07. La platja dels jocs, dels entreteniments

Sí existís el Paradís que anuncien les religions —i que venen—, estic segur que seria un lloc avorrit, profundament avorrit. Insuportable. De fet, l’eternitat em resulta espantosa. En canvi, la platja no té res d’avorrit. Hi projectem tots els jocs haguts i per haver i, com a bon paradís, els admet pràcticament tots. Cada públic busca els seus. Sovint els papers s’intercanvien i els adults, per exemple, cauen en les temptacions dels petits. La platja és un dels indrets on ens costa menys tornar a ser nens i això és extraordinàriament saludable, oi?

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús