El segon article sobre les Muntanyes de Prades el volem dedicar a l’aigua. Es molt important visitar aquestes terres assegurant-se abans que hi ha un mínim d’aigua als llocs. En temporades de sequera perllongada el paisatge d’aquestes contrades perd un dels seus principals encants.

Sense abastar-ho tot doncs es faria molt llarg ens fixem en: el riu Glorieta a Alcover, els Gorgs de la Febró, la Cova de les Gralles a Capafonts i el Llac de Prades. Ja farem prou!

Amb el riu Glorieta trenquem la promesa de no sortir del interior de l’Espai Natural. Ens decidim a accedir-hi des d’Alcover, el que ens permet disposar d’opcions circulars tant en el tram a peu com en el de cotxe. Caminem des de Molins de Terrers fins al salt del Niu de l’Àliga.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els Gorgs de la Febró. El riu del Gorg és afluent del riu Siurana i el seu nom no deixa dubtes del que ens hi trobarem. No calen detalls i és adient allò de que val més una imatge que mil paraules.

 

Gorg del Mas dels Frares. La Febró

Seguim. Tot i que el riu Brugent rep aquest nom des de poc més avall de Capafonts, on s’uneixen diversos barrancs que l’alimenten, nosaltres pujarem cap amunt. Per un d’aquests barrancs, potser el principal, s’arriba a una espectacular balma anomenada Cova de les Gralles. Escoltant el ressò de les nostres veus, ens imaginem un macro concert d’aquest instrument en una “carpa – amplificador” tant excepcional. Sense paraules!

Finalment, més humil, discret i aquest cop: artificial; però en un racó bonic i amb una passejada d’aproximació molt agradable, hi trobem el petit Llac de Prades o de la Roca Foradada. Ideal per arribar-s’hi amb infants.

I la Roca Foradada? De roques en parlarem en un proper article. N’hi ha moltes: ponts, avencs, cingleres, roques singulars. Per donar i per vendre! Fins llavors amigues i amics:

Bona ruta!

 

Quatre dies sense sortir d’aquests paratges, fent-hi vida. Visitant allò que té i allò que s’hi cou. Recorrent les viles i els racons en sortides curtes o més llargues, sense creuar-nos amb ningú o fent els senders més coneguts, parlant amb uns i altres. Capbussada a les Muntanyes de Prades. Patrimoni i natura.

Volíem estar-nos dins del parc. La vila escollida fou Mont-ral. Si volem ser al rovell de l’ou d’aquestes contrades i l’hotel s’anomena Cor de Prades… sembla que podem assolir l’objectiu. L’església de Sant Pere marca el punt més alt – com tot en aquest espai natural, rasca els 1.000 metres (857 m) – . L’hem visitat de nit! Hi té una de les poques vistes a la plana que hem contemplat.

Comencem doncs per les viles i els pobles. Visitem: Mont-ral, Capafonts, Prades, Farena, La Febró i l’Albiol. Tots diferents però tots dignes de visita. Els serveis els teniu a Prades i a Capafonts, val la pena tenir-ho en compte.

 

 

 

 

 

 

 

Som en un altiplà calcari.  Hi creix l’alzina, el roure, el pi roig i la pinassa – tots surten a la primera de les imatges d’aquest article – i s’alternen amb el conreu de l’avellaner. Com ens deia un pagès de l’Albiol: “Aquí l’ametller no hi viu bé per les gelades, hem de plantar avellaners”

Alhora, quan hom sent a parlar de terreny calcari ràpidament li venen al cap els efectes que l’aigua produeix en aquest tipus de pedra: Cingleres i gorgs. I així és! No hi manquen.

Mont-ral ens obra la porta al naixement del riu Glorieta. Capafonts i Farena al riu Brugent, La Febró al riu Siurana. A Prades en canvi hem escollit visitar el petit llac artificial de la Roca Foradada. Els hi dedicarem un post específic seguit a aquest. Es mereixen menció a part.

Aquí només un tastet de la “dramàtica” bellesa, com diuen els anglesos, d’aquests paratges durs i que enganxen, tot alhora. La visita es fa curta i no en voldries marxar!

Aviat la segona part i propostes de ruta. Bon estiu!