Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

El Carnaval ha mort. Tal com va dir Caro Baroja, sense Quaresma no hi ha Carnaval. La modernitat, el benestar i uns saludables aires de laïcitat fa temps que van liquidar la vella Quaresma i amb ella bona part del sentit del Carnaval tradicional. Tanmateix, resulta evident que s’han generat noves formes i nous significats. Hi ha qui, d’entrada, desqualifica desfilades, comparses, disfresses, etc., adduint que es tracta de modes importades, tot defensant una suposada puresa tradicional. Déu salvi els purs!

Potser el Carnaval no és el que era, però els fets mostren clarament que milers i milers de persones es mobilitzen en aquestes dates per sortir al carrer d’una forma, diguem-ne, “poc habitual”. Quins són aquests nous significats? Quin és el sentit del Carnaval actual? No es fàcil respondre aquestes preguntes, però en tot cas, no hi dubte que el Carnaval provoca la trobada de gent, l’organització de colles, el treball conjunt, les reunions, els assajos, en definitiva, la vida social. I arriba el gran dia, la Rua de Carnaval. Als humans ens agrada mirar i mostrar-nos, ens agrada desfilar, lluir, sorprendre, embadalir… i especialment fer-ho trencant la rutina, subvertint una quotidianitat que pot ser terriblement alienant.

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Les tradicionals desfilades urbanes “a la italiana” han retornat a Europa després d’haver passat per la influència dels carnavals caribenys. Vestits sumptuosos i cossos provocatius es barregen amb música en diferents proporcions, sense oblidar les carroces, que poden arribar a ser veritables obres d’art o engendres mòbils divertidíssims, hereus d’una tradició satírica molt arrelada a Catalunya.

Cos, lluïment i espectacle són elements essencials de les rues actuals. Per unes hores, persones anònimes es converteixen en veritables protagonistes, en estrelles de fantasia, tot vestint disfresses singulars, imaginatives, sofisticades o provocatives, que mai es podrien imaginar portar posades en cap altre moment que no fos el Carnaval. Dones ben normals, amb un barret lluent, i corses que ho pugen tot, amb la penombra per aliada, es transformen en veritables estrelles de Hollywood, descarades, provocatives, elegants, sublims. I els fotògrafs disparem els flashos seguint la fantàstica comèdia organitzada sense necessitat d’anar a fer el ridícul en un programa de Televisió. I tot això es fa desfilant, és a dir ocupant el carrer, per fer-se amos de l’asfalt mentre passegen i ballen davant de milers d’ulls que esperen l’espectacle, que esperen mirar, sorprendre’s i divertir-se. Ulls sovint plens de complicitat i també d’enveja, reconeguda o amagada sota crítiques banals.

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Aquest pot ser un dels nous valors del Carnaval: democratitzar el lluïment. Per uns moments ser el rei o la reina de la ciutat i robar les mirades (com si es tractés d’una gran boda). En una societat marcada obsessivament per la imatge, pels models estètics, per la popularitat instantània que fomenten els grans mitjans de comunicació, el Carnaval és el mitjà de aconseguir somnis i moments que se suposen reservats a minories. No es tracta tant de trencar estrictes normes, com de transgredir la pròpia realitat quotidiana, normalment menys “espectacular”.

Això és precisament la festa. I, ara, en temps de crisi, encara és més necessària que mai perquè, algú s’imagina que remuntarem des del pessimisme, des de l’abatiment? S’en sortirem —no tinc cap dubte— amb intel·ligència, coratge, solidaritat, però sobretot amb ganes de viure, amb ganes de ser feliços ara, aquí i malgrat tot (alguns diuen que hi ha una altra vida, però jo només conec aquesta).

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Aquesta és una nova versió d’un article que va aparèixer fa uns anys a Públics, una publicació de l’ajuntament de Tarragona. I parlant de la meva ciutat, val a dir que el Rei Carnestoltes i la seva elegant Concubina acaben d’arribar, avui dimecres, a Tarragona per començar el seu breu però intens regnat. Molts no els havien oblidat i d’altres, de fet, han viscut tot l’any esperant-los. Pels que vulguin reviure edicions passades he creat una pàgina expressament dedicada a l’edició de l’any 2006, l’any del 25è aniversari de la recuperació del Carnaval de Tarragona. es tracta d’un dels carnavals més destacats de l’àmbit català precisament per la seqüència ritual, per la fantasia i el treball de les disfresses que llueixen les comparses i especialment pel dol i mort del Carnestoltes. Llarga vida al Carnaval!

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM