2011 octubre- Descobrir.cat

Arxiu del mes: octubre 2011

Històries de Montsant, la muntanya viscuda

dimecres, 26/10/2011

Acaba de sortir el número de novembre de la revista Descobrir Catalunya i aquest cop està dedicat a Montsant, la que sempre dic és la “meva” muntanya (i la de molts altres, és clar). He tingut la sort d’elaborar el reportatge fotogràfic i de treballar molt estretament amb l’equip de redacció i amb els diferents periodistes autors dels textos. I ha estat un plaer, si senyor!

Montsant, aquesta gran muntanya, ja havia estat tractada en altres números del Descobrir. És la primera vegada però, que directament se li dedica un central. Hem procurat que la mirada sobre aquest territori fos nova, diferent i hem posat el focus fonamentalment en les persones que hi viuen, que hi treballen i que estan vinculades anímicament a la muntanya.

Aquest és un reportatge fet com alguns entenem el periodisme —també el de viatges—. Redactor i fotògraf hem treballat plegats per tal que els dos discursos, l’escrit i el visual, estiguin el més trenats possible. Això no assegura que el resultat sigui bo, però sí que ajuda molt a que sigui el més coherent possible. El resultat, evidentment, ha de ser jutjat pels lectors.

En aquest número hi trobareu un article excel·lent —i gens fàcil de fer— de la Sara Sans (aquesta dona cada dia escriu millor) sobre el Montsant més simbòlic i la seva relació amb els creadors literaris i amb els activistes de la cultura a la comarca. Després ve un article sobre el Montsant dels pagesos, escrit i viscut per l’Oriol Margalef, un periodista nascut a les Terres de l’Ebre, vinculat al camp i amb un cognom que delata la indefectible necessitat de recuperar antics i profunds vincles amb aquesta comarca. Ell us explicarà les converses amb un grup pagesos que treballen a les faldes de la muntanya, gent que creu profundament amb la terra, gent valenta, dignes successors de les generacions de pagesos prioratins que s’han deixat l’esquena en els costers i bancals d’aquest petit país. Hi trobareu també recomanacions per tastar vins, olis, festucs i préssecs conreats al peu de Montsant.

Roger Aleu i el periodista Oriol Margalef a l’ horta de L’Esparver. La Bisbal de Falset, Priorat. © RLM

L’Isaac Albesa escriu un article que probablement us sorpendrà i que parla de gent que va deixar casa seva per vindre a viure al peu de Montsant, atrets per la roca, la verticalitat i la salvatge seducció del buit. Sí, sí, corrents migratòries originades pel l’atracció dels cingles, que han portat nous pobladors i famílies a una de les capitals internacionals de l’escalada, Cornudella de Montsant. Hem volgut que aquest article el fes un bon periodista però que no hagués practicat mai l’escalada, per tal que els seus ulls fossin una mica els de la majoria dels lectors. El resultat és molt espectacular.

Miki Cardona escalant la via "Akelarre" 7c+, sector Sobreàtic. Serra Major de Montsant, Priorat. © RLM

Mariona Martí escalant la via "Tou com una figa" 7a+, sector Carrasclet.
El racó dels Boixets. Serra Major, Montsant. Parc Natural
La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Mariona Martí escalant la via "Tou com una figa" 7a+, sector Carrasclet. El racó dels Boixets. Serra Major de Montsant, Priorat. © RLM

Oscar Gimenez escalant la via "Lo Carrasclet" 8a, extraplom al racó dels Boixets, sector Barrots. Serra Major de Montsant, Priorat. © RLM

El periodista Isaac Albesa, al grau de Carrasclet. Serra Major de Montsant, Priorat. © RLM

El darrer article porta la signatura del Toni Orensaz i és, en la meva modesta opinió, un dels millors que he llegit mai sobre la cartoixa de Scala Dei. El Toni ens acompanya a descobrir la “nova” cartoixa que està apareguent sota les runes, allí on molts pensaven que ja no es podia trobar res. Ho fem de la mà de dos persones apassionades per aquest monestir, l’arquitecte i l’arqueòleg responsables de les excavacions que s’estan duent a terme al vell monestir —Carles Brull i Josep M. Vila— els quals ens han ajudat, i molt, a entedre les veritables dimensions físiques i simbòliques de la poderosa cartoixa barroca aixecada als peus de la muntanya santa.

Cartoixa de Scala Dei. L'arquitecte Carles Brull i l'arqueòleg Josep M. Vila amb el periodista Toni Orensanz, a la sagristia nova. Priorat . © RLM

Cartoixa de Scala Dei. Obres de restauració del claustre menor, Priorat. © RLM

Cartoixa de Scala Dei. Obres de restauració del claustre menor, Priorat. © RLM

Cartoixa de Scala Dei. Equip de restauració. Priorat. © RLM

Al final de cada un dels articles hi trobareu una proposta d’excursió vinculada amb el tema tractat. Algunes són passejades per fer amb família i altres poden constituir tot un repte pels amants dels cingles i les emocions fortes. Són propostes que recorren antics camins de ferradura, alguns dels quals han estat recentment recuperats pel Parc Natural de la Serra de Montsant. Alguna altre cop ja he destacat l’extraordinària tasca que ha fet el Parc i la seva brigada en relació als camins.

L’objectiu d’aquestes propostes és clar. En agradaria que els lectors, a més de llegir còmodament la revista al sofà de casa, es calcessin les botes per experimentar en primera persona els articles de la revista. Estem convençuts que una de les millors maneres de viure intensament els paisatges és recorre’ls a peu. De fet, alguns dels secrets que guarden els territoris només es revelen apropant-s’hi així, lentament, caminant.

Serrall de les Roques. L’antic camí ral de Cabacés a Margalef travessa una plantació d’oliveres. Cabacés, Priorat. © RLM

Si algú s’anima, dijous 27 d’octubre, a les set de la tarda, a l’absis del Castell del Vi de Falset, es farà la presentació d’aquest número de la revista Descobrir.

Etiquetes: arqueologia, caminar, escalada, muntanyes, paisatges, passejar, Priorat, Scala Dei
Publicat a fotografia, paisatges, turisme a peu i senderisme, vi | 3 comentaris »

Pedals de cultura

divendres, 21/10/2011

Si tot va bé, el dissabte seré a Ciutadella, a Menorca, rodejat de gent que no conec però amb la que estic segur comparteixo sensibilitats i desitjos. M’han convidat ha fer una intervenció parlant del valor dels camins tradicionals i com recuperar-los, com a coautor d’El Llibre dels Camins (al Xavier Campillo el tenim vivint a Gales). Les jornades porten un títol preciós i molt encertat “Camins de Menorca, recuperar el passat per gaudir el futur”. És difícil dir més en en un sola frase.

Les jornades no les organitzen pas l’Administració, sinó un club ciclista, el de Ciutadella. M’encanta. I no sols pel que té de demostració de l’empenta de la societat civil (més indispensable ara que mai) sinó perquè, a més a més, ajuda a trencar els tòpics dels ciclistes de BTT com a ansiosos adrenalínics només preocupats per llançar-se muntanya avall. La realitat sempre és més complexa i és fantàstic que des d’aquesta petita illa ens arribin noves lliçons de cultura. No és estrany que hagi estat aquí on diputats s’hagin posat al davant de marxes per enfrontar-se a terratinents per reclamar la titularitat pública del seu magnífic camí de ronda, el camí de Cavalls. Ara, aquest camí té una llei pròpia que el protegeix. De vegades em sembla reconèixer en aquesta gent algunes de les virtuts que admiro dels britànics. No serà que no van marxar del tot.

Etiquetes: camins, jornades, Menorca
Publicat a camins, jornades | Deixa-hi un comentari »

Paisatges observats

dilluns, 17/10/2011

Vinyes DO Montsant i el campanar dels Guiamets, al fons, la serra de Cavalls (Terra Alta),Capçanes Priorat, Tarragona

Uf! quin parèntesi. La meva incapacitat (una més) de digerir adequadament acumulacions de feina, sumat a un “simpàtic” virus, m’han tingut allunyat del blog més de l’habitual. Tampoc és que passi res però… diuen que en això dels blogs, la regularitat és fonamental. A la meva edat, això de la regularitat comença a tenir aires de resistència. Com deia el cèlebre filòsof Rocky Balboa, “cal resistir, resistir i tirar endavant”. De fet, ara recordo que la màxima de la família de Sir Ernest Henry Shackleton era “Resistir és vèncer”, i bé que la posar a prova. Sempre que penso en Shackelton en ve a la memòria l’anunci que va publicar a The Times per reunir la tripulació amb l’objectiu d’intentar travessar l’Antàrtida a peu: “Es busquen homes per viatge perillós. Sou baix, fred intens, llargs mesos de foscor completa, perill constant, retorn segur dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit”. Em pregunto si avui els aconseguiria en aquesta Europa acomodada, on l’agosarament sembla patrimoni de brokers i banquers sense escrúpols.

No tinc clar que el concepte de resistència es pugui aplicar als paisatges. Tot canvia, fins i tot també la nostra manera d’apreciar els territoris. Ara bé, una cosa és l’evolució i la transformació i l’altra la destrucció i banalització dels nostres paisatges (és llavors quan resem per tal que els paisatges que estimem i que formen part de la nostra vida tinguin la fortuna de “resistir” les escomeses del “progrés”).

Els ritmes del canvis i la importància patrimonial que té el paisatge en la construcció de les nostres identitats són raons de pes (entre altres) que justifiquen àmpliament l’existència de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. He tingut la sort de col·laborar amb ells en diverses ocasions i conec el compromís personal dels que hi treballen i la seva excel·lent tasca. L’excusa per tornar a parlar-ne em toca de ple. Em van demanar fa un temps una selecció d’imatges de paisatge per sortir a la capçalera del seu web. Ja fa unes setmanes que funcionen i m’encanta veure-les donant la benvinguda als visitants on line de l’Observatori. Us recomano visitar-la, és clar, i endinsar-se en els seus continguts. A més, si us ve de gust, us convido al joc de localitzar els paisatges del grupet d’imatges que apareixen en aquesta entrada.