec amb sucre de vainilla i gelat de nata – deliciós.

La Riera de Sant Martí

Web: http://restaurantlariera.com/

Ubicació: Carretera de Madremanyà Km.4, Sant Martí Vell (Girona)

Sa Pedrera d’es Pujol, un imprescindible de Menorca

divendres, 29/01/2016 (Tònia Rius Garcia-Planas)

“Sa Pedrera d’es Pujol” està a la illa des d’abans que jo naixés… que ja és molt. Ha passat per diferents propietaris que hi han imposat diferents tipus de cuina; però la renovació definitiva va arribar de la mà d’un parell d’asturians. Va ser al 2003 quan el varen comprar i, poc a poc, mimant-lo moltíssim, han aconseguit tenir aquest restaurant preciós amb una cuina molt selecta.

És un “caserio” que està ubicat a un carrer sense sortida al mig de Torret (poblet que ningú visita i que jo sempre m’hi perdo algun día)… si no te’n parla algú és impossible que hi passis per davant. Tot i la renovació, han estat capaços de respectar força l’arquitectura original.

Sa Pedrera des Pujol

La part de la cuina i la del menjador son les que tenen un aspecte més modern. Abans d’entrar, a ma dreta hi ha una porxada súper agradable per poder prendre alguna beguda abans o després de l’àpat.

El menjador és una gran sala diàfana. Taules modernes contrasten amb les cadires que llueixen uns faldons més aviat clàssics. Les parets son totes de vidre per poder gaudir de lluminositat i vistes cap a fora. Les taules estan impecablement preparades amb tots els detalls contemplats.

Sa Pedrera des Pujol

La terrassa m’encanta. Tot i heretar l’el·legància del menjador, ella és una miqueta més informal. Aquí no hi ha estovalles de roba, sinó individuals. Plantes per tot arreu i molt silenci.

Sa Pedrera des Pujol

El servei és fantàstic i la Mònica n’és la responsable.

Tipus: cuina d’autor respectant sempre la gastronomia de la illa. Ell, Daniel Mora, em va sorprendre gratament. Fa una cuina fina, el·legant i molt gustosa; moderna però amb tocs tradicionals. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Aperitiu: – em va robar el cor només començar. Finíssim.
    • Mantega amb escorça de llimona i llavor de rosella
    • Crema de formatge amb blat de moro
    • Brandada de pagre amb escorça amb oliva i pebre vermell

Sa Pedrera des Pujol

  • Oliaigua amb figues (plat tradicional menorquí que menjaven els pagesos. Fi i refrescant) amb croquetes de sobrassada amb melmelada de pebrot (impressionant barreja. Mai havia provat una croqueta com aquesta, Fantàstica. Un dels plats estrella).

Sa Pedrera des Pujol

  • Caldereta de morena amb la seva mandonguilleta i tocs anisats – està clar que s’està posant de moda la morena al mon gastronòmic… Plat que recomano a tothom que el provi. Molt gustós. Segon plat estrella.

Sa Pedrera des Pujol

  • Ravioli farcit de carbassa i mató amb el pesto de les seves pipes – aquí no puc ser objectiva. La carbassa, el mató i les pipes son top per mi… plat que em va encisar. Fantàstic com està cuinat i presentat.

Sa Pedrera des Pujol

  • Formatjada de filet Wellington amb salsa gravi i farcit de bolets – presentació molt sorprenent. Molt gustós i tendre.

Sa Pedrera des Pujol

  • Rajada a la mantega negra amb tàperes capuccines, fonoll marí i llimona confitada – plat fi. Súper el·legant. El secret està a la salsa.

Sa Pedrera des Pujol

  • Pastís de poma farcida de cuscussó amb gelat d’arrop – un pastís de poma molt diferent.

Sa Pedrera des Pujol

  • Gelat de pomada, meló natural i sopa fresca – tremendo. Si dic que era deliciós em quedo curta. Tercer plat estrella.

Sa Pedrera des Pujol

Web: http://www.sapedreradespujol.com/

Ubicació: Camí des Pujol,14 de Torret (Menorca)

Mas Sorrer, un referent de les nits estiuenques de l’Empordà

dilluns, 28/12/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Mas Sorrer

Fa més de 10 anys que és un referent de les nits estiuenques de l’Empordà.

Tot i que ja no estan els gira-sols gegants que tant el caracteritzaven, s’ha reafirmat com a espai multicultural amb concerts i festivals de curtmetratge que es van repetint any darrera any amb més i més afluència de públic.

Diferents espais per donar cabuda a diferents alternatives.

A mà dreta hi ha el mas; completament recobert d’heura i envoltat de tauletes. Cap taula és igual a la del costat i, en canvi, el conjunt de totes elles és perfecte. Algunes estan al descobert i altres estan sota un petit porxo. Mil detalls únics que la fan diferent: petits testos amb plantes aromàtiques, cartells retros penjats per les parets, neveres antigues, sofàs fets amb palets, caixes antigues de cervesa…

Mas Sorrer

Mas Sorrer

Mas Sorrer

A mà esquerra, una construcció vermellosa et fa preveure que serà just allí on la gent allarga la nit després del sopar. I així és. Tauletes i cadires blanques, totes iguals, es reparteixen pel jardí. Al lateral i al darrera, hi ha zones amb una mica més de privacitat.

L’interior recorda un antic colmado. Taules i cadires de fusta, de les de tota la vida, estan ubicades a sota de les parets abarrotades de menjar i de pissarres pintades.

Mas Sorrer

Tipus: cuina mediterrània. Son grans defensors de la cuina de proximitat, fins a tal punt que molt producte l’agafen del seu propi hort. Els ous son ecològics, la pasta és fresca i feta per ells, la carn és d’animals criats en llibertat i el peix de la llotja… millor impossible! Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Polo de síndria – súper refrescant.

Mas Sorrer

  • Carpaccio de carbassó i vinagreta de pesto – sensacional. Les virutes de formatge li donen el toc final. Plat gustós i fresc. Fi.

Mas Sorrer

  • Amanida d’espinacs tendres i torta del casar amb pipes – plat que, quan hi torni, no tinc dubte que repetiré. El formatge és fort, però l’aconsegueixen suavitzar amb els tomàquets cherry i la vinagreta que li tiren per sobre. Per mi, un dels plats estrella.

Mas Sorrer

  • Ceviche – diferent a tots els que he provat. Més gran i més gustós. Això sí… el gust és més fort.

Mas Sorrer

  • Carpaccio de bacallà amb olivada – per mi, un altre plat estrella. Un clàssic que el fan superb.

Mas Sorrer

  • Gambetes en tempura – un dels tocs orientals de la nit.

Mas Sorrer

  • Tataki de tonyina – es desfà a la boca. Producte impecablement tractat. Està perfecte.

Mas Sorrer

  • Bou Black Angus ecològic – deliciós. No puc dir més. De nou, bon producte i ben tractat.

Mas Sorrer

  • D’acompanyament, el puré de patata trufada – no podeu sortir sense provar.

Mas Sorrer

  • També d’acompanyament. els pebrots verds dolços de Rupià.

Mas Sorrer

  • Pastís de formatge – finíssim.

Mas Sorrer

  • Trufes – quasi moro. Tremendes.

Mas Sorrer

Web: http://www.massorrer.cat/

Ubicació: GI-643, Km. 0,5 de Gualta