RAW vs JPG. El millor format per a la fotografia de viatge.

dimarts, 26/11/2013 (imonfort)

Tant si teniu una càmera tipus rèflex digital com si teniu un model avançat de qualsevol altre format, de ben segur que aquesta és capaç de poder guardar les fotografies en format RAW (a més a més del clàssic JPG de tota la vida, és clar). Però quins són els avantatges d’aquest format? Té alguns inconvenients?

El cert, és que cada vegada tindrem el format RAW més present en el nostre dia a dia quan treballem amb fotografies. Els fabricants cada vegada l’incorporen en dispositius menys sofisticats, i ja hi ha alguns telèfons mòbils que capturen imatges en RAW. De fet, fins i tot sembla que els desenvolupadors del sistema operatiu per a telèfons i tauletes Android estarien acabant de perfilar la possibilitat de gestionar aquest tipus de fitxers amb els models amb més capacitat de processament.

Però, abans de continuar, què són els fitxers RAW?

Els RAW són fitxers d’imatges amb les dades del sensor de la càmera gairebé sense editar ni comprimir. És a dir, la informació que ha generat el sensor en rebre la llum al fer una fotografia sense processar. És per això que si ho comparem amb els fitxers JPG (comprimits i processats), els fitxers RAW ocupen molta més memòria.

Però els fitxers RAW no són en si una fotografia, sinó que necessiten ser processats (el que equivaldria, en el cas d’un negatiu, a ser revelat). Entre la informació que guarden també hi trobem els ajustos que vam fer a la càmera en el moment de fer la fotografia (contrast, saturació, nitidesa, balanç de blancs…), però gràcies a no estar tota la informació processada podem variar aquests valors amb posterioritat per ajustar amb més precisió el resultat final.


Exemple d’ajustaments disponibles al menú de la càmera.

Què guanyo disparant en RAW?

-Més control en el resultat final de la imatge: Aquest possiblement sigui l’avantatge més evident de tots. En el meu cas em serveix, en moltes ocasions, per a acabar d’afinar el balanç de blanc adequat quan els pre-ajustos de la càmera no l’acaben d’encertar. Però no només, ja que també permeten ajustar el nivell de nitidesa, contrast i molts altres aspectes amb una precisió que els ajustos de la càmera sovint no permeten.

-Més qualitat d’imatge: Els fitxers JPG, per molt grans que siguin, estan comprimits i per tant sempre hi ha pèrdua d’informació. Quanta? Depèn de com la càmera processi la imatge al guardar-la en JPG. En canvi, si utilitzem el format RAW, tindrem la informació directe del sensor i serem nosaltres, amb el programa d’edició, els qui determinarem el nivell de compressió que hi volem aplicar.

-Salvar situacions compromeses: És evident que no sempre l’encertem a l’hora d’ajustar el diafragma o velocitat de l’obturador. A vegades (només a vegades, eh?) ens queden les fotografies un pèl fosques o massa clares. En aquests casos sempre és millor intentar arreglar-ho a partir d’un fitxer RAW que a partir d’un JPG. De nou, el fet que disposem de tota la informació sense comprimir ens facilitarà la feina salvant situacions de complicada solució.


Fotografia al British Museum feta durant el recent viatge a Londres, tal i com la va prendre la càmera.


La mateixa fotografia amb el balanç de blancs ajustat a partir del fitxer RAW.

Quins inconvenients té el format RAW?

-Ocupa molta memòria i fa que la càmera sigui més lenta: Evident, ja que els fitxers RAW ocupen entre tres i quatre vegades més que els seus equivalents en JPG. La nostra targeta de memòria i els discs durs amb les còpies de seguretat se’ns han fet petits de cop. A més a més, a la càmera li pot costar més de processar tanta informació i, per tant, pot ser que si estem fent moltes fotografies seguides el ‘buffer’ es saturi i haguem d’esperar uns instants per a poder prendre més imatges.

-Trigarem molt més a editar les fotos: Recordeu que els fitxers RAW necessiten ser ‘revelats’? Doncs això pot fer que veure i editar les fotos a l’ordinador es converteixi en una feina un xic tediosa. Gràcies a programes de processament com el ‘Lightroom’ d’Adobe (o les seves alternatives lliures i gratuïtes) és cert que això cada vegada passa menys, però tot i això el procés mai serà tant senzill com directament visualitzar els fitxers JPG.

-Caure en la temptació del terrible procés HDR: Segur que en algun moment heu vist alguna fotografia amb unes llums que semblen impossibles, benvinguts al món de les fotos amb ‘High Dynamic Range’. Aquest tema donaria per a tot un post, però bàsicament s’aprofiten les capacitats dels fitxers RAW (a banda d’altres tècniques) per a esprémer al màxim les possibilitats de llum d’una fotografia. Si això es fa amb moderació, no passa gran cosa. El perill arriba quan se’ns escapa de les mans i el resultat sembla més apropiat per a il·lustrar un conte de fantasia enlloc d’un paisatge real.


Foto a Flickr de CodyR (CC) amb HDR.

Alguna conclusió o recomanació?

Que cadascú opti per al que li sigui més pràctic. Personalment acostumo a anar fent amb els fitxers JPG, vigilant sempre en el moment de prendre la imatge per guanyar agilitat en el moment de la edició i no omplir al límit els discs durs. Tot i això cada vegada més tendeixo a disparar en RAW per a assegurar el tret, sobretot en situacions de llum compromeses gràcies al control de balanç de blanc que aquests proporcionen. En tot cas, qui no es decideixi i no li falti memòria a la targeta, sempre es podrà configurar la càmera per a guardar la fotografia en RAW i en JPG a la vegada. Ah! I per si serveix com a referència, sembla ser que els fotògrafs de ‘National Geographic’ disparen exclusivament en format RAW.

Accessoris de viatge per a enganxats a la tecnologia

dimecres, 6/11/2013 (imonfort)

Quan els aficionats a la fotografia i a les tecnologies sortim de viatge, hi ha una sèrie d’accessoris o ‘gadgets’ que procurem no deixar-nos mai a casa. Cadascú té els seus preferits i imprescindibles, però he volgut resumir aquí els que mai ens poden faltar:

-Bateries, carregadors, cables i adaptadors.

La butxaca esquerra de la meva motxilla vermella acostuma a ser un embolic de cables i carregadors per als diferents dispositius que porto a sobre. La nit abans de marxar probablement ja he carregat totes les bateries al màxim i, si puc, duc alguna bateria extra per a la càmera de fotos o el mòbil (probablement els aparells que més acabo utilitzant).

És important també disposar d’un o més adaptadors universals per a endolls, sinó correm el risc d’haver-nos endut un munt de cables per a no res. Hi ha moltes pàgines web (com aquesta) en les que trobarem tota la informació sobre quin tipus d’endolls ens trobarem allà on anem.

Adaptadors d'endolls internacionals - Isma Monfort

-Telèfon mòbil lliure i ple d’informació.

En una entrada anterior ja vaig explicar la utilitat del mòbil com a bloc de notes 2.0, però no només. A l’aparell també hi afegeixo tota la informació que he trobat i recopilat prèviament del lloc a visitar, així la tinc sempre a mà i, gràcies a la sincronització, la puc actualitzar sobre la marxa. És important que el mòbil sigui lliure, així podrem comprar una targeta SIM del país on ens trobem per a poder realitzar trucades a bon preu i potser fins i tot connectar-nos a internet.

Una de les aplicacions que més utilitzo són els mapes de Google, m’estalvien desplegar els mapes de les guies de viatge i no semblar un turista més cercant el monument més proper. El problema és que per a utilitzar-los normalment cal tenir connexió a la xarxa. Si no en tenim, amb un pèl de previsió, podem descarregar-nos a casa o l’hotel el mapa de la zona a visitar. És una funció de l’aplicació de mapes de Google que no tothom coneix, però que ens pot ajudar molt a trobar el camí a seguir o a comprovar que el taxista ens està portant pel recorregut correcte.

-Auriculars de botó.

Ja sé que des de fa un temps estan de moda els auriculars com més grans millors. Poden quedar molt bé a les orelles de moderns i “hipsters” al metro de qualsevol gran ciutat, però són la pitjor opció per a viatjar de debò. El millor sens dubte són els petits auriculars de botó que, convenientment embolicats, caben sense dificultats a la petita butxaca per a monedes dels pantalons texans.

No només els tindrem sempre a mà, sinó que a més a més acostumen a oferir un més que decent aïllament dels sorolls externs (fins i tot si no estem escoltant res). En viatges nocturns en bus o quan a l’avió hi ha alguna criatura amb ganes de marxa, res millor que endollar-te el teu àlbum de música preferit (en el meu cas, carregat de nou al telèfon mòbil) per oblidar-te del món i poder descansar.

Auriculars de botó - Isma Monfort

-Tauleta digital (o ordinador portàtil petit).

D’acord, aquest element no és imprescindible… per a la majoria. A banda de l’ordinador portàtil per a fer un repàs diari de les fotografies preses, si les condicions ho permeten, m’agrada endur-me també una tauleta de set polzades. La seva mida fa que sigui la companya perfecte tant pels vols de llarga durada com per baixar a la sala d’estar de l’alberg a consultar el correu electrònic amb bon senyal WiFi.

A més a més sembla que les companyies aèries cada vegada tendiran a restringir-ne menys el seu ús (fins i tot en els moments d’enlairament i aterratge), un punt en el que els llibres i revistes tradicionals ara per ara encara hi surten guanyant. Però la versatilitat de les tauletes permet, en canvi, veure pel·lícules, consultar pàgines web, escoltar música, trucar a casa de forma gratuïta via internet, passar una estona jugant o… fins i tot arribar a llegir un llibre si la bateria no s’ha acabat abans.

-Càmera de vídeo.

Els que en saben diuen que el futur a la xarxa és del vídeo. De moment no sembla ser el cas, però alguns s’atreveixen a assegurar que els vídeos acabaran dominant a internet sobre la resta de continguts. Ja sigui cert o no, el que sí és cert és que sovint menystenim aquest format (jo el primer) tot i tenir-lo a l’abast.

En moltes ocasions el vídeo permet anar més enllà a l’hora de comunicar i mostrar una destinació o experiència, i les càmeres d’aventura tipus ‘GoPro’ probablement en són el millor exemple. Per als qui encara no hem fet el pas de comprar-ne una i dur-la sempre a sobre, potser ho podem suplir amb la funció de vídeo de la càmera de fotos súper-compacte. Queden per a usuaris més avançats les càmeres rèflex i els seus objectius capaços de capturar seqüències de cine.

Els resultats amb les càmeres petites probablement no seran tan espectaculars, però la majoria d’elles ja fa temps que ofereixen una més que bona qualitat de vídeo, gairebé totes amb la possibilitat de gravar en alta definició en un aparell que podem dur sempre a la butxaca.

Fotografia de viatge: 5 consells bàsics

dimarts, 15/10/2013 (imonfort)

En els anys que fa que faig fotografies quan viatjo he adoptat una sèrie de costums i pràctiques per simplificar les tasques i aprofitar millor els recursos. No són grans descobriments i és possible que alguns ja els feu servir, però potser us donaran algunes bones idees per a la propera sortida fotogràfica. Aquí ho resumeixo en cinc consells que crec que poden anar bé tant als usuaris que ja fa temps que disparen com als que comencen amb això de la fotografia. De ben segur n’hi ha molts més, us animo a compartir-los i comentar-los.

Sortida del sol a les dunes de Merzouga, al Marroc - Isma Monfort

La sortida i posta del sol, sempre bons moments per a la fotografia.

1.Fotografiar cartells d’informació:

Aquest és molt bàsic. Quan som de viatge sovint intentem aprofitar bé el temps disponible visitant tants espais com podem al dia. Tant, que pot ser que acabem per no recordar tots els detalls del que hem vist. Si durant la visita a les mans hi tens una càmera de fotos enlloc d’un bloc de notes, el millor és simplement fotografiar els cartells informatius més importants per tenir a mà totes les dades a la tornada a casa. En una mateixa carpeta a l’ordinador tindràs les fotos del lloc junt amb la informació més destacada i, si més tard les edites per penjar-les on-line o per fer un àlbum o llibre del viatge, mai dubtaràs sobre quin ha de ser el peu de foto més adient.

2.Trobar el millor moment per a fer la fotografia:

No tots els monuments i espais es poden fotografiar des de gairebé qualsevol angle com passa amb la Torre Eiffel. Sovint hi ha un moment del dia (o de la nit) en que allò que volem fotografiar rep la llum de tal manera que queda més afavorit, per això no és mala idea tenir en compte el moviment del sol a l’hora de planificar la jornada de viatge. Hi ha ocasions en que he arribat a visitar un mateix punt fins a tres i quatre vegades, buscant la llum precisa segons l’hora del dia i la meteorologia. Probablement no cal ser tant exagerat, però si es disposa de la informació… per què no aprofitar-la? Sovint prenc nota del moment de la posta o sortida del sol al lloc on estic, o miro d’esbrinar en els mapes la orientació del que vull visitar. També és recomanable evitar fer fotografies d’exteriors a les hores centrals del dia, en que normalment la llum és molt ‘dura’ i poc atractiva.

Cascades d'Ouzoud, al Marroc - Isma Monfort

Per la seva posició, la llum entrava fins aquestes cascades del Marroc només durant uns 30min al dia.

3.Descarregar les targetes de memòria cada dia:

Aquest és un dels costums que més m’ajuden quan estic de viatge, tot i que no sempre es pot dur a terme ja que cal disposar d’ordinador. Processar les fotografies cada dia no només reparteix la tasca en petites dosis, sinó que permet tenir la visita fresca (fent el procés més àgil) i proporciona una visió més completa del material que hem obtingut. Les petites pantalles dels aparells de fotografia no permeten veure en tot detall el resultat i a vegades en obrir-les a l’ordinador hi trobem tots els defectes que no hem vist en el moment de fer la foto. Ser-ne conscients farà que els puguem evitar en els propers dies, alhora que una visió general del material obtingut ens facilitarà la presa de decisions al respecte pel que queda de viatge. Aquest és el motiu principal pel qual normalment acabo carregant amb els més de dos quilograms que pesa el meu actual ordinador portàtil.

4.Còpies de seguretat, còpies de seguretat, còpies de seguretat:

¿Què pot ser pitjor que perdre totes les fotografies que hem fet durant un viatge? Solució: Fer còpies de seguretat de forma regular. Si has dut el teu portàtil durant el viatge (quelcom que ja he dit que recomano), és important que no només copiïs els arxius al disc dur de l’ordinador. No acostuma a passar res però, i si passa? Durant el viatge als EUA duia dos discs durs externs (que guardava a llocs diferents de l’equipatge) per a fer còpies de seguretat. Per a viatges més curts potser és suficient amb dur una o dues memòries USB amb força capacitat. En l’últim viatge al Marroc (de tot un mes de durada) el total de fotografies i vídeos van ocupar uns 23Gb de disc dur, que es poden encabir sense problemes en una memòria de 32Gb que es pot comprar per 15 o 20 euros. Per aquest preu més val no jugar-se-la.

5.No pengis mai les fotografies a internet sense retocar:

Ben poques de les fotografies que faig no pateixen algun tipus de retoc, per petit que sigui, en programes d’edició com el ‘Photoshop’. A vegades només els toco lleugerament els nivells, a vegades intento corregir el balanç de blancs. Però en tot cas, m’asseguro que cap d’elles acaba a internet sense haver estat modificada. Per què? En primer lloc perquè probablement queden millor així, però en segon lloc perquè prefereixo mantenir l’original com a prova d’autoria abans de col·locar a la imatge una marca d’aigua que ‘l’embruti’. Com a alguns els agrada dir ‘Copyright is for losers’ (els drets d’autor són per a perdedors), i encara més en els temps que corren. Si la teva fotografia és bona acabarà sent compartida, robada, editada i reutilitzada en altres blogs i webs de viatges; no hi ha massa res a fer. Per això la única mesura de seguretat que utilitzo és conservar jo mateix l’arxiu original sense modificar, i deixar ben clar que poden fer gairebé el que vulguin amb la foto (ho farien igualment) gràcies a les llicències Creative Commons que els hi aplico.

Prendre notes de viatge: versió pràctica o romàntica?

dimecres, 25/09/2013 (imonfort)

Prenent notes en una llibreta de paperCompany de viatge prenent notes en una llibreta de paper.

Les llibretes de paper, especialment les d’una famosa marca de cobertes negres que no mencionaré, formen part de la iconografia de viatgers i reporters des de fa molts anys. Jo mateix n’he regalat algunes a qui sabia que iniciava un viatge especial i, de la mateixa manera, també jo n’he rebudes unes quantes. Però tot i l’atractiu que tenen, he de reconèixer que cada vegada les utilitzo menys, en favor de solucions menys analògiques i tradicionals. De fet, escric aquestes línies en un tren camí de Meknes, al Marroc, mentre a la finestra no hi ha res a veure perquè ja és fosc. Podria haver tret la petita llibreta de paper que sempre porto, però en canvi he preferit utilitzar el mòbil per a començar a escriure el text d’aquest post. Els avantatges són evidents, per una banda no m’he de preocupar de fer mala lletra a causa dels sotracs però, sobretot, quan l’hagi acabat només caldrà una senzilla sincronització per tenir-lo llest per a ser revisat i publicat sense necessitat de ‘picar-lo’ de nou al portàtil.

Prenent notes al mòbilLes meves notes de viatge al telèfon mòbil.

Si ho voleu provar trobareu un munt d’aplicacions per a ‘smartphones’ que us ho posaran ben fàcil (fins i tot la famosa marca de llibretes de cobertes negres té la seva pròpia aplicació per a mòbils), però probablement la més coneguda de totes sigui l’anomenada ‘Evernote’. Com moltes altres, aquesta permet sincronitzar tots els dispositius dels que disposem tenint així les mateixes anotacions en tots ells. Tot i que va força bé, també és cert que la seva versió gratuïta té certes limitacions que poden fer la guitza als qui en vulguin fer un ús més intens. Hi ha però un gran nombre d’alternatives, així que potser val la pena remenar i triar una mica abans de decidir-se. Si no us voleu instal·lar una aplicació, o si us voleu estalviar problemes amb les limitacions de les versions gratuïtes, una molt bona alternativa és utilitzar el correu electrònic. Si teniu configurat el compte amb el sistema IMAP (el que permet sincronia entre dispositius) o utilitzeu aplicacions com la del ‘Gmail’, només cal que us envieu un correu electrònic a vosaltres mateixos per a tenir-ho tot guardat i a punt quan obriu el portàtil desprès d’una sincronia. Un consell, si enlloc d’enviar el correu guardeu aquest com a ‘esborrany’, també es sincronitzarà i, a més a més, el podreu editar sempre que ho necessiteu.

En tot cas, ja sigui mitjançant un sistema o un altre, es pot utilitzar el mòbil per a prendre un munt de notes diferents que van més enllà del que una llibreta ens pot proporcionar. Jo ja l’utilitzo per gairebé tot. Per exemple, sovint faig fotos amb el mòbil d’elements que vull recordar i més tard els reviso amb calma, per evitar parar-me a prendre notes al carrer (i gràcies a la sincronia tinc aquestes fotos sempre a mà a tots els dispositius). També anoto els comptes del viatge en un full de càlcul al telèfon, quelcom que em permet saber en tot moment la despesa acumulada i les mitjanes diàries (un aspecte força aconsellable de dur al dia, sobretot en viatges llargs). Això sí, hi ha un detall en el que reconec que la llibreta segueix guanyant al mòbil: les anotacions ràpides a l’hora de regatejar preus en un país com el Marroc. Tot i que en algunes ocasions he arribat a utilitzar el telèfon amb aquest propòsit, he de reconèixer que no hi ha res com treure llibreta i bolígraf.

Xifres de regateig durant el viatge a MarrocXifres de regateig durant el viatge a Marroc.

P: Quina càmera de fotos és millor per viatjar? R: Depèn.

dijous, 5/09/2013 (imonfort)

Ja fa anys que, com tants d’altres, volto pel món amb una o més càmeres de fotos a l’equipatge. Des de la meva primera càmera digital de tres megapíxels, la tecnologia no ha parat d’evolucionar per oferir-nos una completa gama d’opcions i possibilitats entre les que triar i remenar. Sovint hi ha qui em demana consell sobre quina càmera comprar, i jo sempre els contesto el mateix: “depèn”. Com és d’esperar no hi ha una càmera que ho tingui tot, algunes fan fotos de gran qualitat però potser són massa grosses, d’altres es poden guardar a la butxaca però ens resulten insuficients si som molt exigents. De cara a les necessitats del viatger, hi ha algunes característiques a prioritzar sobre les altres?

Cartell de Hollywood a Los Angeles - Isma MonfortFotografiar el cartell de Hollywood a Los Angeles pot ser tot un art.

Avui en dia, en general, les càmeres de gamma mitja i alta ja ofereixen totes elles suficients megapíxels com per a que puguem prescindir d’aquesta prestació a l’hora de decidir-nos. En tot cas, la clau la trobarem en buscar la millor relació entre qualitat d’imatge, versatilitat, i pes/volum. Si hem de fer fotos d’estudi el volum de l’equip no serà un problema, però si hem de complir amb les normes d’equipatge de les companyies de vol ‘low cost’ o si tenim intenció de fer ruta amb la motxilla a l’esquena, haurem de ser curosos amb tot el que posem a la bossa. De nou en línies generals, les càmeres d’avui en dia es poden dividir en quatre grans segments (més un d’extra):

-Càmeres compactes i súper compactes: Són aquelles que no permeten intercanviar les òptiques de la càmera i que, per tant, es limiten a la configuració del fabricant. Tenen un format reduït, però tot i això no totes es poden encabir a les butxaques d’un texà (quelcom que més endavant veurem que pot tenir certa importància). N’hi ha de tot tipus, algunes d’elles amb opcions manuals avançades, i sovint són la porta d’entrada per a molts al món de la fotografia. Les imatges normalment tenen poca profunditat de camp (tot sembla estar enfocat), quelcom que complica les composicions més atrevides.

-Càmeres “pont”: Són aquelles que gairebé tenen la mida d’una càmera rèflex però que no permeten intercanviar les lents, segur que n’heu vist alguna. Es podria dir que tenen els avantatges de les càmeres grosses junt amb els de les compactes, però en general és tot just al contrari. Per això, ho sento per als qui us agradin, no les recomano per als viatgers.

Càmera al precipici - Isma MonfortA vegades per fer la foto que vols, cal deixar la càmera en automàtic al límit del precipici.

-Càmeres “sense mirall”: Força més petites que les rèflex, aquestes càmeres van aparèixer fa uns anys oferint una bona alternativa a aquells qui volen una bona càmera sense les incomoditats de les seves germanes grans. El cos de la càmera sembla el d’una càmera compacte (petit i amb una gran pantalla), però la mida del sensor i les òptiques són dignes de les rèflex digitals (de bona qualitat i amb la possibilitat de ser intercanviades). El major inconvenient: no són autèntiques rèflex fet que, per exemple, es nota amb una menor duració de la bateria i la necessitat de dependre de les òptiques que el fabricant hagi decidit desenvolupar per a la seva gamma.

-Rèflex digitals: Les millors, però també les més pesades i voluminoses. Permeten un major control manual de les funcions de la càmera i per tant són les més recomanables per aquells qui saben exactament el tipus de fotografia que volen. Els sensors són dels més grossos que podem trobar (tot i que les dels altres segments cada dia hi estan més a prop) i tenen la varietat més àmplia d’òptiques a escollir del mercat (tant noves com de segona mà).

-Les càmeres dels mòbils: Ara per ara, no són suficients. Per a compartir a Twitter i Instagram poden anar molt bé, però si el que volem és tornar amb imatges de bona qualitat no ens en podem refiar.

Així doncs, quina triem? Doncs ja sabeu que la resposta és un decepcionant “depèn”, tot i que en el meu cas sí que ho tinc força clar. Per a mi, la millor opció de càmera és portar-ne dues: una súper compacte i una rèflex com més petita millor junt amb una bona òptica. Oblideu-vos de les lents que porta la càmera de sèrie quan la compreu, de ben segur que agraireu gastar uns euros extra en quelcom que marqui la diferència. Jo acostumo a dur (no sempre, que pesa molt) una lent 28-200mm amb estabilitzador òptic que em permet cobrir des d’un gran angular fins a un tele-objectiu sense haver de canviar-la (i sovint podent prescindir de trípodes), i una lent fixe de 35mm molt lluminosa i lleugera que em té el cor robat.

Botiga Bass Pro a Missouri - Isma MonfortSi a mi em va quedar així la foto… com li deuria quedar a ell amb el mòbil?

Això sí, de totes totes, si només en podeu portar una, aquesta ha de ser sempre una súper compacte. Feu-me cas. Si compreu una compacte de gamma alta, molt probablement tindreu bones prestacions en un aparell que podreu dur a la butxaca en qualsevol ocasió, recinte i situació. En la fotografia de viatge és molt més important captar el moment i l’atmosfera del lloc que no pas acabar amb una imatge de màxima qualitat, sense soroll i enregistrada en format RAW. La càmera petita sempre la tindreu a mà, no us farà mandra haver de treure-la de la bossa i cridareu menys l’atenció. De ben segur tornareu a casa amb una col·lecció d’imatges molt més completa i de qualitat més que suficient per a la majoria de nosaltres, ja arribarà més endavant el torn de comprar-ne una de més grossa o millor.

Breu carta de presentació per a estrenar el blog

dijous, 29/08/2013 (imonfort)

Hola! Em dic Isma Monfort i ja fa molts anys que gaudeixo viatjant càmera en mà. Molts em consideren també un aficionat a la tecnologia, tot i que en realitat acostumo a gaudir molt més de les experiències no virtuals i ni el meu ordinador ni el meu mòbil són d’última generació. El cert però és que cada setmana inverteixo un munt d’hores davant de les pantalles navegant entre blogs i posant a punt les últimes fotografies que he fet abans de publicar-les. Quan viatjo la situació no és molt diferent, i el meu portàtil tot terreny sempre m’acompanya allà on vaig a la recerca de senyals WiFi.

Les noves tecnologies, les xarxes socials i internet en general ofereixen actualment un munt de possibilitats al viatger que cal saber aprofitar. De cap de les maneres hagués pogut recórrer entre el 2011 i el 2012 els 50 estats dels EUA sense tot l’ajut que vaig trobar a la xarxa. Mai ha estat tan fàcil contactar amb la gent que habita la zona que estem visitant, i mai fins ara ha estat tan senzill disposar de tanta informació sobre gairebé qualsevol destinació del món. Tot plegat també té els seus perills, és clar, però amb la suficient dosi de sentit comú no hauriem de patir més del compte.

Amb aquest blog vull obrir un espai on compartir les meves experiències amb la tecnologia i els viatges, incloent-hi també tot el que té a veure amb la fotografia. Espero també que sigui un punt de trobada; de ben segur que hi ha un munt de coses que se m’escapen o que podria fer millor i m’encantarà saber-ne la vostra opinió. Gràcies a la xarxa posar-nos en contacte és més fàcil que mai, ja sigui des de casa o a l’altre banda del món, així que cal aprofitar-ho. Fins ben aviat!

Contestant e-mails a un terreny d'acampadaContestant correus electrònics des d’un terreny d’acampada amb WiFi a l’estat de Nova York.