© Jaume Balanyà
No deixa de sorprendre que ara, quan pràcticament tot el mon de la imatge resta dominat pel monopoli dels pixels, algunes persones decideixin fer un esforç per mirar enrere i recuperar tècniques fotogràfiques pràcticament oblidades. No crec que es tracti de qüestionar la supremacia de la tecnologia digital sinó més aviat de mantenir encès el foc de la reflexió sobre els orígens per no perdre la noció de perspectiva, tan importat sempre per copsar les dimensions i significats dels fenòmens.
Una d’aquestes persones és un extraordinari fotògraf que admiro sincerament, el Jaume Balanyà. És tracta, per exemple, d’una de les mirades que van marcar l’estil dels primers anys de la revista Descobrir, juntament amb noms com els d’Oriol Alamany o Ernest Costa. La seva és una mirada serena, elegant i especialment respectuosa amb la gent. Personalment m’encanten alguns dels seus treballs en blanc i negre sobre l’Àfrica.
D’un temps ençà, el Jaume s’ha capbussat en el mon del bromoli, un procediment fotogràfic del segle passat, pràcticament oblidat a hores d’ara. El diccionari la defineix com un “procediment fotogràfic, d’entre els anomenats pigmentaris, en el qual la prova final presenta un aspecte similar a l’aiguafort. Hom l’obté a partir d’una còpia al bromoli sobre superfície de gelatina. Hom aplica tinta grassa sobre la superfície en relleu que en resulta: les parts enfonsades admeten la tinta, i les inflades la rebutgen. L’estampació de la prova entintada i humida sobre paper de dibuix mitjançant la pressió d’un tòrcul de cilindres és anomenada bromoli transportat”.
Els qui estigueu interessats en veure els resultats, el Jaume Balanyà exposa fotografies del trekking a l’Annapurna positivades amb aquest procediment, fins el 18 de febrera la Saleta del Centre Golferichs (Gran Via, 491 Barcelona).
© Jaume Balanyà
© Jaume Balanyà
Etiquetes: Annapurna, arts i exposicions, bromoli, fotografia, fotògrafs, Jaume Balanyà, Nepal
Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és geògraf i fotògraf, li agrada mirar i explicar allò que veu. Les muntanyes formen part dels seus paisatges més viscuts. Actualment combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.
Jaume Balanyà
26/01/2011 - 10:16
Gràcies pels elogis Rafel,
El meu propòsit ha estat treure del calaix dels records un dels mètodes dels fotògrafs pioners, el bromoli i n’hi han uns quants més… Com bé dius, de ja fa uns anys el digital s’ha imposat i jo, com tothom, també em vaig pujar al tren del pixel i ves a saber si s’inventarà algun suport més, tampoc té importància, a la fi tot és fotografia. El cas és que en la breu història de la fotografia –uns 150 anys- comparada amb altres arts com pintura, escultura, etc. i potser per l’ accelerat ritme tecnològic dels darrers temps, s’han oblidat alguns dels curiosos mètodes dels inicis i crec que és una llàstima que es perdin o abandonin aquest laboriosos però curiosos processos fotogràfics i sense cap afany reivindicatiu, tan sols per ampliar coneixements i ganes d’experimentar vaig ficar el nas en aquest Univers que ara en diuen “processos alternatius” i que curiosament en reduïts cercles d’Estats Units, Canadà, Anglaterra, França… segueixen practicant, alhora que actualment combinant-los amb tècniques mixtes, com és el darrer treball que he fet i que mostraré aquest any a la llibreria Altair: cianotipies, paper salat i goma bicromatada a partir de fotos digitals.
T’agraeix-ho la difusió i comentaris que em fas en el teu interessant blog , valoran-te com un dels actuals fotògrafs referents del nostre Pais.
Salut!
Jaume
Rafael López-Monné
26/01/2011 - 23:33
Gràcies a tu Jaume pel teu treball (m’encanta que m’expliquis totes aquestes experimentacions, processos i sensacions).
Una abraçada molt forta!
rafel
Salomó
09/02/2011 - 00:13
Molt interesant tot plegat. El post del Rafel i l’aportació del Jaume.