Ca la Quica Castaño, joia gastronòmica a Puig-Reig

diumenge, 12/04/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Ca la Quica Castaño

Pots passar per davant sense veure’l. L’entrada és discreta. Està ubicat en un carrer petit i amagat. Suposo que és part del seu encant, alhora que un gran inconvenient… més que res per la quantitat de gent que es perdrà la oportunitat de conèixer tremenda joia gastronòmica.

Una vegada dins, el temps s’atura. Estàs a gust. No tens pressa.

Ubicat a la planta baixa d’una casa que data del s.XIX. Sis estances, totes acollidores i amb el seu encant. N’hi ha dues que son les més grans; amb 3 ó 4 taules cada una d’elles. Parets de pedra, taules de fusta i quadres moderns a les parets. Les altres 4 tenen un caire més privat. Menys una, la resta estan envoltades d’ampolles. La de la bodega és fantàstica: taula llarga amb bigues de fusta al sostre i els vins de la carta exposats pels laterals. El Pau fa una petita explicació per cada raconet del restaurant que fa que encara li agafis més simpatia al lloc. Per tot arreu es respira la importància que li donen al vi.

calaquica20

Ca la Quica Castaño

Ca la Quica Castaño

Em va encisar la passió amb la que el Toni (xef i ànima de tot plegat) i el Pau (les sales son seves) viuen la gastronomia.

Tipus: ells es defineixen com cuina sincera i respectuosa amb les matèries primes. Jo la definiria com cuina d’autor molt honesta i d’altíssima qualitat. Varem tenir la oportunitat de provar:

  • Calçot en tempura – hi ha tempures i tempures… i després hi ha la de la Quica! Única.

Ca la Quica Castaño

  • Foie mi-cuit d’ànec amb cobertura de poma caramel.litzada – la capa gruixudeta de la poma caramel.litzada és una autèntica delícia barrejada amb el foie. Un dels plats estrella.

Ca la Quica Castaño

  • Amanida de tataki de tonyina amb xips de yuca i alvocat – refrescant i exquisida alhora. Els cítrics li donen un toc especial. Fa pena trencar tremenda obra d’art.

Ca la Quica Castaño

  • Bacallà confitat amb romesco deconstruit – plat fi i el.legant. Molt gustós.

Ca la Quica Castaño

  • Amanida amb formatge de cabra la bauma, coca de full, melmelada de figues i vinagreta de romaní.

Ca la Quica Castaño

  • Fals ravioli de vieires, cors de carxofa i cansalada de gla – dels millors plats que he provat mai. Sensacional. La cansalada li dona el toc de disseny al plat… Sé que tornaré a menjar-lo. Contrast de gustos que em va enganxar.

Ca la Quica Castaño

  • Calamarsets a la planxa, cansalada de gla i pèsols picants – deliciós el brou a on reposaven els tres ingredients i sensacional el punt de cocció de tots els productes.

Ca la Quica Castaño

  • Llom de cabirol amb salsa de ratafia i castanyes – molt tendre i gustós. Genial idea la d’afegir-hi els gerds.

Ca la Quica Castaño

  • Pa de pessic de llimona i alfàbrega amb gerds i crema – plat bonic, alhora que deliciós. Una petita obra d’art que fa tristor trencar.

Ca la Quica Castaño

  • Trufa de xocolata en tempura sobre crema de mascarpone – no vaig plorar per educació! Impressionant.

Ca la Quica Castaño

Gràcies, Toni, per deixar-nos conèixer tremenda joia de la gastronomia catalana.

A fóra hi ha una terrassa, anomenada “485”, amb servei de restaurant més informal (tipus tapes), on la curiositat més gran és que el terra és de sorra de platja.

Web: http://www.elcellerdecalaquica.es/

Ubicació: Carrer Major, 48 de Puig-Reig

Llamber, un descobriment que ja és un “must” de la ciutat

dissabte, 21/02/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Llamber

Per mi, un autèntic descobriment.

És curiosa la sensació que vaig tenir de que el local guanyava en el.legància a mesura que m’anava endinsant.

L’entrada té un punt més informal. Parets de fusta rústica amb taules altes, també de fusta, és el primer que es deixa entreveure darrera els vidres. Racó que tan aviat pot ser romàntic com per business. Molt polivalent.

Llamber

Llamber

La següent zona em va encantar. Un petit pi destaca a la paret blanca d’obra mestre. Paret decorada amb marcs que l’emmarquen a ella mateixa. Aquí hi ha una taula, també alta, per 10 persones.

Llamber

I després… just al final… les taules normals amb un ambient, potser, més el.legant.

Llamber

Llamber

La decoració del local és fantàstica. Barreja de pedra, fusta i vidre. Tres materials que han estat capaços d’encaixar-los a la perfecció.

El servei és impecable. El dia que hi vaig anar estava ple i no vaig patir cap demora en cap dels molts plats que em van servir. Donald domina la sala a la perfecció.

Tipus: cuina d’autor. Taverna gastronòmica on li donen màxima importància a la qualitat del producte i on volen potenciar el concepte del “tapeo”. Fran Heras, el xef, ha treballat amb Ferran Adrià, Ramon Freixa, Sergi Arola i Jean Luc Figueras (D.E.P)… em sembla que no cal que digui res més. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Carpaccio de salmó amb cítrics, iogurt d’anet i gelat de gingebre – l’han clavat! els cítrics amb el salmó és un espectacle pel paladar.

Llamber

  • Pastís de peix de roca, salsa tàrtara i adobats – es desfà a la boca.

Llamber

  • Anxoves amb pa dolç d’espelta i formatge La Peral – un “must” de la casa. Barreja tremenda.

Llamber

  • Bunyols de bacallà – gustosíssims.

Llamber

  • Fondue de parmesà amb llagostins i espàrrecs – grandíssima demostració de la creativitat del Fran. Ho fa tot diferent.

Llamber

  • “Patatinas” al cabrales amb praliné d’avellanes – plat fort. Us ha d’agradar el formatge!

Llamber

  • Llom de bacallà confitat amb alfàbrega, tomàquet i regalèssia – quasi ploro. Una autèntica delícia… Plat que repetiria non-stop.

Llamber

  • Galtes de porc – plat fóra de carta. Les patates amb trufa fan ombra a les galtes… sensacionals.

Llamber

  • Cremós de xocolata blanca i iogurt, taronja i menta – grandiós.

Llamber

Acabo el post igual que l’he començat… Per mi, un autèntic descobriment.

Web: http://www.llamberbarcelona.com

Ubicació: Carrer de la Fusina, 5 de Barcelona

Suculent, la tasca canalla convertida en joia del Raval Barceloní

dimarts, 3/02/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Suculent

Instal.lar-se a la antiga “Bodega del Raval” era un gran repte; però mantenir l’esperit d’aquella tasca canalla… encara era més difícil. Han aconseguit superat qualsevol expectativa.

El local és encisador. Li donen molta importància a la història i això es veu amb el respecte que han mostrat vers el mobiliari original. Una llarga barra de marbre, sempre plena de gent, li dona un aire a bodega familiar que et fa sentir com a casa. Petites taules de fusta massissa es reparteixen just davant de la barra i al final del local. A primera vista, el local és petitó. Passant per la cuina, unes escales et porten a la part de dalt on hi ha dos menjadors.

El primer és una balconada que dóna a la barra de l’entrada. Una llarga taula de fusta enganxada a la paret plena de cadires i llumetes t’invita a seure-hi.

Suculent

El segon menjador és una estança amplia amb parets de pedra i bigues de fusta que recorda a les típiques masies catalanes.

Suculent

Suculent

Just a l’entrada de la cuina hi ha una porta clandestina que et porta a un menjador privat. Una taula de fusta antiga, per 7 persones, és la única cosa que hi ha. Les parets són de rajoles blanques. Senzill. Cap estridència. Una enorme finestra es pot il.luminar per tenir vista directe a la cuina. És un menjador privat per tenir en compte tots aquells que vulgueu celebrar algun esdeveniment amb intimitat.

Suculent

Ells… què puc dir d’ells??? Hedi… gran professional i genial persona. La sala és seva. Està pendent de tot. Em va encantar quan em va dir “aquí s’ha de sucar pa fins que deixis el plat ben net”. Tonet… xef amb, m’atreveixo a dir, un gran nivell de perfeccionisme amb tot el que fa. Discret.

Tipus: darrera d’aquest projecte està en Carles Abellan. Això ja és garantía assegurada. Més que innovar, prefereix renovar. Hi trobareu plats tradicionals preparats amb tècniques actuals. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Croquetes de cua de vaca vella amb trompetes de la mort – cosa apart. He provat poques croquetes com aquestes. Textura suau amb un gust exquisit.

Suculent

  • Sorell en escabetx

Suculent

  • Seitons marinats amb raspa

Suculent

  • Ostra en ceviche – una autèntica delícia. Un dels meus plats preferits del restaurant. Plat senzill on es veu la qualitat del producte que utilitzen.

Suculent

  • Ceviche de gambeta vermella – un altre dels meus plats estrella. Vaig sucar fins deixar el plat net. M’encanta com està tractada la gamba.

Suculent

  • “Ajoblanco” amb sardina fumada i ous de truita – tremendo “ajoblanco” i genial quan els ous exploten dins la boca. La barreja de gustos és d’infart.

Suculent

  • Bössam de llengua de bou

Suculent

  • Calamarsets amb foie a la brasa – per morir de gust. Moment que no volia que s’acabés mai. Un pèl picant, però barreja adorable.

Suculent

  • Pop a la brasa i cigrons sofregits amb botifarra – deliciós. No puc descriure millor aquest plat.

Suculent

  • Llom de tonyina vermella a la brasa amb emulsió de pinyons – sorprenent. Mai havia provat la tonyina amb pinyons.

Suculent

  • “Steak Tartar” tebi sobre moll de l’ós a la brasa – els que sou amants del “steak tartar” no podeu deixar de provar aquest. Gustós i fi alhora.

Suculent

  • Arròs amb llet de coco, mango, lima i chile – una autèntica delícia.

Suculent

  • Pastís de formatge brie a la vainilla de Tahití i gelleé de moscatell – pastís de brie??? ho havíeu vist mai??? Brutal!

Suculent

Una joia al mig del Raval.

Web: http://www.suculent.com/

Ubicació: Rambla del Raval, 43 de Barcelona

Petit Comité, cuina quasi perfecta

dimarts, 20/01/2015 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Anar a un espai gastronòmic que té el segell del Nandu Jubany és garantia assegurada. Això ho sabem tots. El que no m’esperava era trobar-me un Jordi (cap de sala) i un Franc (xef) tan propers i tan enamorats, alhora, de la seva feina.

El disseny és fantàstic. Molt càlid, sense caure en estridències absurdes. A l’entrada hi ha una petita barra on es pot degustar alguns platets. La part de dalt està dividida en varies zones. Plats de ceràmica, que estan per tot arreu, formen part de la decoració del local. Els vinils, de diferents dissenys, representen els camps llaurats a vista d’ocell… curiós. Parets de diferents colors i materials. Mobles que separen les estàncies. Una petita terrasseta amb encant. Res més. Un caliu especial que et fa sentir molt còmode.

Petit Comité

Petit Comité

Petit Comité

Petit Comité

Tipus: cuina catalana tradicional reinterpretada, on els productes de temporada i de l’hort són els protagonistes. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Aperitius:
    • Cruixent de porc – plat sorprenent. Com els “llardons” de tota la vida però amb un laminat finíssim.

Petit Comité

    • Patata soufflé amb pernil joselito i caviar d’oli d’oliva – un espectacle de plat. Indescriptible quan explota el caviar d’oli dins la boca. Curiós veure com l’oli reforça el sabor del pernil. Tal i com el vaig descriure a Twitter “pecado al cubo”.

Petit Comité

    • Botifarra negre amb ceps – que no s’acabi mai.

Petit Comité

  • Coca de fetge d’ànec, poma caramel.litzada i petits enciams – el seu plat clàssic. El toc de les maduixetes i els pinyons és genial. Encara somio amb aquest plat. Finíssim i deliciós.

Petit Comité

  • Saltat de bolets amb ou i cansalada – un autèntic vici. Plat molt gustós on han aconseguit que cap producte anul.li el gust de l’altre.

Petit Comité

  • Canelons de “Festa Major” amb bolets – Plat el.legant i delicat.

Petit Comité

  • Arròs sec del Senyoret (espardenyes, gambes, rap i calamar) – No cal dir res més que: aneu a provar-lo!

Petit Comité

  • Fricandó de vedella amb bolets de temporada.

Petit Comité

  • Pinya a l’ast caramel.litzada amb gelat de iogurt i coco – una autèntica delícia.

Petit Comité

  • Babà al rom cremat.

Petit Comité

  • Dolços – per morir.

Petit Comité

Més conec la cuina del Nandu, més m’agrada.

Web: http://www.petitcomite.cat/

Ubicació: Passatge de la Concepció, 13 de Barcelona

MOments, dues estrelles al Passeig de Gràcia

dimarts, 18/11/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

MOments

Entrar al “Mandarin” és cosa a part: una illa d’el.legància en ple Passeig de Gràcia. Des de fora ja s’intueix alguna cosa; però només posar un peu a la catifa llarga que et convida a entrar, algun mecanisme intern et baixa automàticament el volum de la veu. M’encanten els llocs que saben mantenir la classe sense caure en tonteries banals. Aquest és un d’ells.

Dins del “MOments”, l’Adrià (qui ens va atendre) ens va fer sentir còmodes durant tota l’estada. Sempre pendent però en el seu punt just. No ens va mancar ni sobrar res.

El local és el.legant. Les taules i les cadires són d’un blanc immaculat. A una banda, vidres que mostren una petita terrassa plena de plantes exuberants. El sostre és un conjunt de mòduls amb serigrafies daurades… curiós. La “Taula del xef”, separada per cortines de la resta de la sala, té vistes directes cap a la cuina. Amb una capacitat de 15 places és ideal per esdeveniments privats.

Moments

MOments

El cervell del menú és la prestigiosa Carme Ruscalleda; però darrera dels fogons i com a xef està el seu fill Raül Balam. Qui coneix la cuina del “Sant Pau” identifica clarament el segell Ruscalleda en la carta del “MOments”. Per mi, entre tots dos han aconseguit una cuina exquisida amb el merescut reconeixement de dues estrelles Michelin.

Tipus: cuina tradicional catalana renovada amb molta tècnica i producte de primera qualitat. Hi ha carta, menú degustació i menú “Club Migdia”. Nosaltres vam tenir la oportunitat de provar aquest últim (3 aperitius, 3 plats principals, 5 formatges, postres i rebosteria):

    • Aperitius:
      • “Nem” de tardor – finíssim

MOments

      • Galeta de Verema

MOments

      • Pilota, col i festucs – n’hagués demanat uns quants més. El contrast de gustos em va sorprendre gratament

MOments

    • Plats:
      • Cues de gambes – barreja de bolets a la vinagreta i ficoide glacial: les gambes estaven al punt perfecte de cocció i la barreja de bolets súper gustosa. Han aconseguit respectar perfectament els dos gustos; sense que un anul.li a l’altre. Em va encantar

MOments

      • Foie – re-tremendo

MOments

      • Llobarro – fonoll, caviar de soja i wasabi i maionesa de miso – delicat

MOments

      • Galta de vedella – olives verdes i negres, rossinyol i xirivia – el secret està en les salses…

MOments

    • 5 formatges del mes amb contrasts dolços – selecció per Eva Vila (Vila Viniteca) i Raül Balam:
      • Galeta d’ametlla, flor i mâche – Saint Maure de Touraine Aoc (França) – boníssima barreja
      • “Kikos”, poma i mel – Ermesenda d’Eroles (Adrall, Alt Urgell) – el que més em va agradar
      • Pa, vi i sucre – Manchego Rva. Pasamontes Oro (Ciudad Real, La Mancha)
      • Confitura de pastanaga i pera – Comité “Selection Été 2012 (França)
      • Bescuit de prunes confitades i PX – Stilton Colston Basset (Regne Unit)

MOments

    • Postres:
      • Maduixes i cítrics: llimona, taronja, maduixa, yuzú i nori – gaudiment al màxim!

MOments

      • Petit Fours (divertiments de pastisseria): drac Gaudí.

El.legància en el local i finíssima cuina al plat.

Un “must” indiscutible de la ciutat.

Web: http://www.mandarinoriental.es/barcelona/fine-dining/moments/

Ubicació: Passeig de Gràcia, 38-40 de Barcelona

El Quim de la Boqueria, “el arte de comer en un taburete”

dimarts, 4/11/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El Quim de la Boqueria

Entrar al Mercat de la Boqueria, esquivar als estrangers que fan fotos bocabadats als mosaics de fruites impecablement col.locats a les paradetes, evitar que cap treballador atabalat et passi un carretó per sobre els peus i arribar fins on “comer en un taburete es un arte”… és tota una aventura.

Estic totalment d’acord amb el Quim quan diu que “el mercat era i és un petit poble dins de la gran ciutat”. M’agradaria afegir que, com a tot poble, sempre hi ha certes persones que tenen un carisma especial. Aquelles que, sense fer soroll, es nota la seva presència perquè, senzillament, tenen vida pròpia. He estat uns quinze minuts observant, en silenci, des de la distància. Aquesta parada està dins d’aquest grup.

El Quim de la Boqueria

Al 1987 el Quim va comprar 3 metres de barra i 5 tamborets. Però el que era gran de veritat era la il.lusió que ell tenia per dins i això ha estat i, de fet, continua sent el motor que l’empeny cada dia. Uns 26 anys més tard ja té 16 metres de barra amb 23 tamborets, una llarga llista de clients fidels i cents de visites a la setmana de estrangers que volen descobrir la ciutat.

Dins la barra, tots van per feina. El ritme és frenètic, però… el millor de tot és que aquest ritme no el transmeten als que estem a l’altre banda. El ritme del dinar el marques tú i ells te’l respecten. Ho vaig agrair molt.

El Quim de la Boqueria

El Quim de la Boqueria

Tipus: cuina tradicional i de mercat amb punts de creativitat pròpia. El producte és de primera qualitat. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • gambes al “ajillo” amb reducció de cava – boníssimes.

El Quim de la Boqueria

  • rovellons amb ceba confitada i pernil ibèric – per mi, un dels plats estrella. Finíssim i molt gustós. Contrast de textures. Provoca repetir.

El Quim de la Boqueria

  • risotto de cua de bou – exquisit. El risotto al punt i el bou desfilat i tendríssim. També molt gustós.

El Quim de la Boqueria

  • ou ferrat amb xipirons – plat estrella, sense dubte. Tenen una carta força extensa d’ous amb diferents combinacions, on l’especialitat és amb “llanqueta”. Jo vaig menjar el de xipirons… barreja sorprenent. Plat sensacional amb un punt picant.

El Quim de la Boqueria

  • cheese cake – casolà.

El Quim de la Boqueria

Horaris:

  • de dimarts a dijous de 7h a 16h
  • divendres i dissabtes de 7h a 17h

No accepten reserves.
Visita obligada.

Webhttp://www.elquimdelaboqueria.com/

UbicacióParades 584-585-606-607-608-609 del Mercat de La Boqueria, Rambles 91 de Barcelona

Semproniana, zero parafernàlies a l’Eixample Barcelonés

dimarts, 28/10/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Semproniana

M’encanta la gent que, senzillament, es mostra tal qual és. Sense parafernàlies. L’Ada és senzilla, amb un punt bromista alhora que seriosa. Em rep amb el.legància. Està pendent de mi, de tota la sala i de la cuina. Activa, sense ser nerviosa. Inquieta. Li apassiona el que fa i es nota amb els resultats de tot plegat. Filla de la mítica “Fonda Europa” de Granollers. Ha viscut el món de la gastronomia des de ben petita. Molt bonic veure com no ha comés l’error d’encallar-se en el passat i més bonic encara escoltar com explica que es reinventa constantment. El que deia abans… és inquieta.

Semproniana

El local és sorprenent. L’entrada no la vaig acabar d’entendre fins que l’Ada em va explicar totes les activitats que hi porta a terme. Una antiga taula de cosir amb cadires de colors al costat d’una cuina relativament petita però funcional… no li veia el lligam. Aquest espai és utilitzat pels tallers de nens i per la “Cuina de Dotze” (classe de cuina els diumenges a les 12h obsequi de la casa a tot aquell que tingui taula reservada el mateix dia).

La sala del restaurant és autèntica. Espai diàfan amb les parets de colors. Una cortina blanca immaculada cau del sostre només a una banda. No hi ha ni una cadira, ni una llum que siguin iguals. Contrastos per to arreu. Res és simètric, però tot està impecablement col.locat. Curiós. Materials de tot tipus… roba, fusta, metall i tots barrejats.

Semproniana

Semproniana

Semproniana

Semproniana

Tipus: cuina catalana creativa. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • terra de cuscús i verdures de l’hort – servit en un test. Sensacional la barreja de la frescor del tomàquet i del cuscús amb el kiko. No t’ho esperes.

Semproniana

  • carpaccio – he provat mil carpaccios i afirmo que aquest és diferent a tots. La salsa és tremenda.

Semproniana

  • arròs del venere amb formatge de Maó – aquest plat mereix menció apart. El plat estrella. No vaig plorar per educació. Brutal.

Semproniana

  • baklava de tomàquets secs, carbassó i avellanes, fet amb pasta phyllo – finíssim.

Semproniana

  • K de truita de patates i altres històries – un altre plat de pecat. Curiosa la història del nom del plat que no us explicaré perquè ho heu d’endevinar vosaltres.

Semproniana

  • bacallà amb verdures i salsa agredolç – boníssim.

Semproniana

  • costellam de porc, amb agredolç a la catalana.

Semproniana

  • delirium tremends – postre a base de xocolata negre exquisit.

Semproniana

Tots els plats de la carta tenen talles S-M-XL.

Altres opcions fóra de la carta:

  • Menú de migdia: relació qualitat-preu molt bona.
  • “Bitllet de 20″: menú de nit de 20€ fet amb els productes comprats al mercat el mateix dia.
  • “S-10″ tarjeta que simula la T-10 del TMB. Té un cost de 100€ i dona dret a 10 sopars de dilluns a dijous

Webhttp://www.semproniana.net/

UbicacióCarrer Rosselló, 148 de Barcelona

Pla, intimitat i tranquil.litat al Gòtic

dimarts, 7/10/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Pla

Fa més de 16 anys que el Jaume està donant “guerra” al barri gòtic de Barcelona. Va començar discretament, però als pocs mesos ja tothom coneixia el “Pla”. Ara ja és un clàssic a Barcelona i, de fet, ja té un “germanet” i tot (Bar del Pla).

Encara que estigui ple, ell sempre seu uns minuts a cada una de les taules per explicar, amb passió, els plats de la carta. Ho viu, ho gaudeix i ho transmet. La seva màxima és que la gent estigui a gust. Està a tot arreu, tan aviat el pots veure darrera de la barra, com a les taules, com dins la cuina. Ho controla tot.

El local és acollidor, íntim i més aviat fosc. Llum baixa i espelmes repartides per tot arreu. Per mi, la il.luminació és perfecte. El doble nivell, amb les escales dividint la part de baix en dos, li dona un encant especial. A dalt hi ha raconets més íntims per poder tenir un sopar més romàntic. A baix, l’espai és més diàfan.

Pla

Pla

Pla

Pla

Pla

Tipus: cuina mediterrània. Poc a poc ha anat canviant la carta per adaptar-se a les tendències actuals. És una cuina més aviat creativa. Vaig tenir la oportunitat de provar el Menú Degustació que consta en escollir dues mitges racions d’entrants, un segon i un postres:

  • tomàquets de temporada infusionats en aromes de camp i salmó semi cru – plat súper fresc i finíssim.

Pla

  • fideus de verdura i algues en un caldo fred de bolets i gingebre.

Pla

  • tataki de filet de porc ibèric marinat, la seva salsa, un toc d’olives i cítrics – un dels plats estrella. Melós i molt gustós. Sensacional barreja de gustos. M’encanta.

Pla

  • tàrtar de remolatxa i endivía, all negre i vinagreta de iogurt i cabrales – espectacular a qui li agradi la remolatxa… i a sobre, amb el tan de moda “all negre”.

Pla

  • pop yakisoba, rostit i lacat, sobre un trinxat – el pop al seu precís punt i el contrast amb el trinxat és sensacional. L’altre plat estrella.

Pla

  • el peix del dia sobre una base de verduretes i cloïsses – tendre i gustosíssim.

Pla

No vaig ser capaç de trobar un foradet pels postres… tot i que ja sé quin demanaré quan hi torni.

Un clàssic de la ciutat, on menjareu bé i estareu a gust.

Webhttp://www.restaurantpla.cat/

UbicacióCarrer Bellafila, 5 de Barcelona

Viblioteca, un “must” del barri de Gràcia

dimarts, 23/09/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Viblioteca

La Yolanda i el Cedric son l’ànima de tot plegat. Ells, sent com son, han creat un ambient autèntic en el que tot aquell que hi va, vol tornar. Ambdós son els sommeliers i propietaris de la mítica “Baignoire” del carrer Verdi del barri de Gràcia (wine bar de referència).

Viblioteca

El local és petit i amb molt d’encant. Tauletes de fusta clara es distribueixen en línia recta just per sota de l’extensa exposició de vins. A la dreta i al fons, hi ha tamborets alts que et donen la oportunitat de poder sopar en cas de que el restaurant estigui ple.

Viblioteca

Viblioteca

Viblioteca

La carta està escrita a les parets. Recomano tenir paciència per acabar de llegir-la tota… val la pena.

Viblioteca

És important deixar clar que no tenen cuina. Amb un fornet, un microones i una thermomix us faran gaudir de valent. És a dir, el mèrit és doble.

Es recomana reservar prèviament. Sempre està molt ple.

Tipus: platets delicatessen, on l’especialitat de la casa son els formatges. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • biquini trufat amb ibèric, mozzarella i tòfona – sense dubte, un dels meus plats preferits. Un “must” de la casa.

Viblioteca

  • amanida “la fresca” amb ruca, tomàquets, maduixes, payoyo i oli de menta – nova d’aquest estiu. Súper refrescant.

Viblioteca

  • farcellets vietnamites de tonyina salvatge – relativament nous. Boníssims.

Viblioteca

  • truita gourmet amb patata, ceba, ibèric, ou poché i encenalls de foie – tremendo.

Viblioteca

  • carpaccio de carbassó gratinat amb formatge i pernil ibèric de gla – un escàndol. Un altre “must” de la casa.

Viblioteca

  • caneló de confit d’ànec, foie, ceps i beixamel trufada – tremendo.

Viblioteca

  • taula de formatges que l’acompanyen amb tres tipus de melmelades diferents – especialitat de la casa.

Viblioteca

  • tarta tatin – casolana i boníssima.

Viblioteca

Bon producte, bon menjar, lloc entranyable i ells fantàstics. M’encanta.

Webhttp://www.viblioteca.com/

UbicacióCarrer Vallfogona, 12 de Barcelona

Bar del Pla, tapes per repetir al Born

dimarts, 16/09/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Bar del Pla

És un d’aquells restaurants que ja és un clàssic a Barcelona. Saps que hi menjaràs bé.

El Jaume va començar fent força soroll, fa molts anys, amb el restaurant “Pla”. Però el seu esperit emprenedor li va donar l’empenta necessària per obrir el “germanet” amb els Jordi’s (el Peris i el Palomino). Un lloc diferent. Més informal. Tapes per compartir. Un rollo diferent que trencava amb la formalitat amb la que ens tenia acostumats.

I ha estat un èxit de nou. El secret?

El local té encant, amb racons per gaudir de certa intimitat. La carta està exposada per les parets entre altres fotos. Botelles de vi barrejades amb sifons dels antics. Taules de marbre amb cadires de fusta… de les de “tota la vida”. Un arc de pedra separa un parell d’estances, amagat entre botelles de vi, passant quasi desapercebut.

Bar del Pla

Bar del Pla

Bar del Pla

Bar del Pla

La barra és autèntica i, de fet, molta gent aprofita per menjar-hi.

Bar del Pla

Bar del Pla

El servei és fantàstic (tots en general, però vull fer menció especial al Jordi… genial!) i el menjar boníssim.

Tipus: cuina de mercat, on el que predomina son les tapes. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • mix de closques – boníssimes

Bar del Pla

  • xampis, wasabi… – la barreja amb la maduixa és d’infart

Bar del Pla

  • croqueta de calamar a la seva tinta – per mi, un dels plats estrella. Molt suau

Bar del Pla

  • coca de sardines – un altre dels plats estrella. Barreja de gustos inesperats. Un “must” de la casa

Bar del Pla

  • suquet de rap – molt gustos

Bar del Pla

  • galta ibèrica – tendríssima

Bar del Pla

  • flor de carbassó

Bar del Pla

  • maduixes cremades amb vermut i llet merengada – un pecat

Bar del Pla

  • el “chocolate”: gelat de xocolata blanca, brownie i trufa – per morir

Bar del Pla

Visita obligada del Born.

Webhttp://www.bardelpla.cat/

UbicacióCarrer Montcada, 2 de Barcelona