Hi han coses que valen més pel que representen que pel que són. Aquesta és una de les definicions que més m’agraden del concepte de patrimoni. No se si un mapa acabat d’editar fa només uns mesos podria ser considerat patrimoni però, en tot cas, tinc clar que és molt més que un mapa. Camins ramaders de Catalunya, eixos principals 1:50.000, editat per la Fundació del Món Rural i l’Institut Cartogràfic de Catalunya és resultat d’una iniciativa que ha donat lloc també a un document molt interessant Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Tal com s’explica al seu web, l’informe “és un recull de recomanacions i propostes elaborat per un grup de treball impulsat per la Fundació del Món Rural amb l’objectiu de promoure la recuperació d’aquest tipus de vies. El document va ser presentat en la jornada “Els camins ramaders i la transhumància a Catalunya” el 7 d’octubre a Lleida.”

Els camins ramaders, cabaneres, carrerades o lligallos, són els camins destinats a la transhumància del bestiar, sobretot d’ovelles. Els camins ramaders són un lligam entre les pastures d’hivern, a la terra baixa, i les d’estiu, a muntanya.  Els camins ramaders constitueixen un patrimoni econòmic, cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic que és imprescindible preservar. Segons la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries, els camins ramaders han d’estar classificats, fitats i senyalitzats. Es tracta d’un patrimoni públic, la titularitat del qual correspon a la Generalitat de Catalunya, i, per tant, tenim una responsabilitat moral i legal indefugible de preservar-lo (a banda de les evidents funcions que poden acomplir a hores d’ara, desconeixem quin paper que poden arribar a tenir en el futur).

En aquest sentit, el mapa posa en evidència un fet alarmant: el flagrant retard  en el compliment d’aquest mandat després de més de 15 anys. A Catalunya, actualment, hi ha 3.056 km de camins ramaders reconeguts oficialment (camins classificats segons la legislació de vies pecuàries), però la seva extensió real ha de ser molt superior. Un inventari de l’any 1999 recull 700 km de cabaneres a la comarca del Pallars Sobirà i un altre, de l’any 2007, 900 km de camins ramaders a la del Berguedà, mentre el catàleg d’Eusebi Martí Lamich, de l’any 1926, identificava gairebé 7.000 km de camins ramaders, només a la província de Lleida. En base a aquestes dades es pot estimar l’existència a Catalunya d’una xarxa de camins ramaders amb una extensió aproximada d’uns 20.000 km.

Tal com ha remarca Xavier Campillo a El llibre dels Camins, amb el ritme de classificació dels darrers trenta anys (un expedient anual), Catalunya sabrà els quilòmetres que té de vies pecuàries l’any 2845. En canvi, la comunitat autònoma d’Andalusia ha aprovat una mitjana anual de 11 expedients entre 1998 i 2007 i té classificats més de 30.000 km de vies pecuàries (la pràctica totalitat de la xarxa).

El mapa editat per la FMR no és una classificació, sinó una recopilació d’informació oficial i no oficial en la que han participat entitats diverses i una bona colla d’especialistes. No té una validesa oficial però, en canvi, té un enorme valor referencial per sensibilitzar i difondre la dimensió d’aquest patrimoni i per mostrar, malauradament, que no hem fet els deures (el darrer mapa que recollia una informació similar té més de 50 anys).

I una agradable coincidència: acaba de ser publicat el llibre Camins ramaders del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una obra de caràcter divulgatiu coordinada per l’Àlex Farnòs, estudiós i veterà defensor d’aquest patrimoni a les Terres de l’Ebre. Ha estat publicada dins la col·lecció Difusió cultural de la Diputació de Tarragona la qual facilita gratuïtament exemplars a tothom qui els demana.

Etiquetes: camins, camins ramaders, llibres, mapes, món rural, muntanyes, ramaderia

Entrada publicada a camins, llibres, món rural el divendres, 11/02/2011 a les 03:02.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.