13. La platja de les solituds, de les remors

Potser el Paradís és més serenor que gresca, més tranquil·litat que xivarri. L’atractiu de les platges solitàries és enorme, només comparable al de les platges concorregudes. Ens agraden els extrems. Les platges buides, a més de pau, amplitud, grandiositat, etc. transmeten també als seus visitants la sensació que, per uns moments, ells són en el centre de l’horitzó. D’altra banda, hi ha qui es capaç de trobar aquesta solitud al mig de les gernacions.

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús