La calor invita al descans, és clar, i un bon paradís ha de convidar també a la “patxorra”, a fer el gos que diu un amic meu. A més però, la platja acaba convertint-se en un improvisat dormitori on una tovallola es transforma en un llit. La platja és, sens dubte, el paradís de la migdiada (malgrat els perills de quedar ben escalivats). Dormir és un acte que fem habitualment en la intimitat, en un lloc on ens hem de notar segurs, protegits. La platja, en canvi, és un lloc sovint ple de gent, de sorolls, un espai ben públic. Tanmateix resulta tant fàcil abandonar-s’hi que acceptem i fruïm d’aclocar els ulls i viatjar al país dels somnis. Costa trobar cap altra indret similar que permeti això.

Etiquetes: platges

Entrada publicada a General el dijous, 25/08/2011 a les 00:07.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.