de la ma de VAIC  vaic.com, especialistes en bicicleta elèctrica.

Primer pas: Informar-nos, conèixer com era exactament una bicicleta de muntanya elèctrica.

No ens imaginàvem com podíem fer un canvi brusc de ritme o de pendent, com seria la maniobrabilitat amb les estrebades del pedaleig o els canvis de marxa sobtats. Com es controlava alhora el motor elèctric i el canvi manual, …tot eren dubtes!

Un resum dels descobriments previs és el que abordem en aquest primer post. En el segon farem la valoració del “bateig” en e-MTB. Som-hi!

• Una bicicleta elèctrica, com és sobradament conegut, és aquella que disposa d’un motor elèctric que complementa l’energia exercida directament sobre els pedals pel propi ciclista. Per tal de no ser catalogada de ciclomotor segons la normativa europea, el motor ha d’estar per sota dels 250 W de potència i s’ha de desconnectar automàticament l’assistència a l’arribar a 25 km/h de velocitat. Per sobre d’aquests límits som davant d’un ciclomotor, legalment parlant, tot i que l’estètica sigui de bicicleta.

Autor: Vaic

Les diferències entre les bicicletes elèctriques, en allò que els hi és específic, venen definides per:

• Els sensors: El sistema de detecció que determina com el motor lliurarà l’assistència.  En el cas de les bicicletes de més qualitat, i especialment en la majoria de BTT, es tracta d’un sensor de par motor, que detecta la força que el ciclista exerceix sobre els pedals i ofereix una assistència immediata i proporcionada a la mateixa, donant al ciclista una sensació de pedaleig molt integrat i natural. En el cas de les bicicletes més econòmiques, i en general més freqüent en les ebike de passeig i urbanes, es tracta d’un sensor de moviment, on l’assistència no varia segons l’esforç realitzat pel ciclista sinó que ofereix una potencia continua només pel fet que aquest mogui els pedals[1].
• Els motors: A diferència dels ubicats a la roda, en la majoria de bicicletes esportives i de càrrega aquest va ubicat al pedaler oferint més ajuda i permetent la fàcil manipulació de les rodes. La principal aportació que fa el motor central és que permet aprofitar tot el canvi de marxes, treballar a més revolucions i oferir un par màxim que pot ser fins a 3 vegades superior al del motor a roda. Hi ha diferents marques, però hi destaquen Bosch i Yamaha. La comparació d’aquests dos motors entre el usuaris més experts vindria a ser com entre els fotògrafs, comparar  Nikkon i Canon.
• Les bateries: Cal ajustar-les a l’ús principal de la bicicleta Segons el tipus de motor, de recorregut, el pes i les habilitats del ciclista permeten obtenir una menor o major autonomia El més habitual són bateries de 400Wh o més, que en una e-MTB de motor central ofereixen una autonomia d’entre 45 i 90 km.

Amb tot el que hem indicat no sens escapa que el pes pujarà respecte a una BTT normal. De  5 a 7 kg més. Al voltant dels 22 Kg. Compte doncs amb el tipus de porta bicicletes o en com les hem de pujar a la vivenda, per posar un parell d’exemples.

Entre les marques de e-MTB hi destaca l’alemana Haibike. Altres marques al mercat amb prou renom: KTM, Lapierre, Bulls, BH. Nosaltres ens disposem a provar una Haibike amb motor Yamaha, amb sensor de par motor (5 opcions: Sense ajut, +Eco, Eco, Standard i High ). Assistència 6km sense pedaleig per si es vol empènyer la bicicleta caminant. Autonomia aproximada 45 – 90 km. Altres característiques: Doble cos, 2 plats i 11 pinyons. Rodes de 29”

Aquí teniu la màquina!  Ara toca provar-la:

Hem provat una e-MTB, una Mountain Bike elèctrica (2)

Haibike Sduro Fullnine RC

[1] Totes les ebikes permeten seleccionar diferents nivells d’ajuda, en el cas de les que tenen sensor de par són nivell de multiplicació de l’esforç (per exemple,al nivell màxim, per cada 1W que posa el ciclista la bicicleta posa 3W), mentre que en les que tenen sensor de moviment, cada nivell marca un nivell constant de potència (per exemple, al nivell màxim ens ofereix sempre 250W)

de la ma de VAIC  vaic.com, especialistes en bicicleta elèctrica

Unes pedalades just davant de la botiga per començar a tastar com va això de controlar per un costat plats i pinyons (2 x 11) i per l’altre diferents opcions d’ajuda elèctrica (Sense ajuda, +Eco, Eco, Standard i High)

Ruta objectiu: Sant Cugat del Vallès, Sant Medir, Tibidabo,  per Coll s’Erola (Vista Rica). Un cop allà decidirem com continuar.

Fins a Sant Medir ha estat una experiència guirigall. Una mica com quan comences a conduir cotxe i et trobes que has de: girar, reduir i frenar tot alhora, posant l’intermitent i mirant pel retrovisor. Canviàvem l’ajut tot posant la High i oblidant de canviar de plat i pinyó, que encara eren en posicions llargues per baixada.

En trams plans deixàvem posada la + Eco amb una sensació de traslladar una càrrega  pesada, com si anéssim frenats, quan teníem l’opció d’anar sense ajuda i molt millor. Cal anar aprenent a gestionar-la en cada moment, especialment segons velocitat i pendent.

Teníem la intenció clara de fer esport. Per tant calia fer el test de com s’acomplia aquest objectiu amb l’ajut elèctric doncs no volíem “substitució elèctrica”. El resultat ha estat òptim. Fer esforç com si anéssim amb la nostra btt, que d’això es tractava! però a una velocitat més alta. Anàvem avançant a un bon nombre de ciclistes amb una sensació estranya, que fins hi tot ens va fer demanar disculpes o avisar de que la nostra velocitat tenia “truco”. Com podeu veure a la foto del cim, no fem pinta de Ironman!!

Qui us escriu té un nivell mitjà, amb sortides en què els desnivells acumulats no acostumen a passar dels 800 metres i amb recorreguts habituals d’entre 25 i 40 km. Les rutes les planifiquem per pista, camins i corriols no gaire trialers.

Un cop a Sant Medir i amb la tècnica ja força més agafada, pujar al Tibidabo ha estat una passada. Mantenint l’objectiu de fer esport, i per tant: esforç, però assolint el cim amb molta facilitat, amb una cadència de pedaleig molt regular en tot moment. No ha estat necessari posar la opció High en cap moment, solament en dos petits punts amb una mica de pujada trialera hem usat la Standard. Amb les opcions: Sense ajut, +Eco i Eco hem fet 400 metres de desnivell!

Ens feia dentetes fer una pujada amb les opcions més altes d’ajuda però una batuda de senglar molt extensa ens ho ha limitat. Finalment hem trobat un parell de trams a la zona de can Cerdà i can Valldaura resolts sense problemes amb l’opció Standard i High, amb aquesta darrera hem tingut la sensació que la bicicleta ens estirava sense fer res, només pressionant el pedal. Han estat 20 km i 600 metres de desnivell acumulat.

Indicar que en dos canvis bruscos de recorregut on no havíem previst bé la combinació de plat i pinyó, hem posat el peu a terra tot i l’ajut elèctric. La bicicleta ha “rondinat” igual que hagués fet sense ajut, per tant encara que porteu motor és molt important fer un bon ús del canvi de marxes!

La e-MTB fa un sorollet constant quan ofereix ajuda, cal acostumar-s’hi, però s’oblida amb facilitat quan s’està en plena activitat.

Una experiència fantàstica i molt recomanable!!  Ara us toca a vosaltres.