Caminar per la dignitat d’un riu, i d’un territori

Font de Sant Magí de la Brufaganya Pontils, Conca de Barberà, Tarragona 2001.05

Fonts de Sant Magí de la Brufaganya, Pontils, Conca de Barberà. © RLM

Caminar és una de les millors opcions que tenim els humans per entrar en contacte amb el patrimoni, sens dubte. I és lògic que sigui així. De fet, és el mitjà de locomoció més “humà”  dels que gaudim. El particular tempo del caminar permet aproximacions pausades, tranquil·les, atentes amb tot allò que considerem que te valor, que val la pena ser mirat. Les exposicions les visitem a peu, les ciutats les explorem a peu per sentir com bateguen i els paisatges que vivim amb més intensitat solen ser aquells que assaborim caminant, passejant. De fet, el propi concepte de paisatge va néixer estretament vinculat al passeig a peu.

Camps de cereal a la primavera, la Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, Tarragona

Camps de cereal de Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà. © RLM

A peu també ha estat el mitjà per dur a terme reivindicacions socials i polítiques. Gandhi, Luther King, miners, pobles indígenes… molts han caminat i caminen per aconseguir ser escoltats. Alguna cosa té de incontestable i rotund el fet que un col·lectiu es posi en marxa, a peu, tranquil·lament, per reivindicar alló que considera just.

Font dels Comptes o de les Canelles, Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, Tarragona 2004.02

Font dels Comptes o de les Canelles, Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà. © RLM

A finals de més, els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig, tindrà lloc la II Marxa per les Terres del Gaià; una marxa per reivindicar la conservació i protecció d’aquest territori i el cabal ecològic del riu, organitzada per la plataforma  Salvem el Gaià. L’itinerari dissenyat preveu acompanyar el recorregut del riu des del la seva capçalera a Santa Coloma de Queralt fins la desembocadura a tocar d’Altafulla i l’antic poble de Tamarit. Es tracta d’una excel·lent oportunitat per recórrer aquest petit país del Gaià, interessantíssim i veritablement sorprenent (sovint he dit que les terres del Gaià guarden mons amagats que creiem desapareguts). Aquesta va ser durant molts anys terra de frontera i el seguit de castells i fortificacions que encara resten, a casa del país veí haguessin donat lloc a rutes i propostes turístiques de tota mena, per exemple.

Aquest és un territori que ha patit una perllongada somnolència, fruit en bona part de la sagnia d’un èxode de població, especialment acusat a la conca mitjana i alta del riu. D’ençà d’un temps però, creix la consciència i el compromís dels seus habitants per reivindicar un futur digne per aquest país i, personalment, estic convençut que se’n sortiran. El fre a l’insensat projecte d’urbanització de Querol és un bon exemple.

El tram final del riu, la darrera desena de quilòmetres, ha quedat pràcticament sec, sense aigua durant la major part de l’any. Repsol YPF gaudeix d’una concessió d’aigua que sembla exagerada tenint en compte el cabal del Gaià. Tanmateix, les enormes filtracions del terreny —incomprensiblement menystingudes pels responsables— fan que mai no s’ompli l’embassament  i que la industria li hagi calgut disposar, a més a mes,  d’altres sistemes per garantir-se el subministrament d’aigua. El resultat de tot plegat és un riu moribund en el seu darrer tram, sense cabal ecològic, i una pressa fora de mida com a testimoni d’una pífia i d’una manera d’actuar on es menysté la dignitat d’un territori (em nego a creure que no hi ha una altra manera d’aconseguir que la indústria disposi de l’aigua que necessita que no sigui acabant amb un riu).

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús