El Turó d’en Galzeran, per l’obaga de la Serralada Litoral

dimecres, 4/12/2013 (javellaneda)

El turo d’en Galzeran, entre vinyes de raim blanc,  una nova ruta a Descobrir.cat tant per caminaires com per aquells que els agrada més pedalar.

De les dues maneres hem voltat la vall del torrent de can Gurri per arribar-nos al punt més alt de les vinyes DO Alella.  Sorprèn molt gratament l’espessor del bosc de pins pinyoners, alzines, roures i arboços que ens acompanya durant quasi tot el recorregut; també ens trobem amb plataners i la vegetació de ribera als fons de les valls. En la zona més baixa de l’obaga hi trobem les vinyes i els masos a més del pas de cables d’alta tensió que alteren una mica la bellesa d’aquesta part inicial del recorregut.

Una zona privilegiada a tocar de l’àrea metropolitana de Barcelona que ha estat habitada des de temps antics com ho confirmen els dolmens de can Gurri i Castellruf i el poblat ibèric de mateix nom; i amb continuïtat en el temps com mostren el bon nombre de grans masos i masies i dels seus terrenys agrícoles, tots ben protegits per l’estretor de la vall i per l’estratègic turó del castell de Sant Miquel. (foto)

Al bell mig, un miracle de conservació urbanística el trobem en el petit poblet de Santa Maria de Martorelles on un té la sensació de traslladar-se  a un poble del prepirineu, tot i estar a pocs quilòmetres de grans polígons industrials i zones densament poblades.

La ruta ens permetrà veure de nou llocs ben coneguts, com Barcelona, Montserrat, Montnegre, Maresme o Sabadell des d’una perspectiva poc habitual i acompanyats a banda i banda de la serralada per petites plantacions de raïm blanc de la varietat xarel·lo i que a Alella anomenen pansa blanca. Potser en podem tastar per dinar?  Us recomanem un parell de llocs on fer-ho, que vagi de gust!

 

 

 

Ruta per llaminers!

divendres, 15/11/2013 (javellaneda)

Agramunt, dolça passejada  una ruta a peu per la vila del torró i la xocolata a la pedra.

No és menja cada dia un torró documentat des del 1741 ni es compra a una botiga que el ven des de 1775!! Si a més a més hi afegim una església parroquial inclosa a la Ruta del Cister, un Ajuntament barroc i dos espais d’art i poesia contemporània, l’Espai Guinovart i Lo Pardal;   la visita es va fent cada cop més interessant.

A Rutes per viles i racons sempre us animem a fer un zoom al territori per veure’l al detall. Si ho fem a Agramunt farem noves troballes: la Plaça del Mercadal, una de les primeres del país fetes amb projecte previ, on hi podrem fer un mos; el refugi antiaeri museïtzat sota l’església parroquial; els parcs per les vores del riu Sió o fins hi tot arribar-nos al Pont de Ferro per on passa el Canal d’Urgell.  Al nord de la vila hi trobem els curiosos safareigs o, amagat a la vista, un pou de gel ben conservat. Finalment, tot sortint de la vila no deixeu de visitar el Pilar d’Almenara, inclòs en la Ruta dels Castells de Sió,  amb unes vistes privilegiades a la vall del Sió i Agramunt.

Espai Guinovart

Església de Santa Maria

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Bona ruta!

La Serra de Montgrony, carenant a 2.000 metres

dijous, 17/10/2013 (javellaneda)

Fa uns dies que ja tenim activada nova ruta!   Els colls de la Serra de Montgrony

Hem fet la sortida amb nens i tots han fet cim. L’ascens és constant però sense estridències i els rierols, els fortins record de la postguerra i les parades estratègiques als colls que ens anem trobant,  han permès que els hagi quedat un molt bon record de la sortida. Algun ha arribat als 2.000 metres per primer cop!

Pugem des del bonic poblet de Nevà que tot i pertànyer al municipi de Toses, té a Planoles com a vila més propera on trobar-hi allotjament i els altres serveis a disposició dels visitants.

Nevà i raval de Nevà

La vegetació ha estat exuberant durant tot el trajecte, però des dels colls fins als cims sembla ben bé que ens hi hagin posat moqueta. De ben segur anirà canviant d’aspecte segons l’estació de l’any: del verd intens de finals de primavera que ens a acompanyat, passant pel torrat de la tardor o el  blanc intens de l’hivern. La Covil, Costa Pubilla i Pedra Picada, cims assequibles que sobrepassen per molt poc els 2.000 metres i que els podem fer seguits, com us proposem a la ruta, o en format “self service” segons el temps, les forces o les ganes.

Les vistes són inacabables i extasiants a banda i banda de la serra. De forma espontània ens posem a endevinar els noms de tot el que tenim davant nostre: Montserrat i Montseny, Catllar o  Puigsacalm, Rasos de Peguera, Serra d’Encija i del Verd o el Pedraforca. La continuació natural de la serra a l’oest: la Tossa d’Alp i el Puig Llançada, i a l’est: Taga i la Serra Cavallera. A la banda nord: l’omnipresent Puigmal i les muntanyes de l’olla de Núria i fins hi tot, alguns dels cims que fan frontera amb Andorra.

Una serra amable que ens ha rebut amb els braços oberts, i n’hem gaudit de valent!

De freu en freu, de Blanes a LLoret en caiac

dimarts, 17/09/2013 (javellaneda)

Primera ruta en caiac que publiquem a Descobrir.cat. Estem d’estrena!!  

Enllaç a Rutes Descobrir.cat: De Blanes a Lloret per mar 

Pretén ser apta per a tothom i és per això que l’hem indicada com a ruta d’estiu doncs l’hem prevista per a caiac obert, més segur sense coneixements previs. Nosaltres l’hem feta durant tot l’any en caiac tancat i adientment equipat, però aquesta opció exigeix unes indicacions tècniques i uns consells d’ equipació que ultrapassen les possibilitats d’aquesta secció de rutes. En farem però algunes comptant amb l’opinió del expert caiaquista  i fotògraf professional Roger Rovira, col·laborador de Descobrir Catalunya i blanenc amb qui compartim afició.   

  • Per a la pràctica del caiac de mar, sempre que aquest sigui obert, no cal experiència prèvia. Amb unes breus i adients explicacions en sec sobre la palada, gir, timoneig i pujada en cas de bolcada, n’agafareu ràpidament la tècnica bàsica i, tot sortint a practicar, l’anireu polint per tal d’evitar lesions, bolcades perilloses o topades amb les roques. No es necessita una gran condició física si es fa tranquil·lament i en la mesura de les pròpies possibilitats. No correm riscos innecessaris i no oblidem que: hem de tornar!  Tot i això, és molt aconsellable fer un curset previ per dominar bé la técnica i els elements fonamentals de seguretat. A la zona de la ruta, en teniu a Es Trajo  de Lloret de Mar. La técnica de la palada és fonamental doncs no es paleja exclusivament amb els braços sinó utilitzant tot el cos, realitzant un moviment de torsió de la cintura ajudat per les cames. Palejant – que no remant! – bé, s’eviten lesions musculars i és aleshores quan navegar amb caiac esdevé un esport molt complert.  
  • És molt convenient que el caiac compti amb un adient recolzament de l’esquena, als llocs de lloguer de Blanes (Escola Nàutica)  i Lloret (Es Trajo) tenen caiacs oberts pels que podeu demanar el seient amb ronyonera. Sense aquest complement les sortides més llargues es fan molt cansades doncs les postures per la palada no són les millors.
  • Cal preveure bé el temps que farà sobre tot pel que fa al vent. El vent és el principal enemic del caiaquista doncs pot impedir mantenir el rumb desitjat i fer alentir tant la marxa que sigui impossible arribar al lloc escollit per trobar el refugi i esperar que minvi,  o bé desembarcar. Hi ha webs de previsió força acurada com Windguru,  però una visualització in situ de les banderoles i la mar ens permetran prendre l’última decisió. Tenir en compte que les primeres hores del dia són les millors doncs les marinades acostumen a enfortir-se a partir del mig dia.
  • També ens cal observar atentament  l’estat de la mar per tal de no acostar-se a les roques i passos (freus) amb mar de fons important o amb mar de vent molt moguda. En els dies de mar baixa o minves  -en teniu un exemple a la foto del corb marí de la ruta –  alguns passos poden quedar tancats pel poc gruix d’aigua sobre les roques.  
  • Es pot sortir en qualsevol època de l’any, tot i que el lloguer només acostuma a estar actiu en estiu. Per la temporada més freda caldrà tenir en compte una equipació adient, on és molt recomanable el neopré. Un guants us aniran bé sempre.
  • Alguns elements de seguretat obligats: el caiac ha de portar línia de vida [corda situada al voltant del caiac, per poder-s’hi agafar ràpidament i no perdre la piragua en cas de caure a l’aigua], i per descomptat, l’armilla salvavides és obligada. 

 A gaudir-ne!  Us esperen vistes insospitades, companys de viatje ben originals, recons inesperats i tot un seguit d’esculptures i capricis en roca. 

 

Prop de Cala Sant Francesc

 

Acompanyant marí

 

Menhir acuàtic

 

 

Tossa de Mar, a peu per la vil·la i per un tram verge de la Costa Brava

dimecres, 7/08/2013 (javellaneda)

La vil·la de Tossa de Mar és l’única vila medieval fortificada del litoral català. L’hem visitada tot preparant-vos la ruta:

Tossa de Mar, el recinte emmurallat més turístic

Tossa des del mirador de la Mar Menuda

A més a més del que ja és prou conegut, com la vila vella o les seves platges, en volem destacar: la vila romana dels Ametllers que ens ha sorprès per la seva grandària i importància; l’entorn de l’església amb les seves terrasses a la fresca; els estrets carrers del barri pescador de sa Roqueta o les portes de les cases històriques de la vil·la.  Ens hem fixat en els detalls i no ens l’acabàvem!

Però Tossa és als peus d’un entorn privilegiat del que n’hem visitat un tram costaner de gran bellesa, feliçment protegit dins l’Espai  d’Interès Natural del Massís de Cadiretes 

Un sender de miradors, de la cala Llevador a Tossa de Mar 

L’hem fet en les dues direccions possibles i us hem recomanat la que té el marcatge més visible i frontal, des de la cala des Llevador. En aquesta foto us mostrem la part més verge que anirem vorejant en un puja baixa constant, però amb parades molt agraïdes d’una bellesa sorprenent pels qui estiguin acostumats a la Costa Brava més urbanitzada o als trams de camí de ronda més coneguts.

Ruta dels miradors, Costa Brava verge

Miradors, penya-segats i petites cales amb noms d’allò més original: Llevador, Boquera, Muladera, Moltó, Jeroni, Allà on raja l’aigua – i en raja! – , Sot de’n Cona, Cards, Codolar … ; paratges que també podeu visitar amb caiac, opció que mirarem d’introduir ben aviat amb una ruta des del mar. Atents i bona ruta!!

Quan el motiu és el temps

dimarts, 6/08/2013 (javellaneda)

Compte, MOLT de compte a la gent acampada o en travessa diurna o noctura. Toca parada i fonda en lloc segur dimecres i matí de dijous. MOLT IMPORTANT!

I la gent que estigui pel Pirineu i Prepirineu: caravana o bungalow. Tot i que dimarts (avui) ja plourà; ni tenda ni vivacs, ni coses per l’estil dimecres nit i dijous matinada i matí. I la fresca o directament el fred durarà fins la nit de diumenge a dilluns. Roba d’abric a punt.

Pels caiaqueros – avui hem gaudit força ! – dijous entra de cop la tramuntana, el solc és força pronunciat. Tramuntana i gregal picaran fort fins divendres. Al sud, dimecres (demà) ja hi haurà mestral.

Prudència doncs podem tenir sorpreses, som a l’estiu i el canvi serà brusc.

El mapa que us adjuntem és pel dijous de matinada. El dimecres ja haurà picat fort al nord de les comarques lleidetanes i a totes les tarragonines i terres de l’Ebre.

De ruta per Calonge, muntanya, mar i patrimoni

divendres, 21/06/2013 (javellaneda)

Calonge té dos nuclis urbans, un d’interior

i un de platja, Sant Antoni.

Dos  paisatges, un marí i l’altre de muntanya que la fan un destí per a rutes molt interessant a l’estiu. Hi hem estat i us ho expliquem en dues propostes.

Primer hem pujat al Puig d’Arques, el cim més alt  de les Gavarres, en bicicleta, per guanyar-nos després un bon bany a la platja de Sant Antoni. (Foto de Jaume Bonaventura, el nostre acompanyant)

 

Però,  si preferim una visita més reposada i centrada en el patrimoni i la cultura, el nucli de Calonge, tot i ser petit, ens ofereix una agradable passejada per carrers de vianants com el Rutlla o el Major, on ben a prop  hi trobem l’església parroquial de Sant Martí (s.XVIII), que és un dels temples més grans de la diòcesi de Girona.

Carrer Major

 

Molt a prop el Castell de Calonge del segle VIII, que es començà a construir com a una de les fortaleses més grans del Baix Empordà.Fundat pels comptes de Girona i amb finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes (atacs ràpids i per sorpresa). En l’actualitat, meitat fortalesa – perímetre emmurallat, torres quadrada i de l’homenatge  – meitat palau des del gòtic fins al renaixement.

 

Ens quedarà visitar la Biblioteca Pere Caner que en el s.XVII era un hospital de pobres com s’entreveu encara  a la façana.

 

Bona estada!!

Santa Coloma de Farners. Aquest cap de setmana recorda La revolta dels Segadors

dijous, 13/06/2013 (javellaneda)

A Santa Coloma de Farners recorden la revolta dels Segadors   Voleu aprofitar per fer-hi ruta? A Rutes per viles i racons n’hem preparat 3 que poden convertir la vostra visita en un cap de setmana d’allò més complert!

La podreu conèixer més a fons amb una proposta de passejada per la vila. Si us ve de gust una caminada les Ermites i el rocar colomenc en són la proposta més habitual. Si preferiu agafar les bicicletes i arribar-vos fins a Sils tot fent el retorn per un tram de la Ruta dels Segadors, afegireu a la vostra visita un bon reguitzell de vistes, masos, basses, ocells, colades de lava, deveses. Aquí la teniu! De Santa Coloma a Sils, molt més que una riera.

Bona estada i bona Festa!!

Revolta dels Segadors

 

 

 

 

 

 


 

Aramunt, Conca de Dalt. Un niu de sorpreses

dimarts, 4/06/2013 (javellaneda)

No és només pels voltors que, mentre caminem,  no s’estan de fer vols de reconeixement per la zona tot abandonant els seus nius als contraforts de la Serra de Pessonada.

Hem fet diverses sortides escollint com a “centre d’operacions”  Aramunt  (Municipi de Conca de Dalt, Pallars Jussà) i hem estat sempre ben atesos i aconsellats per en Xavier Bastida de Cal Julià, un llibre obert sobre la zona!

 

Les rutes no ens han defraudat, ans el contrari: la varietat d’indrets a visitar, els desnivells assequibles tant per caminar com en bicicleta i l’abundor d’aigua en una primavera força generosa, han fet que ens decidíssim a proposar-vos-en alguna. La que hem publicat   Tot caminant pels voltans d’Aramunt creiem que inclou un bon grapat dels punts forts d’aquesta zona: patrimoni, indrets naturals, pobles petits i tranquils com Sant Martí de Canals i boniques vistes.

         Sant Martí de Canals

Hem plantejat una caminada que es pot fer per trams separats o tota seguida, i que també es pot ampliar si sou gent de bona marxa. Us indiquem llocs ben propers a la ruta que també es mereixen sobrerament una visita:

Les Trinxeres de Vilanoveta,  l’ermita de la Mare de Deu de la Plana sota mateix del contraforts de la Serra de Pessonada o el doll de la Font de Pujol, d’aigües cristallines, en són algunes. Bona ruta!

Les rutes que s’estan coent

dilluns, 3/06/2013 (javellaneda)


Tant de bo hàgiu gaudit d’una bona estada a La Garriga o d’una sortida en btt per Comabella. Nosaltres ens seguim movent!!  
Hem actualitzat els mapes de dues de les nostres rutes pujades recentment per Descobrir.cat i provinents de la revista en paper. Són ben vàlides i esperem que us agradin com ens van agradar a nosaltres. 
Tenim pràcticament enllestides rutes per I estem treballant en d’altres on us animem a fer-nos arribar si heu descobert el lloc. 
Ruta Santa Maria de MartorellesRuta Cogulló de Cal Torre