15. La platja eròtica, la de les mirades, per exhibir-se i contemplar

Es prometen paradisos plens de verges i d’altres on s’assegura la contemplació eterna de Déu. A la platja no li calen promeses. La qüestió de les verges és difícil de saber —i irrellevant—, en canvi és irrefutable que, entre el conjunt de mortals que hi van a prendre el sol, s’hi passegen alguns deus i deesses. La platja és per a molts, el premi d’hores i hores de gimnàs o de dietes tiràniques. De què serviria sinó tant sacrifici? (les empreses de fàrmacs i fal·làcies per aprimar-se haurien de subvencionar les dutxes, com a mínim). La platja és la gran passarel·la pels qui els agrada mostrar-se i pels qui els agrada observar (o confessin o no). Al llarg de la història, reputats intel·lectuals com aquell famós arxipreste d’Hita ja van dir-ho: “alegria, alegria, que la vida son dos dies” (i ja en portem un). O en versió mes refinada: carpe diem.

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús