RAW vs JPG. El millor format per a la fotografia de viatge.

Tant si teniu una càmera tipus rèflex digital com si teniu un model avançat de qualsevol altre format, de ben segur que aquesta és capaç de poder guardar les fotografies en format RAW (a més a més del clàssic JPG de tota la vida, és clar). Però quins són els avantatges d’aquest format? Té alguns inconvenients?

El cert, és que cada vegada tindrem el format RAW més present en el nostre dia a dia quan treballem amb fotografies. Els fabricants cada vegada l’incorporen en dispositius menys sofisticats, i ja hi ha alguns telèfons mòbils que capturen imatges en RAW. De fet, fins i tot sembla que els desenvolupadors del sistema operatiu per a telèfons i tauletes Android estarien acabant de perfilar la possibilitat de gestionar aquest tipus de fitxers amb els models amb més capacitat de processament.

Però, abans de continuar, què són els fitxers RAW?

Els RAW són fitxers d’imatges amb les dades del sensor de la càmera gairebé sense editar ni comprimir. És a dir, la informació que ha generat el sensor en rebre la llum al fer una fotografia sense processar. És per això que si ho comparem amb els fitxers JPG (comprimits i processats), els fitxers RAW ocupen molta més memòria.

Però els fitxers RAW no són en si una fotografia, sinó que necessiten ser processats (el que equivaldria, en el cas d’un negatiu, a ser revelat). Entre la informació que guarden també hi trobem els ajustos que vam fer a la càmera en el moment de fer la fotografia (contrast, saturació, nitidesa, balanç de blancs…), però gràcies a no estar tota la informació processada podem variar aquests valors amb posterioritat per ajustar amb més precisió el resultat final.


Exemple d’ajustaments disponibles al menú de la càmera.

Què guanyo disparant en RAW?

-Més control en el resultat final de la imatge: Aquest possiblement sigui l’avantatge més evident de tots. En el meu cas em serveix, en moltes ocasions, per a acabar d’afinar el balanç de blanc adequat quan els pre-ajustos de la càmera no l’acaben d’encertar. Però no només, ja que també permeten ajustar el nivell de nitidesa, contrast i molts altres aspectes amb una precisió que els ajustos de la càmera sovint no permeten.

-Més qualitat d’imatge: Els fitxers JPG, per molt grans que siguin, estan comprimits i per tant sempre hi ha pèrdua d’informació. Quanta? Depèn de com la càmera processi la imatge al guardar-la en JPG. En canvi, si utilitzem el format RAW, tindrem la informació directe del sensor i serem nosaltres, amb el programa d’edició, els qui determinarem el nivell de compressió que hi volem aplicar.

-Salvar situacions compromeses: És evident que no sempre l’encertem a l’hora d’ajustar el diafragma o velocitat de l’obturador. A vegades (només a vegades, eh?) ens queden les fotografies un pèl fosques o massa clares. En aquests casos sempre és millor intentar arreglar-ho a partir d’un fitxer RAW que a partir d’un JPG. De nou, el fet que disposem de tota la informació sense comprimir ens facilitarà la feina salvant situacions de complicada solució.


Fotografia al British Museum feta durant el recent viatge a Londres, tal i com la va prendre la càmera.


La mateixa fotografia amb el balanç de blancs ajustat a partir del fitxer RAW.

Quins inconvenients té el format RAW?

-Ocupa molta memòria i fa que la càmera sigui més lenta: Evident, ja que els fitxers RAW ocupen entre tres i quatre vegades més que els seus equivalents en JPG. La nostra targeta de memòria i els discs durs amb les còpies de seguretat se’ns han fet petits de cop. A més a més, a la càmera li pot costar més de processar tanta informació i, per tant, pot ser que si estem fent moltes fotografies seguides el ‘buffer’ es saturi i haguem d’esperar uns instants per a poder prendre més imatges.

-Trigarem molt més a editar les fotos: Recordeu que els fitxers RAW necessiten ser ‘revelats’? Doncs això pot fer que veure i editar les fotos a l’ordinador es converteixi en una feina un xic tediosa. Gràcies a programes de processament com el ‘Lightroom’ d’Adobe (o les seves alternatives lliures i gratuïtes) és cert que això cada vegada passa menys, però tot i això el procés mai serà tant senzill com directament visualitzar els fitxers JPG.

-Caure en la temptació del terrible procés HDR: Segur que en algun moment heu vist alguna fotografia amb unes llums que semblen impossibles, benvinguts al món de les fotos amb ‘High Dynamic Range’. Aquest tema donaria per a tot un post, però bàsicament s’aprofiten les capacitats dels fitxers RAW (a banda d’altres tècniques) per a esprémer al màxim les possibilitats de llum d’una fotografia. Si això es fa amb moderació, no passa gran cosa. El perill arriba quan se’ns escapa de les mans i el resultat sembla més apropiat per a il·lustrar un conte de fantasia enlloc d’un paisatge real.


Foto a Flickr de CodyR (CC) amb HDR.

Alguna conclusió o recomanació?

Que cadascú opti per al que li sigui més pràctic. Personalment acostumo a anar fent amb els fitxers JPG, vigilant sempre en el moment de prendre la imatge per guanyar agilitat en el moment de la edició i no omplir al límit els discs durs. Tot i això cada vegada més tendeixo a disparar en RAW per a assegurar el tret, sobretot en situacions de llum compromeses gràcies al control de balanç de blanc que aquests proporcionen. En tot cas, qui no es decideixi i no li falti memòria a la targeta, sempre es podrà configurar la càmera per a guardar la fotografia en RAW i en JPG a la vegada. Ah! I per si serveix com a referència, sembla ser que els fotògrafs de ‘National Geographic’ disparen exclusivament en format RAW.

Comparteix

Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús